Dins del marc del Projecte de Comunitat BOSC VIU, ens han vingut a visitar els guardians del bosc: l’ADF!
Primer ens hem trobat a l’aula de Tabalugues amb el Valentí, el coordinador de l’ADF (Agrupació de Defensa Forestal) de l’Anoia. Ens ha explicat qui són i la seva organització. També ens ha ensenyat el seu casc blanc i ens ha explicat que hi havia una sèrie de colors segons la responsabilitat del voluntari de l’ADF i el càrrec que ocupa. També ens ha explicat què fan al bosc i quines són les seves tasques (vigilar i mantenir el bosc i detectar possibles incendis).
Després hem sortit al pati i hem tingut una gran sorpresa, ja que han portat els seus vehicles grocs: un camió i dos cotxes. Tots hem pogut pujar i imaginar que conduíem aquests fantàstics vehicles. En algun automòbil es podia tocar el clàxon, en un altre es podia parlar per l’altaveu i en l’últim es podia encendre la sirena. Tota una experiència!
A més a més, ens hem emprovat els seus cascs i hem provat els walkie-talkies per parlar a distància.
Finalment, ens han donat un carnet personalitzat per cadascú de nosaltres de “Guardians del bosc“, una gran responsabilitat per quan anem al bosc!
Estem molt agraïts per la seva visita. Ara ja coneixem molt millor l’AFD.
“Els infants construeixen el seu coneixement a través de la interacció amb l’entorn.” — Jean Piaget
Després de treballar el mapa en format paper, elaborarem una maqueta del Parc Fluvial, per situar-nos en el volum, des d’una altra perspectiva.
Per iniciar aquest repte, hem fet una segona visita al parc fluvial. Aquesta vegada, ens hem fixat en els elements més representatius del parc, els que vam reconèixer al mapa: el poliesportiu, les pistes de tenis, la piscina per fora, el pàrquing de cotxes i l’espai on ballem amb el Jaume Barri. Hem observat la forma que tenen els edificis, els colors, la mida, la localització, etc.
També ens hem fixat en la resta d’elements, com són els arbres, que hem comprovat que formen una filera. I que entre els arbres hi ha fanals, per il·luminar el parc. Hem observat si els arbres tenen fulles o estan pelats per l’hivern i si el camí és de sorra o té herbes. També hem vist les tanques de fusta i elements per fer esport. Ens hem trobat amb un treballador de l’ajuntament que estava reparant una de les estructures de fusta i que ha contestat amablement les nostres preguntes.
Un aspecte que ha cridat la nostra atenció, és la brutícia que hi ha al parc, sobretot a les vores del riu i a dins de l’aigua. Ara entenem el que ens van explicar les TANITS, que estan investigant com tenir cura del riu Anoia. Quan van venir a l’aula de Pinotxos a preguntar-nos per què tenim un mapa amb el riu Anoia penjat al nostre mapa d’idees i ens van dir que, si anàvem al Parc Fluvial que busquéssim la brossa. En un primer moment no ens vam voler creure que el riu està brut, però és ben cert que sí, necessita que en tinguem cura.
La segona part del repte ha estat dibuixar com ens imaginem que serà la nostra maqueta. Ens ha anat bé treballar en petit grup, ja que ens hem anat ajudant mútuament. Hem dibuixat, repassat i donat color al Parc Fluvial de forma col·laborativa. Un cop més, hem situat els diferents edificis i elements del parc. El treball de l’espai a la nostra edat és bàsic pel nostre creixement. Tal com ens diu el DECRET 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil a la Competència específica 3: Adonar-se de la influència de l’espai i el temps en les situacions de vida quotidiana a partir de les experiències viscudes, per créixer amb seguretat i entendre el món; els infants anem construint la nostra visió del món en què vivim des de la nostra relació i vivència amb l’espai i el temps.
La tercera part, abans d’iniciar la maqueta, ha estat presentar als nostres companys i companyes la nostra representació del parc. Hem explicat què hem fet, com ens hem organitzat i com ha estat treballar en grup.
