UBUNTU, Jo soc perquè nosaltres som.
Passat l’estiu, ens retrobem amb molta il·lusió i amb ganes de tornar a compartir vivències. Ara ja som Alícies i els nervis i les inseguretats de fa un any han quedat enrere, ens sentim coneixedors dels espais i del que cal fer en arribar de bon matí: posar la motxilla al nostre calaixet i treure l’aigua per guardar-la dins de l’aula.
Mirem on mirem, s’hi succeeixen abraçades, somriures i rialles, i moltes ganes de ser on som. Algunes Alícies ja s’han anat retrobant durant el període estival, però d’altres estan desitjoses de veure’s i d’explicar-se mil i una coses.
Passats aquests primers moments, ens retrobem a la rotllana: l’espai on ens sentim segurs per explicar i compartir amb el grup tot allò que desitgem, el nostre temps de grup.
“Què sents avui?”, i amb aquesta pregunta iniciem la primera conversa d’aquest curs. A poc a poc, comencem a connectar amb el nostre jo, intentant posar paraules al que sentim, tot i que no és fàcil expressar-ho i tampoc tothom gosa fer-ho. Deixem temps per situar-nos, per tornar a sentir-nos part del grup, per simplement escoltar els altres i restar en silenci.
Tot seguit donem protagonisme a un conte que ha estat a prop en aquesta benvinguda: La teva cançó, i gaudim escoltant la llegenda que explica. Aquest ens parla de com cada persona té una cançó única, que la fa especial i irrepetible. A més, ens recorda que formem part d’una tribu, i que és en la trobada amb els altres on la nostra cançó adquireix més força i significat.
Al final del llibre hi apareix la paraula ubuntu, que vol dir: “Jo soc perquè nosaltres som”. Una idea molt potent que ens convida a mirar-nos, a reconèixer-nos i a construir, tots plegats, una gran tribu.
L’art és una forma de comunicació més: un llenguatge que ens permet expressar allò que de vegades no sabem com dir, per complementar les paraules o, fins i tot, per enriquir-les. I és a través d’una proposta artística com plasmem de forma plàstica la idea del conte. I ho fem a través de dues activitats diferenciades: un mandala individual i una teranyina de grup.
Els mandales simbolitzen l’harmonia i l’equilibri i ens permeten connectar amb el nostre jo intern. Així, per una banda, amb témpera pintem amb els dits diferents cercles de colors, experimentant el traç a través del tacte, amb la pell. Més tard hi afegim traços, formes i figures seguint patrons, amb paciència i constància.
Per altra banda, anem teixint una teranyina col·lectiva: passem el cabdell de llana pel cercle, entreteixint i sobreposant el fil; per acabar unint-se tot. Un treball que restarà en un espai de l’aula recordant-nos que…
Cadascuna de les Alícies és única, però és en la força de grup on descobrirem el millor de nosaltres.
