Les Alícies volem trobar “la nostra lletra”!

Un dels objectius que moltes Alícies volem aconseguir aquest curs és escriure amb “una altra lletra”. Per a molts i moltes de nosaltres ha arribat el moment i per això a la classe hem preparat una proposta que ens ajudarà a anar fent el canvi, en diem “Trobar la nostra lletra!”. D’altres ens anem fixant i a mesura que avanci el curs, potser ens animem! El més important és no tenir pressa però si moltes ganes, i quan estiguem preparats i preparades… treballar-ho!

Aprofitant que volíem un abecedari per la classe on tenir totes les lletres alhora que aquells dígrafs (ll, l·l, ny, rr, ss,…) que a mesura que ens fem lectors descobrim… hem afegit diferents possibilitats per escriure les lletres que ja coneixem.

I aquesta lletra serà… Lletra lligada? o… Lletra d’impremta?

Aquesta lletra serà lletra minúscula!

I cadascú haurà de trobar la seva perquè aquestes grafies reflecteixen la nostra manera de ser, la nostra personalitat!

Aquest procés no és fàcil ni igual per a tots i totes nosaltres, les mestres ja ens han dit que caldrà paciència i practicar-ne moltíssim. A la classe tenim unes plantilles per lletra amb moltes possibilitats, en una safata de sorra anem provant-les per poder adonar-nos quina d’elles és més pràctica i quina ens costa més (tot i ser molt maca), i després en un paper provem a escriure noms amb les lletres minúscules triades. Tots i totes hem començat amb el nostre nom i amb el nom de la nostra família o amics i amigues.

 

Sabeu què és el millor?

La nostra cara de satisfacció al veure que mica en mica ens va sortint, aquesta lletra minúscula que serà molt nostra és senyal que estem creixent i… fer-nos grans ens encanta!

 

*Trobareu més fotografies al DRIVE.

Comencem a endinsar-nos en la lectura de l’Alícia

Després de diverses sessions on vam estar imaginant la nostra Alícia, de veure moltíssimes il·lustracions d’aquesta protagonista i adonar-nos que ha estat il·lustrada per moltíssims il·lustradors diferents; ens toca conéixer a la veritable Alícia escoltant la lectura del seu conte.

Des del primer dia d’escola a la classe hi havia una caixa gran tancada. No sabíem que hi havia a dins i avui, per fi, l’hem destapada. Quina gran sorpresa al descobrir que dintre hi havien moltíssims llibres i contes sobre l’Alícia, tota una col·lecció! Hem pogut remenar i veure’ls d’aprop, obrir-los i gaudir d’il·lustracions ben diverses, tocar i observar llibres de formats molt diferents…

Després ens hem retrobat a la nostra rotllana per gaudir de la lectura que la Vero i la Cristina fan d’aquesta obra mentre podem anar mirant les il·lustracions projectades a la pissarra digital. I així ho farem d’ara en endavant.

Les lectures d’aquesta setmana ens han fet pensar, ens han sorprès i ens han començat a provocar moltes preguntes… “un conill ben vestit, que parla i… que sap llegir l’hora?!”, “una Alícia que no para de canviar la seva mida amb begudes i menjars suculents?!”... podria ser que s’olori un projecte? De moment, seguirem llegint i fent-nos preguntes!

Les Alícies tenim dos mobles nous per la classe

Fa uns dies les Alícies vam trobar dos paquets a la classe, ràpidament vam saber que davant tenien mobles per muntar ja que la paraula “IKEA” la coneixem de sobres. També vam llegir unes altres paraules però eren massa estranyes, potser estaven escrites en anglès perquè ningú sabia què volia dir “RASKOG” o “KALLAX”… al costat també vam veure un petit dibuix, un era un moble i l’altre un carretó amb rodes!

Engrescats vam organitzar-nos en dos grups i vam obrir els paquets. Cada grup vam organitzar el material al terra, vam fer recompte de peces per valorar que ho teniem tot i vam llegir les instruccions plegats per tenir clars els passos a seguir. I… un cop tot a punt, ens vam posar a treballar en equip! Tant la Vero com la Cristina ens van ajudar una mica en algun moment però hem quedat molt satisfets, el bricolatge se’ns dóna bastant bé!

