EL MEU NOM, LA MEVA IDENTITAT

Aquests dies estem presentant un petit treball sobre el nostre nom, ja que són part important de la nostra identitat, ens donen entitat. Darrera cada nom hi ha una història sobre com s’ha escollit i per què, a la vegada que els noms tenen significats bonics de conèixer i, en molts casos, curiositats interessants per compartir. Així és que, d’un en un, estem explicant la petita recerca que estem fent, entre la nostra família, i altres fonts.

És sorprenent veure com molts noms es repeteixen en els nostres arbres genealògics, de generació en generació, segurament per preservar bocins dels nostres avantpassats i d’alguna manera homenatjar-los.

Ens imaginem doncs que escollir nom per un fill o filla no deu ser pas una tasca fàcil!

EXPERIMENT SOCIAL: L’ARMARI CONSCIENT

Aquest migdia hem estat enfeinats a la paradeta de la nostra roba “gratuïta” que hem preparat a la pista.

Aquest ha estat un bon ganxo per enxampar clientela i fer-los remenar samarretes, pantalons, vestits, faldilles… Amb la peça que volien anaven directes a fer l’experiment social, del qual no en sabien res i és que cada vegada que comprem roba contribuïm a contaminar els rius. D’això volíem conscienciar i estudiar les reaccions de les persones.

Davant d’una peixera amb el peix de l’Erik els convidàvem a pagar-nos la roba abocant, a canvi, un producte tòxic a dins. Les cares d’uns i altres eren de sorpresa però també hi havia qui ho hagués fet directament! Llavors és quan els aturàvem i els explicàvem la seva participació al nostre experiment social. Seguidament els féiem respondre la pregunta del plafó de l’Armari conscient: Quanta roba del teu armari utilitzes? La resposta estava expressada en percentatges, havien de decidir entre el 100%, el 75%, el 50% o el 25%.

Ha estat el nostre primer experiment per observar les reaccions de les persones, recollir i interpretar dades per parlar-ne la setmana vinent a classe.

Vida, ciència i matemàtiques es fusionen de nou en iniciatives com aquesta!

ARBRES GENEALÒGICS

Aquesta setmana, a projectes de comunitat, les Obsidianes hem reprès el treball de l’arbre genealògic.

Amb tota la informació, resultat de les converses amb els nostres pares i avis, hem pogut començar a estructurar la família més directa, veient clarament les generacions i l’ordre que representen en la nostra història familiar. Molts de nosaltres ens n’hem adonat dels buits que tenim, en certs espais de rebesavis, besavis i algunes generacions d’avis. I és que als nuclis familiars hi passen fets i històries, moltes vegades desconegudes, que fan que alguns noms no es recordin i passin a l’oblit. Tot plegat ens ha fet reflexionar i adonar dels nostres orígens, part de la nostra identitat.

Per aquesta complexa construcció, ens ha ajudat construir rectangles amb les mateixes mesures, per donar el mateix espai a cada nom i així poder organitzar, sobre cartolina, el dibuix de la nostra família. Els estem personalitzant i acabant de definir perquè encara més siguin la nostra essència.

Podeu veure moltes més fotografies al drive!

 

EXPERIMENTEM AMB LA MÚSICA

Hem iniciat aquest trimestre acabant de lligar els experiments que volem fer per la fira.

A nivell musical estem acabant de fer les proves pertinents, amb materials i elements que poden resultar molt curiosos. Només us podem dir que es tracta de dibuixar la música d’alguna manera visual. Estem inventant petites coreografies que voldrem fer seguir als participants.

FINAL DE TRIMESTRE MONSTRUÓS

Acabem aquest trimestre explicant, a les tres aules, la llegenda Índia Els dos llops, una història que ens parla del comportament humà i les emocions, un tema molt Who am I?.

Després de conèixer aquest argument, tota la comunitat de Grans ens hem disposat a dibuixar monstres interns, els que habiten dins nostre i no sempre sabem controlar. Ens hem ajudat de la pintura per destacar encara més el caràcter d’aquestes personatges tan diversos. Ha estat un matí molt artísitc que després hem culminat amb l’espectacle del festival de La Mostra de teatre infantil i juvenil, El meu monstre. Un final de trimestre realment monstruós

 

EXPERIMENTS SORPRESA

Estem treballant en la preparació de nous experiments. No us en podem dir gran cosa per tal que els resultats siguin fiables…

Mentre a classe van arribant sabates de tota mena, us avancem que pels voltants de Sant Jordi ens podreu veure a la pista de l’escola amb alguna proposta entre mans. Al llarg d’aquesta setmana estem elaborant les explicacions i els materials pertinents per tenir-ho tot ben a punt.

Ah!, i ja tenim data pel tancament del nostre projecte!

Dimecres 24 de maig per la tarda, us esperem a les famílies i dijous 25 de maig pel matí, farem experiments amb tots els nens i nenes de l’escola.

