Aquesta setmana ens hem emocionat omplint l’Hotel amb els materials pensats perquè vinguin els insectes i els aràcnids. Abans però, hem tornat a demanar ajuda al Toni Tostado per fer forats a les capses plenes de fulles, on pensem que vindran marietes i papallones. Tot i que primerament vam deduir que teníem materials de sobres, hem observat com  les nostres estimacions per omplir el moble no eren prou precises. Ens hem quedat curts de branques, pinyes i escorça, cosa que pensem solucionar amb la sortida matinal al bosc del proper dilluns, si el temps ens acompanya. Amb la previsió d’ampolles hem estat més encertats, ja que portant-ne quatre o cinc més (com deien els Pinotxos) ha estat suficient per omplir el calaix. Les ampolles ens serveixen per encabir-hi el cartró, i així protegir-lo de la pluja o la humitat, que tenim clar podria convertir-se en una pasta que no agradaria als animalons.

Tot plegat hem intentat explicar-ho als Patufets i Tabalugues a la nostra terrasseta, amb distàncies. Sobretot la part que els nostres companys ens han d’ajudar a respectar: les petites normes. Conèixer i estar d’acord amb l’espai on el col.locarem, i el més important: saber quina ha de ser l’actitud de respecte cap a aquesta nova zona que aviat estrenarem.

No us perdeu les altres fotografies del drive!

Amb els habitacles decidits, preparats i estructurats ens adonem que ja ens cal fer la teulada. Decidim demanar ajuda a algun expert que treballi les fustes i la Júlia aviat ens comenta que el seu avi és un bon fuster. Així que ho comentem a la família i de seguida ens diuen que sí encantats!

L’avi Pepe ve un dia a veure la nostra estructura, pren mides i un parell de dies més tard la Júlia ens porta el croquis de la teulada que ha pensat fer-nos. Marquem amb cinta aïllant a la pissarra l’estructura de l’hotel, projectem el dibuix i ens l’expliquem observant que els números expliquen coses importants: les mesures que ha de tenir. Veiem que alguns estan repetits i ens preguntem per què, mentre anem deduint que els costats han de ser iguals. Observem que el 75 i el 57 no representen pas el mateix valor, tot i que alguns infants primerament diuen que és el mateix número perquè tots dos contenen un 5 i un 7. Mesurant amb una cinta mètrica ho entenem millor.

L’endemà l’avi fuster ja ens porta l’estrucura amb teulada i alguns volem dibuixar-la, veient també encuriosits que dins les fustes l’expert s’ha marcat números. Descobrim que els números en aquest cas li han servit pel muntatge i saber l’ordre de les fustes.

D’un expert a un altre! Ara és el torn que el Toni conserge ens ajudi a unir l’estructura que ja tenim amb la teulada i els costats. Com sempre ens hi ajuda ràpidament, veient que la nostra emoció és creixent perquè l’hotel d’insectes comença a prendre forma.

Aquestes estonetes les hem combinat amb el nou joc d’insectes, on ens cal buscar el nom de cada imatge i escriure’l al costat per practicar l’escriptura de les lletres. També tenim uns cartronets per associar el material que cal posar a l’hotel perquè vinguin uns o altres insectes o aràcnids.

Aprofitem per agrair l’ajuda de tots vosaltres perquè el nostre projecte avanci a bon ritme! Ja ens trobem a la recta final.

No us perdeu les fotografies del drive!

Aquests dies hem estat interpretant unes imatges, que ens van deixar els experts, que relacionen els materials que podem posar a l’Hotel amb el tipus d’insectes que vindran. Hem observat com els números ens expliquen coses i ens ajuden a fer aquestes relacions en moltes imatges gràfiques. Els Pinotxos ens hem organitzat, seguint els grups que vam fer per crear els nostres models, i hem anat pensant quins animalons vindrien a la creació de cada grup. Retallant i enganxant petits insectes hem fet més visual aquesta relació. Així ens hem adonat que si a l’Hotel definitiu hi posem fulles cal que estiguin en una capseta tancada, perquè hi vinguin les marietes i crisopes. Amb les pedres atraurem escarabats i hi ha qui assegura que també vindran aranyes!. Després d’aquesta feinada hem vist que era el moment de fer una votació i decidir els animals que prioritzem que vinguin, per posar un o altre material al nostre hotel. Així que ens hem tornat a arremangar per entendre altra vegada els números i el seu valor (quin és el més gran, el més petit, va abans de…).

I ara, amb els insectes una mica decidits ens disposem  buscar els materials per la construcció definitiva!

Tenim un Hotel d’insectes que ens van regalar els experts de l’institut de Montbui. Ens ha servit durant força temps per donar-nos més pistes i idees per construir el nostre però ara pensem que dins la classe no hi fa res, els insectes no poden aprofitar-lo, i com que voldrem col.locar el que construïm nosaltres a l’escola aquest que ens han donat l’hem de cedir en algun espai de Vilanova del Camí. Per això ens decidim a fer una carta per demanar permís als que manen i tenim molt clar que són els de l’Ajuntament. El Julen ens explica que la seva mare hi treballa i que podem fer-li arribar a ella la carta i que la donarà als importants.

En petit grup, comencem a escriure petites paraules que creiem que han de sortir a la carta, tot allò que cal explicar (qui som i què volem) i per suposat un bon començament i final. Després és el moment d’unir les paraules per fer frases amb sentit, això no és pas fàcil, ens adonem que ens falten connectors i paraules que no hem escrit. Junts anem completant la carta perquè tingui sentit i ens puguin entendre. Ha estat una feinada però a finals de setmana ho hem aconseguit tenir enllestit. Ara ja la podem fer arribar a la mare del Julen!

Esperem amb impaciència la resposta de l’Ajuntament!

Els Pinotxos, de mica en mica, us expliquem els problemes que tenim entre mans i fruit d’això comencem a rebre pistes i els primers objectes que poden ajudar-nos a localitzar el sud-est. La Júlia fa uns dies ha portat unes anotacions a la classe i assegura que el què busquem per localitzar el sud-est és una brúixola, i que de fet amb la brúixola es pot arribar a trobar tot, fins i tot les claus del cotxe! L’Adriana veient els dibuixos de la Júlia ens diu que ja en tenim una, assenyalant el rellotge de la classe, i la Sara diu no estar-hi d’acord perquè, tot i que s’hi assembla, no ha de tenir números sinó les lletres S, N, E, O que ha escrit la Júlia. L’endemà l’Aran arriba amb una brúixola dins d’una capseta i provem d’interpretar-la, realment té semblança als rellotges!, diuen els Pinotxos.

Per sort hem sabut que els Tanits de l’escola estan fent un projecte relacionat amb l’orientació i hem decidit demanar, a alguns germans nostres, si ens poden venir a explicar el funcionament de les brúixoles. Hem rebut la visita del Pau, la Martina i l’Erik. A la terrasseta ens han explicat, com millor han sabut, com entendre la brúixola sent molt pacients amb nosaltres. Després hem practicat pel pati gran això de l’orientació que no és pas gens fàcil per nosaltres!. Ara ja sabem una mica més cap on ha d’estat orientat el nostre hotel.

A mitja setmana l’Álex també ha vingut amb una brúixola, diu que estava a la bicicleta,i entre tots pensem perquè deu servir una brúixola a la bicicleta. La conversa resulta estrambòtica, difícil de resumir, però en definitiva acabem pensant que les brúixoles no troben les claus perdudes!.

Ja veieu com junts anem traient l’entrellat de tot plegat per anar avançant en el nostre projecte!

No deixeu de veure més fotografies del drive!