QUAN UNA PORTA NO S’OBRE, EN BUSQUEM UNA ALTRA

Fa uns dies vam escriure una nota a la tieta del Magí dels Petits Prínceps. Li demanàvem si ens podria ajudar a representar el nostre vídeo en llenguatge de signes, perquè volíem que fos molt més inclusiu i que tothom el pogués entendre. Vam esperar amb molta il·lusió, però els dies anaven passant i no vam rebre resposta.

Com que no ens volíem rendir, vam buscar una altra solució. La Ivet, la mestra dels Petits Prínceps, coneix una mestra de l’escola Àuria que ens podia ajudar, i ens va passar el seu contacte. Com que necessitàvem acabar el vídeo com més aviat millor per poder-lo penjar a la plataforma, li vam escriure una nota i li la vam enviar per WhatsApp.

De seguida ens va contestar. Ens va dir que estava totalment disposada i molt engrescada per ajudar-nos. L’únic inconvenient era que ella només podia venir a les tardes, quan ja no som a l’escola, perquè fa el mateix horari que nosaltres.

Així que vam quedar una tarda a les 18 h amb tots els Tabalugues que van voler i van poder venir. Va ser molt emocionant. Vam poder observar com la Marisa, mentre mirava el nostre vídeo, anava fent la interpretació en llenguatge de signes. Ens va encantar veure com el nostre treball es feia encara més inclusiu. A més, la Marisa ens va portar un abecedari del llenguatge de signes i ens va ensenyar com es feien totes les lletres. Vam aprendre com fer el nostre nom amb les mans.

Ara sí que ho tenim tot a punt. Ja tenim el vídeo finalitzat i a punt per penjar a la plataforma. Estem molt contents i orgullosos del que hem aconseguit junts.

EL MISTERI DEL NÚMERO 72115

Avui ha arribat un moment molt esperat: saber exactament quants diners hem guanyat fins ara pels cartells inclusius.

Hem observat detingudament les 7 xifres d’ingressos que tenim fins al moment i ens hem adonat que estaven pintades de diferents colors segons si eren unitats, desenes o centenes. Això ens ha donat una pista molt clara per començar a pensar com podíem fer la suma correctament.

Al costat dels números teníem els reglets, que ens han ajudat molt com a suport visual i manipulatiu. Hem col·locat damunt de cada número la quantitat de unitats, desenes i centenes que corresponien a cada xifra. Quan ja les teníem totes preparades, hem vist clar que per sumar-les calia ajuntar-les per tipus: unitats amb unitats, desenes amb desenes i centenes amb centenes.

Primer hem ajuntat totes les unitats i hem escrit el resultat en un full amb retolador groc. Després hem fet el mateix amb les desenes amb retolador verd i amb les centenes amb retolador blau.

Quan hem mirat el resultat final ens ha sortit el número 72115…
I llavors ens hem preguntat: Què ha passat? Aquest pot ser el número real?

Uns Tabalugues tenen molt clar que no és possible ja que el número és més gran que el 1200. Després d’anar observant els números i els reglets, un Tabaluga se n’adona que encara podem fer més agrupacions. De les 21 desenes passem a quedar-nos amb 1 perquè agrupem 10 i 10 i les convertim en 2 centenes. Després les unitats les ajuntem i ens surt una desena i cinc unitats. Finalment descobrim que tenim 925€.

GUARDIOLES SOLIDÀRIES

Els i les Tabalugues estem molt emocionats perquè ja queda poc per tenir el vídeo del Verkami enllestit! Per això comencem a preparar tot el necessari per quan el pengem i així poder arribar al màxim de gent possible.

Una de les primeres activitats que ens proposem és la de les guardioles solidàries. Durant les vacances de Nadal hem fet amb les famílies unes guardioles molt especials, pensades per posar-les en llocs estratègics de Vilanova. La idea és que la gent que vulgui col·laborar i no pugui fer-ho pel Verkami pugui participar posant diners a les guardioles.

