Més Martamàtiques en joc! JUGUEM?

Aquest divendres ens vam tornar a reunir amb les famílies dels Petits Prínceps per gaudir junts d’una bona tarda de Martamàtiques.

En aquesta ocasió, vam jugar amb diferents jocs de taula on vam haver de llegir i comprendre bé les instruccions en anglès i en català per saber què havíem de fer.

Així doncs, els jocs de taula, a més de ser divertits, ens poden oferir una magnífica oportunitat per desenvolupar estratègies que tenen més a veure amb les matemàtiques del que pensem. Quan juguem als jocs posem en marxa la capacitat d’anàlisi de la situació, la planificació i la presa de decisions. Aquestes capacitats, juntament amb la creativitat, són imprescindibles a l’hora de resoldre problemes.

Ens han agradat molt!

Som creadors d’autòmats

A l’antiga Grècia ja buscaven maneres de divertir-se. Cap a l segle V a.C., hi havia grans inventors que van crear els autòmats, uns dispositius que funcionaven mitjançant l’acció d’un botó, una palanca, l’impuls d’una goma elàstica, etc. accionats per la mà humana. Al principi, eren molt grans i la gent no es creia que funcionessin sols, doncs dins d’aquests autòmats no hi havia ningú! Llavors els inventors van decidir crear autòmats més petits on es veiés que no hi cabia una persona i que, es movia o recorria un trajecte de fins a 3km, només amb l’acció d’un artilugi accionat per una persona. Un dels primers testimonis de l’existència d’autòmats ve de l’inventor Hero d’Alexandria. Hero va ser un dels enginyers més brillants de la seva època, i va dissenyar una sèrie de dispositius automàtics per a escenaris teatrals.

En els seus inicis s’inspiraven en les formes d’animals o d’elements de la naturalesa. Més endavant, van començar a crear els primers robots amb forma humana. El que nosaltres ens pensàvem que era súper actual, resulta que els grecs eren un grans enginyers, tot plegat, els precursos dels robots moderns.

Tant és així, que nosaltres hem deixat anar la nostra creativitat i imaginació, alguns ens hem inspirat en vídeos, en petites explicacions d’altres autòmats, n’hem fet el nostre propi disseny i d’altres n’hem fet una barreja per fabricar el nostre autòmat.

Aquesta activitat l’hem realitzat amb l’ajuda de les nostres famílies i amb el nostre propi enginy. Estem fets uns artistes!

MESUREM EL JARDÍ

“Ninguna persona ignora todo. Nadie lo sabe todo. Todos sabemos algo.Todos ignoramos algo. Por eso siempre aprendemos”, Paulo Freire.

Les Alícies hem arribat a un punt interessant en el nostre projecte d’aula. Fa unes setmanes ens vam plantejar la necessitat de mesurar el jardí per conèixer les dimensions, ja que si hem de comprar el material per fer el nou tancat serà una dada imprescindible.

Baixar al jardí, cintes mètriques, mesures, números,… les ganes de portar-ho a terme ens van engrescar tant que vam baixar sense pensar en el COM ho faríem. Però també aquestes situacions estan plenes d’oportunitats per aprendre així que les mestres ens van deixar fer. Minuts després sorgeixen les primeres hipòtesis, però també arriben les primeres frustracions, el jardí és massa llarg per fer-ho sols. Arribem a la classe amb la sensació que no ha anat bé l’experiència i decidim reprendre la conversa a la tarda.

En la següent sessió compartim què ha passat i decidim fer les coses de manera diferent. A la classe ens tornem a situar, mirem el plànol de l’escola, ubiquem el jardí i ens fixem en la seva forma geomètrica; el rectangle. Observem que tenim dos costats molt llargs, que en direm el llarg, i dos costats més curts, que en direm l’ample. Després, compartim les estratègies per poder prendre mesures i que tothom pugui tenir clar com tornar a baixar al jardí. Establim que sols és molt complicat, ja que la cinta mètrica és fàcil de moure-la i que la mesura no sigui exacta, així que baixarem per parelles i ens ajudarem. Alguns infants a més a més expliquen quin procés creuen que cal seguir per mesurar bé: “fixar la cinta mètrica en el 300 que és el màxim i així no es tancarà sola”, “fer una marca a terra amb un pal per saber on arribava el 300”, “obrir la cinta mètrica fins al 100, que és un metre, i anar comptant d’un en un”, “si obrim fins al 300, comptarem de 3 en 3”...

