Aquesta setmana hem realitzat la tercera sessió de lectura compartida amb pares i mares. Com sempre hem començat la tarda llegint individualment amb les nostres famílies i les dels nostres companys/es i després hem passat a la segona part de lectura col·lectiva on ens han acompanyat les famílies del Yago, de l’Elena, de la Gina, de l’Arnau i de la Nayara Cercas.
Aquest cop la sessió l’ha realitzada l’Alba, una futura mestra amb moltes ganes i il·lusió que ens ha fet passar una tarda ben entretinguda! “Veig, veig” ha estat el nom de la proposta on, com us podreu imaginar, ens ha calgut tenir molt bona vista! A partir d’uns cartellets hem anat llegint el nom d’uns objectes que després havíem de buscar en una làmina, seguidament hem trobat unes descripcions sobre personatges que també havíem de buscar en la làmina i per últim hem hagut de fer un comptatge final d’objectes. Alguns grups ho hem fet tan bé i ràpid que també hem pogut fer una activitat extra d’escriure!
Alba, moltes gràcies per regalar-nos el teu temps i aquesta proposta!
A l’escola i a l’aula passem moltes hores convivint amb els nostres companys i companyes, junts interactuem i ens relacionem així com també aprenem plegats. No obstant, no sempre ens posem d’acord ja que som diferents i no tenim els mateixos interessos alhora que tampoc pensem de la mateixa manera, per això sovint podem tenir malentesos entre nosaltres i inclús alguns conflictes. A l’escola volem que aquestes situacions de conflicte siguin oportunitats d’aprenentatge per tal que els nostres infants puguin transformar aquestes situacions positivament.
Els Rovellons hem parlat molt al llarg del curs sobre aquestes situacions, en parlem en rotllana i tots junts amb la intenció d’escoltar-nos i ajudar-nos mútuament. Els contes ens acostumen a donar un cop de mà però aquesta darrera setmana ha estat un curtmetratge el que ens ha facilitat poder parlar-ne; “Bridge” de Ting Chian Tey.
Mentre el miràvem molts hem rigut, ens ha fet gràcia la reacció d’aquests animals. Tot i així, ens adonem i estem molt d’acord amb que la conducta de la primera parella no ens agrada i no és adequada doncs no ajuda a resoldre el conflicte que tenen entre ells, mentre que la segona parella arriba a posar-se d’acord sense problemes.
Com ho ha fet la segona parella per posar-se d’acord i evitar els malentesos i conflictes? –“S’han mirat i han pensat què era el millor”, “El mapache se agacha y lo deja pasar”, “Si, no és egoista!”, “Potser és perquè han vist que ha passat amb l’ós i el reno…”, “El mapache l’ha deixat passar, és gràcies a ell”…
Ens adonem que l’actitud de l’ós rentador és la més adient per estalviar-nos problemes i conflictes però, què és el que fa? Com se’n diu d’aquest gest?… I descobrim una paraula nova, CEDIR! Sabem que costa, sobretot quan en mig d’un conflicte estem molt i molt enfadats, però ens adonem que… cedir és el millor que podem fer.
Entre tots anem definint la conducta de la primera parella i també de la segona, van sorgint paraules diverses, unes més positives que d’altres… Us recorda a algú la primera parella?…Alguns més valents que d’altres admeten que es veuen reflectits, nosaltres acostumem a reaccionar impulsivament i no cedim a la primera. Però intentarem incorporar aquesta nova paraula en forma d’actitud i reaccionar davant els conflictes fent-la servir.
Alhora que documentem aquest curtmetratge a la llibreta, entre tots anem confegint un mural que quedarà en un racó a la classe amb la finalitat que ens vagi ajudant a recordar aquesta nova actitud que volem fer nostra.
Aquesta darrera setmana hem tornat a realitzar una sessió de Lectura Compartida, la segona!
Hem començat amb la primera part i els 25 minuts de lectura individual acompanyats per famílies i mestres, i després hem passat a la segona part de lectura col·lectiva amb les famílies de la Leire, d’en Dan, d’en Jael, de l’Arya, de la Nayara, d’en Mohamed i de l’Iker.
Aquesta setmana la proposta ha estat més lúdica i didàctica; ens havíem de preparat la motxilla de colònies però d’una manera més literària.
Primer hem hagut de relacionar la imatge dels diferents objectes amb la targeta on apareixia el seu nom escrit.
