Hores d’ara, ningú té cap mena de dubte que si morim és perquè som éssers vius. Dins del Projecte d’aula Preparem el Comiat, aprofitem també per parlar de la importància d’una bona salut física, mental i emocional. Aquesta setmana hem descobert un element del nostre cos humà, molt desconegut: el nervi vague, a partir d’un text anomenat SABOREA UNA VIDA LENTA Y EXTRAORDINARIA. Després de la lectura comprensiva en hem centrat en representar els 8 elements claus per tenir el nervi molt saludable:
La nutrició, entesa com alimentació, hidratació i oxigenació.
El moviment a l’aire lliure.
El dormir reparador.
La regulació circadiana gràcies a la llum diurna i la foscor nocturna.
La connexió amb nosaltres mateixos/es.
La connexió amb el grup; som éssers socials per naturalesa.
La connexió amb la natura, que es coneix com earthing.
I la connexió amb alguna cosa superior a nosaltres (propòsit, missió i valors vitals).
D’aquest material hem creat un esquema on reflexionar sobre nosaltres mateixos. I arribat aquest moment ho relacionem amb les accions que ens hem proposat dur a terme, que tenim guardades en els nostres pots personals, per aconseguir la fita que cadascú s’ha definit. Ha estat interessant la conversa generada sobre la nostra tribu que escollim i les amistats, arribant a la conclusió generalitzada que som més afortunats/des del que ens imaginàvem.
Mentre esperem que deixi de ploure per poder tornar a fer la recerca de la informació que ens falta dels parcs per acabar d’omplir el quadre de doble entrada, realitzem la darrera tasca de la llibreta d’exploradors i exploradores.
Hem d’imaginar-nos quin seria el nostre parc ideal després de veure tots els parcs de Vilanova. Cada infant té una idea de parc diferent i totes són molt interessants.
Cada Pinotxo ha de dibuixar el seu parc ideal i després fer el comptatge de tot allò que ha dibuixat i fer una observació del parc. Han d’escriure allò que per ells i elles és imprescindible que tingui el seu parc.
Per tal de separar aquesta feina de la resta, retallem un cartell i l’enganxem en l’últim separador de la llibreta.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta 27 del nostre projecte.
El cor és el múscul que més treballa de tot el nostre cos. Batega 100.000 vegades al dia, bombeja uns 5 litres de sang cada minut i ho fa dia i nit sense necessitat d’endollar-nos cada nit. Diem que és tan especial perquè envia sang a tot el nostre cos. La sang porta a totes les nostres cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessitem per a poder viure. El nostre cor és una espècie de bomba, però no de les d’explotar sinó, com les bombes d’aire amb les quals inflem les rodes de les bicicletes, el que passa és que en comptes d’aire, impulsa sang.
Unes quantes curiositats sobre el cor
Segons l’Institut del Cor de Texas, si el cor fos una font, la seva potència faria que la sang arribés a 10 metres d’alçada.
El cor humà és capaç de bategar durant un temps fora del nostre cos ja que genera els seus propis impulsos elèctrics.
Sabíeu que escoltar música mentre es fa exercici, ajuda a oxigenar el cor? Sembla ser que la música augmenta el diàmetre dels vasos sanguinis i fa que la sang circuli millor.
Aquestes i moltes més curiositats les hem estat investigant aquests dies de projecte, del qual n’hem fet un tancament amb l’experiment “Com bombeja el nostre cor?”.
Aquesta setmana hem continuat amb les normes de funcionament dels llenguatges que estem creant, però a més, i fruit de les inclemències meteorològiques, que ens tenen una mica atabalats/des, hem experimentat amb una tècnica de dibuix molt divertida. Parlem de Ballpoint Pen Drawing, si bé, nosaltres l’adaptem als nostres mitjans materials. Aquesta experiència és la que documentem en aquest article.
Per practicar la tècnica hem descobert a un artista que la fa servir molt, el Cody James. Hem xafardejat la seva finestra al món, una pàgina web que li serveix de plataforma per donar-se a conèixer i vendre els seus treballs, https://codyjamesbycody.com/, i ens hem inspirat en les seves obres.
En aquest procés hem accedit a la informació disponible en llengua anglesa, i ens hem adonat que, centrant-nos en les paraules clau, podem entendre molt més del que ens imaginem. També li hem posat una edat aproximada, deduint-la dels seus jocs d’infància i els dibuixos animats que explica que mirava de petit.
I, de nou hem parlat del preu de les obres d’art per concloure que el seu treball és força més assequible per a nosaltres; per poc més de 5€ tindríem una obra d’art autèntica. Qui sap quan valdrà d’aquí a 50 anys? O 100 anys?
Quan hem començat a mirar les seves obres s’ha generat un clima molt interessant. Els Backups tenim ganes de provar-ho, però serà possible generar els efectes i les profunditats que l’artista crea? Per fer-ho més senzill cadascú ha buscat amb els chromebooks una imatge inspiradora i l’ha dibuixada de manera molt superficial, per no deixar rastre. A partir d’aquest moment ha començat el divertimento, fent gargots i superposant els colors, des del més clar al més fosc. Ràpidament tot ha començat a mostrar-se i l’entusiasme ha anat creixent, veient-ne els fruits de l’esforç. Però el millor premi ha estat, quan ja recolliem, han començat a arribar altres companys i … els GUAU!!! que exclamaven. Una experiència motivadora, sense cap mena de dubte. Probablement ja hem trobat l’artista i la tècnica que mostrarem en la proposta final del Projecte de Comunitat.
Al llarg d’aquestes últimes sessions hem estat parlant dels nutrients. Això va sorgir arran de l’estada al Camp d’Aprenentatge de Juneda, on vam començar a preguntar-nos què són realment els nutrients i quin paper juguen en el nostre cos.
