EL BOU I LA SAMARRA DEL PATUFET

“Conversar amb els infants és acompanyar-los en la construcció del llenguatge i del pensament.”

Montserrat Fons

-Quan fa fred el Patufet es posa la samarra. 

I el bou? Que porta samarra? Que porta jaqueta el bou quan fa fred?

-Nooo

-Per què no necessita jaqueta?

-Sabeu com es fa la samarra?

El Patufet era fill d’un pastor d’ovelles. A les ovelles els creix molt el seu pèl, i els pastors el tallen quan ve l’estiu i en fan una jaqueta.

El Patufet porta una jaqueta que és pell i els cabells d’un be.

-Sabeu com és la pell i els cabells del be?

-Els bous són peluts com un be?

-Moooooo

-Com s’escalfen els bous?

-Amb la pell

-Els bous tenen una pell com els bens?

-Sí

-Tu estàs d’acord?

-No

-Tu què penses, doncs?

Aquesta és una de tantes converses espontànies que fem a l’aula per exercitar l’escolta activa, la parla, la comprensió i la formulació de preguntes (encara que semblin absurdes) perquè tot té el seu perquè.

El nostre objectiu en aquesta activitat és fomentar una conversa rica: Expressar idees, vivències i emocions, utilitzant progressivament llenguatge verbal… en interaccions amb altres

A LA CAÇA DE PETJADES

“Els infants necessiten explorar per comprendre el món: tocar, olorar, provar, moure’s i descobrir per ells mateixos. Això és la base d’un aprenentatge profund i autèntic.”

Heike Freire

Al bosc de la muntanya de Montserrat vam fer un joc de trobar petjades. Ens va agradar molt i vam tenir la sort que les mestres del Bruc ens van regalar una bosseta.

A la trobada d’aquest dimecres les hem anades descobrint totes pensant de quin animal podrien ser atenent-nos a la seva mida, si vèiem ungles, unglots, dits llargs…

Hem pogut esbrinar de quins animals es tractaven: cabra de muntanya, esquirol, fagina, gat mesquer i porc senglar.

A l’aula han aparegut també unes bandes amb petjades i amb ajuda de les petjades de guix ara ja sabem quins animals s’han passejat per la nostra aula.

N’hem descobert algunes característiques, se’ns han obert vàries preguntes que ens faran continuar investigant i el més divertit, aquests coneixements els hem posat en pràctica a la gimcana: qui fa equilibris pels marges de la muntanya? qui té l’olfacte molt fi? qui menja fruites i hortalises que troba i qui enterra els glans que troba???

Continuarem investigant.

Les activitats d’aquesta jornada ens serveixen per plantejar-nospreguntes, fer hipòtesis i iniciar processos d’investigació d’elements propers. Exemples: Quan intentem endevinar l’animal, quan sorgeixen preguntes (Per què enterra glans? Qui camina fent equilibri?…

BUTTERFLY OR MOTH?

“The moth prefers the moon and detests the sun, while the butterfly loves the sun and hides from the moon. Every living creature responds to light.”

Suzy Kassem

While we wait for our chrysalis to open and see the butterfly, we want to learn a little bit more about them. Just the other day we discovered an insect that is very similar to a butterfly… the moth.

After doing some activities to remember vocabulary we watched a video about the difference between butterflies and moths. The video in English was not as difficult as we thought: we were familiar with the topic of the video and the images helped us understand the general idea. 

To reinforce the ideas and practice a bit of reading strategies, we did some activities together on the digital screen and individually on paper. Again, reading is easy if you know the topic and the important words are marked.

Do you want to try? Click on the image and try to put the sentences in the correct space. If you do it correctly you will have a digital infographic (just like our paper version) with all the differences between butterflies and moths

MARIA LÓPEZ: PREGUNTES, DESCOBERTES I UN NOU REPTE

“Els infants aprenen millor quan poden fer preguntes i buscar respostes que els interessen.”—Loris Malaguzzi (Reggio Emilia)

Ha arribat la tarda de divendres i esperem amb il·lusió la visita de la campiona del trial, la MARIA LÓPEZ! Com és que no ve? Vindrà quan surti de la feina? La Maria treballa?