Segon hem relacionat la imatge i la targeta amb la seva definició, és a dir, per a què servia aquell objecte.
Tercer hem llegit unes instruccions per tal de poder posar l’objecte a la part de la motxilla on ens indicava el petit text.
Mica en mica cada grup ha anat resolent els diferents reptes fins que hem trobat els tres objectes que no cal posar a dins de la motxilla; diners, mòbils i llaminadures! Tot i el gran sentit comú de tots ells i elles, calia llegir!
Ja falta poc perquè en Francis ens visiti i ens ajudi amb el nostre jardí. Mentrestant, nosaltres hem volgut anar buscant noms de flors silvestres que podríem plantar per a les abelles, així quan el pare de la Gina vingui a la nostra classe podrem ensenyar-les-hi i que ell pugui assessorar-nos sobre quines sí i quines no són adequades.
I amb la intenció que no se’ns oblidin… a mesura que portem informació (nom de la flor + imatge) les anem dibuixant a les finestres de l’aula, ja comencem a tenir un petit jardinet il·lustrat! A més a més, hem posat nom a tota aquesta col·lecció de flors, estem fent un herbariil·lustratde flors silvestres!
20200214_160524
20200214_160418
20200210_105323
20200207_155719
20200207_155545
20200207_155038
20200207_153748
20200207_153430
En Jael, a més a més, aquesta setmana ens ha portat romaní que hem pogut olorar i veure de ben a prop. I hem tingut una idea… i si fem un herbari amb flors silvestres seques? De moment hem decidit portar petites mostres de flors silvestres que trobem però respectant la natura i sense arrencar tot el que veiem, amb una tija petita en tenim prou per fer un herbari…
La Leire també ens ha portat un llibre especial, és un llibre sobre flors que podem trobar a Vilanova del Camí! Trobem els noms de les flors i una fotografia de com és aquella planta. Segur que ens anirà genial per seguir avançant! L’anirem mirant i estudiant a estones ja que és d’aquells llibres amb molta lletra d’impremta i paraules complicades de pronunciar, ens enteneu oi?
Als Rovellons ens encanten les manualitats i fa dies que demanem poder fer-ne. També trobem la classe una mica buida… I lligant totes les nostres idees, se’ns acut fer abelles amb material reciclat per després poder penjar-les i ambientar la classe sobre el nostre projecte d’aula.
Entre tots anem aconseguint el material que necessitem, rotllos i oueres de cartró, i la resta l’agafem de la sala de material. Junts pintem el material respectant els colors de les abelles i, un cop sec, alguns de nosaltres ens atrevim a muntar-les. Punxar, passar neteja-pipes, grapar i siliconar… semblava més fàcil! Finalment estem satisfets i satisfetes amb el resultat, ara tenim la classe una mica més al nostre gust!
A banda dels volcans reals, els Verne no perdem de vista els volcans “de mentida”. Aquests darrers volcans són aquells que tots i totes tenim dins nostre, que poden estar adormits i que també poden erupcionar. I n’hem parlat molt sobre ells…
Què pot provocar que el vostre volcà de dins es desperti i erupcioni?
“Que ens piquin o empenyin, que ens insultin, que no ens deixin parlar, que ens diguin mentides, que ens facin ganyotes o ens mirin malament, que no ens deixin jugar, que no ens estimin, que s’expliquin secrets per darrera, que ens empipin o molestin, que no compleixin promeses, que ens facin malbé coses nostres, quan ens treuen la pilota o un material que nosaltres tenim, que diguin coses sobre nosaltres i que no siguin veritat, quan es colen a la fila…”.
I què sentiu dins vostre quan tot això passa? Què noteu que li passa al vostre cos?
“Jo sento que el cor va molt ràpid!”, “A mi em fa mal la panxa…”, “A mi el cap…”, “A mi la panxa, el cap, el cor… tot!”, “Jo respiro molt, moltes vegades, ràpid!”, “Jo noto una força als punys i als braços!”, “Jo tinc ganes de plorar…”, “Jo sento ganes de marxar corrents!”, “Jo tinc ganes de cridar!”…
I quan noteu que tot això passa dins vostre... què feu?
(Les cares canvien…)... “Jo pico, se m’escapen els punys o patades…”, “A mi també…”, “Jo dic paraules… insults”, “Jo ploro i em costa respirar”, “Jo vaig a buscar a la mare o a un profe”, “Jo pico i crido”…
Després d’una conversa llarga, intensa i molt honesta, expliquem un conte. “Tinc un volcà”és un conte molt adient per aquest moment, està escrit per la Míriam Tirado i il·lustrat per en Joan Turú, i la protagonista s’assembla bastant a nosaltres.
