Després d’haver fet les tres sortides a cantar per recaptar diners, ens hem posat a fer el recompte de tot el que hem aconseguit. Ens feia molta il·lusió veure totes les monedes juntes!

Hem començat comptant-les amb molta cura. A poc a poc, hem anat fent piles de 10 euros i, cada vegada que en completàvem una, hi posàvem una desena al costat per tenir-ho tot ben clar. Ha estat una feina que necessitava molta atenció i concentració, però tots i totes ens hi hem esforçat molt. Quan ja ho teníem tot comptat, hem escrit en un full el recompte de cada una de les sortides.

Hem començat comptant-les amb molta cura. A poc a poc, hem anat fent piles de 10 euros i, cada vegada que en completàvem una, hi posàvem una desena al costat per tenir-ho tot ben clar. Ha estat una feina que necessitava molta atenció i concentració, però tots i totes ens hi hem esforçat molt. Quan ja ho teníem tot comptat, hem escrit en un full el recompte de cada una de les sortides.

Un cop amb els diners comptats, ha arribat un dels moments més emocionants: posar les boles corresponents dins el pot. Cada 10 euros, hi posàvem una desena de boles. Ens omplíem d’emoció veient com les desenes que teníem al prestatge, mica en mica, anaven entrant dins el pot, que cada vegada estava més ple.

Finalment, entre totes les cantates, hem recaptat un total de 360 €. A més a més, la família de la Leila ens va portar un bitllet de 10 € d’un conegut que també volia participar en el nostre projecte solidari, un gest que ens va fer molt feliços.

Ara només ens queden 730 € per aconseguir. Estem ben convençuts i convençudes que amb el Verkami ho aconseguirem. Seguim endavant amb molta il·lusió, treballant en equip i molt orgullosos i orgulloses de tot el que estem fent junts i juntes!

A través del recompte dels diners recaptats, els infants practiquen el comptatge i la correspondència un a un en manipular monedes i boles. El fet de fer piles de 10 euros i representar-les amb desenes afavoreix la comprensió del sistema de numeració decimal, treballant la descomposició dels nombres en unitats i desenes.

“Les matemàtiques no són només números, són portes per entendre la realitat”. Roger Bacon

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 15 del projecte d’aula.

Els i les Tabalugues volem anar a cantar a la plaça del Mercat per començar a aconseguir diners pels cartells inclusius, per si el vídeo de Verkami no ens acaba de funcionar.

Primer de tot vam demanar a la Marta Trullols si podia preguntar a l’Ajuntament quin protocol havíem de seguir per poder anar a cantar. Al cap de poc temps, des de l’Ajuntament ens van enviar tota una paperassa que havíem d’omplir per fer la sol·licitud oficial.

Ens hi vam posar de seguida. Entre totes i tots vam completar la sol·licitud amb molta cura i, un cop enllestida, la vam tornar a la Marta perquè la pogués enviar al departament corresponent de l’Ajuntament.

Mentrestant, nosaltres, ben engrescats, vam començar a preparar un cartell ben gran amb el lema “Cap infant hauria de sentir-se fora de joc. La inclusió comença als nostres parcs”, per portar-lo el dia de la cantata i fer-lo ben visible. També vam redactar un text per enviar als diaris digitals, explicant el nostre projecte i la importància d’uns parcs més inclusius.

Quan tot estava en marxa, va arribar una notícia inesperada: la Marta ens va comunicar que des de l’Ajuntament no ens podien donar el permís per anar a cantar perquè aquell dia estaven muntant unes casetes per a una fira i no seria segur fer-hi la cantada.

Ens vam quedar molt desil·lusionats, però nosaltres no ens aturem mai. De seguida ens vam embrancar en una nova aventura: anirem a cantar al mercat d’Igualada! Aquella mateixa tarda ens posem a canviar l’article pels diaris, però ja no ens dóna temps a què els puguin publicar.

Després d’haver cantat pel mercat d’Igualada i d’haver recollit una bona quantitat de diners, teníem molt clar quin havíem de cantar a Vilanova, i que havíem d’anar on hi ha més gent i és al Mercadona i l’Action.