Ara ja només ens queda engegar la nostra MAQUETA DEL PARC FLUVIAL, així que hem començat a pensar en els diferents materials per elaborar-la.
“Llegir ens fa lliures; compartir lectures ens fa companyia.” — Emili Teixidor
Aquest matí ens han visitat els alumnes d’I4 i d’I5 de l’escola Joan Maragall per portar-nos una sorpresa: EL SAC DE CONTES!
Com cada curs, el Sac de Contes viatja per les escoles del nostre municipi, Vilanova del Camí, per gaudir-los en comunitat. Cada escola, aporta al sac un nou llibre, ple d’aventures i aprenentatges compartits entre tots els infants.
En aquesta ocasió, el Joan Maragall ens ha presentat el llibre El Monstre Rosa, una història que parla de la diferència com a valor, de l’amistat i de la importància de sentir-se estimat. Però no ens l’han explicat sencer, ens han dit que Pinotxos i Tabalugues havíem de descobrir com acaba el conte, així que ens hem quedat amb la intriga. Què es trobarà el Monstre Rosa fora del seu país de color blanc, descobrirà nous mons plens de color? Ben aviat ho esbrinarem i us ho explicarem tot.
La nostra pròxima aventura serà portar el sac de contes a l’escola Pompeu Fabra. Voleu saber quin conte afegirem al sac? No us ho perdeu al web de l’escola.
“L’educació artística no consisteix a fer artistes, sinó a ajudar les persones a veure el món amb més sensibilitat.” — Elliot Eisner
Després d’elaborar les PERSONES DEL BOSC, estem elaborant les fitxes tècniques de les nostres creacions. Així que, de forma individual, anem escrivint el material que hem utilitzat per la nostra creació. D’aquesta manera, podem treballar la lectoescriptura i el coneixement de les lletres de forma significativa per a nosaltres.
També continuem coneixent diferents maneres de crear, de ser artistes, i poder així transmetre-ho als companys i companyes de la nostra escola. Aquesta setmana hem creat ARBRES MÀGICS! Aquests els hem elaborat amb dues tècniques ben diferenciades:
Pintura dels troncs i de les branques dels arbres amb aquarel·la líquida.
Estampat de les fulles amb esponges, teles i cotó fluix.
El primer pas ha estat sortir al pati de petits i al de grans per observar amb mirada d’artista com són els arbres de l’escola i com estan ara a l’hivern. Hem vist que els colors de les fulles és diferent segons l’arbre, fins i tot hi ha algun de pelat, sense cap fulla. Els troncs i les branques també es diferencien molt d’un tipus d’arbre a un altre, amb troncs més prims i més gruixuts, i branques més llargues i més curtes.
Un cop a l’aula, ens hem imaginat com veuríem un grapat d’arbres i els hem reproduït al paper. Un cop s’han assecat els troncs, hem estampat les fulles, cadascú de nosaltres al seu estil. Alguns ens hem atrevit, fins i tot, a dibuixar ocells volant entre els arbres.
Ens agrada deixar volar la nostra creativitat i conèixer diferents formes d’expressió. Seguirem creixent com artistes, no us ho perdeu al web de l’escola.
“El factor més important que influeix en l’aprenentatge és allò que l’alumne ja sap.” David Ausubel
Tal com ens va explicar la Marta, directora de l’escola, per fer l’exhibició de trial hem de demanar permís a l’ajuntament. L’Ajuntament de Vilanova ens ha demanat un mapa en el qual hem de marcar quina serà la localització proposada per l’exhibició. Quan vam anar al Parc Fluvial, vam trobar les roques i les muntanyetes que considerem perfectes perquè salti la Maria López amb la seva moto de trial.
La Toni ens ha presentat un mapa del Parc Fluvial i l’hem analitzat amb atenció. Hem buscat elements coneguts, com el riu, que hem descobert que es diu riu Anoia. Hem recordat que les roques estaven a un costat del riu. També hem reconegut la piscina d’estiu. Fent memòria, hem recordat que al costat de la piscina hi ha una construcció on anem a ballar amb el Jaume Barri quan celebrem Els Drets dels Infants. També hem reconegut les pistes de tenis i el camp de futbol, on juga alguns germans nostres.
