Aquesta setmana ens hem iniciat en la comprovació de les normes del nostre llenguatge, per saber si són comprensibles, senzilles i d’utilitat, validar-les o modificar el que convingui. Tots els grups pensen que el seu treball està molt ben lligat i els costa de posar-se en el punt de vista dels possibles aprenents (la resta d’infants de l’escola i les famílies). Hem començat a parlar de com ens imaginem l’exposició-fira i de com donarem accés al nostre material als altres. Però avui, amb les graelles dels ABC fetes i les normes acabades, ho hem experimentat nosaltres.
Ja en els primers segons han començat a aparèixer dubtes i crítiques. Vaja, crear un llenguatge és més complicat del que ens havíem imaginat! Avui només n’hem pogut provar un. La propera setmana provarem la resta de propostes, per tal de fer-ne una llista de suggeriments per a possibles modificacions. I és que, si nosaltres, que estem tant posats en el tema, hi trobem ambigüitats, quants dubtes es podran generar en les altres persones???.
Aquest és un procés d’autoavaluació molt interessant i imprescindible. Quins canvis són necessaris i com m’enfronto a la crítica d’una feina que hem fet en grup i ens ha costat tant? I és clar tot és important, tant la fita com el camí, però aquí i ara, nosaltres hem de posar atenció i intenció en el procés per tal que la fita sigui un èxit que ens perduri en la memòria.
Fa molt temps, quasi al començament del projecte, vam llegir una notícia. La notícia de l’AI-DA, una robot humanoide artista capaç de pintar, dissenyar i crear obres d’art, ens va obrir les portes a un món de preguntes i descobriments. A partir de la seva obra de 2 metres d’alçada, vam començar a explorar conceptes matemàtics, mides i fins i tot la història de l’art, tot això de manera col·laborativa.
Els Wifis els va cridar l’atenció la mida de l’obra d’art que havia creat l’AI-DA, un retrat de la primera persona que va parlar d’IA, l’Alan Turing.
El primer que ens plantegem és respondre’ns quant és dos metres per posteriorment poder saber quant ha de mesurar cada llenç per aconseguir que cada wifi pugui aportar una part d’aquesta.
Quant és dos metres?
En parlar de l’obra de l’AI-DA, ens vam preguntar: “Què vol dir que una obra faci 2 metres?” Per entendre-ho, vam comparar aquesta alçada amb coses que ens eren properes. Per exemple, el David ens va dir que feia 1,49 m, i així vam començar a mesurar-nos entre nosaltres. Alguns van preguntar a casa la seva alçada, mentre que d’altres es van mesurar directament a l’escola.
Després d’anotar les dades, ens vam col·locar per ordre d’alçada i vam fer una foto. En projectar-la a la pissarra, ens vam adonar que algunes mesures no coincidien, com en el cas de l’Ayrton. Això ens va portar a revisar com ens mesuràvem: alguns no recolzaven la cinta mètrica en una superfície plana, i la Paula i el David van descobrir que, si la posaven al revés, els números no quadraven. Finalment, entre tots, vam trobar la manera correcta de fer-ho.
Quant ha de mesurar un llenç per aconseguir fer una obra de 2 metres?
L’Abraham va recordar que a l’ACTION hi ha llenços d’1 metre, i vam deduir que en necessitaríem dos per arribar als 2 metres. Així que vam començar a plantejar com fer un retrat gegant, però primer havíem de consultar-ho amb la Lídia, la persona que gestiona els diners de l’escola.
Mentrestant, ens vam proposar visualitzar la nostra obra d’art. Encara ens quedava descobrir quant havia de mesurar exactament cada llenç per aconseguir una obra d’art de 2 metres. Vam experimentar amb molts materials, tot prenent de referència, de nou, objectes propers: la porta, la taula, llibres… Finalment, l’Aitor va tenir la idea d’agafar paper d’embalar.
Un grup va proposar tallar un tros de 2 metres de llarg, i després es van adonar que si en tallaven un altre igual, podrien crear un quadrat de 2×2 metres. Però el repte no acabava aquí: havíem de dividir-lo en 8 trossos iguals.
Després de provar diferents estratègies, vam descobrir que podíem repartir 4 trossos en cada meitat, treballant amb conceptes com la meitat, el doble, la divisió i els múltiples. Finalment, ho vam aconseguir, i ara tenim clar com han de ser les mides per crear entre tots una obra d’art col·lectiva de 2 metres.
Anem a comprar a l’ACTION
Tot i que ja sabem què hem d’anar a comprar aprofitem l’avinentesa per situar-nos en un mapa i pensar com un robot. El Joel, la persona que fa pràctiques de mestre amb nosaltres, no és de Vilanova i no sap com arribar-hi des de l’escola. Ens proposem escriure unes indicacions.