Gràcies a aquest conte podem posar nom a aquest sentiment que neix dins nostre després que algú ens fereixi d’alguna manera, la ràbia. Ens sentim identificats i, tot i riure al principi, reconeixem que tots i totes podem arribar a comportar-nos com ella. Mitjançant la història de l’Alba (la protagonista) i de la fada que imagina, reflexionem sobre com reconduir la ràbia utilitzant la respiració i la importància de pensar abans d’actuar per tal d’evitar malentesos i conflictes. Ho resumim dient que “la ràbia no pot guanyar!”, però sabem que no és fàcil, cal aprendre a respirar i a prendre’ns un temps abans de fer.
Amb la intenció de començar a posar fil a l’agulla, realitzem un treball plàstic sobre aquest tema. Comencem teatralitzant, ens imaginem que ens fan enfadar molt i posem el nostre cos tens, rígid, canviem la cara… i ens fotografiem. Després dibuixem sobre paper vegetal el nostre volcà intern ben actiu i l’enganxem sobre la nostra fotografia. Acompanyem aquesta fotografia amb la paraula ràbia i d’altres paraules que la provoquen confegint les lletres amb retalls de revista. Per l’altra banda de la fotografia deixem els pasos per aconseguir arribar a la calma tal i com ens proposa la fada del conte.
20200218_185810
20200218_185805
20200218_185755
20200218_185750
20200218_185745
20200211_120708
20191203_103741
20191203_103042
20191203_103023
Aquest treball no acaba aquí!
Seguirem escoltant el nostre cos i interioritzant estratègies per tal de mantenir-lo en calma,
alhora que anirem aprenent a relativitzar conflictes i malentesos per seguir creixent i madurant.
I com diu la fada del conte... “El que sents a dins la panxa quan t’enfades tant es diu ràbia.
És normal que t’enrabiïs. Hi tens tot el dret.
Però si el volcà explota et farà mal a tu i als altres i no podem fer-nos mal entre nosaltres.”
Els Verne fa dies que volem crear volcans amb plastilina i ho demanem “insistentment”. Ara que ja coneixem diversos volcans reals ha arribat el moment de triar-ne un i representar-lo utilitzant aquest material que tant ens agrada: la plastilina!
Amb un suport de cartró i plastilina de diversos colors, creem el volcà que més ens ha agradat de tots els que coneixem fins ara. Recordem on són i el paisatge de la vora, així com l’estat del volcà, actiu o adormit… i ens arremanguem per crear una bona obra! Cadascú utilitza una tècnica diferent a l’hora de crear el volcà… anelles que anem apilant, trossets de plastilina als que anem donant forma, bases de pizza que després enrotllem i posem dretes… tot és possible per acabar sent un volcà!
Els Verne seguim parlant de volcans reals! Estem molt pendents de l’actualitat doncs darrerament escoltem moltes notícies que en parlen sobre ells i les seves possibles erupcions de lava, de gasos, de cendres, etc.; i ràpidament les portem a l’aula per compartir-les, seguir-les, i conèixer nous volcans i nous països.
Fa uns dies l’Arya ens alertava que un volcà d’Islàndia, el Thorbjorn, podria erupcionar ja que els científics de la zona havien notat unes vibracions de la terra amb els seus aparells. I com Islàndia la tenim ben situada al mapa i sabem una mica com és el seu paisatge, ràpidament vam fer-nos algunes preguntes…
Pot erupcionar un volcà a Islàndia s'hi ha molt gel?
El gel congelarà la lava del volcà o la lava descongelarà el gel de la terra?
Qui guanyarà, la lava o el gel?
Després que cadascú exposés la seva hipòtesis ben raonada i ens adonéssim que no tots i totes pensàvem igual, decidim fer recerca a casa per poder compartir els nostres resultats i trobar una bona resposta.
Dies després en retrobem amb la informació que cadascú ha trobat però seguim sense posar-nos d’acord, inclús fem un petit debat on cada “bàndol” defensa la seva teoria amb la intenció de convèncer a l’altra banda! Finalment, la Cristina, que també ha fet recerca a casa, ens ensenya alguns vídeos on diverses persones han volgut comprovar què passa entre la lava i el gel i ens ho mostren.
