ENS VISITA EL COSÍ DEL MAX

Vero PM31/01/25  

Finalment, després de llegir la nota que el Max li va fer arribar, el Joel, el seu cosí ens ha fet una visita a l’escola per tal d’explicar-nos tot el que sap sobre globus. Ens ha preparat una presentació ja que ha treballat a la fàbrica “Ultramàgic”, com el Rubén. A partir de la presentació ens ha explicat com és el funcionament d’un globus, com s’infla la tela, com aconsegueixen enlairar-lo, com es mou pel cel… Un cop feta la presentació, molts de nosaltres teníem dubtes:

  • ASIYA: PER QUÈ EL GLOBUS NO ES CREMA? JOEL: LA TELA AGUANTA MOLTA CALOR I NO ES CREMA
  • JUDITH: I LA CISTELLA? JOEL: QUEDA AL DARRERE, NO ESTÀ DE CARA AL FOC
  • JOEL: HI HA CISTELLES DE DIFERENTS MIDES. LA MÉS PETITA ÉS DE 2 I EL PILOT I LA MÉS GRAN DE 28 AMB 2 PILOTS. VERO: QUIN NÚMERO ÉS EL 28? ÉS MÉS GRAN QUE VOSALTRES
  • ERIC: AL LLIBRE DE LA VALERIA LA CISTELLA SORTIA MÉS GRAN. LI ENSENYEM JOEL.
  • NIL: COM FAN LES TELES? JOEL: AMB MÀQUINES DE COSIR.
  • JUDITH: HI HA ESCALES PER PUJAR O BAIXAR? JOEL: NO, TENEN FORATS ALS EXTREMS PER TU POSAR ALS PEUS I T’AJUDEN A PUJAR.
  • MARIA R: COM ES FAN LES CISTELLES? JOEL: ES TRIGUEN MOLT A FER. LES FUSTES ES DEIXEN EN REMULL I FAN TRENES.
  • JUDITH: I LES CORDES COM LES POSEN? JOEL: AMB UN ARNÉS. ES DE FERRO I AGUANTA MOLT DE PES.
  • VERO: QUÈ HEM VIST AQUEST MATÍ? ERIC: UN CAPGROS QUE ERA PILOT D’AVIÓ. PER ANAR EN GLOBUS FA FALTA PORTAR ULLERES PEL L’AIRE? JOEL: NO CAL, VA MOLT A POC A POC.
  • FRASQUITO: COM SURT EL FOC DEL CREMADOR? JOEL: LA TELA S’ESTIRA, LA CISTELLA VA TUMBADA i L’AIRE COMENÇA A ENTRAR.
  • ERIC: PER QUÈ NO TENEN NOM? JOEL: I PORTEN MATRÍCULA, AMB LLETRES I NÚMEROS.
  • NIL: I COM SABEN A ON HAN D’ANAR DE VIATGE? COM HO FA EL PILOT? ELS VIATGES ES FAN DE DISTÀNCIA CURTA, VA A POC A POC, NOMÉS PUJA I BAIXA I ES MOU NOMÉS PER L’AIRE. NO TÉ MOTOR, NO TÉ FORÇA, ÉS L’AIRE LA QUE FA EL MOVIMENT DEL GLOBUS.
  • VERO: QUAN VEIEM ELS GLOBUS? AL MATÍ, I A LA TARDA NO. JOEL: ELS VOLS ES FAN MOLT D’HORA. A PRIMERA HORA FA MOLT POC AIRE. JOEL: NO ES PODEN FER FOTOS DELS GLOBUS MENTRE ES FABRIQUEN O ESTAN A PISTA PERQUÈ ENCARA NO HAN SORTIT A LA VENTA.

Ja veieu que ens ha resolt molts dubtes! Finalment, li hem ensenyat l’àlbum de fotos que tenim de l’Ultramàgic amb els dissenys dels últims 30 anys, el qual ens ha deixat l’Eva, la mestra dels Rovellons.