Necessitem un mapa. Primer agafem el d’Espanya i ens adonem que amb aquell mapa no podem explicar com arribar a on volem. Estem a prop del passadís dels mapes i decidim sortir a fora. Comencem a mirar-los tots i ens anem situant. Arribem al mapa de Vilanova i és llavors que tenim clar que és aquell el que hem d’agafar.
El posem a terra i d’entrada cada WIFI pensa i col·loca una peça allà on creu que està l’Action. Quan col·loquem la peça, expliquem i justifiquem els motius. En aquest conversar anem descobrint plegats on es troba la botiga i fins i tot en situem d’altres. Recordem i compartim amb els Tintins del grup una paraula important que vam aprendre el curs passat punt de referència. A continuació, situem l’escola en el mapa i des de l’escola ens proposem establir junts una ruta. Estem tots d’acord que per arribar-hi podem utilitzar diferents rutes, però volem ser ràpids i ens cal planificar-la bé.
Amb plastilina anem traçant diferents rutes. Finalment, triem la de color groc perquè és la més curta, perquè té menys corbes, és més recta.
Ara és el moment d’escriure en paper les indicacions. Hem de pensar com un robot!
Sortim i fem mig gir a l’esquerra.
Anem recte fins al final del carrer.
Passem el pont.
…
Quan acabem, decidim seguir les nostres indicacions. Dos secretaris aniran anotant les indicacions per després comprovar si ho hem fet bé. Ja estem preparats per anar a comprar!
Quan arribem a l’Action cerquem entre tots el passadís dels llenços. El primer que observem és que no hi ha llenços de la mida que necessitem i, per tant, hem de prendre decisions importants. Anem mirant totes les mides però també els preus! Som conscients que no ens podem gastar molts diners!
Finalment, decidim que hem de comprar 8 llenços de 50X50 cm. Per anar bé n’hauríem de comprar dos per cada Wifi, és a dir, 16 llenços, però ràpidament veiem que:
És difícil fer un autoretrat amb dos llenços diferents.
És molt gran!
Val molts diners. Si en comprem dos per cadascú, costarà el doble, quasi 100 euros!
Allà mateix, intentem fer un càlcul aproximat.
Acordem que tot i que la nostra obra amb el llenç no farà dos metres ja ens inventarem alguna cosa.
El següent entrebanc amb què ens trobem és que al prestatge només hi ha 7 llenços d’aquesta mida i en necessitem 7! Hem de preguntar si n’arribaran més. Ens dirigim a una persona que treballa allà i li fem la consulta. Ens explica que segurament en uns dies n’hi haurà més i ens assegura que al magatzem ara mateix no en queda cap. Per tant, les mestres ens haurem d’escapar un altre dia a buscar el que falta.
Ara si, ens toca anar a pagar. Ho fa un de nosaltres.
En arribar a l’escola només ens queda documentar tot aquest procés i comprovar que les indicacions que hem escrit eren correctes.
Ens sentim molt satisfets. Per fi tenim entre les nostres mans el llenç que necessitem per fer la nostra obra d’art per l’exposició!
Divendres passat, la classe de les Matildes vam fer una petita aturada a les activitats de composició amb el teclat que hem estat treballant durant aquestes últimes sessions de música. Aquest projecte, que hem dut a terme amb la Carla en classe partida, ens ha permès experimentar amb la creació musical i elaborar petites peces amb una estructura A-B-A de vuit compassos.
Durant la sessió, vam escoltar les diferents composicions i vam compartir les nostres impressions sobre cada creació. Entre tots, vam valorar tant les fortaleses com les possibles millores de cada peça, aprenent a identificar elements musicals com la melodia, el ritme i la coherència estructural. Ha estat molt interessant veure com, a partir d’una mateixa proposta, cada grup ha desenvolupat una peça única i personal aplicant els diferents conceptes treballats a l’aula.
En aquestes setmanes que venen, seguirem amb aquest projecte i també amb el de danses tradicionals i activitats de llenguatge musical a partir del joc.
Divendres passat, la classe dels Petits Prínceps vam posar el punt final a les activitats de composició amb el teclat que hem estat treballant durant aquestes últimes sessions de música. Aquest projecte, que hem dut a terme amb la Carla en classe partida, ens ha permès experimentar amb la creació musical i elaborar petites peces amb una estructura A-B-A de vuit compassos.
Durant la sessió de tancament, vam escoltar les diferents composicions i vam compartir les nostres impressions sobre cada creació. Entre tots, vam valorar tant les fortaleses com les possibles millores de cada peça, aprenent a identificar elements musicals com la melodia, el ritme i la coherència estructural. Ha estat interessant veure com, a partir d’una mateixa explicació, cada grup ha desenvolupat una peça única i personal.
