PETITS EXPLORADORS AL BOSC

Mireia Puig09/03/26  

La setmana passada vam fer una sortida molt especial al bosc de Can Macià. Al matí ens vam preparar amb moltes ganes i les motxilles a l’esquena. Els Tabalugues van agafar de la mà als Patufets per ajudar-los durant el camí i, així, tots junts i ben acompanyats, vam començar la nostra aventura.

Vam anar caminant xino-xano fins arribar a N-IIa. Allà ens estaven esperant uns policies molt amables que ens van ajudar a creuar amb seguretat. Aquesta experiència ens va permetre prendre consciència de les normes bàsiques de seguretat viària i de la importància de respectar-les quan ens desplacem per l’entorn.

Un cop vam arribar al camí de terra, ja ens vam poder deixar anar de la mà de la parella i vam continuar caminant tranquil·lament. Durant el trajecte vam observar el paisatge, vam respirar l’aire fresc i vam olorar les flors dels ametllers que ja estaven florits. Aquestes estones de descoberta ens ajuden a desenvolupar la curiositat, l’observació i el vincle amb la natura, aspectes molt importants dins l’àrea de descoberta de l’entorn.

Quan vam arribar a l’aeròdrom, ens vam aturar una estona a mirar les avionetes i un helicòpter que estaven fent pràctiques de vol. Vam poder comentar què vèiem, escoltar els sons i compartir les nostres idees, fomentant així el llenguatge, la conversa i la construcció de coneixement compartit.

Després vam continuar el camí cap al bosc de Can Macià i, després d’una altra caminadeta, vam arribar al lloc perfecte per esmorzar. Aquest moment també ens ajuda a treballar hàbits d’autonomia personal, com tenir cura de les nostres coses, gestionar la motxilla i compartir l’estona amb els companys i companyes.

Amb la panxa ben plena vam començar a explorar el bosc. Vam descobrir uns tobogans naturals que ens van encantar i pels quals ens vam poder tirar una vegada i una altra, desenvolupant les habilitats motrius, l’equilibri i la confiança en el propi cos.

També vam construir cabanes amb materials que vam trobar al bosc i de l’escola i vam jugar amb pals, pinyes, pedretes i tots els petits tresors que la natura ens regalava. Aquest joc lliure amb elements naturals potencia la imaginació, la creativitat i la cooperació entre iguals, alhora que ens permet experimentar i conèixer millor l’entorn natural.

Després de jugar i gaudir d’aquest espai tan bonic, vam tornar a agafar les motxilles per iniciar el camí de tornada cap a l’escola. Pel camí, quan vam trobar un espai ample i tranquil, vam fer una parada per dinar i tornar a carregar energies.

I encara ens va quedar una mica de temps abans d’arribar! Vam aprofitar per parar al parc del Puig d’Andela, on no vam parar de jugar ni un moment.

Va ser un dia ple de natura, moviment, descobertes i convivència. Experiències com aquesta ens ajuden a créixer en autonomia, a reforçar els vincles amb els companys i companyes i a aprendre a través de l’exploració i el contacte directe amb l’entorn, tal com promou el currículum d’educació infantil.

“L’educació no és omplir un cubell, sinó encendre un foc.” – William Butler Yeats

UNA SORPRESA DOLÇA I UN MISTERI D’EDATS A L’ESCOLA!

Mireia Puig08/03/26  

La Meritxell ha celebrat el seu aniversari a l’escola, i li hem preparat una sorpresa molt especial. Ens hem amagat tots darrere d’un moble, hem tancat els llums de la classe i hem encès les espelmes del pastís. Quan ha entrat a l’aula, tots junts hem cridat “Sorpresa!” i l’hem abraçat molt fort per felicitar-la. Després ha bufat les espelmes i li hem tibat les orelles, tal com fem sempre als aniversaris.

Abans de preparar el pastís, però, hem anat al despatx de direcció a preguntar quants anys feia la Meritxell… i hem descobert que en feia 38! Com que els Tabalugues som molt curiosos, també hem preguntat al Sergi i a la Mireia, que eren a l’aula, quants anys tenien ells. Això ens ha fet venir un dubte molt interessant: qui deu ser el o la mestra més gran de l’escola? I el o la més jove?

