QUANTS ANYS VA VIURE HERGÉ?

Ivet Dominguez14/11/24  

Fa uns dies que vam descobrir que l’autor d’en Tintín, el belga Georges Remi, feia servir un pseudònim per signar els seus còmics: Hergé. Es tracta d’un joc de lletres amb les primeres grafies del seu nom i cognom, posades del dret o del revés. Després de saber aquesta curiositat, llegint, llegint, hem trobat l’any que va néixer i l’any de la seva mort però, quants anys va viure?

És una pregunta que ens ha interessat i hem decidit calcular, cadascú partint de les seves idees i camins matemàtics. El resultat, tot i que ens interessava, no ha estat el més important ja que escoltar i entendre les diverses maneres de posar en joc les habilitats matemàtiques, és una experiència enriquidora per tots i totes.

Primerament algunes persones han hagut de rumiar tot aquest problema aplicat a ells mateixos. Algú no recordava l’any que havia nascut i prèviament ha hagut de calcular-lo. Sabent que quan acabi el 2024 faré 9 anys vaig fent la relació endarrere i arribo a l’any que vaig néixer.

A partir d’aquí, fent una relació semblant, vaig fent la correspondència amb el cas d’Hergé: a l’any que va néixer, el1907 tenia 0 anys, al 1908 1 any… i així fins al final. És una estratègia per resoldre-ho! Però vegem-ne d’altres…

Sumant per exemple els anys de 10 en 10, que molts ja ho sabem fer. Des que Hergé va néixer fins que ens apropem a l’any de la seva mort: 1907, 1917, 1927, 1937, 1947,1957, 1967, 1977, … i aquí ja no en podem sumar deu més que ens passaríem! En faltaran 6 per arribar al 1983. Per tant tenim 7 vegades el 10 que això són 70, més els 6 que quedaven = 76.

Una altra manera d’arribar-hi és arrodonint nombres per fer-nos la feina més fàcil. Sabem que el 1907 el podem arrodonir a 1900, per calcular millor. Fins a 1983 hi van 83 nombres. Si hagués nascut l’any 1900 i hagués mort l’any 1983 hauria viscut 83 anys. Doncs ara al 83 li hem de treure aquest 7 anys que ens “molestaven per calcular”. També ens dona 76 i és un amanera molt més ràpida d’arribar-hi.

També hi ha persones que utilitzen diverses maneres d’arribar al 1983, partint del 1907. Tenen habilitats per sumar combinant diferents nombres: de vint, en vint, de 10 en 10, fins arribar al 1977, que si n’hi restem 4 ens dona 1973, i amb 10 més ja fem el 1983. Els càlculs serien: 1907 + 20 + 20= 1947 + 10 + 10 + 10= 1977-4= 1973 + 10= 1983.

I per últim hi ha qui descobreix que si es col.loquen bé tots els nombres des del 1907 al 1983, es pot construir una taula de 6 columnes x 12 files, això dona un total de 72 però hi hem d’afegir els 4 nombres finals que ens han sobrat per completar el que seria la fila 13. També així arribem al 76. En aquest cas recordem com ens vàrem construir les taules de multiplicar en cursos anteriors. La solució també es pot trobar multiplicant.

50/50 A TOTA VEU!

Ivet Dominguez14/11/24  

Per fi ja tenim projecte d’aula fusionant les dues idees principals dels nostres treballs del curs: el projecte 50/50 d’estalvi energètic (de tot el consum energètic que estalviem se’n faran 2 parts econòmiques, una per l’ajuntament i l’altra per l’escola) i la posada en marxa de la ràdio. Així és que 50/50 A TOTA VEU és el nom que ens ha agradat posar-li al projecte que desplegarem a Tintins.

Aquesta setmana, ja més situats amb un nom decidit, hem considerat important recollir les urgències més significatives que ja hem observat sobre l’estalvi energètic de l’escola. Aquest llistat ens ajudarà a començar a posar fil a l’agulla, fent les peticions que calguin, a uns o altres.

Ara per ara, el que hem vist més important incloure en aquesta llista inicial és:

Apagar les llums dels passadissos (funcionen tot el dia!).

