Sabent que el nostre repte final d’aquest projecte de comunitat és crear un mercat medieval a la pista de la nostra escola, esbrinem amb l’ajuda de diccionaris i traductors quina serà la nostra parada. Busquem “TEXTOR” i descobrim que serem artesans durant aquestes setmanes, en concret, serem teixidors.

Comencem situant-nos! Com s’ho feien per obtenir llana? Per poder saber-ne més, visionem un documental basc on ens expliquen tot el procés que fa uns anys seguien per arribar a poder tenir fil de llana. Ens adonem que tots aquests passos són lents i laboriosos, alhora que importants per aconseguir tenir una matèria amb la qual després poder teixir. Descobrim doncs no només com obtenir fil de llana sinó que també com aprofitar al màxim els pocs recursos dels quals disposaven!

El següent pas que seguim és documentar-nos sobre com podem teixir a l’escola amb pocs materials i recursos. Després d’uns dies de recerca a casa, dediquem una sessió a mirar molt bé tot el que entre tots i totes hem trobat per anar decidint quins mètodes podem fer servir i quins no. Tenim clar que haurem de fer proves i que potser després valorem que certs mètodes no acaben de resultar com esperàvem, però… Errare humanum est, així que no ens preocupa, en el fons sabem que és important proves!

A l’escola anem portant cartró, fils de llana, fils de trapillo, pals, plats de cartró, agulles… Amb totes les idees que hem trobat pensem per mitjà d’un esquema com organitzant-nos. Decidim construir telers de cartró de 40cm x 30cm i poder teixir estovalles petites.

De mica en mica, amb els telers construïts, anem preparant l’ordit (fils verticals) amb el fil de llana triat. Un cop tenim ben tensat aquest primer fil, passem a teixir creant la trama (fils horitzontals). A mesura que anem passant el fil, anem descobrint i compartint estratègies diverses; fer servir una agulla de cartró, altres descobreixen que amb un regle és més fàcil… També ens adonem que si el fil és massa llarg comencen a aparèixer nusos diversos, cal parar i desfer amb paciència, i insistir i tornar-hi… Mentre teixim ens posem a prova, alhora que anem fent un treball de motricitat fina important. Coincidim que ens sentim relaxats, ens agrada aquesta sensació de fer i crear amb les nostres mans!

El tercer dia a Ripoll vam visitar el poble de Planoles i en una de les places el Miquel ens va ensenyar l’escultura d’una moneda. Aquesta obra representa un gran moment per al poble, ja que van trobar una moneda de més 2400 anys en una excavació.

2400 anys? Però, com pot ser?

Vol dir que és molt antiga!

No, però no pot ser, perquè vivim al 2024.

Potser té 2024 anys i s’han equivocat…

Aquest problema que se’ns presenta decidim reprendre’l a la classe i pensar com pot ser que una moneda tingui més anys dels que marca el nostre calendari.

Les Sínies hem recordat aquell moment a Ripoll i hem tornat a pensar possibilitats. Els més valents s’han atrevit a compartir hipòtesi ben diverses i, finalment, alguns han recordat que en llibres havien vist que abans de “l’any 0” ja passaven coses al nostre planeta. 

Però, existeix l’any 0? Penseu-hi!

Ens imaginem un viatge en el temps i anem a parar al primer any del nostre calendari. Com posaríem la data d’aquell primer dia? La resposta ens costa al principi, però acabem arribant: 1 de gener de l’any 1. I el dia anterior? 31 de desembre de l’any… Llavors algú recorda que els anys tornen a començar, però a la inversa i cal posar un símbol al davant, el símbol de la resta. Exacte! El dia anterior seria el 31 de desembre de l’any -1.

Recuperem la paraula prehistòria i la ubiquem en aquesta nova línia del temps que dibuixem al davant de la que ja teníem. Prehistòria i Història! Compartim altres coneixements i bagatge que tenim per poder posar imatge a la prehistòria, i parlem de l’explosió del Big Bang, dels dinosaures, de les primeres persones… I acabem aquella línia del temps que teníem a la llibreta.