Quan hem preguntat com ho podíem descobrir, ens han dit que hauríem d’agafar un full i un llapis, anar passant per les classes, preguntar les edats i anar-les anotant. Així que ens hem posat a investigar. Després, amb totes les edats apuntades, hem fet una altra volta per les aules per fer fotografies de les cares, perquè hi ha practicants i mestres a l’escola que encara no coneixem gaire.

Quan ja teníem les fotografies, els noms i les edats escrites, ha arribat el moment d’endreçar tota la informació. Però… sorpresa! La Ivet i la Marta Hervàs ens han complicat una mica la feina, perquè no ens han dit l’edat, sinó l’any en què havien nascut. Així que ara ens toca pensar, calcular i investigar una mica més!

La Mireia ens ha preparat targetes amb els números des del 1968 fins al 2026. Primer les hem col·locat totes en línia al terra, formant una fila ben llarga amb tots els anys ordenats.

Després hem buscat l’any en què van néixer la Marta i la Ivet. A partir d’aquí hem anat comptant any per any fins arribar al 2026. Així, pas a pas, hem pogut descobrir quants anys tenen actualment.

Seguidament hem endreçat totes les fotos dels mestres segons la seva edat, posant-les en fila de la persona més jove a la més gran.

Un cop les hem tingut totes endreçades, hem descobert que l’Adam de pràctiques és el més jove amb 15 anys, i el Toni Tostado és el més gran amb 57 anys.

Aquesta activitat ajuda els infants a comprendre conceptes matemàtics bàsics com la numeració i l’ordre, alhora que treballen la observació, el raonament i la classificació. També fomenta el respecte i la valoració de la diversitat, tot relacionant l’aprenentatge amb persones properes del seu entorn.

67 GRÀCIES QUE OMPLEN EL NOSTRE PASSADÍS

Mireia Puig08/03/26  

Aquesta setmana hem volgut preparar un espai molt especial al passadís de l’escola. Hem creat el racó dels nostres mecenes per agrair a totes les persones que han col·laborat amb el nostre projecte a Verkami.

Primer de tot, hem entrat a la pàgina de Verkami i hem imprès un full amb els noms dels 67 mecenes que han fet una aportació per ajudar-nos. Ens ha fet molta il·lusió veure quanta gent ha cregut en el nostre projecte.

Després, en fulls de diferents colors hem anat escrivint els seus noms: primer amb llapis i després els hem repassat amb retolador perquè quedessin ben bonics i es poguessin llegir bé.

Quan tots els noms han estat escrits, els hem retallat i finalment els hem enganxat al mural del passadís, en un racó que hem preparat especialment per a ells.

Ha estat una manera de recordar que el nostre projecte és possible gràcies a moltes persones. Moltes gràcies a totes les persones que han cregut en el nostre projecte i que han volgut formar part d’aquesta aventura amb nosaltres.

Aquesta activitat s’emmarca dins del currículum d’Educació Infantil, ja que promou aprenentatges globalitzats i significatius. A partir de la creació del mural amb els noms dels mecenes, els Tabalugues s’inicien en l’ús funcional del llenguatge escrit en llegir i escriure noms, desenvolupen la motricitat fina en retallar i enganxar i participen en una activitat col·lectiva vinculada a un projecte real. Alhora, es treballen valors com la cooperació, el sentiment de comunitat i l’agraïment cap a les persones que han col·laborat en el projecte.


“Els infants no són el futur, són el present.” Francesco Tonucci

MATEMÀTIQUES I EMOCIONS DINS D’UNA BOSSA

Mireia Puig07/03/26  

El nostre projecte a Verkami ha estat tot un èxit i, en només quatre dies, ja hem aconseguit arribar als 1.200 euros. Estem molt contents i molt agraïts a totes les persones que han confiat en nosaltres i s’han fet mecenes.

Ara arriba un moment molt important: fem el sorteig dels 5 retrats que vam prometre als 30 primers mecenes.

Per fer-lo, posem dins una bossa els números de fusta de l’1 al 30. Remenem ben fort i agafem 5 números. Un cop els tenim, els endrecem de petit a gran per poder trobar millor el nom dels guanyadors.

Després, amb la llista de tots els mecenes al davant, anem comptant fins als números que han sortit i així descobrim qui són els 5 guanyadors dels retrats.

Per no oblidar-nos dels seus noms, els escrivim en un full. Tot seguit, els preparem un escrit per donar-los l’enhorabona per haver guanyat el sorteig i per demanar-los que ens enviïn una foto per poder fer el seu retrat amb molta cura i dedicació.

