PROPOSTES D’APRENENTATGE

Ivet Dominguez21/01/22  

Aquest dilluns hem iniciat les propostes d’aprenentatge a l’aula de Tintins. Es tracta de fer cinc activitats, al llarg de tot el dia, rodant en grup. El plantejament de propostes serà ben divers i setmanalment respondrà a les necessitats del projecte d’aula (creació de diàlegs, d’escenografia i decoració…), i a la pràctica d’altres aspectes més concrets matemàtics, lingüístics, artístics, experimentals…

Hem començat la dinàmica construint conjuntament una maqueta d’edificis emblemàtics de Barcelona, fent robots amb peces de lego, dibuixant del natural una planta de la classe, construint taules de multiplicar i utilitzant els chromebooks per guanyar en agilitat de càlcul i també per seguir inventant els nostres diàlegs per l’espectacle.

Recordeu que podeu trobar moltes més fotografies a la carpeta compartida del drive!

 

 

FEM SORTIR L’EDUCACIÓ FÍSICA!

Ivet Dominguez13/01/22  

Aquesta ha estat una setmana estranya de tornada. Això de la covid ens porta a tots i totes una mica marejats i amb la festa Major d’escola recuperada… no hem parat!

Volem destacar la sortida del dimecres tarda per fer educació física. I és que era una proposta que vam estar pensant al llarg del primer trimestre i que de ben segur repetirem. Ens agrada aprofitar el nostre entorn per explorar i posar a prova habilitats i condicions físiques. En aquesta ocasió les curses van ser les protagonistes de la tarda però no hi va faltar l’esperat partit de futbol amb puntuacions boges!

QUÈ VOL DIR MULTIPLICAR I PER QUÈ N’HEM D’APRENDRE

Ivet Dominguez18/12/21  

Després de revisar les operacions bàsiques, suma i resta, examinar en quins problemes pràctics les utilitzem i exercitar-nos tot parlant d’estratègies, per anar sent àgils en els càlculs, ens ha sorgit la necessitat de començar a parlar de la multiplicació. Hem observat com, en determinades situacions, necessitem sumar diverses vegades la mateixa quantitat i junts hem construït situacions problema d’aquest tipus.

-Si volem fer 12 truites de 4 ous cadascuna, quants ous necessitem?- Arribar a formular aquest tipus de preguntes no ens ha estat pas fàcil, i és la part final d’una sessió en què no han faltat els nombres i les diverses maneres de resoldre petites situacions: dibuixant, ajuntant quantitats que ens són més senzilles de calcular, fent aproximacions…

Quan es tracta d’operar amb nombres grans hem vist la necessitat real de la multiplicació i hem començat a tenir una conversa sobre les taules de multiplicar. Per què les hem de saber? Hem entès que la finalitat és poder calcular de manera més ràpida i àgil i ens hem animat a començar a crear les taules nosaltres mateixos, pensant. Ara que ja n’hem creat una, ens animarem a anar construint la resta i potser caldrà memoritzar-les!

FEM GRUP: INSTAL.LACIÓ I ALTRES

Ivet Dominguez03/12/21  

Relacionat també amb el projecte de comunitat “Deixem empremta!?” fa dies que pensem en com som nosaltres mateixos i en què ens agradaria deixar empremta és a dir, com voldríem ser recordats o reconeguts pels altres. De la part personal (jo) hem volgut pensar també en el nostre grup: com ens relacionem, vincles que es donen, què aportem cadascú de nosaltres per créixer com a petita comunitat… D’aquí ha nascut la idea de crear una instal.lació (inspirant-nos en Guinovart) on es connectin d’alguna manera totes les nostres persones. Partint de l’empremta de la nostra mà feta amb pintura, hem pensat algun adjectiu, idea, o tret que volem aportar al grup i així, entreteixint mans amb cordills i branquetes, hem anat alçant la nostra peculiar instal.lació. Amb permís i respecte ens hem anat demanant si podíem o volíem unir la nostra empremta amb la d’altres Tintins. Sembla una creació fàcil però darrera és plena de significat i de petites converses per aconseguir de tots i totes fer-ne un i una d’única que ens representi.

