QUAN EL RIU CREIX, NOSALTRES TAMBÉ

Cristina Vargas01/03/26  

“Adopta el ritme de la natura: el seu secret és la paciència.”
— Ralph Waldo Emerson

Després de les pluges intenses de fa unes setmanes, les Tanits vam decidir anar fins al parc fluvial per observar el riu Anoia. Les Alícies ens havien explicat que hi havien vist molta més aigua de l’habitual… i no ens ho volíem perdre!

Només sortir de l’escola, gairebé sense adonar-nos-en, ja anàvem mirant a terra. Ens fixàvem en la brossa, en els petits residus, en tot allò que algun dia podria acabar al riu. Sens dubte, estem ben sensibilitzats i sensibilitzades! Sobretot ens cridaven l’atenció les burilles. Les anàvem comptant mentre caminàvem… i el número no parava de créixer. Ens preguntàvem, una mica indignats:
—Com pot ser que hi hagi tantes persones que no llencin les cigarretes a la paperera?

Entre converses i preguntes, vam arribar al pont petit per on passem quan anem al bosc. I de seguida vam quedar bocabadats: hi havia moltíssima més aigua que altres vegades, i el pont estava gairebé a punt d’inundar-se! Ens hi vam apropar amb calma, vigilant de no relliscar, i vam començar a observar:

—L’aigua ha crescut, arriba més amunt!
—Sí, ara hi ha més profunditat!
—I també és més ample!
—Mireu quina força que té l’aigua, xoca contra la pedra del pont!
—Fa bombolles i fa soroll!

Vam demanar fer silenci per escoltar bé el riu. No va ser fàcil… però finalment vam aconseguir parar l’orella. Llavors ho vam notar: el so de l’aigua.

—Em quedo més tranquil·la quan escolto el riu —va dir algú.

I tenia raó. Aquell no era un soroll molest, era un so relaxant i agradable. Això ens va portar a parlar de la diferència entre soroll i so, i vam coincidir que el que sentíem ens feia sentir bé.

Però recordàvem que havíem vingut a observar la quantitat d’aigua. Les pluges havien fet créixer el riu i semblava més viu, més alegre. Vam agafar una canya i la vam posar dins l’aigua. Després hi vam fer una marca amb un retolador per saber fins on arribava. No era una mesura exacta, però ens serviria per comparar-la si hi tornem un altre dia. Quan vam treure la canya i vam mirar la part que havia quedat submergida, ens vam adonar d’una cosa sorprenent: era gairebé tan llarga com l’alçada de la Lucía!

—Si la Lucía es fiqués dins el riu, només li veuríem una mica el cap! —vam dir, impressionats.

Ens vam endur la canya cap a l’escola per poder-la mesurar bé. Quan ja tornàvem, vam veure una canonada gran. En aquell moment no hi sortia aigua, però a terra hi havia un rastre ple de tovalloletes seques i brutes.

—Quin fàstic!

Ens va fer molta pena veure aquell paisatge tan brut per culpa de les persones. Anoia pel Clima tenia raó, vam recordar. I vam tornar cap a l’escola amb la canya a la mà, el cap ple de preguntes i el cor amb ganes de fer coses per millorar el nostre entorn.

ANOIA PEL CLIMA ENS VISITA

Cristina Vargas08/02/26  

“No heretem la Terra dels nostres avantpassats, la prenem en préstec dels nostres fills.”
— Proverbi cultura indígena nord-americana

Arriba el dia en què les noies voluntàries d’Anoia pel Clima ens visiten a l’escola. Les esperem amb molta il·lusió: d’una banda, perquè farem una entrevista i és la primera vegada que ens enfrontem a aquest repte; de l’altra, perquè esperem obtenir respostes i idees que ens ajudin a continuar construint el nostre projecte i a començar a dissenyar actuacions per cuidar el nostre riu.

Abans de la visita, preparem l’aula distribuint taules i cadires i tenint a punt tot el material per prendre nota de tot el que ens explicaran. La Txell i la Sílvia arriben a la classe amb un somriure i una bossa “sospitosa”. Es presenten i ens expliquen qui són i a què es dediquen; la seva tasca a l’entitat és voluntària, i la realitzen amb molta il·lusió, a banda de la seva feina professional.