Un cop tenim totes les guardioles a l’escola, enregistrem tota la informació per tenir clar on les portarem. A fora del passadís col·loquem totes les fotos de les guardioles, amb els nostres noms, el lloc on les posarem i també els diners que anirem recaptant. També ubiquem en un mapa de Vilanova on estan les botigues i comerços que ens han dit les famílies que podem portar les guardioles.

Per assegurar-nos que les guardioles arribin a llocs on puguin tenir molt èxit, demanem a les famílies que preguntin en els comerços i espais de confiança per poder-les portar, i així aconseguir que més gent pugui col·laborar.

Aquesta activitat ens ajuda a treballar en equip, organitzar-nos i responsabilitzar-nos del nostre projecte, alhora que aprenem a relacionar-nos amb la comunitat i a ser solidaris.

MICRÒFONS EN MARXA!

Avui hem fet la gravació de la nostra cançó a la ràdio de l’escola, però abans de posar-nos davant dels micròfons ens vam voler assessorar. La setmana passada vam demanar ajuda als Petits Prínceps, que són uns grans experts en cantar i en cuidar la veu.

Un grupet d’infants ens va explicar quines són les coses més importants que hem de tenir en compte abans de fer una gravació: cuidar la veu, despertar el cos, fer exercicis vocals, estar relaxats i hidratar-nos bé. Mentre els Petits Prínceps ens ho explicaven, els vam escoltar molt atentament. Quan van marxar, ho vam anotar tot en un full perquè no se’ns oblidés res.

Un altre matí vam anar a la seva classe per veure com desperten el cos cada dia. Ens vam fixar molt en els seus moviments per veure quins podíem agafar nosaltres i utilitzar-los abans de cantar.

Per gravar a la ràdio, hem d’estar molt tranquils, i això ens ha costat una miqueta, perquè relaxar-nos no sempre és fàcil. Primer hem fet gravacions en petits grups de sis infants i, després, tots plegats.

Hem gaudit moltíssim de tota l’experiència. Ara, amb tots els vídeos i fotografies, esperem tenir ben aviat el vídeo a punt per penjar-lo a la plataforma de Verkami.

Amb aquesta activitat hem experimentat amb la nostra veu com a instrument, hem après a cuidar-la i a expressar-nos a través del cant. També hem treballat el llenguatge oral, posant atenció a la pronunciació, al ritme, a l’entonació i a l’escolta activa. A més, el fet de preparar-nos per a la gravació ens ha ajudat a desenvolupar l’autocontrol, la confiança i la gestió de les emocions. Tot plegat ha estat un aprenentatge vivencial i significatiu, connectat amb una situació real i motivadora per als infants.

«La música dóna ànima a l’univers, ales a la ment, vol a la imaginació i vida a tot.» Plató


UN MATÍ PASSAT PER AIGUA… I PLE DE MÀGIA

Avui hem viscut un d’aquells matins que queden gravats a la memòria. Després de tants dies de pluja, el Parc Fluvial estava ple de bassals… i no hem pogut resistir la temptació d’anar-hi a jugar amb les botes d’aigua.

Hem sortit de l’escola ben preparats i preparades per gaudir d’aquesta nova experiència. Un cop allà, hem aixafat, saltat i esquitxat els tolls d’aigua, observant com l’aigua es movia, com feia soroll i com els nostres peus deixaven petjades. Hem rigut moltíssim i hem compartit un matí inoblidable, ple de sensacions, emocions i descobertes.

Aquesta experiència ens ha permès connectar amb l’entorn natural i viure’l a través del cos i del joc, tal com promou el currículum d’Educació Infantil. Hem treballat el descobriment d’un mateix i dels altres, explorant les possibilitats del nostre cos, expressant emocions i respectant els companys i companyes. També hem fomentat el descobriment de l’entorn, observant un espai proper després de la pluja i experimentant amb un element tan present com l’aigua. Tot això mitjançant el joc lliure, l’experimentació i el gaudi, eixos fonamentals d’aquesta etapa.

