PREPARANT LA TROBADA: ESCRIVIM I PREGUNTEM A LA MARIA LÓPEZ

“L’educació és treball, és investigació, és vida.”
Célestin Freinet

Aquesta setmana ha estat plena d’emocions. Després de conèixer la notícia de la Maria López, ens hem atrevit a escriure-li un mail. Quines parts ha de tenir un correu? Primer saludem, ens presentem, escrivim el missatge i ens acomiadem. Entre tots hem decidit el text i hem anat esbrinant les lletres, segons els sons de cadascuna. Després hem copiat el missatge a l’ordinador de la Toni i li hem enviat a la Maria.

La nostra sorpresa ha estat que ha contestat de seguida, que ens vol venir a conèixer aquest mateix divendres! Ens diu que ens vindrà a veure a l’escola, però que no pot portar la seva moto, ja que només pot anar amb ella per la muntanya.

Així que ens hem posat de seguida a preparar la visita. Hem plantejat quines preguntes li volem fer, quins dubtes tenim i què necessitem resoldre. Les preguntes escollides són:

  • Com és la teva moto?
  • Quant pesa la teva moto?
  • Què és això dels peus al trial?
  • Quants dies entrenes?
  • És molt difícil el trial?
  • Té pota de cabra la teva moto?

Un cop enllestides les preguntes, les hem posat per escrit, per practicar la lectoescriptura. També hem decidit qui faria cadascuna de les preguntes, ja que alguns tenim vergonya i no ens atrevim a parlar en públic. Durant un parell d’estones hem practicat les preguntes, perquè divendres no ens falli la memòria.

Ja ho tenim tot preparat perquè vingui la Maria a conèixer els i les Pinotxos i el nostre projecte, QUANTS PINOTXOS PESA UNA MOTO!

APRENDRE DEL BOSC AMB MIRADA CURIOSA: DESCOBRIM ELS BOLETS

“La classe que passeja es posa en contacte directe amb la vida i la natura.”— Célestin Freinet

Després de les converses compartides i de mirar les fotografies de la nostra sortida al bosc amb l’Escola del Bruc, hem comprovat que en sabem molt poc dels bolets. Ens crida l’atenció la gran varietat que hi ha, de mides, colors i formes. També hem parlat del respecte a la natura i com alguns infants van fer malbé els bolets que ens anàvem trobant pel camí. A més a més, les mestres ens diuen que sempre és millor no tocar els bolets, ja que no els coneixem i n’hi ha que són verinosos!

Aquesta setmana hem consultat un llibre que ens parla dels bolets. Són de la família dels fongs i nosaltres ens pensàvem que són plantes. Els podem trobar a diferents parts del bosc:

  • Als troncs podrits.
  • Al costat dels arbres.
  • Als prats.
  • I adherits als troncs dels arbres.

També hem conegut les diferents parts del bolet: El peu, l’anell, el barret i les làmines. I ens hem atrevit a escriure entre tots la paraula BOLET.

Alguns de nosaltres ha comentat que anem al bosc amb el pare, mare, avi o àvia a buscar bolets. I també ens agrada menjar-los. Estem molt interessats en aquest món i en volem saber més.

Per cert, famílies, en sabeu molt de bolets? Voleu venir al nostre grup a explicar-nos tot el que sabeu com a bons boletaires? Us rebrem amb els braços oberts.

BOSC VIU: DESCOBRIM, RECORDEM I IMAGINEM EL NOSTRE ENTORN

“La millor manera d’aprendre és descobrir per un mateix.” — Jerome Bruner

Hem començat el Projecte de comunitat BOSC VIU com a grup taronja. Hem fet memòria de tot el que vam viure a la sortida del bosc de Vilanova:

  • Ens vam llançar pels tobogans.
  • Vam trobar una motxilla amb lupes i coses per trobar “bitxos”.
  • I per mirar de lluny.
  • I lupes per mirar coses petites.
  • Vam veure ovelles, moltes. Menjaven herbes.
  • Vam veure un gos. Va venir un senyor amb un gos.
  • També vam veure una moto.
  • Hem sentit el soroll de la moto i hem vist com pujava una muntanya.
  • Ha saltat el noi amb la moto al tobogan de sorra.
  • Nosaltres també ens vam tirar pels tobogans.
  • Vam jugar amb una cabana.
  • Amb pals grans.
  • Necessitàvem posar més pals.
  • Però no hi havia més.
  • Era un triangle.
  • Vam veure un riu amb ànecs.
  • Es diu Riu dels Ànecs.
  • Es diu parc fluvial.
  • I els arbres han caigut.
  • Està trencat, les persones no hi poden anar.
  • Els arbustos són més petits que els arbres.
  • Hi ha arbres de diferents colors.
  • Són colors de la tardor.
  • També hi ha fulles.