Per resoldre aquest dubte, vam decidir utilitzar el diccionari digital, una eina que ens va obrir les portes a una definició més precisa. No obstant això, en aquesta definició va aparèixer un terme que ens va cridar especialment l’atenció: digestió. Així doncs, una nova pregunta va sorgir: què és la digestió?
A través de la conversa en grup, vam compartir les nostres idees i ens vam adonar que, tot i tenir molts punts en comú, també hi havia moltes dubtes. Vam fer un dibuix inicial on cadascú va plasmar com s’imaginava el recorregut que fa un aliment dins del nostre cos.
A la següent sessió, vam decidir aprofundir en el tema i vam buscar informació en llibres tant de la biblioteca de l’escola. Aquesta recerca, feta per parelles, ens va permetre descobrir paraules clau i conceptes nous que abans no coneixíem. Amb aquest nou coneixement, vam tornar a dibuixar el cos humà, però aquesta vegada amb molta més precisió. Vam afegir els òrgans implicats en la digestió i vam intentar representar el camí que segueix l’aliment des que entra al nostre cos fins que es transforma en nutrients.
Aquest dimarts els Rovellons hem anat a Can Papasseit per compartir un matí de jocs amb els nens i nenes de 1r de les altres escoles de Vilanova, Pompeu Fabra i Joan Maragall.
Aquesta activitat municipal consisteix a compartir plegats diferents jocs: construccions grans i petites, jocs d’enginy, trencaclosques, jocs motrius i d’habilitat.
En arribar, hem fet una gran rotllana i l’Ajuntament ens ha convidat a esmorzar coca amb xocolata. Tot seguit, hem pogut anar lliurement per les diferents propostes, jugant amb companys de classe i infants dels altres centres.
Ha estat un matí especial en què ens ho hem passat molt bé. I així ens ho expliquen a través dels seus dibuixos i escrits.
Com que vam veure que cada grup havia fet un plànol diferent del pati, decidim fer un de conjunt per tal de veure si entre tots i totes som capaços de fer una rèplica més exacte del pati.
Per tal de facilitar la tasca i per poder-nos ajudar una miqueta més, en comptes de fer servir els dibuixos que vam fer nosaltres, utilitzem fotografies reals dels diferents espais i elements que formen part del nostre pati.
Col.loquem un paper d’embalar ben gran al terra i totes les fotografies al costat. Cada nen i nena agafa una de les fotografies, la retalla i la col.loca on creu que està situat. Abans de començar a col.locar les imatges, marquem en un guix, a terra, on està la pista, la paret blava, i els arbustos.
Anem col.locant les diferents parts del pati, però ens costa posar-nos d’acord, a més continuem tenint problemes a l’hora de com enganxar la fotografia, ja que segons on estiguem situats la veiem d’una manera o una altra.
Al veure que continuen tenint la mateixa dificultat els parlem dels conceptes PLA i VOLUM. Els expliquem que les coses del pati tenen volum i que les fotografies són planes. Parlem de què vol dir volum, i un nen diu que podríem fer una maqueta del pati, perquè així ens seria més fàcil poder col.locar les coses.
Pensem que és una bona idea i decidim que en les properes sessions construirem una maqueta del nostre pati.
Acabem d’enganxar totes les fotografies i la propera setmana escriurem el nom de totes les parts que formen part del nostre pati.
La Lídia ens ha explicat que ens dóna els diners per anar a l’Ingravita a escalar però que si podem arribar-hi caminant millor, perquè un autobús és molt car. Els SobreRodes sabem que l’Ingravita està a Igualada, però podem arribar-hi caminant? Per saber-ho hem buscat a internet on és l’Ingravita i hem observat que està molt aprop de l’Abacus. El Gerard ens ha explicat que els nens i les nenes del grup PINTACARES van anar a l’Abacus a comprar maquillatge i van anar-hi caminant; així doncs, segurament nosaltres també podrem fer-ho! Tot seguit, hem continuat investigant com arribar-hi: ho hem buscat al Google Maps i ho hem marcat en un mapa per no perdre’ns. Hem pogut observar que tardarem uns 33 minuts per arribar-hi; el mateix temps que aproximadament dura l’estona del pati.
A la nota que vam rebre de l’Ingravita ens explicava que si voliem escalar el preu era de 5 euros per cada nen o nena. Els SobreRodes hem decidit calcular quants diners ens costaria escalar a tot el grup, i ho hem fet amb l’ajuda del Multilink: cada nen i nena ha agafat 5 peces i posteriorment hem contat quantes peces teniem entre tots i totes. Com que som 13 infants SobreRodes el resultat ha estat 65. Ens costa 65 euros anar tots i totes a escalar! Una vegada hem tingut clar aquest preu hem anat a buscar la Lídia per demanar-li aquests diners per anar a escalar. La resposta ha estat que sí, ja que és molt important per al nostre projecte. Així doncs, el dia 26 podrem anar a escalar a l’Ingravita!
Fa unes setmanes l’Ingravita ens va contestar la nota que els havíem enviat. En aquesta nota posava que estaven molt contents de que vulguéssim anar a fer-los preguntes. També ens explicaven que si volíem escalar el cost era de 5 euros per nen o nena i ens proposaven anar-hi el proper dimecrs 26 de març.
La nutrició, entesa com alimentació, hidratació i oxigenació.
El moviment a l’aire lliure.
El dormir reparador.
La regulació circadiana gràcies a la llum diurna i la foscor nocturna.
La connexió amb nosaltres mateixos/es.
La connexió amb el grup; som éssers socials per naturalesa.
La connexió amb la natura, que es coneix com earthing.
I la connexió amb alguna cosa superior a nosaltres (propòsit, missió i valors vitals).