I tornem a baixar, per parelles aquest cop, i amb les idees més clares de COM ho farem. Després a la classe, dies més tard, compartim les mesures que hem trobat. Tenim dubtes, perquè no hem arribat als mateixos números, tot i que s’assemblen. D’altres infants no tenen el resultat perquè han de fer una suma molt llarga… Decidim fer una de les sumes junts, una suma curiosa. Aquesta suma que tenen la Mar i la Carla sembla difícil perquè hi ha un símbol que alguns reconeixem com el símbol de la multiplicació. I expliquem com va sorgir.

Quan elles mesuraven el jardí, trigaven molt a apuntar els resultats pel fet d’anar fins a la carpeta i tornar, a vegades dubtaven de la marca que havien fet i havien de repetir el procés… La Cristina les va donar una idea, comptar les vegades que posaven la cinta mètrica oberta fins al 300. Quan van acabar, van comptar que havien posat la cinta mètrica 9 vegades, i les va ensenyar a representar aquesta mesura així 9 x 300. “És una multiplicació!”, diuen alguns. Però en fer la pregunta “i què vol dir multiplicar?”, la resposta era complicada de trobar. Aprofitem l’experiència per adonar-nos que darrere d’aquesta operació hi ha una suma i li posem nom al símbol “X”, a partir d’ara li direm “vegada”. Si tornem a llegir l’anotació de les dues Alícies, diem: “9 vegades 300”; haurem de sumar 9 vegades el 300. A poc a poc a la pissarra anem dibuixant una suma en aranya, que tot just fa uns dies hem introduït a la classe. Aconseguim arribar al càlcul de 2700, però ens costa entendre què vol dir aquest número. Llavors tornem a fer memòria i recordem que els 300 cm també poden ser 3 m. I repetim la suma en aranya de 9 vegades el 3 i arribem al 27. La Mar i la Carla van trobar que el jardí mesura 27 metres.

Però encara és una nova mesura que no coincideix amb les mesures dels altres infants que ja tenim anotades a la pissarra. Seguim pensant i sorgeix la necessitat de demanar a algú una cinta mètrica més gran que 3 metres per poder prendre mesures més fiables. I pensem en el Toni conserge, ja que ell utiliza moltes a l’escola. L’anem a buscar i li fem la pregunta, el Toni ens explica que ell té una cinta mètrica de 25 metres de llarg. Ens emocionem, creiem que aquesta cinta ens facilitarà molt la feina.

Tornem a mesurar el jardí, entre tots i totes anem aguantant la cinta al terra que és llarguíssima i quan estem a pocs metres del final, la cinta ens marca 25 metres, la mesura final. De seguida sabem que hem d’afegir una segona cinta que posem just on acaba l’altra i la subjectem. La segona cinta ens marca 6 metres i 44 centímetres quan arribem al final del nostre jardí. A la classe tenim clar que cal tornar a fer una suma i la fem junts a la pissarra: “25 + 6, i després afegirem els 44 centímetres”, diuen moltes Alícies. Ho tenim, el nostre jardí mesura 31 metres i 44 centímetres de llarg i 2 metre i 76 centímetres d’ample.

Hem estat dues setmanes llargues realitzant hipòtesis, fent proves, atrevint-nos a fer, ens hem equivocat i hem tornat a començar. Finalment, tenim les dades que necessitàvem per seguir, però sobretot tenim la certesa que dels errors del principi n’hem après i molt!

FAHRENHEIT VS CELSIUS

Checking temperatures around the school we started wondering about the F written on the thermometers. What is that F? We discovered that it was the symbol used to refer to Fahrenheit: what a strange name!

It was funny, but we also recognised the word… Llegeix més»

CREANT ESTRATÈGIES PER APRENDRE MILLOR

Confuci

A l’aprenentatge, com en la vida, la preparació és la clau de l’èxit.

Aquesta setmana, la classe de la Tanit hem elaborat la nostra primera base d’orientació en el marc de la represa de l’aprenentatge de la resta mitjançant la resta d’aranya.

Per a qui no ho conegui, una base d’orientació és un instrument que recull un conjunt d’accions ordenades per resoldre un problema o realitzar una tasca. Aquesta eina ens ajuda a comprendre i interioritzar coneixements i procediments, de manera que els puguem retenir en la memòria i activar-los quan calgui.

Disposar d’una base d’orientació ens permet planificar-nos, treballar de manera autònoma i autoavaluar-nos. És recomanable que cadascú generi la seva pròpia base d’orientació, ja que així s’assegura una millor comprensió i apropiació del procés. Per aquest motiu, tot i que hem treballat en parelles, cada Tanit ha elaborat la seva pròpia base.