Després de situar-nos al mapa, no ens ha costat gens trobar les roques del parc. Però hi ha dues fileres, així que hem fet novament memòria, estaven a l’inici del parc? Un cop localitzades, les hem marcat amb gomets, per veure-les fàcilment.
El mapa té noms per trobar les diferents construccions i elements del parc, però són lletres d’impremta, així que les tornem a escriure amb lletra de pal, les lletres que els Pinotxos coneixem.
Un cop finalitzada la nostra tasca, anem al despatx de la Marta per portar-li el mapa. Així li podrà enviar a l’Ajuntament de Vilanova del Camí i poder continuar organitzant la nostra exhibició de trial.
“Els infants aprenen millor quan poden tocar, observar i experimentar el món real.” Jean Piaget
La setmana passada vam tenir una gran sorpresa: vam anar a visitar una botiga de motos!
Aquest local, el tenim ben a prop de l’escola i molts de nosaltres no l’havíem vist ni el coneixíem. Només entrar, ens han rebut els nois de la botiga i un munt de motos de tota mena i colors. Ens hem quedat bocabadats i bocabadades. En sabem molt de les motos, però només havíem vist una de tan a prop des de les visites del Jose i del Jonathan. Però no hem estat els únics que ens hem quedat sorpresos, ja que el responsable de J&J ha pogut comprovar que coneixem totes els tipus de motos, el seu nom i les seves característiques principals.
Les motos que més ens han cridat l’atenció han estat les motos trail, ja que són enormes. Però la que més ens ha agradat és una moto taronja de motocròs petita! Tots ens hem imaginat que la podríem conduir, perquè és de la nostra mida.
A més dels diferents tipus de motos, també hem pogut veure en persona les diferents parts d’una moto de veritat, pel fet que a l’aula investiguem amb revistes, fotografies i vídeos.
Ens ha agradat molt aquesta visita, així que no us perdeu les fotografies del web d’escola.
“El joc és la forma més elevada d’investigació.” Albert Einstein
Després de visualitzar l’exhibició de trial a un vídeo, ens hem volgut fer una millor idea de com serà organitzar la nostra pròpia exhibició. Hem fet una conversa i hem pensat en el material de l’aula de psicomotricitat que ens pot ajudar a muntar el nostre circuit. També hem pensat com podem representar les tanques i la cinta per protegir els espectadors. Fins i tot hem pensat en quin material pot semblar un micròfon.
A la tarda hem anat al gimnàs i hem planificat la construcció del circuit. Les roques les hem volgut representar amb les escumes, amb diferents formes i mides. Hem elaborat un llarg circuit al voltant del gimnàs. Hem simulat que érem motos de trial i hem pogut provar el circuit.
La zona dels espectadors l’hem protegit amb una barrera de cons, com si fossin les tanques, i piques llargues, com si fossin la cinta. La protecció l’hem muntat en forma de quadrat i no ens ha convençut gaire. Des de darrere de la protecció no es veia la totalitat del circuit i estava una mica lluny.
Un cop a l’aula, hem representat en paper tot el que hem construït al gimnàs, per fer-nos conscients de què ha funcionat i què hem de millorar.
Aquesta activitat ens ha servit com a primer assaig, però tenim clar que les tasques, perquè surtin cada vegada millor, les hem de provar una altra vegada i una altra. D’aquesta forma la nostra exhibició sortirà rodona.
“Tothom és diferent, i és precisament aquesta diferència la que fa possible l’aprenentatge compartit.” Lev Vygotsky
Hem visionat a la pantalla un vídeo d’una exhibició de trial. Aquesta vegada, però, l’hem mirat amb els ulls d’uns organitzadors. Què hi ha muntat, com està muntat, on se situen els espectadors, on les motos…?
