Aquest mes d’octubre l’Arya, la Nayara Pastor i l’Iker s’han fet un xic més grans!
Tots ells ja en tenen 7 i, com sempre fem, els hem tibat de les orelles (dolçament) i els hem ajudat a penjar el seu cartell al racó d'”Anem creixent”. Mireu quines cares de felicitat, com ens agrada això de fer anys…
Per molts anys Arya!
Per molts anys Nayara!
Per molts anys Iker!
Ahir les Alícies vam realitzar la nostra primera sortida al bosc, quines ganes que en teníem!
Després de trobar-nos a l’aula per fer les nostres rutines i recordar algunes pautes, vam sortir direcció el Parc Fluvial. El dia estava preciós, el sol ens acompanyava i, tot i que el vent bufava una mica, les nostres ganes de poder sortir de l’aula podien més. Després de deixar el camp de futbol de Can Titó enrere vam agafar un caminet que ens va portar a la font de l’Anoia, aquest camí ens va encantar ja que per moments era estret, pujava i baixava, hi havia molta vegetació que calia anar esquivant, inclús vam passar per un túnel que ens convidava a cridar!… Finalment vam arribar a la nostra primera parada on vam esmorzar i jugar una bona estona.
Vam reprendre el camí fins arribar a la masia de Can Bernadas on vam tornar a fer una parada per veure una mica d’aigua i… ballar! Si, si, ballar! La coreografia que portem assajant a les sessions de música i que tant bé ens sabem, vam ballar-la en un context ben diferent. Després vam tornar a carregar les motxilles per seguir fent camí, volíem arribar al nostre raconet predilecte, a les cabanes! Per fer-ho vam haver de caminar una bona estona, un camí ample però amb moltes pujades i baixades que ens van fer bufar en alguns moments.
Finalment, vam arribar a l’esplanada que tan bé ens coneixem i vam descarregar motxilles. Tot i que estàvem morts de gana, vam voler jugar una estona i començar a recollir pals i pedres per fer-nos les nostres guarides! Una estona després vam dinar plegats en rotllana mentre ens explicàvem històries ben diverses i encara vam tenir una estona més per seguint jugant.
Abans de tornar a caminar per tornar a l’escola, vam recollir material del bosc per portar-nos-el cap a la classe, un material que farem servir el divendres a la tarda per la Festa de la Tardor. Carregats de pals, moltes pinyes, algun bolet “verinós”, un bon grapat de fulles diverses, algunes pedres i 11Km a l’esquena… vam tornar cap a l’escola cansats però ben contents!
*Podeu veure més fotografies al DRIVE.
Un dels objectius que moltes Alícies volem aconseguir aquest curs és escriure amb “una altra lletra”. Per a molts i moltes de nosaltres ha arribat el moment i per això a la classe hem preparat una proposta que ens ajudarà a anar fent el canvi, en diem “Trobar la nostra lletra!”. D’altres ens anem fixant i a mesura que avanci el curs, potser ens animem! El més important és no tenir pressa però si moltes ganes, i quan estiguem preparats i preparades… treballar-ho!
Aprofitant que volíem un abecedari per la classe on tenir totes les lletres alhora que aquells dígrafs (ll, l·l, ny, rr, ss,…) que a mesura que ens fem lectors descobrim… hem afegit diferents possibilitats per escriure les lletres que ja coneixem.
I aquesta lletra serà… Lletra lligada? o… Lletra d’impremta?
Aquesta lletra serà lletra minúscula!
I cadascú haurà de trobar la seva perquè aquestes grafies reflecteixen la nostra manera de ser, la nostra personalitat!
Aquest procés no és fàcil ni igual per a tots i totes nosaltres, les mestres ja ens han dit que caldrà paciència i practicar-ne moltíssim. A la classe tenim unes plantilles per lletra amb moltes possibilitats, en una safata de sorra anem provant-les per poder adonar-nos quina d’elles és més pràctica i quina ens costa més (tot i ser molt maca), i després en un paper provem a escriure noms amb les lletres minúscules triades. Tots i totes hem començat amb el nostre nom i amb el nom de la nostra família o amics i amigues.
Sabeu què és el millor?
La nostra cara de satisfacció al veure que mica en mica ens va sortint, aquesta lletra minúscula que serà molt nostra és senyal que estem creixent i… fer-nos grans ens encanta!
*Trobareu més fotografies al DRIVE.
Després de diverses sessions on vam estar imaginant la nostra Alícia, de veure moltíssimes il·lustracions d’aquesta protagonista i adonar-nos que ha estat il·lustrada per moltíssims il·lustradors diferents; ens toca conéixer a la veritable Alícia escoltant la lectura del seu conte.
