“El joc és la forma més elevada d’investigació.”
Albert Einstein

Després de visualitzar l’exhibició de trial a un vídeo, ens hem volgut fer una millor idea de com serà organitzar la nostra pròpia exhibició. Hem fet una conversa i hem pensat en el material de l’aula de psicomotricitat que ens pot ajudar a muntar el nostre circuit. També hem pensat com podem representar les tanques i la cinta per protegir els espectadors. Fins i tot hem pensat en quin material pot semblar un micròfon.

A la tarda hem anat al gimnàs i hem planificat la construcció del circuit. Les roques les hem volgut representar amb les escumes, amb diferents formes i mides. Hem elaborat un llarg circuit al voltant del gimnàs. Hem simulat que érem motos de trial i hem pogut provar el circuit.

La zona dels espectadors l’hem protegit amb una barrera de cons, com si fossin les tanques, i piques llargues, com si fossin la cinta. La protecció l’hem muntat en forma de quadrat i no ens ha convençut gaire. Des de darrere de la protecció no es veia la totalitat del circuit i estava una mica lluny.

Un cop a l’aula, hem representat en paper tot el que hem construït al gimnàs, per fer-nos conscients de què ha funcionat i què hem de millorar.

Aquesta activitat ens ha servit com a primer assaig, però tenim clar que les tasques, perquè surtin cada vegada millor, les hem de provar una altra vegada i una altra. D’aquesta forma la nostra exhibició sortirà rodona.

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.

“Tothom és diferent, i és precisament aquesta diferència la que fa possible l’aprenentatge compartit.”
Lev Vygotsky

Hem visionat a la pantalla un vídeo d’una exhibició de trial. Aquesta vegada, però, l’hem mirat amb els ulls d’uns organitzadors. Què hi ha muntat, com està muntat, on se situen els espectadors, on les motos…?

Hem pogut veure que els espectadors estan situats darrere d’una barrera de cinta entrellaçada a unes tanques. Hem pensat que aquesta barrera és per protegir els espectadors, perquè les motos no els facin mal. Hem decidit que la nostra exhibició també necessitarà unes tanques i cinta, així que ho anotem.

A l’exhibició del vídeo, han muntat un circuit amb blocs i obstacles, però nosaltres no necessitarem muntar un circuit, ja que les roques del Parc Fluvial estan molt ben col·locades.

Finalment , ens ha cridat molt l’atenció un senyor amb un micròfon. Aquest presentador, donava la benvinguda als espectadors i anava anunciant els i les motoristes participants de l’exhibició, segons sortien al circuit. Hem decidit que nosaltres també necessitem un micròfon. Volem presentar la nostra exhibició a tots i totes les assistents i donar-los la benvinguda. Però no tots voldrem parlar pel micròfon, això ho tenim clar, perquè alguns de nosaltres tenim vergonya i volem respectar-ho. Durant l’organització d’una exhibició hi ha moltes tasques diferents, que podrem repartir segons les nostres preferències i capacitats.

No us perdeu el fil del nostre projecte al web de l’escola!

“L’entorn és el tercer mestre: parla, provoca, acompanya i convida a l’aprenentatge.”
Loris Malaguzzi

La setmana passada vam anar a explorar el Parc Fluvial, on ens va recomanar l’Ajuntament de Vilanova que organitzem la nostra exhibició de trial.

Tenim les directrius molt clares, hem de buscar un lloc on hi hagi roques i muntanyes, perquè la Maria López pugui pujar, baixar i saltar. També hi ha d’haver una zona en la què nosaltres puguem fer d’espectadors i poder veure bé tot l’espectacle.

Durant el trajecte camí al parc, ja ens hem posat les ulleres d’exploradors i hem observat amb atenció. Però no ha estat fins a arribar al Parc Fluvial que ho hem vist clar. A l’entrada del parc hi ha una llarga filera de roques, que la Maria pot saltar. Una mica més endavant, aquesta mateixa filera de roques, està enfilada a unes muntanyetes, que anirien molt bé per pujar i baixar. A més a més, aquesta zona té un llarg camí en el qual ens podríem situar els espectadors.