Comencem l’entrevista i anem formulant les preguntes. Elles ens responen de manera clara i entenedora, acompanyant les explicacions amb lemes i exemples reals que ens ajuden a comprendre la magnitud del que ens expliquen. “Volem un riu net i viu”, ens diuen, un dels lemes d’Anoia pel Clima. Net, perquè actualment podem observar que l’aigua del riu Anoia no ho està, i per això és important no tocar-la directament amb les mans i anar sempre protegits amb guants. I viu, perquè fa anys que costa veure-hi peixos, per exemple.

A mesura que avança l’entrevista, van traient de la bossa diferents residus: tovalloletes, plàstics d’envasos diversos (alguns que semblen de cartró, però que també contenen plàstic), i fins i tot pedres de sabó. “Sabó?”, a algunes Tanits això ens sorprèn molt. Elles ens expliquen que el sabó en pols que alguns ciutadans utilitzen a la rentadora, juntament amb els olis i greixos del menjar, pot compactar-se i formar aquestes pedres blanques que també acaben contaminant el riu.

“El vàter no és una paperera”, ens recorden la Sílvia i la Txell, un altre dels lemes de l’entitat que han de repetir sovint. Moltes persones hi llencen restes de menjar, tovalloletes i altres productes que causen un gran impacte ambiental. L’aigua de les canonades no sempre arriba primer a la depuradora; una part important va directament al riu, arrossegant tot allò que s’hi ha llençat. Nosaltres mateixos hem pogut veure aquestes canonades sense filtre i restes de tovalloletes molt a prop del pont que creua el parc fluvial. Fins i tot ens ensenyen residus com embolcalls de caramels de Reis o restes de petards de les cercaviles. Aquests ens impacten especialment, “com és possible?”. Les voluntàries ens expliquen que tota la brossa que veiem als carrers, tard o d’hora, acaba al riu. El vent i l’aigua de la pluja s’ho emporten tot, sobretot en dies de pluja intensa com els que estem vivint.

Però el residu més perillós és la cigarreta. Ens expliquen que els filtres retenen molts dels tòxics del tabac perquè no entrin directament al cos del fumador o fumadora. Quan una burilla es llença a terra, tots aquests tòxics queden allà. Quan arriba al riu, el filtre es mulla i allibera substàncies nocives que poden contaminar fins a 50 litres d’aigua dolça. Aquesta dada ens impacta moltíssim i de seguida la deixem anotada als nostres fulls. També ens expliquen que, de vegades, han trobat residus de grans dimensions llençats als ponts o barrancs, com matalassos o televisors.

Al final de l’entrevista preguntem: “Què podríem fer les Tanits pel riu?”. Sobretot, ens animen a fer un treball de conscienciació amb la població. També podem col·laborar en neteges del riu, però ens recorden que “de res serveix netejar el riu si no canviem els hàbits de llençar-ho tot”. Hi estem totalment d’acord: cal ser conscients que depèn de tots nosaltres, i dels nostres actes, que el riu pugui tornar a estar net i ple de vida.

Sens dubte, la visita de la Txell i la Sílvia d’Anoia pel Clima ens ha ajudat a empoderar-nos encara més i a agafar forces per continuar avançant cap al nostre objectiu: ajudar i cuidar el riu Anoia.

Gràcies, Txell i Sílvia, per compartir amb nosaltres el vostre temps i la vostra estima pel riu. Sou una font d’inspiració i un autèntic motor de canvi!

UN E-MAIL PER ANOIA X CLIMA

Cristina Vargas01/02/26  

“La paraula no és només un mitjà d’expressió, sinó una manera de relacionar-nos amb el món.”
— Paulo Freire

En descobrir que l’associació Anoia pel clima treballa directament en el nostre riu, vam decidir posar-nos en contacte amb elles a través del correu electrònic. Aquesta decisió ens va portar a activar coneixements previs i a reflexionar plegats sobre com comunicar-nos de manera clara, respectuosa i adequada al destinatari.

