CUINEM “LECHE FRITA”

O maior elo de ligação entre a natureza e a cultura passa pela culinária, conhecer melhor o ingrediente e utilizar o seu potencial é o primeiro passo para conservar um planeta, é isso que precisamos de transmitir às pessoas”, Alex Atala.
“El vincle més gran entre natura i cultura és a través de la cuina, conèixer millor l’ingredient i aprofitar el seu potencial és el primer pas per conservar un planeta, això és el que hem de transmetre a les persones”, Alex Atala, cuiner brasiler.

Els Quefirs teníem ganes de cuinar i vam acordar a la classe fer recerca a casa de receptes que puguem realitzar a l’escola. Mentrestant, el dimecres passat la Cristina ens va portar una recepta de nom peculiar: leche frita. “La llet es pot fregir?”, va sorprendre’s algú. Sense una resposta clara a la pregunta, vam passar a llegir amb atenció els ingredients i els passos a seguir per poder comprendre-la i preparar-nos prèviament.

Litres de llet, grams de farina, ous, culleradeta de vainilla,
grams de sucre, canyella, pell de llimona i taronja, oli…

Cortar, pelar, hervir, añadir, colar, remover, disolver,
retirar, mezclar, verter, enfriar, calentar, rebozar…

Després de preparar tots els ingredients i de rentar-nos molt bé les mans, ens hem organitzat en dos grups per a treballar més còmodament. Hem anat seguint pas a pas, amb atenció i calma, compartint els diferents moments amb prudència vigilant amb els perills que teníem al voltant. Però cuinar també ens ensenya a tenir paciència i, en aquesta recepta, hem hagut tenir-ne i molta. Després d’aconseguir la barreja perfecta entre llet, farina i sucre, aromatitzada amb pells de cítrics, canyella i vainilla, hem hagut d’esperar que es refredés per portar-la unes hores a la nevera de l’escola.

A la tarda, recordem els passos seguits al matí per saber continuar i ens tornem a rentar les mans; higiene i paciència, paciència i higiene! Anem a buscar a la nevera la nostra safata i observem com la massa ha adquirit consistència, ara és més sòlida! La tallem en trossets i preparem la resta dels ingredients per passar a l’arrebossat. De mica en mica anem obtenint els trossets arrebossats i la Cristina els passa per l’oli que ja és calent, fregim la llet!

Un cop tenim tots els trossets fregits, esperem que es refredin una mica i passem al tast! Coincidim tots i totes amb què ens ha sorprès el sabor, a la gran majoria ens ha encantat i volem repetir! Deixem alguns trossets per deixar provar als mestres de l’escola i passem repartint-los, ens feliciten per la feina, ja som una mica més experts i quasi quasi… uns grans XEFS!

Cuinar sempre és una bona oportunitat per posar-nos a prova; mostrar-nos atents i prudents alhora de col·laboratius i generosos amb la resta de companys, però també valents a l’hora de provar noves textures i sabors. Cuinar també ens ajuda a descobrir i experimentar amb el llenguatge i la ciència, entendre conceptes i vivenciar transformacions!

REPRESENTANT ELS FUTURS CANVIS CONSENSUATS DEL JARDÍ

“Reunir-se és el principi, seguir junts és avançar, treballar junts és l’èxit”, Henry Ford.

Després d’uns mesos documentant-nos sobre diversos aspectes importants sobre els arbres que tenim al jardí, però també sobre les plantes en general, comencem a pensar en els canvis que volem aconseguir en aquest espai que volem reconstruir.