A banda, l’escola ens ha demanat fer la part de Tintins per representar la felicitació de Nadal. Fa dies que teníem moltes ganes de manipular plastilina i per això hem aprofitat per construir els personatges principals d’en Tintín en volum. Hem establert petits grups de treball amb un objectiu clar: la construcció d’un sol personatge per grup. El procés ha estat molt bonic, una estona més per practicar en el posar-se d’acord i distribuir-se les tasques per tal que cadascú hi participi.

Recordeu que teniu moltes fotografies al drive!

VISITES I CONVERSES

Ivet Dominguez26/11/21  

Aquesta setmana hem rebut visites altruistes de persones que ens fan bellugar el cap i les idees.

Dilluns el Toni Monclús ens ajudava a parlar de nombres i de com els escrivim. Partint de l’activitat de dictat de nombres, que ja hem fet fa dies, iniciàvem una conversa sobre l’escriptura de nombres grans. Així va aparèixer la idea de la importància de l’ordre i la posició de cada xifra dins d’un nombre. Uns i altres ens explicàvem com pensem que s’escriuen els nombres grans i discutíem, tot argumentant com pensem. I és que en el fons tots els escrivim basant-nos en com pensem i fixant-nos molt sovint en com els anomenem. Poc a poc anàvem descobrint que, generacions molt anteriors a la nostra, ja van pensar molt sobre l’escriptura de nombres i van prendre decisions importants que avui en dia mantenim. Converses com aquestes ens ajuden a comprendre el significat real d’unitat, desena, centena, miler…

Dimarts de bon matí vam conèixer la Marta, de la entitat Dones amb empenta. Ella ens venia a encetar una dinàmica per parlar dels diversos models familiars. Ens vam posar per grups a dibuixar què era per nosaltres una família i vam observar, que tenim molts estereotips impregnats en aquest concepte. Una vegada més sorgia la paraula Respecte, dins del nostre grup, ja que hi ha famílies molt diverses a considerar. Vam acabar concloent que tot nucli de persones que s’estimi, estigui junt habitualment, compartint i normalment convivint sota un mateix sostre, formen part d’una família, sigui quin sigui el seu gènere, sexe i rol que desenvolupi. No hi ha famílies més bones o més “normals”… totes són famílies de debò.

I pensant, pensant, ens preguntava la Marta… l’escola, la classe de Tintins, no seria també una família?

Recordeu que teniu les fotografies al drive!

PRIMERS DIÀLEGS PER L’ESPECTACLE

Ivet Dominguez19/11/21  

El projecte d’aula Amunt el teló va agafant embranzida!

Mentre totes les setmanes anem provant dinàmiques d’expressió corporal, control del cos i de la veu, ens emocionem provant i inventant possibles escenes on podrà transcórrer la història que explicarem. Estem fent pluja de idees fent volar la nostra imaginació i de tot plegat n’anirem fent tria. Parlem d’espais on poden passar les escenes, problemes que provoquin la història, personatges…

Aquests dies, dos companys de l’aula s’han animat a escriure el primer diàleg, per iniciativa pròpia, i la veritat és que els ha quedat una escena molt interessant que després han volgut compartit amb nosaltres. Junts n’hem fet reflexió i hem conegut una nova paraula per parlar dels tipus d’espectacles: el gènere.

No us podem explicar gaire més, no ens agradaria fer spolier del nostre espectacle!

 

Recordeu anar mirant les fotografies del drive!

CONNECTANT IDEES: HISTÒRIES QUE EMOCIONEN

Ivet Dominguez15/11/21  

Tot parlant de temps de guerra, ens arriben a classe noves idees i personatges que es mereixen estones de conversa.

I és que molts Tintins, quan arriben a casa, expliquen les converses de l’escola i s’animen a portar coses relacionades amb el què anem treballant. Així hem conegut la història emocionant de l’Anne Frank que també va deixar empremta arreu del món. Hem vist com, malgrat viure en temps molt complicats, privada de drets importants i perseguida, d’alguna manera va aconseguir el seu somni: Escriure fets i paraules per la gent. Ella volia ser escriptora i el seu diari íntim, que la va acompanyar en l’horror del genocidi, actualment és conegut mundialment i traduït a moltes llengües. El seu pare així ho va voler, respectant les il·lusions de la seva filla, anys més tard de ser morta.