DE TOT COR

Ivet Dominguez31/01/25  

Tot aquest curs venim parlant de la importància de l’Art, com a font d’expressió de sentiments i teràpia personal. Moltes de nosaltres ja hi etem treballant i en veiem els resultats. Tot plegat se’ns va descobrir amb la visita al museu MOCO, decidint d’explorar i conèixer millor l’artista singular Yayoi Kusama. Però no cal anar tan lluny per saber d’experiències semblants…

Hem tingut la sort de rebre a classe la Glòria, mare del Magí, artista de mena. En primera persona ens ha volgut compartir la seva experiència de vida, atravessant una malaltia important, que li ha ensenyat moltes coses i que ha pogut sostenir millor gràcies a l’art, que sempre l’ha acompanyat. En breu farà una exposició a l’hospital d’Igualada de CORS diversos que expliquen el procés que ha viscut: cors trencats, cors amb punxes, cors brillants d’esperança… Ens ha parlat de materials, tècniques i és clar, ens ha convidat a fer el nostre cor. Hem gaudit moltíssim, observant una vegada més que en l’art no existeixen mai els errors, sempre són oportunitats per explorar, definir, perfeccionar les nostres idees i el què volem transmetre.

Gràcies Glòria!

50/50 PERSONES IMPORTANTS

Ivet Dominguez31/01/25  

Evidentment tot el projecte d’estalvi energètic no el podem fer pas sols. Ens cal la complicitat de tots els que formem part de l’escola i d’altres ajudes que hem de demanar, algunes a persones externes. Aquesta setmana hem estat observant que moltes tardes-vespres, en horari de neteja del centre els focus més grans dels passadissos queden oberts molta estona. Parlant amb el Toni Tostado ens ha explicat que aquests gasten moltíssim, de fet són els que més despesa energètica consumeixen. Així que hem hagut de pensar alguna solució per reconduir aquest hàbit. L’Óliver ens ha comentat que el seu pare és el responsable del personal de neteja i que segur que ens voldria escoltar i ajudar. No hem esperat massa temps per convidar-lo a classe i explicar-li la situació. Ens a entès perfectament i s’ha compromès a parlar-ne amb les persones treballadores. Hem acordat que la setmana vinent vindran a veure’ns a classe i els explicarem la situació. Segur que amb l’esforç de tots i totes farem els canvis pertinents.

D’altra banda, dijous van aparèixer per l’escola l’equip de l’institut català de finances, i altres autoritats. vam poder conèixer la Maribel, a qui fa un temps vam escriure i demanar si seria possible fer el canvi dels fluroescents per llums led. Ens van venir a conèixer i van escoltar les nostres demandes. Ho estan valorant en ferm i sembla ser que hi estan disposats. Aprofitant l’avinentesa, vam comentar-los que posats a demanar, tenir uns sensors de moviment als wc de l’escola, en què els llums es passen molts moments encesos, podria ser també una millora interessant… però és clar, ens van parlar de diners! Veurem què s’hi pot fer. Potser haurem de fer una visita a l’ajuntament.

Seguim en marxa pel què calgui: 50/50, A TOTA VEU!

ORDRE I ENDREÇA

Ivet Dominguez31/01/25  

Si volem que la cançó comenci a prendre cos, cal començar a fer endreça. Venim d’uns dies intensos de buscar un ordre a tot allò que hem anat pensant i escrivint, que podrà formar part o no de la lletra que cantarem. Primerament hem pensat en les recomanacions que ens van fer els experts per la tornada: frases senzilles, curtes i directes, que puguin aprendre’s fàcilment i enganxin. Ens hem fixat que d’aquestes en teníem i que algunes d’elles estaven escrites en 2a persona del singular, apelant directament a qui ens escolti. Les hem agrupat sota el títol de Tornada. La resta de frases les hem anat organitzant per estrofes, segons el Dret que explicaven. I és clar, ens hem trobat amb escrits que portaven a la confusió, que podien anar a un o altre lloc o d’altres que ja no ens agradaven tant en el conjunt i hem acabat descartant. Hem escoltat criteris i argumentacions per arribar a acords.