Primerament, treballem de manera individual, cadascú de nosaltres imagina i pensa en elements i materials nous per poder afegir. Alguns d’ells els tenim clars, ja que han anat apareixent en moltes de les converses que hem mantingut al llarg d’aquest projecte. A més a més, la Cristina ens mostra fotografies de jardins diferents que ha trobat, alguns d’escoles i d’altres espais públics. Entre les nostres idees individuals i la nova inspiració, ens atrevim a dibuixar aquest jardí acabat. Quan el tenim acabat, el pengem al costat del primer dibuix que vam fer del jardí, un dibuix al natural en blanc i negre. Amb totes les nostres obres penjades, passegem per observar-les amb deteniment. Aquesta passejada no només ens serveix per compartir les noves idees de cadascú sinó que ens adonem de com hem millorat a l’hora de dibuixar! Ens sorprèn veure com som més detallistes i cuidem les formes, les proporcions i la ubicació dels elements; i ens anem felicitant discretament.

Més tard, ens hem trobat a la rotllana per prendre decisions importants. “Què volem al nostre jardí?”, hem deixat anar i, de mica en mica, moltes mans han volgut compartir tot el que pel cap bullia. Representar les nostres idees a través del dibuix i poder observar de manera visual les idees dels altres ens permet una comprensió més detallada. Aquest fet provoca que pràcticament totes les Alícies vulguin participar i aportar, i així creix i s’enriqueix el nostre projecte, però també així ens sentim partícips i responsables de la transformació que pretenem. A la pissarra digital hem anat fent una llista de totes les idees consensuades entre tots i totes, i després ho hem documentat a la llibreta. Per acabar de representar tots aquests canvis nous hem repartit una fotografia en blanc i negre del nostre jardí actual. Cada Alícia ha dibuixat i pintat cadascun dels nous elements i els ha enganxat sobre la fotografia en l’espai on se l’imagina.

I amb aquesta fotografia acabada, cadascú a distribuït sobre una cartolina els tres treballs visuals sobre el jardí que mostren la nostra evolució tant pel que fa al dibuix com a les idees.

L’AURÓ BLANC I L’AURÓ NEGRE

“Todo consiste en practicar, observar y tener la debida paciencia. El progreso no tiene límites. Hay mucho que aprender”, Alex Raymond.

Gràcies a l’observació de l’Israa i la Tasnim, hem pogut posar-li nom a dos arbres més del nostre jardí. La pista per esbrinar-ho ha estat el fruit que vam recollir mesos enrere, la disàmara. Aquest fruit de forma peculiar, ha estat un dels materials més utilitzats al nostre sorral en estones de pati per jugar. Qui ens havia de dir que era un petit tresor, ja que a a més a més de guardar en l’interior les llavors d’un arbre, ens ajudaria a poder posar nom a dues espècies més del jardí, l’AURÓ!

Amb els Chrombooks hem volgut buscar més informació sobre aquest arbre per a emplenar una fitxa tècnica. Just quan buscàvem dades més concretes, hem descobert que hi ha moltes espècies diferents d’aquest arbre, però que les més comunes en la nostra zona són la d’auró blanc i la d’auró negre. “I quina espècie tenim al nostre jardí?”, ens hem preguntat. Per saber-ho no hem tingut més remei que buscar informació de totes dues per tal de saber les diferències entre l’una i l’altra.

Llegint amb atenció hem anat prenent nota per després compartir-ho en gran grup. Després de la nostra conversa acordem que la mida de les fulles i el color de l’escorça són les característiques que ens poden ajudar a diferenciar-los! Per una banda, mesurem les fulles que tenim al collage de la classe i comprovem que, les que tenim amb la mateixa forma, no són de la mateixa mida. Comencem a pensar que podríem tenir un auró de cada… però per acabar de comprovar-ho decidim baixar al jardí per mirar el color de les escorces. En la informació trobada ens explicava que les línies que dibuixen l’escorça així com el color són diferents. Ens prenem el nostre temps i observem amb atenció. Sobretot ens detenim en els talls de les branques i corroborem un cop més que, efectivament, en tenim un de cada! Al nostre jardí tenim un auró blanc i un auró negre!