A les aules on hi ha dues enceses, apagar-ne una si hi ha claror suficient.

Fer recordatoris per tancar les llums dels espais quan marxem.

Posar allargadors amb botó d’encesa/apagat.

Fer una posada a punt dels termòmetres de cada espai i comprar-ne més si cal.

Demanar substituir els fluorescents per llums led.

Amb totes aquestes urgències al cap ens disposem a començar a treballar. Hi ha aspectes que podrem pensar i solucionar amb les mateixes persones del centre però n’hi haurà de més complexes… A qui cal demanar el canvi de fluorescents per llums led?

MOCO, RIP I UNESCO

Ivet Dominguez08/11/24  

Com ja sabeu fa uns dies vam visitar el museu MOCO de Barcelona, i és clar…ens vam preguntar el per què del seu nom! Tal i com ens van explicar, és una fusió de dos conceptes: Modern and Contemporany. Ens va sorprendre aquesta manera ben curiosa que tenim les persones de construir algunes paraules, per escurçar idees. Aquest aspecte, darrerament ens ha aparegut en altres situacions i ens hi hem fixat fins a poder generalitzar què són i com es construeixen els acrònims. Tot aquest coneixement apareix quan parlem, llegim, creem…

En motiu de la recent celebració de la Castanyada, Halloween i/o Dia de los muertos vam llegir l’origen d’aquestes tradicions cuturals. Més concretament ens va sorprendre saber que a Mèxic aquesta celebració es tradueix en una gran festa, amb un enfoc sobre la mort molt diferent del nostre, que té relació evidentment amb la seva cultura. I és que la UNESCO l’ha declarat Patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Però que és això de la UNESCO? Ràpidament la Marina i l’Aina n’han buscat informació a casa i ens ho han volgut explicar. Aprofitant que teníem la teacher a classe hem anat deduint, traduint i interpretant les lletres United Nations Educational Scientific Cultural Organization. Hem entès la importància d’aquesta organització i hem vist d’altres tradicions i símbols catalans també declarats Patrimoni cultural per la UNESCO ( castellers, Sagrada família…).

De la mateixa manera, fa dies que a classe van arribant creacions artístiques personals, fruit de l’experiència de creure que nosaltres també podem fer art i expressar idees. En aquestes produccions molts de nosaltres també introduïm, sense saber-ho, motius molt coneguts i extesos en forma d’acrònim. Hem parlat d’aquests significats, molt llegits, que de vegades ni ens hem parat a pensar. Molts d’ells tenen una traducció anglesa que ràpidament hem integrat en la nostra llengua i cultura. Segurament el cinema ens hi ha ajudat. La Laura ens ha ajudat per exemple a entendre el significat de RIP, Rest in peace, i és clar, hem entès el per què d’on es col.loca.

“La cultura es un saber del que no tiene uno que acordarse, fluye espontáneamente”. Diógenes Laercio

XERREM AMB LA MÍRIAM

Ivet Dominguez08/11/24  

Aquest dimecres per la tarda, en el marc del projecte de comunitat de Grans, hem tingut una convidada molt especial: la Míriam, mare de la Noa de Petits Prínceps. Maquinant, és el nom del nostre projecte en el sentit més ampli de la paraula… la tecnologia, els invents, la creació i com no, el pensament! I dins el pensament la màquina principal que se n’ocupa: el cervell. Fa dies que a les tres aules parlem del què deu passar dins d’aquest òrgan quan pensem i el tema ens té ben interessats. Així és que hem decidit buscar una experta ben propera, pediatra de professió, perquè ens fes bones i interessants explicacions.

Ens hem trobat al gimnàs de l’escola i, equipats amb carpetes per prendre apunts, hem anat anotant tot allò que hem cregut important. Hem omplert el full de paraules científiques, petites frases i definicions, esquemes… Entre neurones, sinapsis, lòbuls…la tarda ha passat volant i hem après un munt de curiositats que explicarem en la llibreta peresonal dels Repenso. També ha estat bo escoltar quins són els hàbits per mantenir un cervell sa, capaç de fer totes les funcions que li pertoquen (descans, exercici físic, control de pantalles, bona alimentació, estimulació, amor i protecció familiar). Tots hem reflexionat en quina mesura podem i sabem cuidar-nos.