Des del primer dia d’escola a la classe hi havia una caixa gran tancada. No sabíem que hi havia a dins i avui, per fi, l’hem destapada. Quina gran sorpresa al descobrir que dintre hi havien moltíssims llibres i contes sobre l’Alícia, tota una col·lecció! Hem pogut remenar i veure’ls d’aprop, obrir-los i gaudir d’il·lustracions ben diverses, tocar i observar llibres de formats molt diferents…
Després ens hem retrobat a la nostra rotllana per gaudir de la lectura que la Vero i la Cristina fan d’aquesta obra mentre podem anar mirant les il·lustracions projectades a la pissarra digital. I així ho farem d’ara en endavant.
Les lectures d’aquesta setmana ens han fet pensar, ens han sorprès i ens han començat a provocar moltes preguntes… “un conill ben vestit, que parla i… que sap llegir l’hora?!”, “una Alícia que no para de canviar la seva mida amb begudes i menjars suculents?!”... podria ser que s’olori un projecte? De moment, seguirem llegint i fent-nos preguntes!
Fa uns dies les Alícies vam trobar dos paquets a la classe, ràpidament vam saber que davant tenien mobles per muntar ja que la paraula “IKEA” la coneixem de sobres. També vam llegir unes altres paraules però eren massa estranyes, potser estaven escrites en anglès perquè ningú sabia què volia dir “RASKOG” o “KALLAX”… al costat també vam veure un petit dibuix, un era un moble i l’altre un carretó amb rodes!
Engrescats vam organitzar-nos en dos grups i vam obrir els paquets. Cada grup vam organitzar el material al terra, vam fer recompte de peces per valorar que ho teniem tot i vam llegir les instruccions plegats per tenir clars els passos a seguir. I… un cop tot a punt, ens vam posar a treballar en equip! Tant la Vero com la Cristina ens van ajudar una mica en algun moment però hem quedat molt satisfets, el bricolatge se’ns dóna bastant bé!
L’armari ens ajudarà tenim més endreçada la classe
i el carretó serà el nou espai per posar els nostres colors i el material que més fem servir al llarg del dia!
Mireu, mireu!
Sovint a l’aula de les Alícies, com a qualsevol altre grup que conviu una sèrie d’hores junts, hem d’aturar les rutines del dia per seure i conversar sobre conflictes i malentesos que tenim entre nosaltres. N’hem parlat molt sobre el com ens parlem i el com actuem, ens dol en l’ànima certes conductes i moltes paraules, i estem d’acord que tots i totes podem equivocar-nos en un moment donat.
Amb la intenció de seguir treballant aquests aspectes per millorar la nostra convivència però també amb l’objectiu de poder donar-los més estratègies a l’hora de resoldre conflictes, triem un conte ben especial. Es tracta d’una llegenda dels indis Cherokee adaptada i il·lustrada per l’escriptor i il·lustrador Wilfred, “Els dos llops”.
Explica aquesta llegenda dels indis cherokee que cadascú de nosaltres porta a dins un llop bo i un llop dolent. Tots dos conviuen dins nostre, però dependrà de nosaltres quin dels dos viurà amb més intensitat.
Després d’escoltar aquesta història hem pensat perquè l’hem portat a l’aula i hem compartit impressions i opinions sobre el missatge que la llegenda ens vol transmetre.
La protagonista de la història fa una pregunta a l’avi indi, “Quin dels dos llops guanyarà dins meu?” i l’avi indi li respon “Guanyarà el llop que tu alimentis”.
Aquest moment de la llegenda ens ha fet pensar molt… No hauríem de “deixar sortir” el llop dolent dins nostre? No hem d’enfadar-nos mai? Hem d’estar sempre alegres i contents?
Després d’una llarga conversa on hem deixat clar que tots dos llops han de viure dins nostre, que tenim dret a enfadar-nos després de moments difícils alhora que podem riure pels descosits quan el que vivim és molt divertit, també valorem la importància de buscar l’equilibri entre els dos per tal que les nostres emocions i sentiments no derivin en conflictes i malentesos. Hem buscat un racó de la classe perquè els dos llops ens acompanyin al llarg del curs i hem fet llista d’accions que ens ajuden a alimentar un i altre llop. Sabem que… serà difícil, però ens esforçarem per aconseguir el nostre equilibri intern.
Aquesta setmana les Alícies hem començat a realitzar les sessions de sistematització, unes sessions que realitzarem de manera setmanal i que ens ajuden a seguir aprenent alhora que a compartir les estratègies d’aprenentatge que cadascú utilitza. El funcionament que seguim és el mateix del curs passat, ens trobem unes propostes tant de llengua com de matemàtiques que anem realitzant al nostre ritme, algunes de manera individual i d’altres en petit grup o per parelles.