Aquesta nota l’enviarem als correus electrònics que ens han facilitat des de Verkami.

Amb aquesta activitat treballem continguts matemàtics com el reconeixement dels nombres fins al 30, el comptatge amb correspondència un a un, l’ordenació de nombres de petit a gran i la resolució de situacions problemàtiques senzilles vinculades a la vida quotidiana.

També potenciem l’escriptura amb una finalitat comunicativa real: escriure noms propis, produir un text col·lectiu, revisar-lo i donar-li una funcionalitat concreta (felicitar i demanar informació).

“Ajuda’m a fer-ho per mi mateix.” Maria Montessori

APRENEM A FER EL CARRER MÉS SEGUR PAS A PAS

Mireia Puig27/02/26  

Ens visita la Cristina policia per fer-nos una sessió d’educació viària.

Abans de començar, la Cristina ens pregunta pel nostre projecte d’aula, perquè ella també en forma part. Ens fa molta il·lusió explicar-li com el portem. Es posa molt contenta quan li diem que ja hem aconseguit els 1200 €.

Quan comencem la sessió d’educació viària, la Cristina ens porta una catifa gegant d’un carrer. És com una ciutat en petit. A partir d’aquesta catifa ens explica normes molt importants: anar sempre per la vorera, creuar pel pas de vianants i mirar a banda i banda abans de travessar.

També ens explica diferents històries d’uns personatges que fan coses pel carrer. Nosaltres els hem d’ubicar a la catifa i dir si el que fan està bé o malament.

Després fem un petit teatre a la classe. Un grup de Tabalugues es fa passar per un pare, una mare i tres fills que van en cotxe, però comencen a fer coses que no toquen.

La resta de la classe hem d’esbrinar què està bé i què no està gaire bé. Ens ho passem molt bé i alhora aprenem moltíssim.

Per acabar, la Cristina ens porta una cadireta de cotxe i ens explica com hi hem de seure i com ens hem de lligar correctament. Ens diu que és molt important anar sempre ben lligats i que no ens podem oblidar mai de posar-nos el cinturó.

Quan acabem la sessió, la Cristina ens fa un regal molt especial: una motxilla per a cadascú de VilaSegura.

Aquesta activitat ens ajuda a aprendre normes de seguretat vial, a treballar en equip, a pensar i resoldre problemes, a expressar-nos amb creativitat i a valorar la nostra seguretat i la dels altres.

ENS CONVERTIM EN PERIODISTES PER UN DIA: ENTREVISTEM ELS ADF

Mireia Puig25/02/26  

Aquesta setmana i la passada hem estat prepararant una entrevista molt especial als Agrupacions de Defensa Forestal (ADF).

Primer de tot, hem mirat un vídeo que ens explicava qui són i quina feina fan. Vam descobrir que són persones voluntàries que ajuden a prevenir i apagar incendis forestals, que vigilen els boscos i que treballen perquè estiguin nets i cuidats. Ens va semblar una feina molt important i necessària.

Després del vídeo, hem fet una conversa en gran grup per pensar quines preguntes els podem fer. Entre tots i totes hem anat dient idees i, a poc a poc, n’hem triat sis. Les hem escrit conjuntament en un full, ajudant-nos a recordar què volíem saber exactament.

Quan ja les tenim escrites, fem una còpia del full i retallem les preguntes. Cada pregunta l’enganxem en un full diferent i li afegim pictogrames perquè tothom la pugui entendre millor. Així ens assegurem que les preguntes siguin clares i accessibles per a tothom.

En aquell moment, un infant fa una observació molt interessant:
— “Si és una pregunta, li hem de posar el signe d’interrogant!”

A partir d’aquí parlem de què vol dir el signe d’interrogant, per a què serveix i com es fa. El practiquem a l’aire, amb el dit, a la pissarra i finalment als nostres fulls. Ens ha agradat molt descobrir que els símbols també ens ajuden a comunicar-nos millor!

Quan ja tenim les sis preguntes ben enllestides, ens sorgeix un dubte important:
Si tenim 6 preguntes i som 12 infants… com ho podem fer perquè tots i totes participem?