Abans de sortir, però, vam haver de fer una mica de feina prèvia. El primer pas va ser elaborar un cartell amb pictogrames per informar les famílies. El vam col·locar a les entrades i sortides de l’escola perquè tothom estigués ben assabentat de la nostra actuació. I, com que també ens comuniquem amb les famílies per correu electrònic, vam enviar un missatge amb tots els detalls de l’activitat.

Tot aquest procés de pensar, decidir, preparar materials, escriure i comunicar, ha estat una magnífica oportunitat per treballar la lectoescriptura de manera natural, significativa i motivadora. Quan l’aprenentatge s’arrela en una experiència real i il·lusionant, hi posem el cor… i la veu!

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 14 del nostre projecte d’aula

Durant tres matins hem anat recorrent els diferents parcs de Vilanova per fer les gravacions del nostre vídeo. Hem passat per gairebé tots els parcs del poble, fent les diferents parts del projecte.

No ha estat una feina gens fàcil, ja que el directe ens ha posat una mica nerviosos i hem hagut de repetir més d’una gravació. Tot i això, ens hem animat a gravar-nos amb els fulards tapant-nos els ulls, ballant, jugant, rient… i, sobretot, passant-nos-ho d’allò més bé!

A més, totes les gravacions en què parlem les hem acompanyat de pictogrames perquè tothom pugui entendre el vídeo amb facilitat. Ens ha encantat veure com tot prenia vida i com els pictogrames ajudaven a fer-ho més clar i accessible per tothom.

Ara només ens queda gravar els músics però primer s’han d’aprendre la melodia de la cançó que hem creat.

“L’èxit és anar d’un fracàs a un altre sense perdre l’entusiasme.” Winston Churchill:

Volem que en el nostre vídeo soni una cançó que parli dels parcs, però ens hem adonat que no existeix cap cançó que ho faci. Per això ens hem d’arremangar i crear-ne una nosaltres.

A més, a la cançó volem explicar que necessitem els 1200 € per poder posar cartells inclusius amb braille i pictos als parcs. Serà una manera divertida i especial de transmetre el nostre projecte i que la gent pugui fer les seves donacions.

Primerament comencem fent una pluja d’idees, d’allò que volem que surti a la cançó:

• Hem de posar que necessitem 1200€.
• Que són pels cartells inclusius.
• Qe ens ajudin.
• Que els cartells tenen pictos i braille.
• Que a tots ens agrada jugar.
• Que anem amb els avis, amb els pares i també amb amics.
• Els cartells són pels nens neurodivergents.
• Que en els parcs hi ha tirolines i tobogans.
• Inclusió.
• Hem de donar les gràcies.
• Els cartells han de ser baixets perquè els puguem mirar.
• No volem cartells amb creus i ratlles.
• En els parcs anem a divertir-nos.
• Tots els nens i nenes som iguals.
• Ens agrada passar-nos-ho bé.

Com que no tenim gaire clar com continuar fent la cançó, decidim anar a demanar ajuda als Petits Prínceps, que l’any passat van crear una cançó que va quedar tercera de tot Catalunya. Ens diuen que fer una cançó és molt complicat i requereix de molt temps, i ens han donat unes consignes molt importants que creuen que hem de tenir en compte per aconseguir una bona cançó:

• Fer servir paraules boniques.
• Tenir una melodia.
• Hem de fer estrofes.
• Es necessita molt temps.
• S’ha de tenir molta paciència.
• Un cop tingueu les idees podeu fer servir el CHATGPT perquè us faci la cançó.

Per no oblidar-nos de tot el que ens han dit, quan arribem a la classe ho escrivim tot en un full, igual que vam fer amb totes les idees de la cançó. Així tenim tot organitzat i podem seguir treballant amb més facilitat.

Compartir idees, demanar consells als Petits Prínceps i coordinar-nos amb companys d’altres grups ens ajuda a aprendre junts, enriquir-nos mútuament i assolir un objectiu comú.