Encara que ja tenim algunes preguntes preparades, en sorgeixen de noves. Ho volem saber tot de la Maria. Quan arriba, no podem esperar per llençar-li l’interrogatori. La Maria ens resol tots els dubtes:

  • Com és la teva moto?
    • La meva moto és de trial, és lleugera i no té seient. No puc seure, sempre haig d’anar dreta a sobre la moto.
  • Quant pesa la teva moto?
    • La meva moto pesa 80 kg. Pesa menys que altres motos, ja que l’haig d’aixecar per saltar.
  • Què és això dels peus al trial?
    • Quan competim, portem els peus als pedals i hem d’intentar no posar els peus a terra, pel fet que guanya qui menys peus posa a terra. Si em falla l’equilibri, haig de posar un peu i això penalitza. He de fer molts equilibris.
  • Quants dies entrenes?
    • Entreno pràcticament tots els dies. Per guanyar, has d’entrenar molt. Ara ja s’ha acabat la temporada i no tornen a començar les competicions fins al febrer, però jo haig de continuar entrenant igualment.
  • És molt difícil el trial?
    • Sí, és difícil, però vaig començar de molt petita. A més a més, és un esport molt car, i necessitem patrocinadors perquè ens ajudin amb les despeses. Veieu tots els noms que porto al casc? Són d’empreses que em patrocinen, em compren el casc, o les rodes, o les inscripcions, etc.
  • Com és que treballes?
    • Una pilot de trial no es pot dedicar només a això, he de treballar a una altra feina. A la televisió i les revistes surten altres esports, com el futbol, però el trial no el segueixen moltes persones. Per això no ens hi podem dedicar professionalment.
  • Per què et vas dedicar al trial?
    • Perquè al meu pare sempre li han agradat molt les motos i de seguida em va cridar l’atenció.
  • Té pota de cabra la teva moto?
    • Això és molt bona pregunta, ja que les pilots decidim si volem pota de cabra a la nostra moto o no. Algunes persones la treuen, perquè es pot enganxar a les roques, però jo prefereixo portar-ne, per no haver d’estar buscant on recolzar la meva moto.
  • Per què no has portat la teva moto?
    • La meva moto només pot anar per la muntanya, no pot circular per la ciutat. No té llums, no té miralls, ni matrícula. Vosaltres em voleu veure amb la moto?
  • Síiiii!!!
    • Doncs haurem de preparar una trobada a alguna muntanya a prop de l’escola. En coneixeu alguna?
  • Sí, darrere de Can Titó.
    • Doncs si vosaltres ho prepareu, jo puc venir a fer una petita exhibició. També puc convidar a les companyes que entrenen amb mi.

Se’ns gira feina doncs, ja que haurem de planificar molt bé aquesta exhibició perquè sigui espectacular i poder així convidar a més persones a què la vegin.

Ens ha encantat conèixer la Maria i seguirem en contacte amb ella, per tal que segueixi els passos del nostre projecte.

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.

PREPARANT LA TROBADA: ESCRIVIM I PREGUNTEM A LA MARIA LÓPEZ

“L’educació és treball, és investigació, és vida.”
Célestin Freinet

Aquesta setmana ha estat plena d’emocions. Després de conèixer la notícia de la Maria López, ens hem atrevit a escriure-li un mail. Quines parts ha de tenir un correu? Primer saludem, ens presentem, escrivim el missatge i ens acomiadem. Entre tots hem decidit el text i hem anat esbrinant les lletres, segons els sons de cadascuna. Després hem copiat el missatge a l’ordinador de la Toni i li hem enviat a la Maria.

La nostra sorpresa ha estat que ha contestat de seguida, que ens vol venir a conèixer aquest mateix divendres! Ens diu que ens vindrà a veure a l’escola, però que no pot portar la seva moto, ja que només pot anar amb ella per la muntanya.

Així que ens hem posat de seguida a preparar la visita. Hem plantejat quines preguntes li volem fer, quins dubtes tenim i què necessitem resoldre. Les preguntes escollides són:

  • Com és la teva moto?
  • Quant pesa la teva moto?
  • Què és això dels peus al trial?
  • Quants dies entrenes?
  • És molt difícil el trial?
  • Té pota de cabra la teva moto?

Un cop enllestides les preguntes, les hem posat per escrit, per practicar la lectoescriptura. També hem decidit qui faria cadascuna de les preguntes, ja que alguns tenim vergonya i no ens atrevim a parlar en públic. Durant un parell d’estones hem practicat les preguntes, perquè divendres no ens falli la memòria.

Ja ho tenim tot preparat perquè vingui la Maria a conèixer els i les Pinotxos i el nostre projecte, QUANTS PINOTXOS PESA UNA MOTO!