Com a curiositat hem descobert també que, la fulla de la bandera del Canadà, és la fulla d’un auró, en aquest cas, d’auró roig, una altra espècie més a afegir a la llista!

EL DICTAT PREPRAT: UN CAMÍ CAP A L’APRENENTATGE DE L’ORTOGRAFIA

Irene Rigau, exconsellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Hem de recuperar el valor de l’ortografia perquè vol dir que recuperem el valor de la qualitat.

Aquest curs hem introduït una nova proposta d’aprenentatge a la classe de la Tanit: el dictat preparat. Però, per què fem aquesta activitat i quins beneficis té? En aquesta entrada us ho expliquem!

L’objectiu principal d’aquesta activitat no és només escriure sense faltes, sinó adquirir eines per millorar progressivament. A través del dictat preparat, les Tanits aprenen a:

  • Guanyar fluïdesa a l’hora d’escriure: en practicar un text prèviament, l’alumnat es familiaritza amb les paraules i les estructures gramaticals.
  • Desenvolupar tècniques d’estudi: es tracta d’un exercici d’organització i preparació personal que fomenta l’autonomia.
  • Treballar valors com la responsabilitat i la perseverança: preparar-se el dictat amb temps implica esforç i constància.
  • Assimilar l’ortografia arbitrària mitjançant la memòria visual: moltes normes ortogràfiques no segueixen una lògica clara (per exemple, saber si una paraula s’escriu amb “b” o amb “v”), i una de les millors maneres d’aprendre-les és veient-les escrites correctament moltes vegades.

Dins l’àmbit de la programació neurolingüística (PNL), sabem que el cervell aprèn a través de la repetició i l’associació visual. Quan els nens i les nenes llegeixen i copien correctament una paraula diverses vegades, creen una imatge mental que els ajuda a recordar-la en futurs escrits. Això és clau per a la interiorització de l’ortografia. Per tant, com més vegades vegin i escriguin bé una paraula, més fàcil els serà recordar-la després!

La col·laboració de les famílies és clau per a l’èxit d’aquesta proposta. Us animem a acompanyar els vostres fills i filles en la preparació del dictat amb aquests senzills gestos:

  • Reservar uns minuts al dia per repassar el dictat junts.
  • Llegir-los el text en veu alta i demanar-los que el repeteixin o l’expliquin amb les seves paraules.
  • Animar-los que el copiïn a mà i després el comparin amb l’original.
  • Motivar-los i valorar el seu esforç, independentment del resultat final.

Amb aquesta proposta, ajudem les Tanits a ser més autònomes, a millorar la seva ortografia i a adquirir hàbits d’estudi que els serviran per sempre.

TARDES DE PROPOSTES D’APRENENTATGE

El dimarts a la tarda ens tocava fer propostes d’aprenentatge, però primer, vam estar observant la tempesta durant una estona. Vam estar molt entretinguts i vam poder veure caure calamarsa.

Al cap d’uns minuts, ens vam posar a dur a terme les diferents propostes que teníem preparades. Dins de l’espai de pintura vertical, vam decidir pintar el pati plovent.

HEM FET UNA SORTIDA PER ANAR A COMPRAR PLANTER.

Després de preguntar als pinotxos i decidir anar a comprar el planter de bledes, a la botiga de les germanes Garcia, vam trucar per telèfon a la botiga i ens van dir, que no en tenien. Ens van donar diferents opcions; planter de pebrots, d’enciams, de fonoll, de maduixes…

Entre tots, vam decidir que preferíem plantar maduixeres. Ahir al matí, vam anar a demanar diners a la Lídia per poder anar a fer la compra.

Vam fer una petita ruta pel poble, amb el nostre mapa, i vam aconseguir arribar a la botiga. Molt contents, vam demanar planter de maduixeres i vam tornar cap a l’escola a esmorzar.

Anem a l’estudi de gravació!