També hem vist que tres frases construïdes tenien un to provocador i és clar, això ho hem hagut de pensar i tenir en compte. La lletra de la cançó no pot resultar ofensiva per ningú. Hem decidit que faríem un “experiment social” per descobrir quina de les frases, d’aquest grup provocador, resultava menys dura d’escolta i que per tant potser inclouríem a la cançó, com a divertiment i trapelleria d’infants que som!.

Els nostres conillets d’índies han estat la Meritxell, el Toni Tostado i la Marta Trullols. Els hem convidat a classe, els hem llegit les frases i els hem demanat la seva opinió. Tot ens ha quedat més clar!

Ja cap a finals de setmana hem ensenyat el mapa de les nostres idees al Bernat per escoltar les seves aportacions com a especialista i començar a construir plegats l’estructura de la cançó.

Pensar, escriure, llegir, argumentar, decidir, endreçar idees, identificar parts importants, descartar, deixar fronts per explorar… són part dels processos que estem vivint amb aquesta activitat de creació col.lectiva.

WHERE IS THE GARDEN?

Laura Lorenzo29/01/25  

Alicies are focusing on the school garden and ways to fix it. We are using floor plans of the school (not maps!) to locate the garden and we were able to locate our classroom as well. It is very easy! Looking at the floor plans we were curious about the other spaces in the school and we learned how to say the spaces in English. Do you know what the gym is? And the playground?

We also went to the playground and played games to learn expressions very useful to give directions. It was very fun!

DEAR ZOO

Laura Lorenzo29/01/25  

Rovellons are learning a lot about pets while making their sticker album. We love stories and we discovered a classic English story for children. It is called “Dear zoo” and it is about a child who writes a letter to the zoo because he wants a pet. The people from the zoo send a lot of animals but … the animals are not perfect pets! The elephant is too big, the lion is too fierce and the snake is too scary!

After sending back all the animals, the zoo sent the perfect animal… Watch the video to discover what animal was!

After listening to the story, we checked our memory associating the boxes to the correct animals and the correct names! Reading in English is not that difficult and we can recognise the name of a lot of animals!

Ens endinsem en la interpretació

Emma Jorquera29/01/25  

Aquestes setmanes ens estem iniciant en la interpretació d’un personatge en forma de joc i de manera planera. És el punt de partida per començar a veure què implica posar-nos a la pell d’una persona que no som nosaltres, com ens imaginem que és aquella persona, com pensa, com vesteix, quina vida té, etc.

Estem fent una micro-obra de teatre que es titula: ESCAPEM DE LA RESIDÈNCIA. És una obra molt curteta amb un toc d’humor que ens està obrint la mirada a l’hora de posar-nos en el paper d’un personatge que no té res a veure amb nosaltres. Ens estem divertint molt i aquesta estona ens permet sortir d’aquella rutina i zona de confort que implica ser nosaltres en el dia a dia.

La vergonya ha passat a un segon pla i tots i cadascun de nosaltres ens hem sabut posar en paper d’un avi o una àvia que viuen tancats en una residència i, coneixedors que no els queda massa temps per viure la vida, es volen escapar de la residència amb les seves particularitats (el que és sord i no s’entera de res, la que vol sortir a cantar i ballar, el que no es pot aguantar el pipí, la que vol marxar de vacances a un lloc paradisíac, el que s’adorm en qualsevol moment, la que no pot menjar amb sal i es desfà per un bon bistec amb sal… Un seguit de personatges molt peculiars que comparteixen aquella tendresa i expertesa de ser avis i la contrapartida dels qui els interpreten: la joventut que té tota una vida per recórrer.

ELS PATUFETS COMENCEN A FER PROJECTES

Mireia Puig29/01/25  

Avui ens hem reunit tota la comunitat a l’aula d’arts escèniques per donar la benvinguda als nens i nenes de la classe dels Patufets al nostre projecte de comunitat.