L’armari ens ajudarà tenim més endreçada la classe

i el carretó serà el nou espai per posar els nostres colors i el material que més fem servir al llarg del dia!

Mireu, mireu!

“Els dos llops”, una llegenda Cherokee

Sovint a l’aula de les Alícies, com a qualsevol altre grup que conviu una sèrie d’hores junts, hem d’aturar les rutines del dia per seure i conversar sobre conflictes i malentesos que tenim entre nosaltres. N’hem parlat molt sobre el com ens parlem i el com actuem, ens dol en l’ànima certes conductes i moltes paraules, i estem d’acord que tots i totes podem equivocar-nos en un moment donat. 

Amb la intenció de seguir treballant aquests aspectes per millorar la nostra convivència però també amb l’objectiu de poder donar-los més estratègies a l’hora de resoldre conflictes, triem un conte ben especial. Es tracta d’una llegenda dels indis Cherokee adaptada i il·lustrada per l’escriptor i il·lustrador Wilfred, Els dos llops”.

Explica aquesta llegenda dels indis cherokee 

que cadascú de nosaltres porta a dins un llop bo i un llop dolent. 

Tots dos conviuen dins nostre, 

però dependrà de nosaltres 

quin dels dos viurà amb més intensitat.

 

Després d’escoltar aquesta història hem pensat perquè l’hem portat a l’aula i hem compartit impressions i opinions sobre el missatge que la llegenda ens vol transmetre.

La protagonista de la història fa una pregunta a l’avi indi, Quin dels dos llops guanyarà dins meu? i l’avi indi li respon “Guanyarà el llop que tu alimentis”. 

Aquest moment de la llegenda ens ha fet pensar molt… No hauríem de “deixar sortir” el llop dolent dins nostre? No hem d’enfadar-nos mai? Hem d’estar sempre alegres i contents? 

Després d’una llarga conversa on hem deixat clar que tots dos llops han de viure dins nostre, que tenim dret a enfadar-nos després de moments difícils alhora que podem riure pels descosits quan el que vivim és molt divertit, també valorem la importància de buscar l’equilibri entre els dos per tal que les nostres emocions i sentiments no derivin en conflictes i malentesos. Hem buscat un racó de la classe perquè els dos llops ens acompanyin al llarg del curs i hem fet llista d’accions que ens ajuden a alimentar un i altre llop. Sabem que… serà difícil, però ens esforçarem per aconseguir el nostre equilibri intern.

Comencem amb les propostes de sistematització

Aquesta setmana les Alícies hem començat a realitzar les sessions de sistematització, unes sessions que realitzarem de manera setmanal i que ens ajuden a seguir aprenent alhora que a compartir les estratègies d’aprenentatge que cadascú utilitza. El funcionament que seguim és el mateix del curs passat, ens trobem unes propostes tant de llengua com de matemàtiques que anem realitzant al nostre ritme, algunes de manera individual i d’altres en petit grup o per parelles.

Dimecres i divendres al matí vam recordar algunes propostes que ja realitzavem el curs passat (Story cubes, El Rusc, Joc dels trens) i també hem descobert algunes de noves (Separem en paraules, Frases boges, sudokus o els quadres màgics).

Mitjançant les activitats matemàtiques seguim practicant la descomposició de nombres, fem càlculs mentals i posem en pràctica la lògica.

En quant a les activitats de llengua ens fixem en la separació correcta de les paraules, aprenem a construir frases cuidant l’estructura i deixem volar la imaginació creant petits textos amb coherència.

 

Les Alícies podem encaixar com un trencaclosques

Després de tants mesos sense escola i sense poder estar junts compartint el dia a dia de manera presencial, les Alícies necessitem tornar a sentir que formem part d’un grup. I, amb la casuística d’aquest any i de la situació que estem vivint, fem èmfasi amb que més que un grup… som una família!