APRENDRE DEL BOSC AMB MIRADA CURIOSA: DESCOBRIM ELS BOLETS

“La classe que passeja es posa en contacte directe amb la vida i la natura.”— Célestin Freinet

Després de les converses compartides i de mirar les fotografies de la nostra sortida al bosc amb l’Escola del Bruc, hem comprovat que en sabem molt poc dels bolets. Ens crida l’atenció la gran varietat que hi ha, de mides, colors i formes. També hem parlat del respecte a la natura i com alguns infants van fer malbé els bolets que ens anàvem trobant pel camí. A més a més, les mestres ens diuen que sempre és millor no tocar els bolets, ja que no els coneixem i n’hi ha que són verinosos!

Aquesta setmana hem consultat un llibre que ens parla dels bolets. Són de la família dels fongs i nosaltres ens pensàvem que són plantes. Els podem trobar a diferents parts del bosc:

  • Als troncs podrits.
  • Al costat dels arbres.
  • Als prats.
  • I adherits als troncs dels arbres.

També hem conegut les diferents parts del bolet: El peu, l’anell, el barret i les làmines. I ens hem atrevit a escriure entre tots la paraula BOLET.

Alguns de nosaltres ha comentat que anem al bosc amb el pare, mare, avi o àvia a buscar bolets. I també ens agrada menjar-los. Estem molt interessats en aquest món i en volem saber més.

Per cert, famílies, en sabeu molt de bolets? Voleu venir al nostre grup a explicar-nos tot el que sabeu com a bons boletaires? Us rebrem amb els braços oberts.

SERÀS EL MEU PETIT PRÍNCEP

“Converses externes i converses internes es confonen dins la nostra ment”.

David bueno

Aquest curs volem fer nostre el Petit Príncep. Gaudir-ne al màxim, sentir-lo dins nostre. La màgia del personatge i la història ens comença a tenir fascinats.

Fa uns dies hem iniciat la lectura de manera col.lectiva, una gran oportunitat per encetar converses, debats i parlar de noves paraules i expressions que no coneixem. Per començar ens vam aturar a la dedicatòria, un escrit on Antoine de Saint Exupéry expressa elogi cap als infants i la manera d’entendre i veure les coses, moltes vegades allunyada a la manera de ser dels adults. També ens parla de l’amor que sent cap al seu amic, que no és en un dels seus millors moments “passa gana i fred“… per la qual cosa situem el moment en què es va escriure el llibre, un context complex, la segona Guerra mundial.

Amb aquest pretext hem volgut encetar el quadernet de pensaments que acompanyarà les nostres lectures. Ens hem dedicat el dossier al nostre jo del futur, del mes de juny, un moment en què potser haurem aconseguit els nostres Ikigais i altres reptes del curs. És possible dedicar-nos escrits a nosaltres mateixos? I per què no? Posem-nos floretes!

Després d’imaginar-nos el Petit Príncep i dibuixar-lo, hi ha qui ha jugat a fer un dibuix per provocar als adults, seran capaços d’entendre’l? Una boa empassant-se un elefant no és pas un barret! La poca imaginació i la incomprensió dels grans és un aspecte que també es tracta en el llibre.

I de les paraules que van sorgint i anem compartint, què en fem?

Avui la proposta surt dels mateixos infants. Ens agrada l’expressió “silenci meditatiu” i d’aquí proposem escriure sobre els nostres pensaments, aquella veueta interior que ens acompanya sempre dins nostre. De vegades és per recordar-nos què hem de fer, què volem dir o repensar el dia, però d’altres ens fa néixer pors i neguits que poc expliquem i que queden encallats, engabiats en el nostre ser més profund. És una oportunitat per donar lloc i espai físic a aquests pensaments interns. I fent-ho ens n’adonem que som humans, fràgils, vulnerables, però que parlar-ne ens fa forts, valents, semblants.

La lectura del nostre Petit Príncep i la posterior reflexió resulta un nou motor generador de preguntes, diàlegs i autoreflexió, ens permet treballar el pensament crític, habilitats de comunicació i consciència emocional d’una manera lúdica i significativa. Ens permet compartir i construir mirades de la vida, veure que no som estranys i que allò que ens preocupa és semblant a uns i altres.

L’ART D’ESCRIURE

Per escriure amb bellesa, cal escriure amb calma.”