Els integrants del grup Sínia continuem encuriosits per saber més sobre el pas del temps. Tenim clar els anys que dura l’edat mitjana, així com els moments històrics importants que donen inici i final a aquesta etapa. Ara bé, els segles anteriors i posteriors als medievals, com s’anomenen?

Visualitzem vídeos que ens ho expliquen i il·lustren amb referents històrics, i això ens ajuda a entendre una mica millor com hem anat evolucionant les persones. A la nostra llibreta representem aquesta línia del temps que anem interioritzant a poc a poc, assenyalant els segles i anomenant les etapes de la història. Comprendre el pas del temps és complex, però les converses que es generen a la classe provoquen reflexions interessants sobre la pròpia percepció del temps, tenint presents esdeveniments i moments històrics alhora que anem integrant conceptes relacionats amb el canvi, l’evolució i la cronologia.

La nostra curiositat per saber les dates de l’edat mitjana provoca que a la classe aparegui el llibre “Un poble en temps del romànic”. En la introducció trobem paraules importants i comencem a trobar respostes a les nostres preguntes.

“L’edat mitjana va abastar un període d’un mil·lenni.”

Aquesta paraula ens torna a connectar amb el temps i amb la línia que vam construir a partir de les centenes per simular els segles. Mil·lenni ens ho posa més fàcil, ràpidament pensem amb el mil, i molts de nosaltres comencem a calcular quants segles hi ha dins d’un període de mil anys. Alguns arribem a través del càlcul mental i d’altres necessitem mirar la línia per tenir referents visuals. Finalment, coincidim que un mil·lenni són deu segles! Mirem la línia del temps, visualitzem els deu segles i ens atrevim a fer algunes hipòtesi sobre en quin segle devia començar i acabar… arribem a la conclusió que l’edat mitjana va durar molt de temps!

Després vam mirar i escoltar un vídeo que ens explicava els anys concrets quan es considera que va començar i acabar l’etapa treballada.

“Comença al segle V l’any 476 amb la caiguda de l’imperi romà i acaba al segle XV l’any 1492 amb el descobriment d’Amèrica.”

En escoltar els anys ràpidament tornem a la línia del temps i els busquem per assenyalar-los. Ara sí, ara ja sabem quant temps va durar l’edat mitjana i quins anys eren. La nostra conversa se centra després a entendre “la caiguda de l’imperi romà”, alguns recordem els romans per còmics o pel·lícules i compartim alguns detalls sobre aquest poble com que van ser molt poderosos. Intuïm que al 476 van perdre tot el poder i van sorgir altres pobles. El descobriment d’Amèrica ens sona una mica més, n’hem sentit parlar a casa i també a molts llibres. El vídeo també comenta que l’edat mitjana finalitza amb el descobriment de la impremta i llavors recordem que el grup del Jordi es diuen així. A la gran majoria se’ns il·luminen els ulls! “La impremta va ser inventada a l’edat mitjana!”. Potser la Sínia també, però ho haurem d’investigar i això ho deixem per un altre dia.

Un altre aspecte que ens va sobtar bastant va ser veure anys difícils de recordar, per què no van triar el 400 i el 1500 per exemple! La practicitat sembla que hauria de ser més valorada, però ens adonem que el canvi d’etapa el marca un fet important i no pas l’any que passa, els fets importants en la història han provocat canvis a diferents nivells i això és el que permet que les persones i la nostra manera de viure evolucioni.

I és aquí on tornem a veure el vídeo per descobrir com vivien les persones en l’edat mitjana i com s’organitzava la societat. Descobrim la paraula Feudalisme i la jerarquia entre les persones d’aquella època. Algunes figures les coneixem gràcies a les sortides que hem fet aquests dies o a llibres i pel·lícules que veiem, però moltes altres són noves completament. Parlem de poder, de drets, de dignitat… i ens adonem de la sort que tenim al segle XXI si ens comparem amb les persones que van viure en l’època medieval.