Després de fer memòria, hem fet un dibuix inicial del bosc, representant el que vam experimentar i veure aquell dia ple d’aventures.

També ens hem estat mirant les petjades d’animals que ens van regalar l’Escola del Bruc, recordant de quin animal pot ser cada petjada, segons la mida i la forma.

Tot i que encara no tenim clar què volem investigar, seguirem compartint idees.

MARIA LÓPEZ DEL RÍO, LA CAMPIONA VILANOVINA QUE VOLEM CONÈIXER

Aquesta setmana hem conegut la notícia de què una vilanovina és una gran campiona de trial: la Maria López Del Río!

L’article ens diu que la Maria va aconseguir pujar per primer cop al podi de la categoria Femení TR1, la màxima divisió femenina del Campionat d’Espanya de trial. La Maria també és campiona de Catalunya, fet que ens ha meravellat.

Seguint investigant, hem visualitzat una entrevista en la qual explica que va cada tarda a entrenar a MC DSB Trial La Pobla de Claramunt. La Cloe ens ha dit il·lusionada que aquest és el circuit del seu tiet, el David.

Estem molt emocionats i emocionades, ja que ens agradaria conèixer aquesta gran campiona i la seva història i, sent de Vilanova, pensem que seria possible contactar-hi i convidar-la a saber del nostre projecte.

A més a més, la Cloe se l’ha trobat al circuit del seu tiet i ja li ha fet saber que volem saber més coses d’ella. La Maria, molt simpàtica, ha dit que està encantada d’ajudar-nos a tirar endavant el nostre projecte i conèixer als i les Pinotxos. Aquesta setmana esbrinarem la seva adreça de correu electrònic i l’escriurem!

QUAN PESAR-SE ES CONVERTEIX EN UNA AVENTURA MATEMÀTICA

“L’educació ha de ser una aventura de descobriment.”Peter Brook

Arran de l’encàrrec de les Tanits de portar 100 grams de sucre, ens van sorgir els següents dubtes:

  • Quant pesem els Pinotxos?
  • Quant pesa una moto?

Ens hem anat pesant a una bàscula i hem comprovat que surten diferents números. Cóm els endrecem, qui pesa més, qui pesa el mateix, qui pesa menys? Pesem el mateix que una moto? Endreçar aquests números no ha estat una tasca senzilla, per aquest motiu, ho hem fet en petits grups, debatent i comparant. Ens hem recolzat de material per entendre quins números eren més grans i quins més petits, fent fileres de peces multilink.

Finalment, hem esbrinat que el Pinotxo que més pesa, pesa 27 kg i el Pinotxo que menys, 14 kg.

Hem començat a tenir contacte amb les unitats (un sol número), les desenes (dos números) i les centenes (tres números). Nosaltres tenim tots dos números al nostre pes i la moto del Jonathan tres números (120 kg). Sabem que és un número més gran que els nostres i això vol dir que pesa més que nosaltres, però aquest número tan gran encara l’hem d’investigar, ja que no el coneixem.

Aquestes activitats són una gran oportunitat per saber molt més del món dels números, però encara hem de continuar coneixent les possibilitats que ens ofereixen. Hem de seguir comptant, jugar i viure els números, perquè ens envolten i els volem entendre.

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.

EXPLORANT LA TARDOR AMB ELS SENTITS

“Quan els infants exploren amb els sentits, el món es converteix en un laboratori de descobertes.” — Loris Malaguzzi

Els Patufets ens han preparat aquesta setmana una sorpresa, una aula sensorial amb elements de la tardor!

Hem anat a l’aula de projectes de mitjans i ens hem trobat tot un món de tardor, amb una llum d’ambient i una música relaxant. L’espai convida a manipular, experimentar, crear. Hi ha fulles a una banda, pedres de colors a una capsa, pedres de riu a un altre cantó, llibres de la tardor amb coixins i una catifa, una carabassa oberta i culleres a dins, una taula de llum amb transparències i pedres, una construcció amb cons i pinyes, i al centre, que crida molt la nostra atenció, un cercle de pals i fustes, com un meravellós mandala.