Per tal de poder fer aquest treball, cadascú de nosaltres ha “decorat” una peça de trencaclosques amb detalls que ens caracteritzen i que diuen molt de nosaltres: un color que ens agrada molt, un esport que practiquem, hobbies que tenim, a què ens agrada jugar o fer… Després ens hem trobat a la rotllana per compartir totes les nostres peces, alguns aspectes sobre nosaltres mateixos ja els coneixíem però d’altres els hem descobert per primera vegada.

I… i si provem a fer encaixar totes les nostres peces?

Sobre un paper d’embalar gros hem provat a fer encaixar totes les nostres peces, aquí… allà… fins que hem pogut tenir davant nostre un trencaclosques complert. Tots i totes coincidim amb que ens agraden els “puzzles” que tenen totes les peces, “puzzles” acabats! Llavors verbalitzem el paral·lelisme entre el trencaclosques i la nostra classe, el fet que tots i totes podem encaixar, entendre’ns i compartir el dia a dia de manera que junts estiguem bé entre nosaltres. Però, quan un/a de nosaltres no està bé, està més nerviós/a o inquiet/a, angoixat/a o enfadat/a… la nostra actitud pot afectar als que tenim a la vora, “a les peces que tenim al costat”. Alhora, pensant amb la situació excepcional que vivim, quan un de nosaltres no es troba bé o està malalt/a, també podem contagiar als altres.

De la mateixa manera que tenim cura de totes les peces d’un trencaclosques perquè ens agrada tenir-lo complert i en bon estat, cal que entre nosaltres ens cuidem perquè seguim encaixant!

Aquest puzzle no està acabat perquè no hi ha peces que facin de marc…

Algú es fixa amb aquest detall. Així doncs, si no està acabat, a qui més podríem afegir? Alguns noms de companys i companyes que ja no hi són apareixen, també el nom d’altres mestres i… la nostra família, la famílies de totes i cadascuna de les Alícies!

Seguim compartint aniversaris!

Algunes Alícies segueixen fent-se grans aquest mes de setembre i junts intentem que sigui un dia especial. Aquesta darrera setmana han estat el Neizan, la Nayara Cercas i el Jael els protagonistes!

La tibada d’orelles i la cançó no poden faltar, amb rotllana i ball inclòs. Després, al nostre raconet “Anem creixent” ens reunim per escoltar com els nostres companys i companya ens expliquen con s’imaginen la seva festa d’aniversari. D’imaginació en tenim força així que la varietat a l’hora de celebrar està garantida, això sí, tots i totes coincideixen amb que… els regals no poden faltar!

Per molts anys Neizan, Nayara i Jael!

Ens visita en Francis!

Aquesta setmana els Rovellons hem rebut la visita d’en Francis, el pare de la Gina! Ell és jardiner a Barcelona i de seguida va oferir-se a ajudar-nos amb el nostre jardí.

Dimarts a la tarda vam rebre’l a la nostra aula on vam poder realitzar-li les preguntes que prèviament ens havíem preparat i ell va respondre-les totes resolent els nostres dubtes i neguits. Vam poder ensenyar-li el nostre esbós de jardí per tal que pogués assessorar-nos també amb la forma que volíem donar-li, així com també vam compartir amb ell el nostre herbari de flors silvestres que tenim a les finestres de la classe per tal que corroborés que la nostra recerca anava per bon camí.

Després de parlar de flors silvestres, de com plantar-les, de la terra que necessitem tenir al jardí… vam convidar a en Francis a baixar a l’espai que volem transformar. Un cop allà ell va poder fer-se una idea del tamany i també de la situació actual del jardí! Ja sabem per on hem de començar… arrencant totes les males herbes! Va ensenyar-nos com fer-ho i com alguns teniem moltes ganes de provar… vam arremangar-nos i ja vam arrencar les primeres que vam poder!

Les nostres mans ja comencen a olorar a terra... això ja comença!

Moltes gràcies Francis pel teu temps! T’esperem en breu!