Abans d’escriure vam fer memòria sobre com s’envia un correu electrònic i quines parts ha de tenir aquesta “carta” digital. Ens vam posar d’acord sobre la informació que volíem transmetre i vam pensar quin to era el més adient. Aquest procés ens va permetre treballar l’expressió escrita de manera funcional, prenent consciència de la importància de fer-nos entendre i de cuidar la llengua que utilitzem. La redacció del correu va ser col·lectiva. Sortint a la pissarra, vam construir el text entre tots i totes, revisant-lo a mesura que avançàvem. Aquest moment va donar peu a parlar d’ortografia, però també de cohesió i coherència, i a entendre que escriure és un procés que implica pensar, revisar i millorar.

Quan finalment vam enviar el correu, ho vam fer amb l’esperança de rebre resposta. Dies més tard, en obrir el correu de l’aula, la sorpresa va ser gran: Anoia pel clima ens responia afirmativament. Estaven disposades a venir a la nostra escola, escoltar-nos i respondre a totes les nostres preguntes. L’alegria va ser compartida; veure com persones que no ens coneixien s’interessaven pel nostre projecte ens va ajudar a entendre el valor de l’altruisme, del compromís i de la participació ciutadana.

Vam tornar a respondre el correu per agrair el gest i proposar una data. Un cop confirmada la trobada, vam començar a preparar l’entrevista de manera cooperativa. En petit grup, vam pensar quines preguntes ens calia fer per continuar avançant en el projecte, seleccionant la informació que consideràvem rellevant. Després, en rotllana, cada grup va compartir els seus dubtes i preguntes. A mesura que escoltàvem els altres, ens vam adonar que una mateixa idea pot expressar-se de maneres diferents i que cal evitar repeticions. Aquest intercanvi ens va ajudar a millorar les preguntes, a fer-les més clares i precises, i a prendre decisions conjuntes.

Per passar les preguntes a net, vam treballar per parelles amb els Chromebooks. Vam aprofitar l’activitat per conèixer eines digitals bàsiques: el Drive com a espai d’emmagatzematge compartit i el document de text com a eina per escriure col·laborativament. Crear un document, posar-li nom i transcriure les preguntes va ser una oportunitat per desenvolupar habilitats digitals i organitzatives.

També vam experimentar amb el format del text, descobrint les possibilitats de la lletra, la mida o el color. Aquest moment ens va servir per reflexionar sobre l’ús responsable de les eines digitals i la importància de no perdre de vista l’objectiu del treball. Finalment, amb les entrevistes acabades, les vam imprimir i deixar a punt per al dia de la trobada.

L’EVOLUCIÓ HUMANA, UN CONEIXEMENT EN CONSTRUCCIÓ

Cristina Vargas26/01/26  

“La ciència no és un conjunt de respostes definitives, sinó una manera de fer preguntes.” — Carl Sagan

Comprendre què vol dir evolucionar no és gens fàcil. Com més en parlem, més dubtes ens sorgeixen i noves preguntes apareixen, fet que ens convida a reflexionar i a posar en joc el pensament crític. Alhora, però, cal tenir present que la ciència està en constant moviment; els científics continuen trobant noves restes, les analitzen i investiguen, i això permet aportar noves dades i noves mirades. Aquesta idea ens ajuda a entendre el coneixement científic com un procés viu, en constant construcció, i ens anima a mantenir una actitud curiosa i oberta a nous aprenentatges.

A partir del coneixement que tenim fins ara, hem volgut concretar informació sobre l’Homo habilis i l’Homo erectus. Per fer-ho, hem llegit en petit grup diverses infografies que hem trobat en llibres que hem portat a l’escola, treballant així la comprensió lectora i la recerca d’informació en diferents suports. Posteriorment, en gran grup, hem compartit la informació i hem après a escoltar, contrastar dades i extreure conclusions conjuntes, concretant les principals diferències entre aquests dos homínids pel que fa a l’aspecte físic, els llocs on vivien, l’alimentació, la fabricació d’eines, l’ús del foc i les relacions socials.

Durant aquest procés ens hem adonat que, tot i que l’evolució és un procés molt lent, ja es poden apreciar diferències importants entre uns homínids i altres, fet que ens ajuda a situar-nos en el temps històric i a comprendre millor els canvis i continuïtats de la història humana.