En arribar els hi hem donat un cub a cada infant i ens hem assegut fent una rotllana ben gran. Els hi hem explicat que a partir d’ara com que érem més infants havíem de fer quatre grups.

Al mig de la rotllana trobem quatre cercles de diferents colors i els infants han de col.locar el cub que tenen a les mans, allà on creuen que és el seu lloc més adient. Els infants no dubten on col.locar cada cub i un cop els tenim tots al seu lloc ens adonem que ens hem organitzar en quatre grups.

Aquests grups, seran a partir d’ara, els nous agrupaments per fer projectes de comunitat.

Però ara hi ha un grup nou! i que podran fer? (els hi preguntem)

  • Poden fer alguna cosa de pallassos. Nosaltres ho volíem fer, però no ho vam triar.
  • El nostre grup també vol fer un circuit de pneumàtics, el poden fer ells.
  • El grup de la Meritxell tenia una llista molt llarga de coses.

Decidim que el grup de la Toni i la Marta, aniran un dia a l’aula de projectes de la Meritxell perquè puguin veure el llistat de coses que volien fer, per si els poden ajudar a tenir una idea, i un repte a realitzar.

Com que els Patufets i les Patufetes no van poder veure l’espectacle que ens va fer el pallasso Tastacirc a Copons, la propera setmana vindrà a l’escola un altre pallasso a fer-nos un espectacle per tota la comunitat, però sobretot per motivar als Patufets i Patufetes a iniciar el projecte de comunitat.

En aquest pallasso li agrada molt fer malabars i ens ha demanat si podíem fer-nos les nostres pròpies boles, i així la propera setmana ens ensenyarà a fer-les anar.

I dit i fet, després del pati hem començat a fer les boles amb globus i menjar d’ocells. Omplíem els globus i fèiem un nus. Després fèiem dues capes més amb dos altres globus.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta “donem la benvinguda als Patufets”.

DESCOBRIM DOS PARCS MÉS!

Mireia Puig28/01/25  

Aquesta setmana hem explorat dos parcs més de Vilanova. Ahir vam anar amb les Alícies a veure aquell parc sense nom que segons un nen de la classe de segon estava abandonat. Quan hem arribat, hem vist que no estava gens abandonat, potser està en un lloc on no passa molta gent, però està ben cuidat, i si que té nom, es diu “Plaça Solidaritat”. Quan ens hem posat a dibuixar, hem hagut de plegar ben ràpid perquè s’ha posat a ploure i hem marxat corrents cap a l’escola.

Aquest matí, ben d’hora, hem anat cap a la plaça Extremadura a fer una bona exploració. Primer l’hem observat detingudament i hem pogut fer les observacions necessàries. Seguidament hem fet el dibuix del natural, el comptatge i mentre anàvem acabant fèiem fotografies amb les càmeres de l’escola.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 22 del projecte d’aula.

LÍO DE CUENTOS, LECTURA COMPARTIDA

Eva Valls28/01/25  

Esta semana hemos llevado a cabo nuestra tercera tarde de lectura compartida con algunas familias. En esta ocasión, nos hemos centrado en la narración de dos cuentos tradicionales: Los tres cerditos y Ricitos de oro.

Diferentes fragmentos del argumento y las ilustraciones de ambos cuentos estaban desordenados. De esta forma, nuestro objetivo era, en primer lugar, separar los elementos correspondientes de cada historia y, posteriormente, ordenarlos correctamente según la secuencia lógica de los sucesos.

La tarea de llegar a un consenso sobre el orden no resultó sencilla, ya que descubrimos que algún miembro de un mismo grupo conocía el relato de forma distinta; ya que a veces existen variaciones en los detalles de un mismo cuento. Esto reflejó cómo los cuentos populares, transmitidos oralmente a lo largo del tiempo, pueden adquirir diferentes formas según la tradición o el narrador.

Gracias a las familias por vuestro tiempo, compromiso y por hacer de esta tarde una experiencia lectora especial.