Aquestes properes setmanes seguirem treballant amb l’aprenentatge de les cançons del Petit Príncep, les danses tradicionals i també començarem a practicar la batucada. Veieu que venen setmanes molt intenses de feina!
El passat divendres, finalment, es van obrir les votacions del concurs “Tenim veu!” organitzat pel Síndic de Greuges de Catalunya que busca l’himne dels drets dels infants al qual participem amb la cançó “Benvinguts Drets”. Aquestes votacions romandran obertes fins el dia 21 d’Abril i ens faria molta il·lusió comptar amb el vostre vot.
L’enllaç és el següent: https://miniurl.com/TenimVeu_MartaMata i finalitzar el procés de manera correcta pot resultar una tasca complexa. Així que com que no ens agradaria que es perdés cap vot pel camí anem a detallar-lo:
1- Accedirem a l’enllaç i clicarem VOTAR a la cançó dels TINTINS
2- Seleccionarem dues cançons més que ens agradin i posarem la tecla CONTINUAR.
3- Introduirem el CORREU ELECTRÒNIC amb el qual ens vulguem registrar i CONFIRMAREM l’enllaç que ens enviaran en aquest. (aneu alerta que no el rebeu a promocions o spam)
4- CONFIRMAREM VOT
5- I si encara disposeu d’uns minuts més i us ve de gust… podeu compartir l’enllaç a la vostra família i amics!
ÉS IMPORTANT RECORDAR QUE LES VISITES AL YOUTUBE I ELS M’AGRADA, NO SUMEN VOTS!
Després de la visita de l’expert en disseny gràfic i teatre, el Jordi, ens vam posar a dissenyar el nostre futur logotip.
Tothom tenia molt clares les característiques que havia de tenir i les formes i colors més adequades perquè, un cop acabat, fos un logotip senzill, clar, entenedor i es visualitzés bé de lluny.
Van sortir uns dissenys molt elaborats i ben treballats, i després de fer les votacions, de tots els escollits, els hi vam donar al Jordi i ell ens va fer un disseny amb el seu programa, que en va resultar una combinació de cada un d’ells.
El logotip resultant, té una mica de cada essència dels petits prínceps. Els ha agradat moltíssim. Estan molt orgullosos de la feina feta i el resultat.
Aquestes dues setmanes, a projecte de comunitat, hem estat observant diferents característiques de la carpeta de circ que hi havia a Montbui. Alguns companys del grup, van poder anar-la a observar en directe, altres van anar a veure’n una de Barcelona. A partir d’aquesta observació, gairebé tots van fer un dibuix de què havien vist, per posteriorment, ensenyar aquests dibuixos als companys i poder explicar-los. A partir d’aquesta observació, vam poder descobrir moltes coses. Vam començar a plantejar-nos també com podem crear la nostra carpa i quin material necessitarem.
Finalment, vam decidir escriure una carta al Rubèn del Ultramàgic, per demanar-li si ens pot donar retalls de teles, tot i que siguin de colors diferents.
Pels que no van tindre l’oportunitat de poder realitzar aquesta observació, vam estar buscant per internet carpes amb característiques diferents; colors diferents, números de puntes, mida de la carpa…
Per acabar, de manera individual, vam començar a crear la nostra pròpia carpa de circ amb plastilina, escuradents i altres materials. En finalitzar la nostra carpa, per intentar que sigui més duradora, li farem una capa de cola blanca.
Quan iniciem un projecte hi ha un llarg camí per recórrer i mai sabem cap on ens portarà.
Des d’inici de curs hem estat parlant de màquines en el sentit més ampli d’aquesta paraula. Mai ens hauríem imaginat que acabaríem parlant del cor, de mesures, de la natura o del funcionament perfecte d’un engranatge. Pot semblar que aquestes paraules i conceptes per separat no tinguin gran significat en el nostre projecte, però si les ajuntem, podem acabar dient que un ecosistema format per vegetació, animals, sol, aigua… funciona a la perfecció tan com la maquinària d’un rellotge, doncs els seus engranatges fan que les agulles es sincronitzin a cada segon, minut i hora; així com també la gran màquina que tenim tots i totes per viure: el cor.
Si a cada un d’aquests elements de la vida, els falla algun component, ja sigui, la invasió d’una espècie no autòctona en un ecosistema, el taponament d’una artèria del cor, el trencament d’una dent d’un engranatge d’un rellotge, automàticament s’esquartera aquesta unitat i aquest sistema que funciona com un vuit i no para mai, deixa de funcionar.
