SUMEM TALENTS

Després d’haver fet el càsting musical i d’haver valorat tots els participants amb puntuacions de l’1 al 3, ha arribat l’hora de fer el recompte dels vots per saber qui serà el guanyador o guanyadora de cada instrument.

Per començar, hem preparat un quadre de doble entrada on hem col·locat totes les puntuacions. D’aquesta manera les podem veure molt millor i comparar-les amb facilitat. Un cop totes les puntuacions han estat col·locades al quadre, hem començat a fer el recompte final.

Per ajudar-nos a entendre millor les quantitats, hem posat al costat de cada número tantes peces com punts tenia cada infant, i també el mateix número de gomets, per comprovar si realment érem conscients de la quantitat. Després, hem ajuntat totes les unitats que tenia cada participant per saber quants punts tenia en total.

Quan ja tenim els resultats, provem de transformar-los en desenes i unitats. Ha estat un repte molt interessant i enriquidor. En aquesta sessió ens ha vingut a ajudar l’Aránzazu, que ens ha ensenyat a entendre millor les quantitats i el funcionament dels reglets. Ens ha agradat molt poder manipular-los i veure com ens ajuden a visualitzar els nombres.

Finalment, amb totes les puntuacions sumades i ben ordenades, ja hem pogut veure quins són els guanyadors i guanyadores de cada instrument.

Per acabar, i per comprovar si tots i totes han entès bé la idea de quantitat i la composició dels nombres en desenes i unitats, cadascú ha pogut representar gràficament en un full qualsevol dels resultats. Així hem pogut observar com ho entenem i com ho expressem.

Amb aquesta activitat els Tabalugues han identificat, comparat i representat quantitats en una situació concreta del projecte, utilitzant progressivament els nombres com a eina per expressar, comptar i comunicar les seves observacions.

“La matemàtica consisteix a descompondre el complex en parts simples.” — Henri Poincaré

UN ESPAI PER VIURE LA TARDOR

Aquest matí hem anat a l’aula de projectes del Mitjans, ens hem tret les sabates i hem notat que l’ambient estava molt diferent. Les llums estaven apagades i només uns petits llumets il·luminaven l’espai, envoltant tot un seguit de materials de la tardor. Tot era molt màgic i tranquil, i amb una música suau de fons hem començat a descobrir, amb calma i curiositat, tot el que hi havia preparat.

Al centre de l’aula hem trobat un mandala gegant fet amb materials del bosc: pals, fulles, pedres… Ens ha agradat molt observar-lo i veure com tots aquests elements, junts, formaven una composició tan bonica. Alguns hem jugat com si fos un circuit i d’altres hem anat fent classificacions amb els materials.

També hem descobert un espai amb castanyes i oueres, on hem pogut classificar, endreçar i fer les nostres pròpies creacions. En un altre racó hi havia una carabassa oberta. L’hem pogut tocar, observar com és per dins i experimentar amb les seves llavors i textures.

Ens ha agradat molt el racó de contes de la tardor, on hem pogut seure tranquil·lament, mirar llibres i deixar-nos endur per les històries. A la taula de llum hem jugat amb colors i transparències, i també hi havia peces de l’arc de Sant Martí de fusta, plastilina i propostes per estampar fulles.

Ha estat una estona molt bonica i relaxant, plena de descobertes i sensacions. Hem après molt sobre la tardor i els seus elements, tot gaudint amb calma i curiositat.

“La curiositat és el motor de l’aprenentatge.” Ken Robinson

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 16 de la vida d’aula.

PREPAREM ELS CARTELLS PEL NOSTRE CÀSTING

Pensem i parlem de com volem fer els nostres cartells i ens sorgeixen aquestes idees:

  • Haurem de posar pictos perquè tots els nens i nenes el puguin llegir.
  • Haurem de fer un picto de no fer soroll, perquè no molestin als participants quan toquen.
  • Hem de posar l’hora.
  • També el dia i el mes que és.
  • Haurem de posar que el fem a l’aula de música.
  • Hem de posar les fotos dels paticipants.
  • Podem fer lletres de l’arc de Sant Martí.
  • Hem de posar que és un càsting musical.
  • Podem pintar-lo amb aquarel.les.
  • Les lletres amb retoladors de colors.
  • Podem posar estrelles i les fotos dels participants.
  • Podem fer dibuixos d’instruments

Amb totes aquestes idees ens posem a confegir el nostre cartell. El primer que fem es buscar en el programa d’Arasaac els pictogrames. Per fer-ho hem d’escriure la paraula del picto que volem trobar.