Miquel S. Fontserè (cal·lígraf català)

Darrerament tot fent els dictats, ens n’hem adonat, corregint escrits dels companys, que no sempre s’entenen les paraules i les lletres que fem. Aquest és un problema important ja que l’objectiu bàsic d’escriure, que és comunicar pels altres, no es pot aconseguir. Posar atenció en la presentació i l’ordre dels nostres textos és importantíssim. Així que hem començat a posar-hi fil a l’agulla i hem recuperat aspectes que ja havíem comentat altres cursos. Hem presentat plantilles que a partir d’ara utilitzarem, en determinats treballs, per ajustar-nos i ser més rigorosos en aquest treball de precisió i gest gràfic. Hem recordat que és important seure bé, recolzar els braços a la taula, preparar-nos l’espai… un munt d’aspectes corporals que també cal tenir present per ser capaços de treballar en calma i controlar la coordinació ull-mà.

Hem examinat detingudament les proporcions de les lletres, les que han d’ocupar l’espai central de la caixa de la plantilla i les que per contra, pugen (ascendents) o baixen (descendents). Com que això només s’adquireix amb pràctica i temps, hem escollit un petit fragment del llibre del Petit Príncep per fer aquest treball minuciós i tan controlat. Hem suat tinta esforçant-nos però hem vist ràpidament que els resultats són molt interessants i ens hem sorprès a nosaltres mateixos observant els canvis. Lletres que ni es veien ara s’entenen, ara caldrà que anem aplicant aquestes descobertes en el nostre dia a dia… això costarà més! Paciència i més paciència!.

Escriure és un art, antigament tan sols a l’abast dels més afortunats, els que tenien temps per treballar la lletra, en el silenci dels monestirs, en calma, cargolant els traços d’aquells primers manuscrits. Ara l’exigència ha canviat, amb els ordinadors pel mig i la necessitat de ser ràpids tot s’ha desdibuixat, però no hem de perdre la idea d’escriure per ser llegit pels altres, per comunicar i deixar constància. Una activitat cognitiva d’ordre superior i de gran complexitat. Combina pensament, llenguatge i autoregulació.

Haurem de trobar l’equilibri entre ser resolutius però eficaços per fer-nos entendre.

Descobrint els tresors del bosc al Grup Groc

Aquesta setmana, els infants del Grup Groc de la Comunitat de Petits hem recordat i compartit tot allò que vam descobrir durant la sortida al bosc del Bruc. Entre tots i totes vam parlar dels diferents elements naturals que hi vam trobar: pinyes, troncs, fulles, pedres i molts altres petits tresors que ens van cridar l’atenció.

Vam tenir l’oportunitat d’observar-los amb calma, fixant-nos en la seva forma, el color, la textura i l’olor. Després, els vam descriure entre tots, posant paraules a allò que havíem vist i descobert. Finalment, vam poder manipular-los lliurement, experimentant amb les mans i explorant les sensacions que ens transmetien.

Ha estat una activitat molt rica que ens ha permès connectar amb la natura, compartir experiències i aprofundir en l’observació i el llenguatge. Ens encanta seguir descobrint el món a través dels nostres sentits!

“Si a un infant se li permet posseir el seu sentit innat de la meravella, sense fer-lo perdre per pressa o per distraccions, la vida el sorprendrà sempre amb misteri i emoció.”
Rachel Carson

PARLEM AMB LES MANS!

Quan vam anar a Petits Princeps a demanar ajuda per fer la cançó, la Ivet ens va dir una cosa molt interessant i és que a la seva classe hi ha un nen que té una tieta que sap fer llenguatge de signes i que ens podria ajudar a fer el vídeo.

No ens havíem adonat que si fem un vídeo parlant, les persones sordes no podran escoltar el que diem, i ens ha semblat que no era inclusiu. Volem que tothom pugui entendre el nostre missatge. Per això, ens ha semblat una idea molt bona que algú pugui fer llenguatge de signes al mateix temps que nosaltres parlem, i així el vídeo serà molt més inclusiu.

Decidim fer una nota a la tieta del Magí per demanar-li si us plau la seva ajuda. Entre tots hem pensat què volíem escriure i hem fet un escrit, esperant obtenir una resposta afirmativa. Quan ja la teníem acabada, un grupet de nens i nenes l’ha portat al Magí perquè ell la pugui donar a la seva tieta.

Ara esperem la resposta i desitgem molt que ens pugui ajudar. Estem molt emocionats i tenim ganes de seguir treballant perquè el nostre vídeo sigui per a tothom.

“Si tots no podem participar, ningú està completament inclòs.”Desmond Tutu