Uns dies més tard, l’Alguer ens va portar a l’aula un nou llibre, Humans!, un còmic molt atractiu per a tots i totes. De seguida ens van cridar l’atenció les il·lustracions i la manera com s’hi presenten algunes de les restes trobades, cosa que va despertar encara més la nostra motivació i ganes d’aprendre. Gràcies a aquest recurs, vam ampliar el nostre coneixement incorporant l’Homo neanderthalensis i l’Homo sapiens, així com algun nom nou que no havíem sentit fins aleshores, com l’Homo floresiensis.

Aprofitant aquest recurs, hem elaborat taules comparatives amb paper quadriculat, una eina que ens ha permès organitzar la informació, comparar dades rellevants i utilitzar un vocabulari cada vegada més precís. Aquestes taules ens permeten, d’un sol cop d’ull, identificar i diferenciar els aspectes més significatius de cadascun dels homínids estudiats. Després, en un mapa mundi, hem volgut assenyalar on s’han trobat aquestes restes i, un cop més, hem pogut sorprendre’ns en veure les distàncies entre uns i altres.

CAMINS PER RESTAR

Cristina Vargas15/01/26  

“L’objectiu principal de l’educació no és saber coses, sinó saber pensar.”
— Maria Montessori

Aquests dies a l’aula hem estat compartint i posant en pràctica diferents estratègies de càlcul per resoldre restes. Hem començat recordant la resta per descomposició, una estratègia que ja havíem treballat prèviament amb el repte “Missió panellets”. A partir d’aquí, alguns altres infants també han compartit amb el grup la resta tradicional en vertical, una altra estratègia vàlida. Hem visionat dos vídeos per comprendre millor els diferents passos:

Després d’explicar pas a pas tots dos procediments, hem dedicat temps a la pràctica individual. Ens hem adonat que practicar ens ajuda a interioritzar millor els passos de cada estratègia i, alhora, a descobrir quina d’elles ens resulta més comprensible i còmoda. Durant el procés, també hem compartit quins aspectes cal tenir en compte en cada tipus de resta i quins errors o perills poden aparèixer si no estem prou concentrats.

Observant com alguns infants s’enfronten a la resolució d’aquests algoritmes, ens adonem que sovint fan servir el càlcul mental per trobar la resposta numèrica. A l’aula insistim amb què és igualment important saber representar sobre el paper el camí que seguim per arribar al resultat. Per aquest motiu, caldrà treballar de manera especial com explicar, justificar i deixar constància escrita del procés de la resta, fent visible el pensament matemàtic.

DE GOTA A ONADA, EL NOSTRE PROJECTE

Cristina Vargas19/12/25  

“Actua sempre de manera que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d’una vida autènticament humana a la Terra.”
— Hans Jonas

Les Tanits tenim projecte d’aula! A partir d’una conversa senzilla, però plena de sentit, un dia ens vam preguntar què podríem investigar aquest curs i, gairebé sense adonar-nos-en, les paraules mar, animals, contaminació van començar a omplir l’aula. Les idees anaven i venien, però una cosa quedava clara, a molts infants ens preocupava el benestar dels animals que viuen a l’aigua i teníem ganes d’ajudar-los.

A poc a poc vam fer una reflexió en veu alta. El mar ens queda lluny, i ajudar-lo directament potser no seria fàcil. Així que vam llançar una pregunta clau: què tenim més a prop que el mar, on també hi ha aigua i animals que hi viuen? La resposta va ser immediata i compartida: el riu del parc fluvial, el nostre riu. De seguida van aparèixer els paral·lelismes: al riu també hi veiem vida, però també contaminació.

Si ajudant el nostre riu ajudarem el mar és una pregunta que va quedar oberta, però sí que teníem una certesa: el nostre riu ens necessita, el tenim a tocar i podem actuar-hi amb més rapidesa i responsabilitat. La conversa es va allargar, i ens vam adonar de com, amb el temps, aquests moments de diàleg són cada vegada més profunds i sostinguts, sobretot quan el tema ens motiva i ens engresca.