3a Lectura compartida – Veig, veig

Aquesta setmana hem realitzat la tercera sessió de lectura compartida amb pares i mares. Com sempre hem començat la tarda llegint individualment amb les nostres famílies i les dels nostres companys/es i després hem passat a la segona part de lectura col·lectiva on ens han acompanyat les famílies del Yago, de l’Elena, de la Gina, de l’Arnau i de la Nayara Cercas.

Aquest cop la sessió l’ha realitzada l’Alba, una futura mestra amb moltes ganes i il·lusió que ens ha fet passar una tarda ben entretinguda! “Veig, veig” ha estat el nom de la proposta on, com us podreu imaginar, ens ha calgut tenir molt bona vista! A partir d’uns cartellets hem anat llegint el nom d’uns objectes que després havíem de buscar en una làmina, seguidament hem trobat unes descripcions sobre personatges que també havíem de buscar en la làmina  i per últim hem hagut de fer un comptatge final d’objectes. Alguns grups ho hem fet tan bé i ràpid que també hem pogut fer una activitat extra d’escriure!

Alba, moltes gràcies per regalar-nos el teu temps i aquesta proposta!

Cedir, una nova actitud que volem fer nostra

A l’escola i a l’aula passem moltes hores convivint amb els nostres companys i companyes, junts interactuem i ens relacionem així com també aprenem plegats. No obstant, no sempre ens posem d’acord ja que som diferents i no tenim els mateixos interessos alhora que tampoc pensem de la mateixa manera, per això sovint podem tenir malentesos entre nosaltres i inclús alguns conflictes. A l’escola volem que aquestes situacions de conflicte siguin oportunitats d’aprenentatge per tal que els nostres infants puguin transformar aquestes situacions positivament.

Els Rovellons hem parlat molt al llarg del curs sobre aquestes situacions, en parlem en rotllana i tots junts amb la intenció d’escoltar-nos i ajudar-nos mútuament. Els contes ens acostumen a donar un cop de mà però aquesta darrera setmana ha estat un curtmetratge el que ens ha facilitat poder parlar-ne; “Bridge” de Ting Chian Tey.

https://www.youtube.com/watch?v=tcHq4hAPxmA&feature=emb_title

Mentre el miràvem molts hem rigut, ens ha fet gràcia la reacció d’aquests animals. Tot i així, ens adonem i estem molt d’acord amb que la conducta de la primera parella no ens agrada i no és adequada doncs no ajuda a resoldre el conflicte que tenen entre ells, mentre que la segona parella arriba a posar-se d’acord sense problemes.

Com ho ha fet la segona parella per posar-se d’acord i evitar els malentesos i conflictes? “S’han mirat i han pensat què era el millor”, “El mapache se agacha y lo deja pasar”, “Si, no és egoista!”, “Potser és perquè han vist que ha passat amb l’ós i el reno…”, “El mapache l’ha deixat passar, és gràcies a ell”…

Ens adonem que l’actitud de l’ós rentador és la més adient per estalviar-nos problemes i conflictes però, què és el que fa? Com se’n diu d’aquest gest?… I descobrim una paraula nova, CEDIR! Sabem que costa, sobretot quan en mig d’un conflicte estem molt i molt enfadats, però ens adonem que… cedir és el millor que podem fer.

Entre tots anem definint la conducta de la primera parella i també de la segona, van sorgint paraules diverses, unes més positives que d’altres… Us recorda a algú la primera parella?… Alguns més valents que d’altres admeten que es veuen reflectits, nosaltres acostumem a reaccionar impulsivament i no cedim a la primera. Però intentarem incorporar aquesta nova paraula en forma d’actitud i reaccionar davant els conflictes fent-la servir.

Alhora que documentem aquest curtmetratge a la llibreta, entre tots anem confegint un mural que quedarà en un racó a la classe amb la finalitat que ens vagi ajudant a recordar aquesta nova actitud que volem fer nostra.

Cedir és cosa de grans i nosaltres ho som!