Primer intentem resoldre-ho parlant i fent deduccions, però els números no acaben de quadrar. Finalment, utilitzem material manipulatiu per representar-nos a nosaltres i les preguntes. I de seguida ho veiem clar: si fem parelles, podem participar tots i totes.

Cada infant tria amb qui vol treballar, tenint molt en compte que hem de ser parelles tranquil·les i que es poguem ajudar. Un cop formades les parelles, parlem entre nosaltres per decidir quina pregunta volem fer. Després practiquem una mica com la formularem pensant en parlar fort, clar i sense presses.

I a la tarda… per fi han arribat els ADF i els hem pogut fer totes les preguntes, i la propera setmana escriurem les respostes perquè no se’ns oblidin.

DEL LLIBRET DE MANDALES…AL NOSTRE LLIBRET PER PINTAR

Mireia Puig23/02/26  

A partir del nostre llibret de mandales fets amb materials del bosc, hem fet un pas més enllà: hem creat el nostre propi llibret de pintar mandales.

Tot va començar amb les fotografies dels mandales que havíem construït amb pinyes, glans, branquetes, pedretes i fulles. Ens feia molta il·lusió que aquelles creacions tan especials poguessin convertir-se en dibuixos per pintar. Així que vam decidir calcar-los per transformar-los en mandales en blanc i negre.

Per poder fer les còpies, hem fet servir paper vegetal. Aquest paper ens permet veure la imatge a sota i resseguir-la amb molta cura. És una feina que demana molta concentració. Ens hem de fixar molt bé en tots els detalls: les formes de les pinyes, que tenen escates amb línies i corbes; els glans, que també tenen textures i contorns diferents. Ens hem adonat que la natura està plena de formes petites que, quan les mires amb atenció, són sorprenents.

Primer resseguim el dibuix amb llapis, molt a poc a poc. Quan ja el tenim ben marcat i revisat, el repassem amb retolador negre permanent perquè quedi ben definit. Aquesta part també és important, perquè si ens equivoquem ja no es pot esborrar.

Un cop hem acabat, el Toni ens fa les fotocòpies del paper de calcar i… màgia! Ja tenim el nostre mandala en blanc i negre, a punt per pintar.

Estem molt contents del resultat. Hem passat de crear mandales amb materials del bosc a convertir-los en un llibret que ara tothom pot pintar i omplir de colors.

Aquesta proposta mostra com, a partir d’una experiència vivencial al bosc, podem generar aprenentatges significatius, competencials i globalitzats, tal com planteja el currículum d’Infantil. Aprenem fent, observant, experimentant i creant.

“La creativitat és intel·ligència jugant.” Albert Einstein

EL NOSTRE PROJECTE, EN DIRECTE!

Mireia Puig20/02/26  

Aquesta setmana hem viscut una experiència inoblidable. El Canal Taronja va venir a l’escola per fer-nos una entrevista i parlar del nostre projecte.

El dimcres, a les 18 h de la tarda, els infants i les famílies que van voler, van poder participar d’aquesta experiència tan emocionant: sortir a la tele. L’emoció es respirava a l’ambient. Tant grans com petits estàvem molt neguitosos perquè tot sortís bé, i també molt il·lusionats.

La presentadora i la càmera del programa “Torn de Tarda” van arribar una miqueta abans de començar l’entrevista per ajudar-nos a situar-nos, explicar-nos com funcionaria el directe i tranquil·litzar-nos una mica. Ens van fer sentir molt còmodes des del primer moment.

L’entrevista va ser en directe i vam poder explicar amb molta il·lusió el nostre projecte: què estem fent, per què és important per a nosaltres i per què hem engegat una campanya a Verkami per fer-lo possible. Va ser un moment molt especial poder compartir-ho amb tanta gent.

Estem molt orgullosos de tots els infants i famílies que hi vau participar. Ho vau fer genial.

Gràcies al Canal Taronja per donar-nos aquesta oportunitat i ajudar-nos a donar veu al nostre projecte.

El fet d’explicar públicament el nostre projecte i la campanya de Verkami ens ha permès treballar la participació activa, el compromís i la implicació en iniciatives col·lectives, donant valor a la veu dels infants.

“L’educació no és omplir un cubell, sinó encendre un foc.” William Butler Yeats

DE L’AULA AL CARRER: EL NOSTRE VERKAMI PREN VIDA!