En tornar a l’escola, després de quedar ben mullats, ens hem canviat de roba. Ha estat un moment molt important per treballar l’autonomia personal: ens hem desvestit i vestit tot sols, amb calma, esforç i molta concentració. A poc a poc, anem guanyant seguretat i confiança en les nostres capacitats.

Sens dubte, ha estat un matí diferent, ple d’aprenentatges significatius i d’alegria compartida. Perquè a Infantil, aprendre també vol dir saltar dins dels bassals i ser feliços!

“Deixa que la natura sigui la teva mestra.” William Wordsworth

JUNTS FEM ESCOLA

Els darrers dies hem viscut dues experiències molt especials on se’ns ha demanat la nostra ajuda, i això ens ha fet sentir importants, útils i part activa de l’escola.

La primera experiència va ser amb els Patufets. Ens van demanar si els podíem ajudar a escriure unes etiquetes per al conte que han de posar dins del sac de contes. Un dia ens vam trobar i la Núria ens va explicar, juntament amb els Patufets, el conte “Etiquetes”. Després d’escoltar-lo amb atenció, ens van demanar si els podíem escriure les etiquetes perquè les poguessin fer servir quan anessin a explicar el conte a la Baldufa. Ens va agradar molt poder-los ajudar i posar en pràctica tot allò que sabem sobre l’escriptura, pensant en que havíem de fer una lletra ben clara i entenedora perquè l’entenguéssin els més petits de les escoles de Vilanova.

La segona experiència va ser amb les Alícies, que ens van demanar ajuda per al seu projecte. Volien saber quin creiem que era el millor parc del poble per poder-hi posar un hotel d’insectes. Com que som experts i expertes en els parcs de Vilanova, vam pensar que el parc que tenia les característiques més idònies era el Parc de la Tirolina del Parc Fluvial. Ens vam oferir a portar-les fins allà i a investigar plegats quin seria el millor lloc per col·locar l’hotel d’insectes. Aquest matí hem anat tots junts, hem observat diferents espais, hem comparat opcions i finalment n’hem triat un que creiem que serà un molt bon lloc.

Aquestes activitats ens han ajudat a relacionar-nos amb altres grups de l’escola, a cooperar, a escoltar les necessitats dels altres i a compartir els nostres coneixements. Alhora, estan molt relacionades amb el currículum d’Educació Infantil, ja que fomenten la comunicació oral i escrita, el treball cooperatiu, l’autonomia, la presa de decisions, el coneixement de l’entorn i el sentiment de pertinença a la comunitat. Aprenem fent, ajudant i aprenent els uns dels altres, creixent com a persones i com a grup.

«Sol podem fer tan poc; junts podem fer tant.» Helen Keller

MIRAR, CREAR, TORNAR A PROVAR

Durant les darreres sessions hem estat realitzant mandales amb diferents materials del bosc. A partir d’elements naturals com fulles, branques, pedres o pinyes, els infants han pogut experimentar, crear i expressar-se lliurement tot connectant amb l’entorn natural.

La idea de crear un llibret va sorgir arran de la darrera sortida al bosc, quan vam observar que l’activitat plantejada de fer mandales no va tenir gaire tirada. A partir d’aquesta experiència, vam creure necessari buscar una nova manera de presentar l’activitat perquè resulti més motivadora i entenedora per als infants.

Per aquest motiu, hem decidit elaborar un llibret que ens serveixi de guia. L’objectiu és poder-lo utilitzar en futures sortides al bosc i veure si, tenint aquest suport visual, l’activitat desperta més interès i participació.