Seguidament ens posem uns a pintar el fons del cartell amb aquarel.es, uns altres a decorar les lletres, uns escriuen… Entre tots i totes anem confegint el cartell que ens servirà per posar a les portes de les diferents aules.

Un cop els tenim enllestits els pengem a les portes de les diferents classes, i un el col.loquem en el vestíbul de l’escola perquè tothom el vegi.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 7 del projecte d’aula.

EL MISTERI DE LES XX

Una Tabaluga arriba un dia a l’aula dient que ha vist una cosa molt estranya en el vestíbul, on hi ha l’exposició dels números 20. Algú ha fet dues XX en comptes del número 20.

Anem plegats a veure l’exposició plena de creacions del número 20 fetes amb diferents tècniques plàstiques: pintura, collage, fang, cartró… i ens acostem a observar detingudament les XX misterioses que no sabem ben bé què representen. A més ens adonem que hi ha tres infants de l’escola que han fet les dues XX. En una d’elles hi ha escrit “números romans”.

Tornem a la classe i establim una conversa sobre que creiem que deu significar:

  • Potser una X vol dir el número 2 i l’altre el 0.
  • Jo crec que s’han equivocat.
  • No han tingut temps de fer el 20 i han fet dues x.
  • Potser no saben fer el número 20.
  • S’han equivocat perquè el 20 són dos números i no són lletres.
  • Si traiem el 0 i posem una X és el mateix.
  • Potser és en braille.
  • Noooo, el braille són puntets.
  • La X deu ser també un 20.
  • Potser ho ha fet un pare i no sap com fer el 20.
  • Recordeu que posava en una de les XX? (Mireia)
  • Posava números romans.
  • I que són els números romans? (Mireia)
  • Els números de Rumania.
  • No, no són així.
  • Potser hi ha diferents maneres de fer números.

Per tal de descobrir que poden ser les XX i els números romans, fem una nota per casa per tal de poder-ho investigar durant el cap de setmana.

La majoria dels i les Tabalugues han investigat a casa que eren els números romans i cadascú ens ha explicat que havia descobert. Finalment hem arribat a la conclusió que els números romans són lletres que també signifiquen números i que les dues XX és el número 20. Per tant els infants que han fet les creacions del 20 amb les XX ho han fet molt bé, i a nosaltres ens ha servit per descobrir i aprendre una cosa nova.

La importància és no deixar de fer-se preguntes. La curiositat té la seva pròpia raó de ser”. Albert Einstein

COMENÇA L’AVENTURA DEL NOSTRE CÀSTING

Abans de començar a preparar el càsting, el més important és escriu la convocatòria per als participants.

Primer hem pensat allò que era més important d’escriure: la data, l’hora i el lloc de realització. També hem posat que calia que portéssin els participants: el paper de la convocatòria i una cançó preparada.

Després ens hem posat a escriure. Ho hem fet d’un en un a l’ordinador, i cada vegada som més àgils buscant les lletres a les tecles. Hem fet servir un document amb el logo de l’escola, per fer-ho més oficial.

També hem escrit els noms i les classes dels participants en uns sobres, i hem col·locat les convocatòries.

Quan ja les hem tingut totes enllestides, hem anat a portar-les a les diferents aules. Ens ha fet molta il·lusió repartir-les, i ja tenim moltes ganes que arribi el dia del càsting.

Aquesta activitat està molt relacionada amb el currículum d’infantil ja que els infants practiquen l’escriptura amb un propòsit real i significatiu. Aprenem a escriure perquè ho necessitem per avançar.

” Escriure és viure dues vegades”. Anaïs Nin

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 6 del projecte de 1200 passes cap a la inclusió.

DESCOBRIM QUE ÉS UN CÀSTING

Preguntem en els Tabalugues que creuen que hem de preparar per realitzar el càsting per triar els músics del nostre vídeo i aquestes són les seves aportacions;

  • Hem de posar banderes de colors.
  • Hem de posar una cinta a la porta perquè s’obri i es tanqui.
  • Hem de posar llums.
  • Hem de posar els instruments.
  • Podem posar globus, al terra.
  • També confeti.
  • Podem posar la catifa verda del gimnàs per posar els instruments.
  • Hem de posar una cadira per qui toqui la guitarra.
  • Hem de posar la bateria i un tamboret.
  • Hem d’anar disfressats.
  • Hem d’anar elegants.
  • Podem posar sofàs pel jurat.
  • El jurat serem nosaltres.
  • hem d’apuntar en un paper el dia i lloc que han de venir a fer el càstimg.
  • Podem fer un i que el Toni faci fotocòpies.
  • El càsting el farem a la classe de música.