Després de setmanes de molta dedicació, assajos, nervis i entusiasme, hem culminat el nostre projecte de cançó amb la gravació. Una experiència enriquidora i emocionant per a tots.

Aquest passat dilluns hem anat a un estudi de gravació d’Igualada a gravar la nostra proposta de cançó. Tal com vam estar buscant i parlant a l’aula, finalment hem seguit l’estil de la cançó «We are the world», cantant les diferents frases de les estrofes per parelles i la tornada conjuntament per tal de potenciar-la i donar-li força.

Gravar les estrofes en parelles ens ha permès que cada membre del grup aportés la seva pròpia expressivitat i entonació, enriquint així la diversitat i profunditat de la cançó.

Pel que fa a les tornades, les hem enregistrat en grups de cinc alumnes, un agrupament pensat per crear un cor equilibrat, on cada veu complementés les altres, donant com a resultat una sonoritat cohesionada i precisa.

L’ambient a l’estudi ha estat de sorpresa, complicitat i aprenentatge. Sorpresa al veure l’enorme taula de so que disposaven, complicitat mirant-nos, ajudant-nos i animant-nos en cada moment de gravació i aprenentatge perquè hem après a cantar sols amb auriculars, seguint tempos i indicacions i vivint una experiència que no oblidarem mai i que presentarem en públic a l’escola, el divendres 21 a les 16:00 al gimnàs per a tota la comunitat educativa del Marta Mata.

Un cop finalitzada la gravació, ens hem dirigit al Parc Central, on hem dinat i compartit una estona de jocs. Els mestres han proposat activitats dinamitzades que ens han fet riure i moure, però també els que han volgut han tingut temps per jugar de manera més lliure, escollint les activitats que més els venien de gust.

HA ARRIBAT EL MATERIAL QUE HEM DEMANAT D’EDUCACIÓ FÍSICA!

Després d’elaborar el pressupost amb el full de càlcul dels materials que vam escollir, vam escriure una carta dirigida a l’equip directiu de l’escola per demanar l’aprovació de la compra.

L’equip directiu ens va respondre amb una altra carta en què ens comunicaven que havien parlat amb el mestre d’Educació Física, el Dani, i que li donaven permís per fer la compra. Amb aquesta confirmació, el Dani va procedir a fer la comanda.

Aquesta setmana, ens ha arribat tot el material! Amb molta il·lusió, el vam portar a la classe, on entre tots el vam obrir, vam comprovar que tot estava en ordre i vam gaudir d’aquest moment tan especial. Després, el vam portar al quartet del material d’Educació Física perquè tota la comunitat educativa el pugui utilitzar i gaudir-ne a partir d’ara.

Aquesta experiència ens ha permès entendre tot el procés de compra, des de la selecció, el pressupost, el full de càlcul i fins a la recepció del material, i ens ha fet sentir protagonistes d’un projecte real i útil per a tota l’escola. Sens dubte, ha estat una vivència molt enriquidora que ens ha ensenyat responsabilitat, gestió econòmica i treball en equip!

COM FUNCIONA UN LLENGUATGE?

Aquesta setmana hem començat a parlar de les normes de funcionament que hi ha en el llenguatge i han sortit algunes paraules que ara prenen un nou sentit, com ortografia o gramàtica. No es tracta de fer-nos experts en lingüística, encara tenim temps per ser-ho! La intenció és reflexionar sobre la importància d’establir unes normes de funcionament comunes i posar-nos d’acord.

De fet, la importància està en adonar-se que sense totes les regles no hi hauria comunicació, tot i que una comunicació efectiva no es redueix a les regles ja que té altres implicacions extralingüistiques com la postura corporal, els moviments que fem mentre parlem, el to, ritme o la intensitat de la nostra veu.  Tots aquests elements formen part del llenguatge i els hem de tenir presents.

Imatge extreta de:  otosarmientogeovanny.blogspot.com/2018/10/diferencias-entre-lengua-linguistica.html