Centrant-nos ja en el nostre riu, vam parlar del seu nom; el riu Anoia. Van sorgir moltes preguntes: quant deu mesurar?, per on passa?, on neix?, on acaba?… Les hipòtesis van ser diverses, així que vam decidir fer una recerca per parelles. A la llibreta vam anar anotant la informació més rellevant i després la vam posar en comú per contrastar-la. Així vam descobrir que el riu Anoia neix de quatre fonts diferents, que a Jorba ja rep aquest nom, que fa 68 km de llargada, que passa per molts pobles i que acaba al riu Llobregat. Bé, acabar no és correcte, desemboca al riu Llobregat!

Uns dies més tard, la Lídia i la Cristina ens van portar una notícia sobre el riu Anoia. Primer en vam fer una lectura individual i després una altra en petit grup, compartint impressions i paraules que no enteníem. A la rotllana, entre tots i totes, vam anar construint el significat del text i vam descobrir informacions importants: que el riu no és de ningú, però que hi ha una empresa pública de la Generalitat que s’encarrega dels rius de Catalunya, l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua).

La notícia també ens va permetre conèixer entitats de la comarca que treballen per cuidar el riu, com Anoia pel Clima. Vam parlar de la feina tan important que fan, de l’actitud i el compromís de les persones que en formen part… i va sorgir una idea poderosa: i si ens posem en contacte amb aquesta entitat per ajudar-los?

Finalment, després de tot aquest procés de conversa, recerca i presa de consciència, el projecte va trobar el seu nom: De gota a onada. Una metàfora que ens representa i que ens ajuda a explicar allò que estem vivint. Partim de la gota, del nostre riu, del que tenim més a prop, amb la idea que aquestes petites accions poden arribar molt més lluny. Que potser, cuidant el riu, també cuidem el mar. I sobretot, que cada gota compta: cadascun de nosaltres, amb el seu compromís, pot sumar-se a un grup que, unit, esdevé onada i és capaç de provocar canvis.

L’ARBRE QUE ENS EXPLICA QUI SOM

Cristina Vargas23/11/25  

“La història de la vida és un arbre, no una escala”, Stephen Jay Gould.

El grup dels antropòlegs hem recuperat una de les paraules clau que vam anotar després de la primera conversa: EVOLUCIÓ. L’Alba ens ha portat el llibre que ja ens havia comentat, una obra que recull la vida de Charles Darwin, i ens ha explicat per què va ser tan important la seva aportació al món científic.

Per entendre millor la teoria que defensava Darwin, hem visionat un vídeo adreçat a infants que facilita la comprensió de com va sorgir aquesta concepció des d’un punt de vista científic. Hem pogut veure com la passió pel tema i l’observació detallada de les tortugues van ajudar-lo a evidenciar que les espècies evolucionen per adaptar-se millor al seu entorn i garantir la supervivència.

L’obra de Darwin no ha passat de puntetes: ha generat una conversa plena de reflexions. Tots coincidim que, en l’època que li va tocar viure, no devia ser gens fàcil explicar i demostrar la seva teoria!

Aprofitant aquest fil, hem portat la conversa cap a l’evolució de les persones. A terra, tots junts, hem desplegat set imatges diferents. Les reaccions no han trigat a aparèixer:
— “Són micos!”
— “Sí, però aquest d’aquí no.”
— “No, jo crec que aquests no són micos, són persones…”

Els deixem expressar-se, debatre i qüestionar-se allò que veuen. A poc a poc, van ajustant el seu pensament i les seves hipòtesis. A continuació, els expliquem un conte que hem preparat: “Del Pau fins a nosaltres, un viatge molt llarg pel temps de la Terra”. A mesura que anem llegint, les seves cares revelen sorpresa i curiositat en descobrir d’on venim i com han anat canviant tant el nostre físic com les nostres maneres de viure i relacionar-nos. En acabar, ho confirmen: el conte els ha encantat.

Tornem a revisar les set imatges inicials i comparem amb el que pensaven al principi. Descobreixen que només tres són micos i que la resta corresponen ja a diferents espècies d’Homo. Tot queda documentat a la llibreta de treball.