 

LA PUBLICITAT

El Dimecres per la tarda l’Estela practicant ens va parlar de la publicitat. Vam estar veient fotos de la publicitat i en quasi totes les imatges sortien dones netejant, i també sortia que les  cuinetes eren de nenes i  els cotxes de nens. Sobre els colors vèiem que el rosa era utilitzat molt per les nenes i el blau pels nens. Vam reflexionar sobre tots aquests estereotips… algun antics però d’altres encara actuals.

Després vam fer un eslògan del nostre projecte d’aula “Fira d’experiments”  per avisar a tothom que vingui. Vam treballar per grups. La nostra frase escollida és:

“La feria de tus sueños: así de emocionante, así de flipante!”.

(text escrit per l’Adrián Rodríguez)

LA COMUNITAT AL FINEART

Aquest dimecres, tota la comunitat de Grans, hem visitat algunes exposicions del FineArt, festival de fotografia d’Igualada.

Hem començat la ruta artística a l’antic Escorxador, on hem pogut gaudir d’Atrapats (Infàncies explotades), Una Segona Mirada i Indestructibles. Les fotografies per a res ens han deixat indiferents. Hem pogut reflexionar sobre temes diversos, molts d’ells tractats a l’escola en diversos moments: l’explotació infantil, les infànciès que no són fàcils, la resiliència… amb la sorpresa de veure una col.lecció d’altres obres creades amb intel.ligència artificial.

Seguidament hem anat cap a Cal Blaiet, un espai a tocar de la porta d’entrada de l’antiga Igualada. Un lloc amb olor d’humitat, de records, que acollia l’exposició Entre Arbres on hem copsat la fusió entre la infància i la natura, les textures del bosc, la llibertat, el joc…

Per tancar el matí artístic hem entrat a la Teneria. Allí hem vist Retratsportraits en blanc i negre que, tal i com deia l’artista, proposaven, suggerien, diverses emocions a l’espectador.

L’art a prop de casa és una gran oportunitat cultural que sempre ens enriqueix i, més encara, si ens parla de identitats i històries personals, ja que ens connecten amb el projecte Who am I?.

PROVES, ORDRE I CÀLCULS

Al llarg d’aquesta setmana, els Petits Prínceps hem estat comprovant experiments que ens havien suggerit companys i observant amb quines dificultats ens podem trobar a la fira. Provant i fent, hem entès moltes més coses i hem vist moltes més possibilitats. A la vegada ens va sent necessari ordenar les idees i ampliar el mapa inicial del projecte, amb nous fronts i camins que cal anar desenvolupant. Per exemple hem provat d’endreçar d’alguna manera els experiments que ja tenim, posant títols que englovin idees, buscant agrupacions i idees que puguin unir les diferents activitats. També hem començat a pensar en els grups d’infants,  pensant en el nombre total d’alumnes, sabent que volem grups d’edats barrejats i fent uns primers càlculs aproximats.

Són dies de fer bullir l’olla!

Com ja sabeu teniu moltes més fotografies compartides al drive.

EXPOSICIÓ I TALLER DE RECICLATGE TÈXTIL

El dilluns passat varem rebre la visita d’un grup de nois i noies de l’Institut Badia i Margarit d’Igualada. Ells i elles són els ambaixadors al Parlament europeu i, juntament amb l’Alba i la Gemma, ens varen presentar l’exposició del vestíbul “Reciclatge tèxtil”. També ens van proposar fer-nos uns posa-entrepans molt originals, a partir de retalls de roba que ells ja havien preparat i confeccionat per nosaltres. La nostra feina va ser fer els últims detalls: posar el botó i la cinta per tancar-los. Amb les peces de roba que havíem portat, que ja no ens anaven bé, vàrem esquinçar troços per farcir uns coixins gegants que ells i elles portaven de regal, amb el nom de la nostra escola.

Va ser una tarda agradable, en què vam observar que malgrat som dels Grans de l’escola no ho som tant…també som Petits als ulls dels nostres companys d’institut!. Ens van ajudar molt amb les seves recomanacions sobre costura i reciclatge.

Val a dir que a tota aquesta tasca, la van precedir uns dies de conscienciació i treball sobre els efectes mundials de l’exagerada producció i consum de tèxtil. La Fast Fashion de les grans marques ho promouen i ens cal tenir esperit crític.

Som en procés de remenar els nostres armaris i pensar una mica més en les nostres necessitats reals, quan anem a comprar roba. Ara ja sabem que tristament existeixen cementiris tèxtils… no els volem pas engrandir! Donem la roba a qui sapiguem que l’utilitzarà o bé reutilitzem-la fent servir la nostra creativitat: estoigs, bosses, fundes, coixins…

Famílies és un tema que ens ocupa a tots i totes, ja que a finals del 2024 serà obligatòria la recollida separada del tèxtil.