Hem pogut experimentar durant una llarga estona amb tots aquests elements, de manera tranquil·la, pausada, immersos en un món de creació i inspiració. Hem gaudit de materials de la natura, que ens envolten i que, normalment, no criden la nostra atenció.

Ara ja som més observadors i, quan anem pel carrer o pel bosc, ens agrada observar amb atenció tot el que ens envolta, perquè ara hi veiem moltes possibilitats amb els elements del nostre entorn natural.

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.

DESCOBRIM COM FUNCIONA UNA MOTO AMB ELS EXPERTS DE LA CLASSE!

“Aprendre és experimentar. Tota la resta és simplement informació.”
Albert Einstein

Aquesta setmana hem tingut la visita de dos nous experts, el Jonathan i la Irene, els pares de l’AINA. Han vingut a l’escola amb la seva moto, una moto de tipus esportiva. Ens hem preparat unes preguntes per fer-li al Jonathan, que ell ens ha contestat:

  • Com funciona una moto?
    • S’engega girant la clau i pitjant el botó del manillar. Després pitges l’embragatge i fiques la marxa perquè avanci.
  • Per què es queden les motos sense bateria?
    • Es poden quedar sense bateria pel fred o perquè fa molt temps que no circula, ja que la bateria es carrega durant la marxa.
  • Quant pesa una moto?
    • Aquesta pesa 120 kg.

Totes aquestes explicacions han anat acompanyades de les demostracions. Tenir la moto davant ens ajuda a entendre molts aspectes.

També hem repassat les parts de la moto i hem comprovat que no les coneixem totes, ja que hem descobert l’embragatge, el canvi de marxes i les llums intermitents, que serveixen per indicar als altres cotxes i motos si gires a l’esquerra o a la dreta. El Jonathan ha anat girant la moto perquè puguem veure les diferents parts i hem vist una llum vermella al darrere. És la llum de fre, que s’il·lumina quan frena, perquè ningú xoqui amb la moto.

Ja comencem a saber moltes coses de les motos, però hem d’investigar quants són 120 Kg! Sembla un número molt gros.

Moltes gràcies, Irene i Jonathan, per oferir-nos aquesta meravellosa oportunitat de seguir aprenent!

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.

PARAULES QUE CUIDEN LA CONVIVÈNCIA

“Educar és ajudar els infants a posar paraules al que senten, per així conviure amb respecte.”

La setmana passada vam conèixer les paraules NO i SÍ. Què ens volen dir, per què ens visiten?

La classe dels i de les Pinotxos som un grup molt cohesionat, ens agrada molt jugar junts, fer activitats, sortides, etc. Però, de vegades no ens respectem, dient-nos paraules lletges o, fins i tot, molestant-nos. Altres vegades, no ens volem donar la mà o seure al costat dels nostres companys o companyes.

La paraula NO ens ha d’ajudar a expressar quan no ens agrada quelcom, quan ens molesta o no ens agrada. Hem d’aprendre a dir:

  • No em piquis.
  • No em molestis.
  • No m’agrada el que em dius.
  • No m’agrada que m’empentis.

Després li hem de donar la volta i expressar de forma positiva el que SÍ ens agrada, ens fa sentir bé, expressar el que sentim o pensem, perquè sempre és millor utilitzar les paraules que repetir el que no ens agrada:

  • Sí que m’agrada que m’abracis.
  • Sí que prefereixo compartir.
  • Sí que voldria aquesta joguina.
  • Sí que m’agradaria que em donessis la mà.

Aquest aprenentatge no ha de ser puntual, sinó que l’hem de treballar al llarg de les nostres vides, ja que vivim en societat i ens hem de cuidar entre tots i totes.

Per a poder expressar com ens sentim quan quelcom ens molesta, vam fer un joc. Vam fer dues rotllanes i un de nosaltres es va quedar fora. La rotllana no havia de deixar passar i el o la Pinotxo de fora havia de provar d’entrar com fos. Vam anar rotant fins que tots i totes vam estar fora de la rotllana.

Després vam conversar: com ens havia fet sentir estar fora i no poder entrar, com va ser no deixar entrar a un amic o amiga? Tots i totes volem ser tractats amb respecte i sentir-nos part d’un grup. Per aquest motiu, ens hem de cuidar i fer pinya.

A casa en podem parlar també!