Per tal que el llibret sigui més complet, a partir de les fotografies dels mandales que vam fer, hem treballat també el llenguatge escrit. Els infants han escrit el nom dels materials que formen part de cada mandala. Alguns nens i nenes han pogut fer-ho de manera autònoma, mentre que d’altres han necessitat l’ajuda d’algun referent, respectant el ritme i les necessitats de cadascú.

Finalment, entre tots i totes hem aconseguit muntar el llibret, un treball col·lectiu que recull el procés viscut i que ens servirà com a eina per seguir aprenent a partir de l’experiència.

Escriure sobre el que veiem i toquem ens ajuda a recordar el món i a crear-ne de nou.

REPENSEM ELS MANDALES

Després de la sortida al bosc de les cabanes ens adonem que, de les activitats que vam proposar, la dels mandales no va acabar de funcionar com esperàvem. Observant el desenvolupament de l’activitat, creiem que un dels motius principals va ser que els mandales de mostra no es veien prou bé i això dificultava que els infants entenguessin la proposta i s’hi sentissin motivats.

A partir d’aquesta reflexió, decidim repensar l’activitat. Optem per elaborar diferents exemples de mandales utilitzant materials del bosc (fulles, pedres, pinyes, branquetes…) col·locats sobre un fons negre, de manera que els elements destaquin molt més i siguin ben clars visualment.

Un cop realitzats els mandales, fem un recull de fotografies de totes les creacions. Amb aquestes imatges elaborarem un petit llibre de mostra que ens servirà com a suport visual. L’objectiu és oferir referents més entenedors i atractius, i comprovar si d’aquesta manera l’activitat funciona millor quan tornem a anar al bosc.

Així, transformem una dificultat en una oportunitat d’aprenentatge i millora, ajustant la proposta a les necessitats reals del grup.

“La creativitat neix quan ens atrevim a provar.” Henri Matisse

CREP A CREP, ENS APROPEM AL NOSTRE OBJECTIU

Abans de vacances li vam demanar al Bernat si ens volia ajudar amb el nostre projecte d’aula i si voldria portar la seva creperia a la Fira del Camí Ral, destinant 1 € de cada crep venut al nostre projecte. Sense pensar-s’ho dues vegades es va engrescar en aquesta nova aventura i un cop l’Ajuntament ens va donar el permís ens vam posar a planificar la nova aventura.

Després de les vacances de Nadal, i només amb un matí per treballar, ens vam arremangar per publicitar al màxim la creperia. Vam fer un cartell molt gran amb pictogrames per informar a tota l’escola, i el vam ensenyar a totes les classes perquè tots els infants estiguessin al cas. Paral·lelament, vam enviar un correu a totes les famílies i vam preparar cartells més petits per penjar a les botigues, bars i altres espais de Vilanova. Entre infants i famílies, vam repartir-los per tot arreu!

Quan ho teníem tot preparat, ens vam trobar amb un petit contratemps: ens van canviar el lloc on s’ubicaria la creperia. Després del xoc inicial, ens vam tornar a posar les piles: vam enviar correus, canviar cartells i tornar a informar tothom de la nova ubicació.

I finalment, el diumenge va arribar i va ser un gran dia pels Tabalugues! La creperia va estar plena tot el dia i gairebé tots els Tabalugues vam participar: vam repartir fulls informatius, passejar la guardiola i explicar el nostre projecte.

Aquest matí, hem obert la guardiola i hem estat comptant els diners recollits. Hem anat agrupant els euros en desenes i, després de comptar-los amb cura, hem aconseguit 140 €! Amb aquesta quantitat ja podem restar-los dels diners que ens faltaven aconseguir per al nostre projecte d’aula. Quina alegria veure com tots els esforços de la creperia solidària donen fruits!

Entre infants, famílies i mestres vam poder gaudir d’un dia molt emocionant, ple d’alegria i solidaritat. Gràcies a tothom que hi va participar, vam demostrar que quan ens unim, som capaços de fer grans coses!

“Junts podem fer coses increïbles.” Helen Keller