Aquesta part del parc ens ha agradat molt, però també hem volgut anar a veure la zona del bosc dels tobogans, on la Maria va de vegades a entrenar. Allà hem comprovat que hi ha moltes muntanyes i muntanyetes, però no hem trobat cap roca ni obstacle per saltar ni tampoc un espai per nosaltres, per observar l’exhibició.

A partir d’ara, haurem d’esbrinar si a l’Ajuntament li sembla bé la ubicació que hem pensat o si no compleix les normatives o necessitats per fer l’exhibició.

Podeu seguir tot el procés al web de l’escola.

“A l’educació infantil, les matemàtiques s’han de viure amb el cos, les mans i la paraula.”
Constance Kamii

JA TENIM LA RESPOSTA!!!

Llegiu atentament, perquè després de molta feina i esforços, ja hem pogut respondre la pregunta que ens vam fer a inicis del nostre projecte d’aula.

Per començar, hem fet una gràfica de barres amb les dades del nostre pes, amb la tira numèrica del 0 al 27. Després, hem experimentat amb el pes de la moto, comptant 120 de moltes formes (amb els pius, dibuixant dotze fileres de 10 rodones, posant gomets, etc). A més a més, hem afegit els 120kg a la gràfica, amb la tira numèrica fins al 120. Hem pogut comprovar que la barra de la gràfica corresponent a la moto, és mooolt més llarga que les nostres barres.

Finalment, a una nova tira de 120 forats, hem anat afegint els nostres pesos, fins a cobrir tots els forats. Cada quantitat corresponent al nostre pes l’hem fet d’un color diferent, per comprovar així el resultat:

Una moto pesa com 7 Pinotxos!

Després de resoldre aquest repte, encara tenim una missió molt important: organitzar l’EXHIBICIÓ DE TRIAL!

No us perdeu les fotografies del web d’escola!

Després de resoldre aquest repte, encara tenim una missió molt important: organitzar l’EXHIBICIÓ DE TRIAL!

No us perdeu les fotografies del web d’escol

“Per aprendre números grans, primer cal poder-los veure amb les mans i entendre’ls amb el cor.”
— Maria Montessori

El pare de l’Aina ens va dir que la seva moto pesa 120 kg i la Maria López que la seva pesa 80 kg. Quin ball de números grans!

Hem estat investigant sobre unitats, desenes i centenes i ara ja sabem que una xifra de tres números (centena) és més gran que una xifra de dos números (desena). El que vol dir que la moto de la Maria pesa menys que la del Jonathan.

Però, quina quantitat és i com s’escriu cent vint quilos?

Vam començar fent hipòtesis de com es podia escriure, quin és aquest número:

Alguns de nosaltres pensàvem que senzillament eren una gran filera de números, ja que una moto deu pesar molt. D’altres, vam representar l’1, el 2 i el 0 en diferents ordres i quantitat. Alguns, fins i tot, vam considerar que s’escrivia amb moltes lletres. Ara, després de jugar amb els números i conèixer les centenes, sabem que s’escriu 120.

També ens hem volgut fer una idea de la quantitat que correspon a aquest número i hem comptat fins a 120. Quina feina hem tingut! Després, hem anat comptant pius de deu en deu, fins que hem arribat al número desitjat, i ficant-los a unes oueres. Finalment, hem provat de representar en paper la grafia i la quantitat, amb més o menys èxit, ja que encara som Pinotxos i el 120 és un número molt gran. Uns pocs, hem provat diferents estratègies, com dibuixar de cinc en cinc o de deu en deu, tal com els pius estan col·locats a les oueres. La majoria, hem dibuixat mooolts pius…

Comencem a entendre una mica més els números grans, ara hem de saber, quants Pinotxos pesa una moto!

Avui, la Irene, mare de l’Aina, ens ha portat un casc de motorista per veure de prop com és.

Hem comprovat que és molt robust, però per fer-lo més còmode, està tot encoixat per dins. Ens hem preguntat per què és la part transparent del davant:

• És per veure millor la carretera.
• I perquè no et molesti el vent.
• També és perquè no entrin pedres ni sorra.
• Ni mosques.
• Ni abelles.