Mireia Puig20/02/26  

Un cop tenim el vídeo de Verkami enllestit, ens hem posat a preparar la publicitat. Tenim moltes ganes d’explicar a tothom el nostre projecte i per això hem decidit fer cartells per portar a totes les botigues i centres d’interès del poble.

Primer hem parlat de com havia de ser el cartell: què hi volíem escriure, quina informació era important i com el podíem fer ben atractiu. Però, sobretot, hem tingut molt clar que volíem escriure sense faltes d’ortografia perquè el cartell quedés ben acurat i polit.

Mentre escrivíem, ens han sorgit alguns dubtes. Hi ha lletres que sonen d’una manera però que s’escriuen d’una altra! Sort que la Meritxell i la Mireia ens ajuden quan tenim alguna pregunta. Ens expliquen per què una paraula porta una lletra i no una altra, i així anem aprenent coses noves.

Molts tabalugues ja comencem a adonar-nos que en català això passa sovint. Quan escrivim, cada vegada més, ens aturem i preguntem: “Com s’escriu?” Ens agrada fer-ho bé i fixar-nos en tots els detalls.

A més dels cartells grans per a les botigues, també hem preparat uns cartellets petits que acompanyaran les guardioles. Així, quan la gent vegi la guardiola, podrà llegir i entendre per què recollim diners i quin és el nostre objectiu.

Abans de portar els cartells i les guardioles, les hem revisat totes amb molta cura. Les hem mirat una per una per assegurar-nos que estiguessin ben preparades.

Algunes necessitaven una petita reparació, altres un retoc de cinta o enganxar millor alguna part que s’havia desenganxat. Entre tots i totes les hem anat arreglant perquè volíem que arribessin ben polides i en bon estat als seus llocs corresponents.

Quan escrivim els cartells i els cartellets de les guardioles, estem treballant la llengua escrita amb una finalitat real: comunicar i convèncer. Reflexionem sobre com s’escriuen les paraules, ens fixem en els sons i les lletres i prenem consciència que en català no sempre s’escriu tal com sona. Aquesta reflexió afavoreix el desenvolupament de la consciència fonològica i l’inici en el sistema d’escriptura.

Portar cartells i guardioles a les botigues ens connecta amb el nostre entorn proper. Coneixem els comerços i llocs d’interès del poble, entenem què vol dir recollir diners per a un projecte col·lectiu i descobrim formes de participació social. És una experiència de ciutadania activa i compromesa.

“L’educació no canvia el món: canvia les persones que canviaran el món.” Paulo Freire

OBRIM EL TELÓ DEL NOSTRE VÍDEO

Mireia Puig20/02/26  

Després de tanta feina amb el vídeo, ha arribat el moment de preparar-ne la presentació. Volem que sigui un dia especial i que tothom sàpiga quan i com el podrà veure, així que ens hem posat a organitzar-ho tot amb molta il·lusió.

Primer de tot, hem elaborat un programa per penjar a la web de l’escola i per fer arribar a totes les famílies, informant del dia i l’hora de les presentacions. Volíem que tothom tingués clares les dades importants i que no es perdés aquest moment tan especial.

A les nostres famílies els farem una presentació més íntima a l’aula. Elles i ells seran els primers a veure el vídeo, abans que la resta de l’escola. Ens fa molta il·lusió compartir-ho primer amb qui tenim més a prop!

Un cop hem escrit tota la informació necessària, la Meritxell i la Mireia l’han col·locada en una plantilla de Canva perquè el programa quedi més vistós i atractiu. Hem vist com, amb un bon disseny, la informació encara arriba millor.

Després hem anat per les aules a convidar tothom personalment a la presentació del vídeo. També hem penjat els cartells a les portes perquè siguin ben visibles i hem enviat un correu electrònic a totes les famílies perquè estiguin al cas de tot.

Paral·lelament a aquesta feina d’organització, ens estem preparant per fer la presentació davant de la comunitat educativa. Cada Tabaluga dirà una paraula o una frase per introduir el vídeo. Aquesta anirà acompanyada d’un pictograma ben gran que portarem a les mans mentre parlem.

Hem assajat diverses vegades el que hem de dir. Practiquem per parlar fort i clar, per mirar el públic i per sentir-nos segurs i segures.

Com que els grans no poden assistir el dia de la presentació perquè els van ajornar les colònies pel vent, els hi ensenyem el vídeo un altre dia.