Dimecres i divendres al matí vam recordar algunes propostes que ja realitzavem el curs passat (Story cubes, El Rusc, Joc dels trens) i també hem descobert algunes de noves (Separem en paraules, Frases boges, sudokus o els quadres màgics).
Mitjançant les activitats matemàtiques seguim practicant la descomposició de nombres, fem càlculs mentals i posem en pràctica la lògica.
En quant a les activitats de llengua ens fixem en la separació correcta de les paraules, aprenem a construir frases cuidant l’estructura i deixem volar la imaginació creant petits textos amb coherència.
Després de tants mesos sense escola i sense poder estar junts compartint el dia a dia de manera presencial, les Alícies necessitem tornar a sentir que formem part d’un grup. I, amb la casuística d’aquest any i de la situació que estem vivint, fem èmfasi amb que més que un grup… som una família!
Per tal de poder fer aquest treball, cadascú de nosaltres ha “decorat” una peça de trencaclosques amb detalls que ens caracteritzen i que diuen molt de nosaltres: un color que ens agrada molt, un esport que practiquem, hobbies que tenim, a què ens agrada jugar o fer… Després ens hem trobat a la rotllana per compartir totes les nostres peces, alguns aspectes sobre nosaltres mateixos ja els coneixíem però d’altres els hem descobert per primera vegada.
I… i si provem a fer encaixar totes les nostres peces?
Sobre un paper d’embalar gros hem provat a fer encaixar totes les nostres peces, aquí… allà… fins que hem pogut tenir davant nostre un trencaclosques complert. Tots i totes coincidim amb que ens agraden els “puzzles” que tenen totes les peces, “puzzles” acabats! Llavors verbalitzem el paral·lelisme entre el trencaclosques i la nostra classe, el fet que tots i totes podem encaixar, entendre’ns i compartir el dia a dia de manera que junts estiguem bé entre nosaltres. Però, quan un/a de nosaltres no està bé, està més nerviós/a o inquiet/a, angoixat/a o enfadat/a… la nostra actitud pot afectar als que tenim a la vora, “a les peces que tenim al costat”. Alhora, pensant amb la situació excepcional que vivim, quan un de nosaltres no es troba bé o està malalt/a, també podem contagiar als altres.
De la mateixa manera que tenim cura de totes les peces d’un trencaclosques perquè ens agrada tenir-lo complert i en bon estat, cal que entre nosaltres ens cuidem perquè seguim encaixant!
Aquest puzzle no està acabat perquè no hi ha peces que facin de marc…
Algú es fixa amb aquest detall. Així doncs, si no està acabat, a qui més podríem afegir? Alguns noms de companys i companyes que ja no hi són apareixen, també el nom d’altres mestres i… la nostra família, la famílies de totes i cadascuna de les Alícies!
Algunes Alícies segueixen fent-se grans aquest mes de setembre i junts intentem que sigui un dia especial. Aquesta darrera setmana han estat el Neizan, la Nayara Cercas i el Jael els protagonistes!
La tibada d’orelles i la cançó no poden faltar, amb rotllana i ball inclòs. Després, al nostre raconet “Anem creixent” ens reunim per escoltar com els nostres companys i companya ens expliquen con s’imaginen la seva festa d’aniversari. D’imaginació en tenim força així que la varietat a l’hora de celebrar està garantida, això sí, tots i totes coincideixen amb que… els regals no poden faltar!
Per molts anys Neizan, Nayara i Jael!
Aquesta setmana els Rovellons hem rebut la visita d’en Francis, el pare de la Gina! Ell és jardiner a Barcelona i de seguida va oferir-se a ajudar-nos amb el nostre jardí.
Dimarts a la tarda vam rebre’l a la nostra aula on vam poder realitzar-li les preguntes que prèviament ens havíem preparat i ell va respondre-les totes resolent els nostres dubtes i neguits. Vam poder ensenyar-li el nostre esbós de jardí per tal que pogués assessorar-nos també amb la forma que volíem donar-li, així com també vam compartir amb ell el nostre herbari de flors silvestres que tenim a les finestres de la classe per tal que corroborés que la nostra recerca anava per bon camí.
Després de parlar de flors silvestres, de com plantar-les, de la terra que necessitem tenir al jardí… vam convidar a en Francis a baixar a l’espai que volem transformar. Un cop allà ell va poder fer-se una idea del tamany i també de la situació actual del jardí! Ja sabem per on hem de començar… arrencant totes les males herbes! Va ensenyar-nos com fer-ho i com alguns teniem moltes ganes de provar… vam arremangar-nos i ja vam arrencar les primeres que vam poder!
Les nostres mans ja comencen a olorar a terra... això ja comença!
Moltes gràcies Francis pel teu temps! T’esperem en breu!