Aquesta part del casc es diu visor o visera i ens ha agradat molt pujar-la i baixar-la quan ens hem emprovat el casc. També hem observat tot de forats, que són les ventilacions, perquè el cap respiri. En últim lloc, però no menys important, hem vist que el casc porta una corretja ajustable, com la que porten els nostres cascs de la bici.

Cadascun de nosaltres se l’ha emprovat i hi ha Pinotxos als que ens ha anat més gran i d’altres que ens ha anat més ajustat.

També ens hem fixat en els dibuixos del casc, que són molt bonics. Ens ha agradat molt a tots.

Gràcies, Irene per la teva generositat!

“Els infants aprenen millor quan poden fer preguntes i buscar respostes que els interessen.”—Loris Malaguzzi (Reggio Emilia)

Ha arribat la tarda de divendres i esperem amb il·lusió la visita de la campiona del trial, la MARIA LÓPEZ! Com és que no ve? Vindrà quan surti de la feina? La Maria treballa?

Encara que ja tenim algunes preguntes preparades, en sorgeixen de noves. Ho volem saber tot de la Maria. Quan arriba, no podem esperar per llençar-li l’interrogatori. La Maria ens resol tots els dubtes:

• Com és la teva moto?
  • La meva moto és de trial, és lleugera i no té seient. No puc seure, sempre haig d’anar dreta a sobre la moto.
• Quant pesa la teva moto?
  • La meva moto pesa 80 kg. Pesa menys que altres motos, ja que l’haig d’aixecar per saltar.
• Què és això dels peus al trial?
  • Quan competim, portem els peus als pedals i hem d’intentar no posar els peus a terra, pel fet que guanya qui menys peus posa a terra. Si em falla l’equilibri, haig de posar un peu i això penalitza. He de fer molts equilibris.
• Quants dies entrenes?
  • Entreno pràcticament tots els dies. Per guanyar, has d’entrenar molt. Ara ja s’ha acabat la temporada i no tornen a començar les competicions fins al febrer, però jo haig de continuar entrenant igualment.
• És molt difícil el trial?
  • Sí, és difícil, però vaig començar de molt petita. A més a més, és un esport molt car, i necessitem patrocinadors perquè ens ajudin amb les despeses. Veieu tots els noms que porto al casc? Són d’empreses que em patrocinen, em compren el casc, o les rodes, o les inscripcions, etc.
• Com és que treballes?
  • Una pilot de trial no es pot dedicar només a això, he de treballar a una altra feina. A la televisió i les revistes surten altres esports, com el futbol, però el trial no el segueixen moltes persones. Per això no ens hi podem dedicar professionalment.
• Per què et vas dedicar al trial?
  • Perquè al meu pare sempre li han agradat molt les motos i de seguida em va cridar l’atenció.
• Té pota de cabra la teva moto?
  • Això és molt bona pregunta, ja que les pilots decidim si volem pota de cabra a la nostra moto o no. Algunes persones la treuen, perquè es pot enganxar a les roques, però jo prefereixo portar-ne, per no haver d’estar buscant on recolzar la meva moto.
• Per què no has portat la teva moto?
  • La meva moto només pot anar per la muntanya, no pot circular per la ciutat. No té llums, no té miralls, ni matrícula. Vosaltres em voleu veure amb la moto?
• Síiiii!!!
  • Doncs haurem de preparar una trobada a alguna muntanya a prop de l’escola. En coneixeu alguna?
• Sí, darrere de Can Titó.
  • Doncs si vosaltres ho prepareu, jo puc venir a fer una petita exhibició. També puc convidar a les companyes que entrenen amb mi.

Se’ns gira feina doncs, ja que haurem de planificar molt bé aquesta exhibició perquè sigui espectacular i poder així convidar a més persones a què la vegin.

Ens ha encantat conèixer la Maria i seguirem en contacte amb ella, per tal que segueixi els passos del nostre projecte.

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.