Agraïm col.laboracions d’aquest tipus. Segur que tots i totes els que ens llegiu sou experts en un o altre tema i junts podem aprofundir. No dubteu en comunicar-nos les vostres sabieses!

REPTES DE LLETRA…QUE SIGUI ENTENEDORA!

Ivet Dominguez31/10/24  

Ara que ja portem un parell de mesos a l’escola, i comptant que ja som de la comunitat dels Grans, tenim reptes importants i personals a resoldre i un, molt generalitzat, és treballar per millorar la nostra lletra. Portem temps i anys observant i provant tipus de lletres i ara ja comencem a prendre decisions per buscar la nostra, que vindrà a ser una barreja de les nostres proves i investigacions. Molts Tintins ja pensem que tenim bona lletra, però com ho podem saber del tot? La prova és (i ha estat) quan els altres intenten llegir-la i és clar, aquí ja es complica la cosa…

Aquesta setmana ens hem canviat literalment els papers i hem provat de llegir treballs de companys i marcar aquelles paraules que poc s’entenen i es llegeixen. Sense enfadar-nos, que ja costa, ens hem explicat perquè se’ns fa difícil poder-les entendre i hem parlat de recomacions que poden anar bé a tothom. Hem estrenat la nova pantalla de l’aula amb grafismes i provant d’ajustar-nos més i fer les lletres altes, baixes i mitges, per així diferenciar-les bé i prendre consciència de la necessitat de ser més curosos amb el grafisme. Aquesta feinada continua i continuarà per molt més temps, som a la recerca de la nostra lletra, l’inici d’un procés de precisió, detall i paciència. Segurament l’Art ens hi podrà ajudar moltíssim. Però caldrà pràctica, molta pràctica!

PREGUNTES VOLUNTÀRIES

Ivet Dominguez26/10/24  

Aquesta setmana hem recuperat una conversa sobre el personatge d’aula. Uns i altres hem donat la nostra opinió, sense haver treballat encara res concretament d’ell. Hem intentat posar-li una edat, professió, provar d’endevinar amb qui vivia … fins arribar a les preguntes… Qui va dibuixar en Tintín? i de quin país era aquesta persona?. Aquestes han estat preguntes que hem llençat i que voluntàriament els infants que les recorden, investiguen a casa i porten les informacions que compartim i contrastem.

De la mateixa manera, després d’aquests dies de tanta tardor, moments de sol i pluges que vivim com a regal, sabem que és temporada de bolets i un any agraït en aquest sentit. Fa dies que ens arriben fotografies d’escapades en família al bosc i les primeres troballes. Ha estat interessant llençar la pregunta Què fan de bo els bolets al bosc? i després de forces respostes investigades, hem ampliat la informació llegint conjuntament sobre el tema. Això ens ha portat a parlar dels hàbits de respecte i cura pel bosc, no ens hem pas de creure els reis de la natura! Això de remenar la fullaraca amb branques destrueix el sòl i perjudica el misceli que no podem veure però ja sabem que existeix.

Tot això passa en diversos moments i també aprofitem les estones que tenim la teacher Laura per veure en anglès una primera aventura d’en Tintín: L’estel misteriós. Sembla ser que en aquest capítol coneixerem algun dels personatges que l’acompanyen i qui sap si els bolets apareixeran en un moment o altre.

Gràcies famílies per ajudar als vostres fills i filles en aquestes preguntes improvisades, que apareixen setmana rere setmana, i que ens fan estar tan actius, buscant, preguntant la informació i fent visites a la biblioteca!