La història ens ha captivat tant que a la biblioteca d’aula ja tenim dues adaptacions infantils, del diari de l’Anne Frank, que tots fem cua per llegir.

 

ART, ENTORN I GUERRA

Ivet Dominguez05/11/21  

Agramunt fa olor d’indret amb història i hem tingut la sort de veure i palpar aquesta essència.

L’Espai Guinovart ens ha transmès el viure de l’artista: l’amor per les petites coses del dia a dia, l’experiència de viure de petit una guerra i sobretot la fusió i l’arrelament-amor amb la natura. Hem jugat a interpretar les seves Estacions representades en una gegant pintura mural, ens hem ajagut a l’Era i hem conegut la seva peculiar Cabana (dues instal.lacions realment sorprenents!). Abans de marxar hem fet d’artistes creant el nostre arbre amb material natural.

Sortint, hem descobert espais misteriosos, antics amagatalls de guerra (la de veritat). Ens hi hem endinsat, emocionats, sentint per uns moments  l’horror i la por que van viure tantes persones, i no fa pas tant! La plaça de l’església, on hem esmorzat, l’hem explorat més tard per sota, recorrent els passadissos freds que servien per preservar la vida. El pou de gel i  l’antiga cisterna d’aigua del monestir (que ja no hi és) també ens han impressionat.

Tornem plens de història a tocar de casa nostra!

Tenim moltes més fotografies al drive!

PROJECTANT LA FEINA

Ivet Dominguez05/11/21  

Aquests han estat uns dies de recollir idees del nostre projecte d’aula, endreçar-les i connectar-les. Així som capaços de veure la dimensió de tot el què hem d’anar treballant i gestionant, si volem ser capaços de crear el nostre espectacle. Aquest treball ens està servint molt per entendre que hi ha múltiples maneres de connectar i formular mapes, i que aquests ens ajuden a construir els nostres sabers i definir les rutes de treball que desenvoluparem.  Defensar arguments de maneres raonades, ser convincents, posar-nos d’acord, acceptar les idees dels altres, ampliar les mirades sobre un mateix tema… és aprendre i construir conjuntament!

Recordeu que teniu moltíssimes fotografies al drive!

 

REFLEXIONS, JOCS I GUERRES

Ivet Dominguez31/10/21  

Amb la tardor ja una mica entrada, ha estat una setmana que hem aprofitat per sortir i trepitjar natura. La proposta era d’una matinal fins la zona que tenim batejada “d’anar-hi a fer cabanes”. Una caminadeta, esmorzar i jugar tot aprofitant l’entorn. Però hem hagut d’aturar el joc, ja que gens s’assemblava al què preteníem. I és que de cop i volta hem convertit l’escenari fresc del bosc en un espai de guerra, on els troncs, branques, pinyes… eren fets servir per atacar-nos, “de broma”, entre nosaltres.

-Tintins!, què estem fent? Podem canviar aquest joc que ens portarà segur a les males paraules?-. N’hem parlat, ben asseguts, i llavors a l’aixecar-nos les intencions han començat a canviar. Hem estat capaços de cooperar per fer alguna cabana, hem creat espais com supermercats i fins i tot hem fet zones de mirador creant baranes per admirar el paisatge. Això ja s’assembla més al què buscàvem!

El què ens ha passat ho hem portat a classe aprofitant per reflexionar: “De nens i nenes que juguen a guerra a nens i nenes que passen una guerra“. Quina diferència en les expressions d’uns i altres!

I així, amb les emocions a flor de pell, hem introduït la figura de l’artista català Josep Guinovart. Una persona que, amb la nostra edat, va haver de viure la crueltat de la guerra, viure en una cabana al bosc, passar nits al ras, compartir i relacionar-se íntimament amb la natura, cosa que li va deixar empremta per sempre més.

Coneixerem l’Espai Guinovart d’Agramunt el proper divendres!