Per tal de veure, si tot el que pensem, és cert, convidem a la Naia, la Chloe i el Leo Ruiz de la classe de les Tanits que ja han fet algun càsting.

Ens diuen que és com un joc on algú deicideix si li agrades com fas una cosa, com per exemple tocar un instrument. És molt important, que el jurat voti el qui més li agrada i no al seu amic. Les votacions no les poden veure els particiants.

Ens diuen que un cop triem a qui volem, haurem de dir als altres participants, que no han estat escollits, i que ho haurem de fer molt amablament.

Els hi expliquem les nostres idees i els semblen molt encertades. Ens comenten que hem de recordar que tot ha de quedar enregistrat, i que quan toquen els participants, tot el jurat ha d’estar en silenci.

LLUMS, CÀMERA…IDEES NOVES!

Els hi posem una cançó perquè l’escoltin detingudament i els hi diem si els agrada. Tos i totes contesten que sí. Establim una conversa sobre la cançó:

  • És de rock, perquè toquen molts instruments.
  • Sembla “maquinero”.
  • Què vol dir maquinero? (mestres).
  • Que sonen “dos ruidos a la vez”.
  • Sembla que piquen de peus i mans.
  • Quins instruments sonen? (mestres).
  • El violí, la guitarra, el tambor, els plats, la trompeta, la pandereta i el teclat.

Tornem a posar la cançó i cada vegada que sona un instrument, han d’aixecar la mà. D’aquesta manera observem si relament els escolten o senzillament han dit noms d’instruments a l’atzar.

  • Jo escolto veus.
  • La veu també és un instrument (mestres).
  • En quin idioma creieu que canten? (mestres)
  • Segur que anglès, perquè és l’idioma que tohom coneix.
  • Potser és portugués.
  • O francés.
  • Podem preguntar-li al Sergi o a la Laura.

Escrivim el títol de la cançó en una pissarra i anem a buscar-los. La cançó es diu ” CAN’T HOLD US”.

Els trobem a la ràdio de l’escola i ens diuen que la cançó, és anglesa i que el titol vol dir “No ens pararan”.

Ens agrada moltíssim aquesta cançó i tots i totes estem d’acord que serà la que farem servir pel nostre vídeo.

Tornem a l’aula i reprenem la conversa:

Qui podrà tocar els instruments?

  • El Bernat la trompeta.
  • Però encara no ens ha dit res.
  • La Meritxell el teclat.
  • Però la Meritxell haurà de dirigir-vos a vosaltres.
  • L’any passat hi havia nens grans que van tocar a la pista.
  • Voleu que anem a preguntar si algú toca el piano i ens vol ajudar? (mestres).
  • Siiiiiiii

Agafem un full i un llapis i anem per totes les aules de mitjans i grans a demanar a qui li agradaria tocar en el nostre vídeo. Anem apuntant el nom de tots els infants que saben tocar algun instrument, i també de l’Angèlica (mestra de música de mitjans i grans), que també hi vol participar. Aquesta llista la tornem a fer bé a l’aula i endrecem els noms per cursos.

Quan arribem a la classe els hi expliquem que haurem de fer un càsting per triar qui ens agrada més com toca pel nostre vídeo. Ara haurem de descobrir que és un càsting.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 5 del PdA.

RESTEM BOLES, SUMEM APRENENTATGES

Avui els i les Tabalugues hem fet una resta fent servir unes xifres molt grans. Hem restat els 100 € que ja tenim de la donació que ens van fer les Tanits del curs passat.

Hem començat traient aquestes 100 boles de les 1200 que tenim endreçades per desenes i centenes, i les hem posat dins un pot transparent, que representarà el pot on anirem guardant, simbòlicament, els diners que anem aconseguint. Després hem parlat sobre quants diners ens queden per aconseguir. Primer ha costat una mica endevinar-ho. Alguns deien nombres sense sentit i d’altres s’apropaven una mica més al resultat, però entre tots i totes hem anat comptant les centenes i finalment hem arribat al resultat correcte.

Un cop hem tingut clar el número, hem anat a la pissarra. Allà teníem escrit el 1200, i amb aquest referent hem intentat escriure entre tots com s’escriu 1100. Els infants han anat fent hipòtesis, provant, esborrant, tornant-ho a provar… fins que finalment un Tabaluga l’ha escrit correctament.

Per acabar d’afiançar la proposta, cada infant ha fet una petita activitat individual, i ha escrit els nombres que hem treballat (1200, 100, 1100) en un full. Això ens ha ajudat a veure com cadascú entén el concepte numèric i com el representa gràficament.