DEFINIM ZONES

Ivet Dominguez18/10/24  

Aquesta ha estat la setmana d’explicar-nos les idees dels grups, sobre les zones que tenim a l’escola. Ha estat interessant veure les llegendes que hem creat, a cada plànol, per interpretar, decidir-nos i explicar-nos. Tots i totes hem definit les zones segons si havíem observat més o menys llum o claror, en la passejada de l’estona de després del pati. Parlant uns i altres, hem coincidit en veure que era fàcil determinar els dos extrems més diferenciats: els espais de llum solar directe i els espais foscos. Però què passa quan volem parlar de la part intermitja? Aquí ens apareixen un seguit de termes, més o menys precisos, i no ens acabem de posar d’acord: molta claror/poca claror, claror mitja, molta/poca llum, claror, mig mig… Intentem veure semblances i diferències d’aquestes apreciacions i després d’una bona estona arribem a un consens del terme mitg: Poca claror-claror-molta claror. Més o menys convençuts, ens n’adonen que aquesta escala que hem creat no podrà ser del tot rigorosa perquè, què passaria els dies com avui que no hi ha sol? Ens servirà l’escala per catalogar l’espai?

Per una banda, ens hem adonat que hauríem d’investigar l’instrument que la Renata ens va deixar, el luxímetre, per mesurar els luxes de cada espai, és a dir la quantitat de llum. Segons l’espai es recomana un o altre valor de luxes per estar ben il.luminat. És una tasca que anirem fent de manera paral.lela.

Però d’altra banda hem de buscar una nova manera de distribuir-nos per la nostra escola en grups d’investigació, que vagi més enllà de si hi ha més o menys llum solar. Així és que decidim canviar de criteri… l’Aleix, observant els plànols i assenyalant-ne parts, ens suggereix: -Jo faria aquest costat un grup, aquest altre costat un altre… així fins els 6 espais, que seran els grups de les 6 taules que tenim-. Ah, l’Aleix s’ha fixat en la forma de l’edifici per repartir-lo entre els grups de treball!-. Pot ser una bona solució. Ara ja introduïm una nova paraula i parlem d’ales de l’escola. Les acordem i les definim per començar-hi aviat a treballar.

ENGEGANT MOTORS: L’EDIFICI I EL SOL

Ivet Dominguez12/10/24  

Sabem que, per aquest curs, som els responsables de l’escola de vetllar per l’estalvi energètic, tant pel què fa el consum d’electricitat com pel què fa al control i ús de la calefacció. Aquest és l’encàrrec que se’ns ha donat en el marc del projecte 50/50 de la Diputació de Barcelona. Això representa haver de pensar i treballar per impulsar, dins la nostra comunitat educativa, uns millors hàbits d’aquest consum. No som els que haurem d’anar tancant llums, desconnectant aparells o regulant radiadors, sinó els incitadors que això passi, pensant dinàmiques perquè tothom ajudi i faci accions d’aquest tipus.

Encara no tenim nom de projecte d’aula del curs, però sabem que de ben segur tota aquesta feinada i estudi hi tindrà molt a veure i que la posada en marxa de la ràdio serà clau per fer una bona difussió d’aspectes d’aquest tipus.

Amb tot això parlat, aquesta setmana hem iniciat l’estudi de l’edifici de l’escola, aspecte clau si volem rendibilitzar consums i veure les condicions que tenim i com ens hi comportem. Perquè, tal i com els mateixos Tintins han dit, si fa més o menys sol tenim més o menys claror i escalfor a l’escola. Per tant hem de veure quina és la incidència del sol en l’edifici.

Però, quina forma té el nostre edifici. Hem procedit primerament a fer-ne dibuixos i és clar, han sorgit els primers problemes i entrebancs per dibuixar-lo. Com podem dibuixar les dues plantes juntes? Ho fan així els arquitectes? I de les nostres primeres idees i representacions hem passat a la interpretació dels plànols que tenim de l’escola. Hem jugat a identificar espais dibuixats, tot situant-nos, orientant-nos i fins i tot hem estat tan observadors que hem vist canvis d’espais que ja són diferents del què expliquen els plànols inicials que tenim de l’escola. Després de tot aquest treball tècnic, hem inciat el treball més vivencial.

Així és que ens hem disposat a fer ruta, a l’estona de després del pati, que és quan creiem que el dia ja s’ha despertat. Tenim clar que el moment i l’hora del dia també són aspectes clau en el nostre estudi. Seran variables a considerar.