Per tancar la proposta, plantegem una pregunta:
“Com podríem representar l’evolució en forma de dibuix o esquema?”
No és una resposta fàcil. Per això els mostrem la representació típica que apareix sovint en llibres i altres fonts. De seguida la reconeixen: l’han vist moltes vegades.

Els expliquem que aquesta imatge és errònia i visionem un vídeo que ajuda a entendre per què cal abandonar aquesta manera de representar l’evolució humana. El vídeo utilitza l’exemple d’una família hipotètica per demostrar que la representació lineal genera contradiccions: si poséssim tots els membres en fila, semblaria que el de l’esquerra és sempre el progenitor del de la dreta. Per això, i per reflectir millor la història real, proposa substituir la línia per un arbre evolutiu, on les espècies es col·loquen en branques que mostren les relacions entre elles.

Per acabar, cada infant ha representat a la llibreta el seu propi arbre evolutiu de l’espècie humana, incorporant tot allò que hem après. Han entès que no som micos, sinó que som el resultat d’una evolució compartida, gairebé com si fóssim cosins llunyans dels orangutans, igual que dels Homo neandertals. També hem descobert que, per evolucionar, no cal que una espècie desaparegui perquè en sorgeixi una altra; de fet, moltes van conviure al mateix temps, compartint espais i adaptant-se de maneres diferents.

LA BIBLIOTECA, UN REFUGI INSPIRADOR

Cristina Vargas23/11/25  

“La biblioteca és un jardí per endur-se a casa”, Jean-Paul Sartre.

Fa uns dies vam tenir l’oportunitat de visitar la Biblioteca de Vilanova. Uns dies abans, gràcies a la gestió telefònica de la Naia i la Fàtima, vam concertar la data i l’hora de la sortida.

El dia acordat vam desplaçar-nos fins a la biblioteca, on ens esperava la Tamara, una de les bibliotecàries. Amb calma i mantenint el silenci —dues actituds imprescindibles per a qualsevol persona que vol fer ús d’aquest servei— vam pujar al pis superior, lloc on ella ens va acollir.

La Tamara ens va explicar dades molt interessants sobre el funcionament i l’organització de la biblioteca, i va respondre amb molta paciència totes les preguntes que li vam plantejar. Abans de marxar, també ens va ensenyar com podem fer-nos el carnet de la biblioteca, com funciona el servei d’autopréstec i quins deures tenim com a usuaris i usuàries responsables.

Agraïts i agraïdes, ens vam acomiadar de la Tamara i vam tornar cap a l’escola. De camí, vam continuar reflexionant sobre tot el que havíem après i sobre la nostra responsabilitat envers la biblioteca de l’escola. Tenim clar que volem un espai endreçat i amb llibres ben cuidats; però també sabem que hem d’estar al dia del que tenim i on es troba, per poder assessorar correctament els nostres companys i companyes.

A més, haurem de pensar en activitats per dinamitzar la biblioteca i ajudar a fer entendre a tothom que la lectura és un vehicle essencial per seguir creixent com a persones crítiques, curioses i cultes. D’aquesta manera, continuem desenvolupant competències claus del currículum, com ara la competència lectora, el tractament de la informació, la responsabilitat personal i ciutadana, i la capacitat d’aprendre a aprendre mentre fem un ús actiu i conscient dels recursos culturals que tenim al nostre abast.

ANTROPÒLEGS I ANTROPÒLOGUES OBRINT CAMINS

Cristina Vargas09/11/25  

“El més bonic que podem experimentar és el misteri. És la font de tot art i de tota ciència veritable.”
Albert Einstein

Amb la dinàmica del primer dia vam poder descobrir els grups del projecte d’aquest curs: nosaltres som el grup dels antropòlegs i antropòlogues!

A l’aula ens hem retrobat per primera vegada i hem fet una segona dinàmica per descobrir el nom del projecte de comunitat. En una safata plena de sorra havíem d’anar desenterrant lletres amagades; a mesura que les trobàvem, les anotàvem a la pantalla. Quan ja les teníem totes, i amb la pista del nombre de paraules totals, vam començar a fer hipòtesis… fins que finalment vam trobar el nom: Què ens amaga la terra?