“Sols podem fer ben poc; junts podem fer molt”. Helen Keller:

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 11 del projecte d’aula.

Quan vam anar a Petits Princeps a demanar ajuda per fer la cançó, la Ivet ens va dir una cosa molt interessant i és que a la seva classe hi ha un nen que té una tieta que sap fer llenguatge de signes i que ens podria ajudar a fer el vídeo.

No ens havíem adonat que si fem un vídeo parlant, les persones sordes no podran escoltar el que diem, i ens ha semblat que no era inclusiu. Volem que tothom pugui entendre el nostre missatge. Per això, ens ha semblat una idea molt bona que algú pugui fer llenguatge de signes al mateix temps que nosaltres parlem, i així el vídeo serà molt més inclusiu.

Decidim fer una nota a la tieta del Magí per demanar-li si us plau la seva ajuda. Entre tots hem pensat què volíem escriure i hem fet un escrit, esperant obtenir una resposta afirmativa. Quan ja la teníem acabada, un grupet de nens i nenes l’ha portat al Magí perquè ell la pugui donar a la seva tieta.

Ara esperem la resposta i desitgem molt que ens pugui ajudar. Estem molt emocionats i tenim ganes de seguir treballant perquè el nostre vídeo sigui per a tothom.

“Si tots no podem participar, ningú està completament inclòs.” – Desmond Tutu

Un cop sabem qui participarà en el nostre vídeo, ens toca fer un contracte, com ens va dir l’Aren.

Com que és una tasca molt important i seriosa, decidim fer-la a l’ordinador, com ho fan els professionals.

Primer pensem les idees entre tots i totes: què ha de dir un contracte, quines dades necessita, quina informació és imprescindible… Quan ho tenim clar, comencem a escriure fent servir el teclat. Escriure a l’ordinador requereix molta atenció i concentració, perquè hem de buscar les lletres, pica bé la tecla i revisar que surti correcta a la pantalla.

També creiem que és important que el contracte tingui pictogrames, perquè ajuden a entendre millor la informació i fan el document més clar i accessible.

Quan el contracte està enllestit, el formalitzem al despatx de direcció. Convoquem els participants seleccionats i signem les dues parts afectades: ells i nosaltres. Per completar l’acte formal, hi posem el nostre segell de Tabalugues, que és com la nostra marca oficial.

Per als participants que no han estat triats, preparem un full d’agraïment per la seva participació. Tal com ens van dir les Tanits, les expertes en fer càstings, escrivim el missatge amb molta amabilitat, valorant el seu esforç i entusiasme.

A més, lliurem a tots els participants un obsequi: un recull de fotografies del dia del càsting, perquè puguin recordar aquest moment tan emocionant.

En aquesta activitat reballem la competència digital fent servir l’ordinador com una eina de producció i en prendre consciència que les tasques formals sovint passen per processos digitals. Aquest treball demana atenció, concentració i una actitud responsable davant la tecnologia.

“La tecnologia per si sola no és suficient. També cal el cor de les persones.” — Steve Jobs

El Toni, conserge, ens porta una carta a la classe i ens diu que l’ha trobada a la bústia de l’escola. L’obrim ràpidament i la llegim entre tots i totes. Estem molt emocionats perquè és del Bernat i ens diu que es va posar molt content en rebre la nostra carta i que vindrà molt content a participar en el nostre vídeo.

Ens explica que necessita saber quina cançó ha de començar a practicar. Entre tots pensem com li podem respondre. Una Tabaluga diu que li podem enviar un WhatsApp, i decidim escriure en un paper el nom de la cançó, fer-li una foto i enviar-la pel mòbil. Així ho fem i el Bernat ens ha respost ràpidament dient que es posarà a practicar amb la trompeta.

Amb aquesta activitat tornem a veure com les tecnologies ens ajuden a comunicar-nos, a compartir informació i a preparar tot perquè el nostre vídeo sigui un èxit. Estem molt contents i motivats perquè aviat tindrem el Bernat tocant la trompeta amb nosaltres.