Per facilitar aquest procés, primer hem creat entre totes una base d’orientació de referència, que ens ha servit de model per després elaborar la nostra versió personal.

A més, aquesta activitat ens ha ajudat a reflexionar sobre la coherència del text que hem escrit. Hem hagut de mantenir la mateixa forma verbal en cada instrucció i escriure correctament els verbs i les accions de cada pas. També hem aprofitat per millorar la nostra expressió oral i escrita en català, corregint errors comuns com l’ús incorrecte de tenir que, substituint-lo per hem de.

Per acabar, un altre descobriment ha estat la diferència entre els números ordinals, que ens indiquen posició i ordre (com els passos d’unes instruccions) i els cardinals, que són els que fem servir habitualment. Ha estat una oportunitat per aprendre com s’escriuen de manera abreujada, afegint al número l’última lletra del nom de l’ordinal.

A l’aula hem deixat constància d’aquests aprenentatges perquè, en futures ocasions, puguem recordar-los i aplicar-los correctament. Tot plegat, ha estat una experiència molt enriquidora, ja que, a més d’ajudar-nos a recordar com es resol la resta, ens ha permès millorar la nostra expressió escrita, un repte que sovint ens resulta complicat.

NOVA SESSIÓ D’INFADIMED

Avui la Carol ha vingut acompanyada de la Mireia infermera i ens han ensenyat un vídeo del ratolí Pérez on sortia una nena que es deia Marta i menjava molt sucre i no es rentava molt bé les dents. Un dia quan es va llevar li va començar a fer molt de mal una dent, perquè durant la nit els bacteris li havien provocat una càries. Els pares de la Marta la porten al dentista i aquest li diu que és molt important que es raspalli molt bé les dents tres cops al dia.

La Mireia i la Carol ens han portat uns raspalls, i després d’explicar-nos molt bé com s’han de raspallar les dents amb una boca i raspall gegants, hem anat de tres tres en tres a la pica, i ens hem netejat les dents, fent servir els raspalls que ens han regalat.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 3 d’infadimed.

ENS VISITA EL COSÍ DEL MAX

Finalment, després de llegir la nota que el Max li va fer arribar, el Joel, el seu cosí ens ha fet una visita a l’escola per tal d’explicar-nos tot el que sap sobre globus. Ens ha preparat una presentació ja que ha treballat a la fàbrica “Ultramàgic”, com el Rubén. A partir de la presentació ens ha explicat com és el funcionament d’un globus, com s’infla la tela, com aconsegueixen enlairar-lo, com es mou pel cel… Un cop feta la presentació, molts de nosaltres teníem dubtes:

  • ASIYA: PER QUÈ EL GLOBUS NO ES CREMA? JOEL: LA TELA AGUANTA MOLTA CALOR I NO ES CREMA
  • JUDITH: I LA CISTELLA? JOEL: QUEDA AL DARRERE, NO ESTÀ DE CARA AL FOC
  • JOEL: HI HA CISTELLES DE DIFERENTS MIDES. LA MÉS PETITA ÉS DE 2 I EL PILOT I LA MÉS GRAN DE 28 AMB 2 PILOTS. VERO: QUIN NÚMERO ÉS EL 28? ÉS MÉS GRAN QUE VOSALTRES
  • ERIC: AL LLIBRE DE LA VALERIA LA CISTELLA SORTIA MÉS GRAN. LI ENSENYEM JOEL.
  • NIL: COM FAN LES TELES? JOEL: AMB MÀQUINES DE COSIR.
  • JUDITH: HI HA ESCALES PER PUJAR O BAIXAR? JOEL: NO, TENEN FORATS ALS EXTREMS PER TU POSAR ALS PEUS I T’AJUDEN A PUJAR.
  • MARIA R: COM ES FAN LES CISTELLES? JOEL: ES TRIGUEN MOLT A FER. LES FUSTES ES DEIXEN EN REMULL I FAN TRENES.
  • JUDITH: I LES CORDES COM LES POSEN? JOEL: AMB UN ARNÉS. ES DE FERRO I AGUANTA MOLT DE PES.
  • VERO: QUÈ HEM VIST AQUEST MATÍ? ERIC: UN CAPGROS QUE ERA PILOT D’AVIÓ. PER ANAR EN GLOBUS FA FALTA PORTAR ULLERES PEL L’AIRE? JOEL: NO CAL, VA MOLT A POC A POC.
  • FRASQUITO: COM SURT EL FOC DEL CREMADOR? JOEL: LA TELA S’ESTIRA, LA CISTELLA VA TUMBADA i L’AIRE COMENÇA A ENTRAR.
  • ERIC: PER QUÈ NO TENEN NOM? JOEL: I PORTEN MATRÍCULA, AMB LLETRES I NÚMEROS.
  • NIL: I COM SABEN A ON HAN D’ANAR DE VIATGE? COM HO FA EL PILOT? ELS VIATGES ES FAN DE DISTÀNCIA CURTA, VA A POC A POC, NOMÉS PUJA I BAIXA I ES MOU NOMÉS PER L’AIRE. NO TÉ MOTOR, NO TÉ FORÇA, ÉS L’AIRE LA QUE FA EL MOVIMENT DEL GLOBUS.
  • VERO: QUAN VEIEM ELS GLOBUS? AL MATÍ, I A LA TARDA NO. JOEL: ELS VOLS ES FAN MOLT D’HORA. A PRIMERA HORA FA MOLT POC AIRE. JOEL: NO ES PODEN FER FOTOS DELS GLOBUS MENTRE ES FABRIQUEN O ESTAN A PISTA PERQUÈ ENCARA NO HAN SORTIT A LA VENTA.