UNA SORPRESA, UNA MOTO I MIL PREGUNTES

“Quan el món entra per la porta de l’escola, l’aprenentatge arrenca sol.”

A inicis de setmana hem tingut una gran sorpresa: ens ha visitat una moto real!

A primera hora de la tarda estàvem nerviosos esperant la sorpresa de la qual ens havien parlat, tot i que no sabíem què seria. De cop, hem sentit tronar una moto a la pista i hem sortit a veure què era. Allà, aparcada, hi havia una moto de veritat, enorme. Ens hem quedat bocabadats!

El motorista que ha arribat amb la moto s’ha presentat i es diu Jose. Ens ha ensenyat la seva moto, una Trail. Com ja hem investigat una mica els tipus de motos, sabem que aquesta moto pot anar per camins i per carretera.

Ens ha preguntat si coneixem les diferents parts de la moto i moltes les hem reconegut (el seient, el manillar, l’accelerador, els pedals, la cadena…). Però ens ha ensenyat parts noves i que desconeixíem, com per exemple el fre, que pensàvem que només estava al manillar. El Jose ens ha explicat que la roda de davant la frena amb el fre del manillar, però que la roda del darrere la frena amb el pedal.

També ens ha parlat de la importància de la seguretat i d’anar sempre amb casc. Ell no agafa la moto sense posar-se casc, les botes, la jaqueta i els guants, ja que ha d’anar protegit per si cau. Ens ha comentat que nosaltres també hem de portar sempre el casc quan anem en bicicleta o patinet.

Ens ha encantat provar-nos el casc i pujar a la moto, parada això sí. Per un moment, ens hem sentit veritables motoristes!

Però, quan hem volgut veure la moto arrencada i donant una volta per la pista, aquesta no ha arrencat. El Jose ens ha dit que s’ha quedat sense bateria, perquè feia molts dies que no l’arrencava. I doncs, ens sorgeix una nova pregunta: què és la bateria, com funciona la moto?

Seguirem investigant sobre l’apassionant món del motociclisme, que ens encanta. Podeu anar mirant les fotos del web.

NÚMEROS AMB AMICS I GRAMS AMB SENTIT

“Quan els infants es fan preguntes, el coneixement pren pes.”

Aquesta setmana les TANITS ens han portat una nota demanant que portem 100 g de sucre per tal d’elaborar els panellets de la festa de la tardor. La Toni no hi era quan han vingut les Tanits i, quan li hem volgut explicar, no ens n’hem sortit, ja que no coneixem el número 100 i tampoc sabem què significa la g que han escrit al costat del número.

El primer pas ha estat esbrinar si el 100 és un número molt gran, pel fet que alguns crèiem que el 5 és més gran que el 100. Com sabem que els TABALUGUES estan esbrinant i calculant números molt grans, els hem anat a consultar.

Ens han explicat de forma molt gràfica, que els números que van sols (1,2,3,4,5…) són més petits que els que tenen amics (10, 100…). Com més amics tenen, més grans, així el 100 que són tres números, és més gran que el 10, que són dos. També ens han parlat d’unitats, desenes i centenes… què en saben els Tabalugues de números!

El segon pas ha estat pujar a veure les Tanits, ja que els Tabalugues tampoc saben què significa la g del costat del 100.

La Tanits ens han explicat que la g vol dir grams. I què vol dir grams? Ens expliquen que és per mesurar quant pesen les coses. I per què no escriviu grams? Ens diuen que les paraules científiques s’escriuen així, perquè les entengui tothom, ja que és un llenguatge universal.

També ens han parlat de la bàscula, l’aparell amb què es pesen les coses. Nosaltres en tenim una a la botigueta del passadís, així que decidim pesar el sucre que ja ha portat l’Abel. Tal com ens han demanat les Tanits, la bàscula ens diu un número de tres amics, 115. Tots estem d’acord que el número és més gran que 100. Sembla que comencem a entendre els números grans!

Llavors, la Júlia ens ha dit que ella no pesa grams, sinó quilos. I alguns també hem recordat que, quan anem al metge, ens diu que pesem quilos. Ens agradaria investigar més sobre el nostre pes, perquè és un tema que ens interessa, ja que ens toca de ben a prop.

Llavors, ha sorgit una altra pregunta: I les motos, quant pesen? Pesen més que nosaltres?

Segons sembla, ja tenim projecte, perquè tot el relacionat amb les motos ens interessa molt!

QUANTS PINOTXOS PESA UNA MOTO?