A través del joc i de la manipulació de les boles, els infants han fet aproximacions a la quantitat, la descomposició numèrica i la resta de centenes. Han treballat la relació entre el nombre i la quantitat, i han utilitzat l’escriptura numèrica com a forma de representació simbòlica.

“Els infants aprenen fent, experimentant, equivocant-se i tornant-ho a provar.” Maria Montessori.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 4 del Projecte de les 1200 passes.

DESCOBRIM EL 1200 AMB LES MANS I AMB EL CAP!

Els i les Tabalugues estem treballant una quantitat molt gran: el nombre 1200, i ens preguntem: Quant és realment 1200? I per poder entendre-ho bé, ho hem volgut construir amb les nostres pròpies mans!

Primer de tot, observem els reglets i descobrim que dins del número 1200 hi ha unitats, desenes, centenes i milers. Això, ens ajuda a veure com es poden agrupar els nombres, i que 10 unitats formen una desena, 10 desenes fan una centena, i així fins arribar a mil.

Després comencem a fer una feina molt concreta: enfilar boles!
Amb molta paciència i col·laboració, anem enfilant grups de 10 boles en un pal per fer desenes. Quan tenim 10 pals amb 10 boles cadascun, els agrupem i fem una centena, i així, de deu en deu, anem construint les centenes que ens calen fins arribar a 1200.

Necessitem moltes sessions per aconseguir-ho, però ha estat una feina molt motivadora i vivencial. Hem pogut veure, tocar i comptar el 1200 de manera real, concreta i compartida.

Quan ja tenim construït tot el número, proposem als infants que ho representin en un paper. Els demanem que expliquin com ho han fet, com si haguessin de fer-ho entendre a algú que no ho ha vist. Alguns Tabalugues dibuixen les boles en pals, altres fan grups de desenes i centenes, i algú escriu números. Cada representació ha estat una manera única de mostrar tot el que hem après.

Finalment com que hem vist que era molt difícil poder representar el número 1200, recollim totes les representacions individuals dels infants i fem una gran representació conjunta. Anem ajuntant les desenes que la majoria han dibuixat, per anar-les sumant fins arribar a la totalitat del número 1200. Ens adonem que gràcies a l’aportació de cadascú arribem al número complet.

A l’etapa d’educació infantil la comprensió dels nombres passa per viure’ls en contextos reals i manipulatius abans de poder arribar a una representació més abstracte.

La matemàtica no és només una eina per calcular, sinó també un llenguatge per pensar”. Henri Poincaré.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 2 del projecte d’aula de les 1200 passes.

APRENDRE JUGANT: EL MISTERI DEL 5 I EL 100

La Toni ens ha explicat que els Pinotxos tenen un dubte amb els nombres: no saben si el 5 és més gran o més petit que el 100. Alguns pensaven una cosa i altres una altra, així que ens ha demanat si els podem ajudar.

Abans de parlar amb ells, hem decidit preparar-nos bé per poder-los donar una bona explicació. Primer hem pensat entre tots i totes… i hem arribat a la conclusió que el 100 és més gran que el 5. Sembla que tots ho tenim força clar!

Després hem volgut buscar una manera de mostrar-ho als Pinotxos. Hem pensat que podríem posar les dues quantitats en dos cistells: en un hi hem posat 5 boles i en l’altre 100. Així, quan els Pinotxos ho vegin, podran comparar-ho amb els seus propis ulls.

També hem parlat de per què el 5 està sol i representa una unitat, mentre que el 100 està format per tres números i és una centena. Hem descobert que quan agrupem les unitats en desenes i centenes, els nombres es fan més grans.

Quan ja ho hem tingut tot preparat, hem fet l’explicació als Pinotxos. Els hem ensenyat els cistells i ells s’hi han fixat molt. De seguida han començat a entendre la diferència.

Ens ha fet molta il·lusió veure com ho anaven comprenent. Hem aprofitat per recordar que quan un nombre té més quantitat, vol dir que és més gran, i que el 100 és una centena, mentre que el 5 és només una unitat. Els Pinotxos ens han donat les gràcies per ajudar-los, i nosaltres hem quedat molt contents i orgullosos d’haver-los pogut explicar tan bé la diferència entre el 5 i el 100!

Aquesta activitat ens ha ajudat a entendre millor els nombres i les quantitats. Hem pogut observar, manipular i comparar per descobrir què vol dir “més gran” i “més petit”. A més, hem après que els nombres serveixen per expressar quantitats i per comparar situacions del nostre entorn.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 11 de la vida d’aula.