En aquell moment tot va començar a tenir sentit. Les activitats del matí i aquesta darrera dinàmica ens van portar a parlar de moltes paraules i idees relacionades, prenem nota del que va sorgint, com per exemple la paraula EVOLUCIÓ que ens comparteix l’Alba, que a més a més ens anticipa que portarà un llibre que en parla d’aquest terme. També vam fixar-nos en la targeta identificativa i en el logo del nostre grup: alguns pensaven que era un home del passat, potser prehistòric; d’altres, que podia ser un metge, ja que totes les targetes portaven el “Dr.” al davant. “Ah! Un metge del passat!”, vam acabar concloent entre rialles.

Per tal de sortir de dubtes, vam acordar una petita tasca per fer a casa: buscar què vol dir antropòleg i compartir-ho el dimecres següent. A més, vam proposar fer un dibuix que representés la pregunta que dona nom al projecte. Cada infant va poder triar l’orientació del paper, un gest que ja ens parla de la seva manera de pensar i veure el món.

El dibuix, fet a llapis i repassat amb retolador negre, el vam completar amb anotacions i paraules clau que ajudaven a explicar el significat de la seva obra. Finalment, vam deixar constància d’aquesta primera representació del projecte a la llibreta.
I diem “primera” perquè no serà pas l’última: aquestes produccions aniran mostrant el nostre camí d’aprenentatge, tot el que anirem descobrint, pensant i transformant al llarg del curs.

I, què vol dir antropòleg i antropòloga?

La setmana següent, una gran part del grup va portar la definició trobada a casa en diferents fonts. A mesura que cada infant llegia el que havia descobert, ens vam adonar que totes s’assemblaven, però que cada una aportava un detall nou, una petita informació que enriquia la resta.

A partir de totes aquestes aportacions, ens vam animar a crear la nostra pròpia definició:

“És una científica o un científic que estudia l’ésser humà de manera integral. És a dir, com vivim, què creiem, com ens relacionem i quins costums tenim les persones del passat i del present. Per aconseguir-ho, han de llegir molt i viatjar a llocs molt llunyans.”

Finalment, vam descobrir que no és cap metge del passat, com havíem imaginat al principi… però sí que ha estat molt divertit intentar esbrinar-ho.

A TRAVÉS DEL JOC, SOM I ENS APROPEM

Cristina Vargas09/11/25  

“L’amistat és una ànima que habita en dos cossos; un cor que habita en dues ànimes.”
Aristòtil

El dilluns 3 de novembre vam viure un matí molt especial: la primera trobada amb els nens i nenes de l’escola Àuria. En aquesta ocasió, vam ser nosaltres els amfitrions, ja que la trobada es va celebrar a la nostra escola i les Tanits ens vam encarregar de preparar l’activitat.

Pensant en els nostres companys i en com fer-los sentir còmodes, vam organitzar dues zones de joc: una amb pilotes de diferents mides i textures, i una altra amb estructures toves del gimnàs, ideals per explorar, moure’ns i divertir-nos plegats.

Al començament tots i totes estàvem una mica nerviosos i emocionats, ja que encara no ens coneixíem. Però, a poc a poc, el joc, les mirades, les paraules i els gestos van anar trencant el gel i creant vincles nous. Va ser una trobada plena de tendresa, respecte i ganes de compartir.

Després d’acomiadar-nos, les Tanits vam fer una conversa a l’aula per explicar com ens havíem sentit. Cadascú ho va viure d’una manera diferent: alguns vam connectar més ràpidament, d’altres potser necessitarem una mica més de temps… però tots coincidim que l’experiència va ser preciosa i que ja tenim moltes ganes de retrobar-nos a la seva escola per continuar compartint moments junts.

A l’escola també aprenem a entendre i valorar la neurodivergència, és a dir, les diferents maneres que tenim de pensar, sentir i aprendre. Treballem per reconèixer la riquesa que hi ha en aquesta diversitat, i per crear espais on tothom se senti acceptat i escoltat. Naturalitzar la diferència vol dir veure-la com una part més del que som, i aprendre a conviure des del respecte, la curiositat i l’empatia. Junts descobrim que no hi ha una única manera de ser o d’aprendre, i que en aquesta varietat hi ha la nostra força com a comunitat.