Hem pogut veure que els espectadors estan situats darrere d’una barrera de cinta entrellaçada a unes tanques. Hem pensat que aquesta barrera és per protegir els espectadors, perquè les motos no els facin mal. Hem decidit que la nostra exhibició també necessitarà unes tanques i cinta, així que ho anotem.
A l’exhibició del vídeo, han muntat un circuit amb blocs i obstacles, però nosaltres no necessitarem muntar un circuit, ja que les roques del Parc Fluvial estan molt ben col·locades.
Finalment , ens ha cridat molt l’atenció un senyor amb un micròfon. Aquest presentador, donava la benvinguda als espectadors i anava anunciant els i les motoristes participants de l’exhibició, segons sortien al circuit. Hem decidit que nosaltres també necessitem un micròfon. Volem presentar la nostra exhibició a tots i totes les assistents i donar-los la benvinguda. Però no tots voldrem parlar pel micròfon, això ho tenim clar, perquè alguns de nosaltres tenim vergonya i volem respectar-ho. Durant l’organització d’una exhibició hi ha moltes tasques diferents, que podrem repartir segons les nostres preferències i capacitats.
“L’art és la forma de comunicació més intensa i vital que existeix.” John Dewey
Un cop hem sabut que la Comunitat de Petits serem els responsables d’organitzar la sortida de final de curs de l’escola, hem pensat que volem ser la part artística de l’organització.
Per tal de ser experts i expertes en el món de l’art, hem de conèixer moltes tècniques i diferents formes de fer art. També convé investigar sobre diversos materials, a poder ser elements de la natura, per fer servir els dies que anem al bosc i per preparar la sortida final.
Després de conèixer la tècnica de la Yayoi Kusama, aquesta setmana hem elaborat un retrat de cos sencer de nosaltres amb materials del bosc (branques, fulles, pinyes, aglans, pedres, castanyes bordes, etc.)
Hem disposat els diferents elements per anar donant forma a ulls, boca, orelles, nas… Els nostres braços i cames els hem construït amb petites branques o amb les fulles del pi. Grans fulles seques han passat a ser el nostre cos. Hem deixat volar la nostra imaginació i hem creat lliurement.
Ens hem fet fotografies amb les nostres creacions, per a poder donar forma a un possible dossier que pugui inspirar a nous artistes.
“Aprendre és descobrir, no repetir; és construir activament el coneixement a partir de l’experiència.”
— Jerome Bruner
Aquesta setmana, el grup taronja hem endreçat les nostres idees, recordant, escrivint i connectant records i vivències. Primer hem visualitzat unes fotografies de tot el que ha anat passant a les diferents sessions i hem anotat les nostres aportacions i records. Després les hem anat escrivint i enganxant al mapa, per així anar connectant els nostres aprenentatges.
Per tal de fer-ho més visual i accessible a tots i totes, hem afegit imatges del procés. Relacionar la imatge amb la lletra és molt important quan comencem a llegir i escriure, perquè ens ajuda a entendre millor què estem veient. Les imatges ens donen pistes visuals que faciliten captar el significat de les paraules i fer-les més fàcils de recordar. D’aquesta manera, l’aprenentatge es torna més entenedor, motivador i amb sentit per a nosaltres.
Aquesta relació entre imatge i lletra aporta molts beneficis:
Fa la lectoescriptura més fàcil i atractiva: Les imatges ens donen context i ajuden a reconèixer i diferenciar les lletres, fent el procés més agradable.
Ajuda a comprendre millor el que veiem: Les imatges ens permeten entendre el significat de les paraules i del text, i ajuden a construir idees d’una manera més clara.
Relaciona paraules amb objectes reals: Podem associar el que veiem amb el nom escrit, fet que ens facilita ampliar el vocabulari.
Reforça la memòria i l’atenció: Veure imatges juntament amb el text fa que estiguem més concentrats i recordem millor el que hem après.
Ajuda a entendre el significat de les paraules: Descobrim que cada paraula té un significat concret, tant si va sola com si va acompanyada d’una imatge.
Aquest mapa anirà creixent amb el nostre projecte, així que no us perdeu tot el procés al web de l’escola.