Ja veieu que ens ha resolt molts dubtes! Finalment, li hem ensenyat l’àlbum de fotos que tenim de l’Ultramàgic amb els dissenys dels últims 30 anys, el qual ens ha deixat l’Eva, la mestra dels Rovellons.

DE TOT COR

Tot aquest curs venim parlant de la importància de l’Art, com a font d’expressió de sentiments i teràpia personal. Moltes de nosaltres ja hi etem treballant i en veiem els resultats. Tot plegat se’ns va descobrir amb la visita al museu MOCO, decidint d’explorar i conèixer millor l’artista singular Yayoi Kusama. Però no cal anar tan lluny per saber d’experiències semblants…

Hem tingut la sort de rebre a classe la Glòria, mare del Magí, artista de mena. En primera persona ens ha volgut compartir la seva experiència de vida, atravessant una malaltia important, que li ha ensenyat moltes coses i que ha pogut sostenir millor gràcies a l’art, que sempre l’ha acompanyat. En breu farà una exposició a l’hospital d’Igualada de CORS diversos que expliquen el procés que ha viscut: cors trencats, cors amb punxes, cors brillants d’esperança… Ens ha parlat de materials, tècniques i és clar, ens ha convidat a fer el nostre cor. Hem gaudit moltíssim, observant una vegada més que en l’art no existeixen mai els errors, sempre són oportunitats per explorar, definir, perfeccionar les nostres idees i el què volem transmetre.

Gràcies Glòria!

50/50 PERSONES IMPORTANTS

Evidentment tot el projecte d’estalvi energètic no el podem fer pas sols. Ens cal la complicitat de tots els que formem part de l’escola i d’altres ajudes que hem de demanar, algunes a persones externes. Aquesta setmana hem estat observant que moltes tardes-vespres, en horari de neteja del centre els focus més grans dels passadissos queden oberts molta estona. Parlant amb el Toni Tostado ens ha explicat que aquests gasten moltíssim, de fet són els que més despesa energètica consumeixen. Així que hem hagut de pensar alguna solució per reconduir aquest hàbit. L’Óliver ens ha comentat que el seu pare és el responsable del personal de neteja i que segur que ens voldria escoltar i ajudar. No hem esperat massa temps per convidar-lo a classe i explicar-li la situació. Ens a entès perfectament i s’ha compromès a parlar-ne amb les persones treballadores. Hem acordat que la setmana vinent vindran a veure’ns a classe i els explicarem la situació. Segur que amb l’esforç de tots i totes farem els canvis pertinents.

D’altra banda, dijous van aparèixer per l’escola l’equip de l’institut català de finances, i altres autoritats. vam poder conèixer la Maribel, a qui fa un temps vam escriure i demanar si seria possible fer el canvi dels fluroescents per llums led. Ens van venir a conèixer i van escoltar les nostres demandes. Ho estan valorant en ferm i sembla ser que hi estan disposats. Aprofitant l’avinentesa, vam comentar-los que posats a demanar, tenir uns sensors de moviment als wc de l’escola, en què els llums es passen molts moments encesos, podria ser també una millora interessant… però és clar, ens van parlar de diners! Veurem què s’hi pot fer. Potser haurem de fer una visita a l’ajuntament.

Seguim en marxa pel què calgui: 50/50, A TOTA VEU!