En el projecte del grup de Cookies, mica en mica hem teixit aquest gran recorregut amb el que hem creat un lligam entre tot el que hem vist i ens hem adonat que la vida no sols passa, sinó que tot està connectat: la natura, el cervell, el funcionament d’una màquina i el cor. Tots som una gran màquina.
Arribats a aquest punt, hem fet el tancament del subprojecte del cor, amb un núvol de paraules, unes creacions artístiques i l’experiment. També hem seguit elaborant la xarxa de coneixements en format esquema del projecte Maquinant! tot fent connexions entre el que hem fet fins ara.
Mica en mica, estem arribant al final d’aquest viatge pel que ja tenim moltes idees per la cloenda del projecte de Cookies!
“El amor a todas las criaturas vivientes, es el más noble atributo del ser humano”, Charles Darwin.
Fa uns dies el Sergi va trobar un ocell mort al nostre jardí, es tractava d’un pardal. I com acostuma a passar últimament a la nostra classe, fem la demanda de poder mirar-lo amb la lupa binocular. A la classe i després d’observar-lo (qui volia, és clar!), parlem sobre què en podem fer ara amb el cos. El record de Juneda el tenim encara present, així que decidim baixar al jardí per enterrar-lo. Ara, l’ocell serà l’aliment d’altres éssers vius del nostre jardí. I així sorgeix una nova paraula a la nostra classe: els descomponedors.
La mateixa natura té mitjans per poder “reciclar” les restes orgàniques a través de la descomposició. Sense el paper dels descomponedors a la natura, les restes de les plantes mortes, les fulles dels arbres, els animals morts i els seus excrements s’acumularien arreu. Per tant, els descomponedors tenen una funció clau en el cicle de la matèria! Són “recicladors” de la matèria orgànica, descomponen el material de tal manera que els vegetals se’n poden alimentar. I així torna a començar el cicle.
Ves per on, dies més tard l’Amàlia i la Tasnim troben un descomponedor jugant al jardí: un cuc de terra! A la classe ens el mirem amb la lupa, però també busquem informació que ens ajudi a saber una mica més sobre aquest animal. Descobrim així que el seu cos està format per anells, que la seva pell és molt delicada i que respira a través d’ella, que no té potes, però tampoc ulls ni orelles… i que és un invertebrat. “Un què?”, se sorprenen moltes Alícies. Intentem esbrinar què pot voler dir aquesta paraula, fins que el Gabriel recorda què vol dir i ens ho comparteix, “és un animal que no té ossos”. Aquesta resposta no ens deixa indiferents, alguns pensen que sembla una mica increïble, d’altres no ho veuen tan estrany. El cuc de terra ens obre un tema més a la classe: la classificació dels animals.
“Un cap ben format sempre serà millor i preferible a un cap molt ple”, Michel de Montaigne.
Aquest curs les Alícies estem descobrint que vol dir això de descomposar números. La descomposició ens ajuda a comprendre el valor de cada dígit en relació amb el nombre sencer, és a dir, entendre que un 23 no està format per un 2 i un 3, sinó que ho està per un 20 i un 3.
Per tal de facilitar aquesta comprensió, hem fet ús de les regletes Cuisenaire. Como diu Constance Kamii, “aquest material ens permet fer una interpretació comprensiva d’allò que sovint hem de memoritzar per rutina i decret”. Però per poder-ho aconseguir, primer cal dedicar un temps a la manipulació, l’observació i el joc, per poder reconèixer i identificar cada color de les regletes amb el seu valor numèric. Després, és important que els infants puguin estar en contacte amb les regletes, que comparin, juguin, construeixin, ordenin… i que tibin d’elles quan volen entendre i representar problemes del nostre dia a dia. El nostre objectiu és aconseguir agilitat en la descomposició numèrica, mitjançant aquest treball estem desenvolupant estratègies de càlcul que podran utilitzar en les futures situacions matemàtiques que es puguin trobar.
Fa unes setmanes, veient que les Alícies van desenvolupant certa agilitat en l’ús de les regletes i la descomposició, i que van guanyant seguretat en la representació simbòlica, vam introduir la suma d’aranya que és l’estratègia que fem servir a l’escola quan volem sumar. Aquesta estratègia que per a nosaltres és prèvia a l’ús de l’algoritme en vertical, ens permet poder fer càlculs partint de la descomposició per continuar comprenent la quantitat o valor numèric darrere uns nombres que cada vegada van fent-se més grans.
Us deixem un vídeo que us pot ajudar a entendre aquesta estratègia de càlcul a casa i així poder acompanyar als vostres fills i filles en la seva pràctica.