Visualitzem aquests vídeos diverses vegades; les primeres per emocionar-nos amb l’espectacle i les segones vegades amb l’intenció d’analitzar què és el que passa entre els dos materials. A simple vista veiem que el gel “guanya”, dona la sensació que la lava mica en mica va perdent força i es va refredant. Però… i aquestes bombolles que surten? Per què surten? Qui les provoca?… Mirem un vídeo més!
Amb aquest últim vídeo ens adonem que alguna cosa més passa a banda del que pensàvem en un primer moment. Està clar que la lava va refredant-se fins a arribar a ser una pedra però també el gel canvia i es transforma en… fum que fa bombolles?… I ens apropem a la resposta!
Per entendre una mica millor el que passa ens imaginem un glaçó al que li donem una mica de calor, què passarà? Tots i totes tenim clar que es transformarà en aigua. Seguim imaginant… Si l’aigua la posem dins d’una olla i la posem al foc, què passarà? “Surt fum!”, diuen molts. “Fum com el de la fusta quan crema?”, “No!”… “És vapor!”, exclama en Dan. Exacte! I fem un dibuix a la pissarra amb aquesta transformació… Gel – Aigua – Vapor…
Què passa entre la lava i el gel?
La lava provoca que el gel passi directament a ser vapor sense passar per ser aigua, i aquest vapor provoca les bombolles que veiem en la lava. Alhora el gel provoca que la lava es vagi refredant de manera més ràpida.
Paraules com sòlid, líquid, gas, sublimació… han anat sorgint. Paraules força complicades per recordar-les però queda al nostre record tot el procés que hem seguit al voltant d’una pregunta interessant que ens ha fet pensar, imaginar, formular hipòtesis, argumentar, debatre, observar, reformular, descobrir i emocionar-nos!
Mentre anem avançant en el disseny del nostre jardí i preparem la visita d’en Francis, els Rovellons fem altres activitats relacionades amb les abelles. Com construir ens encanta i perfeccionar la motricitat fina és un requisit important per poder fer millor altres coses com escriure o dibuixar, aquests darrers dies hem creat els nostres propis ruscs amb plastilina i macarrons.
Sense cap imatge de referència, tan sols amb la nostra imaginació i creativitat, cadascú de nosaltres ha construït el seu rusc. Alguns de nosaltres hem fet servir més plastilina que macarrons, d’altres ho han fet a la inversa; alguns han realitzat un rusc discret i petit, i d’altres s’han imaginat un rusc gran i robust… alguns inclús han afegit algunes inquilines que ja en feien ús!
Finalment els hem exposat a la nostra classe per tal que tots i totes poguéssim gaudir de la feina feta pels nostres companys i companyes. Estem ben satisfets i orgullosos!
Dijous passat els Rovellons vam estrenar l’activitat de Lectura Compartida amb les famílies. La veritat és que feia temps que ens preguntàvem quan començaríem però calia preparar-nos abans, tant pel que fa a millorar una mica la nostra lectura com també el nostre temps de concentració i gaudi davant els diferents formats de llibres i contes. Tot plegat ho estem aconseguint per això hem donat el tret de sortida a aquesta proposta amb els nostres familiars!
La primera part de la sessió, la dedicada a llegir en silenci o veu baixa acompanyats i acompanyades, ha estat molt bonica, diferents mares i pares ens han ajudat durant aquesta estoneta i els fruits podrem veure’ls ben aviat, segur!
En la segona part, la destinada a realitzar una proposta de lectura col·lectiva, ens han acompanyat les famílies de la Nayara, de l’Iker, de l’Arya, de la Nora i de la Gina. La primera proposta d’aquest curs l’hem dedicat a descobrir un himne molt important per a nosaltres a partir d’uns cartellets amb la lletra que calien ordenar.
Un himne? Però què és un himne? Pensant entre tots i totes hem coincidit en la idea que alguna cosa tenia a veure amb la música...
Instruments... partitures... notes...
I provant i llegint… No ens ha calgut cap pista, hem estat ben atents i hem llegit prou bé, i ràpidament hem descobert que es tractava de la cançó de la nostra escola. I un cop ordenada, l’hem recordat i cantat plegats. I… ara sí, què és un himne?… I el Manolé, ben decidit, aixeca la mà i ens diu… “És una cançó especial per a unes persones!”… I tant que n’és d’especial aquesta cançó, és la nostra cançó!
I vet aquí un himne, i vet aquí una cançó… ja hem fet la nostra primera sessió!