Hem començat el recorregut observant l’escola des del rocòdrom, i algú ja ha comentat… -el sol surt d’allà!-. Aquí ja hem tingut la primera conversa i és que el sol de fet mai surt, sempre hi és!. Alguns Tintins han volgut recordar que el fet de veure el sol està relacionat amb el moviment del planeta Terra, que és la que gira, i no pas el sol. Per algú la resposta ha estat la descoberta del dia!

A la pista hem quedat ben enlluernats però ha estat agradable notar l’escalfor i apreciar una vegada més tots els beneficis energètics que l’astre ens ofereix. Des d’aquest centre de referència, observant cap a un o altre costat, ja hem tingut pistes i idees sobre la incidència del sol en les zones de l’escola. Ràpidament hem vist zones ben iluminades i d’altres fosques i hem anat fent les nostres comprovacions. Evidentment també hem tingut presents els nostres records: quan anem a música sempre hi fa molta calor, si al pati volem estar fresquets ens hem de posar a la zona de la paret balva, al vestíbul i passadissos sempre hi ha molta claror… El passeig i l’entrada en uns i altres espais han estat ben interessants i ja hem comprovat aspectes que de ben segur caldrà denunciar: -per què la llum de la biblioteca és oberta, si no hi ha ningú?, com és que als passadissos totes les llums estan obertes, si hi ha claror de sobres?, per què no es para l’interrupor dels aparells de la sala de mestres, si no s’estant utilitzant?-, i un llarg etc.

Amb tot això viscut hem tornat a l’aula disposats a explicar-ho a les nostres llibretes, provant d’escriure les idees per no oblidar-les i escollint després una planta de l’escola per intentar-la representar, intentant representar la incidència del sol.

Ja a mitja setmana, per grups hem iniciat un treball de definir zones amb més o menys claror de l’edifici, treballant sobre plànols, introduint llegendes de colors per fer-nos entendre, tal i com fan els tècnics. Ha estat un treball interessant d’argumentar, justificar, posar-se d’acord i tenir clares les idees.

La setmana entrant, ens explicarem les idees d’uns i altres grups i decidirem finalment quines zones diferenciades acordem per començar a treballar amb rigorositat.

“L’educació no canvia el món, canvia les persones que canviaran el món”

Paulo Freire

TINTINS A L’AVENTURA BLAVA

Ivet Dominguez05/10/24  

Dimarts 1 d’octubre vàrem poder gaudir d’una jornada marítima a Vilanova i la Geltrú. En motiu de la Copa Amèrica de Barcelona ens van convidar a fer un bateig en vela. Així és que, després de tastar una miqueta el mar i jugar a la sorra, ens vam dirigir al port on ens esperaven per explicar-nos moltes coses interessants.

Vam conèixer, amb una mica més de profunditat, la competició que aquests dies ce celebra a Barcelona i sobretot, les característiques principals de les embarcacions de vela. Ens vam apropar al coneixement més tècnic del navegar sense motor, on el vent juga el paper principal i cal utilitzar-lo sempre a favor. Vam practicar nusos típics mariners, per fixar cordes i donar seguretat i firmesa quan es navega, una pràctica excel.lent de motricitat fina que ens pot servir per moltes altres coses a la vida… Ens van regalar oportunitats per seguir treballant molts aspectes tècnics, físics i matemàtics a l’escola!

I després de tanta informació, vam pujar ben preparats a les tres embarcacions de vela lleugera, per tastar què és això de navegar de veritat. Era important mantenir el rumb que l’expert ens demanava. El mar prometia diversió amb les seves onades i escoltàvem les indicacions, que eren ordres d’actuació. Uns agafaven el timó, d’altres les cordes per fer anar les veles a un costat o altre i mentre, ens saludàvem entre embarcacions, sentint el mar i el vent, fent onejar els fulards de l’escola.

De camí cap a Vilanova, comentàvem la sensació interna que encara sentíem de l’anar en vaixell… com el mar havia entrat dins nostre!. Sense cap mena de dubte una experiència, un record i una imatge que recordarem per temps haver compartit.

Aquesta primera aventura ha estat prou interessant per estrenar la nostra llibreta dels Repenso.

Podeu veure moltes més fotografies a la carpeta compartida.