PETITS MOMENTS, GRANS EMOCIONS PER TANCAR EL TRIMESTRE

“Els records més bonics no es guarden a la memòria, sinó al cor.”
Antoine de Saint-Exupéry

L’última setmana del trimestre ha estat plena d’emocions, activitats i moments molt especials per a tota la comunitat educativa.

El dilluns vam iniciar la setmana amb música i solidaritat. Els Tabalugues i la Comunitat de Mitjans vam oferir un concert al Casal de la Gent Gran de Vilanova del Camí, compartint cançons i somriures amb els avis i àvies, que ens van rebre amb molta il·lusió.

Tot i que la pluja no ens va permetre sortir al bosc a buscar el tió ni anar a fer el concert al Molinet, el dimarts va ser igualment un dia especial per a la Comunitat de Petits. Vam viure una sorpresa ben dolça: el tió s’havia refugiat del fred a la caseta del pati! Plens d’emoció i una mica de nervis, el vam portar al vestíbul, el vam abrigar amb una manta i li vam donar aigua i menjar. Sembla que li encanten les peles de mandarina i de plàtan!

El dimecres, tots els infants de l’escola ens vam trobar barrejats per comunitats en grups de tres infants per elaborar, en format manualitat, la decoració del Concert d’Hivern. Va ser una activitat molt enriquidora que va fomentar la cooperació i la creativitat entre grans i petits.

El dijous havia de tenir lloc un dels moments més esperats del trimestre: el ja tradicional partit de futbol Matildes vs mestres. Tot i que aquesta vegada no es va poder celebrar per manca d’infants, el posterguem per més endavant, quan el puguem gaudir tots i totes com es mereix. Segur que aleshores el pati tornarà a omplir-se d’esport, diversió i moltes rialles.

Finalment, el divendres, la Comunitat de Petits vam fer cagar el tió, un moment màgic ple de sorpresa i alegria. Més tard, a última hora del matí, tota l’escola va realitzar el comiat musical obert a totes les famílies. Vam cantar plegats “La natura em fa feliç” (Titó SX3), “L’home de Cromanyó” (La Trinca – versió Club Super3) i una composició entre “Guerra” de Residente i “What a Wonderful World” de Louis Armstrong, posant el punt final a un trimestre intens i ple de vivències. En acabar aquestes tres cançons les famílies de l’escola també van oferir una cançó a tots els alumnes, “Color Esperanza” de Diego Torres.

Sens dubte, ha estat una setmana inoblidable que ens ha permès acomiadar el trimestre compartint música, emocions i comunitat.

DE GOTA A ONADA, EL NOSTRE PROJECTE

“Actua sempre de manera que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d’una vida autènticament humana a la Terra.”
— Hans Jonas

Les Tanits tenim projecte d’aula! A partir d’una conversa senzilla, però plena de sentit, un dia ens vam preguntar què podríem investigar aquest curs i, gairebé sense adonar-nos-en, les paraules mar, animals, contaminació van començar a omplir l’aula. Les idees anaven i venien, però una cosa quedava clara, a molts infants ens preocupava el benestar dels animals que viuen a l’aigua i teníem ganes d’ajudar-los.

A poc a poc vam fer una reflexió en veu alta. El mar ens queda lluny, i ajudar-lo directament potser no seria fàcil. Així que vam llançar una pregunta clau: què tenim més a prop que el mar, on també hi ha aigua i animals que hi viuen? La resposta va ser immediata i compartida: el riu del parc fluvial, el nostre riu. De seguida van aparèixer els paral·lelismes: al riu també hi veiem vida, però també contaminació.

Si ajudant el nostre riu ajudarem el mar és una pregunta que va quedar oberta, però sí que teníem una certesa: el nostre riu ens necessita, el tenim a tocar i podem actuar-hi amb més rapidesa i responsabilitat. La conversa es va allargar, i ens vam adonar de com, amb el temps, aquests moments de diàleg són cada vegada més profunds i sostinguts, sobretot quan el tema ens motiva i ens engresca.

Centrant-nos ja en el nostre riu, vam parlar del seu nom; el riu Anoia. Van sorgir moltes preguntes: quant deu mesurar?, per on passa?, on neix?, on acaba?… Les hipòtesis van ser diverses, així que vam decidir fer una recerca per parelles. A la llibreta vam anar anotant la informació més rellevant i després la vam posar en comú per contrastar-la. Així vam descobrir que el riu Anoia neix de quatre fonts diferents, que a Jorba ja rep aquest nom, que fa 68 km de llargada, que passa per molts pobles i que acaba al riu Llobregat. Bé, acabar no és correcte, desemboca al riu Llobregat!

Uns dies més tard, la Lídia i la Cristina ens van portar una notícia sobre el riu Anoia. Primer en vam fer una lectura individual i després una altra en petit grup, compartint impressions i paraules que no enteníem. A la rotllana, entre tots i totes, vam anar construint el significat del text i vam descobrir informacions importants: que el riu no és de ningú, però que hi ha una empresa pública de la Generalitat que s’encarrega dels rius de Catalunya, l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua).

La notícia també ens va permetre conèixer entitats de la comarca que treballen per cuidar el riu, com Anoia pel Clima. Vam parlar de la feina tan important que fan, de l’actitud i el compromís de les persones que en formen part… i va sorgir una idea poderosa: i si ens posem en contacte amb aquesta entitat per ajudar-los?

Finalment, després de tot aquest procés de conversa, recerca i presa de consciència, el projecte va trobar el seu nom: De gota a onada. Una metàfora que ens representa i que ens ajuda a explicar allò que estem vivint. Partim de la gota, del nostre riu, del que tenim més a prop, amb la idea que aquestes petites accions poden arribar molt més lluny. Que potser, cuidant el riu, també cuidem el mar. I sobretot, que cada gota compta: cadascun de nosaltres, amb el seu compromís, pot sumar-se a un grup que, unit, esdevé onada i és capaç de provocar canvis.

LA PINYA DEL RAFAEL

“Quan ens acostem a la natura, ella ensenya més del que busquem.”

John Muir

El Rafael ha portat un pinya petita a l’aula, una pinya d’aquelles allargades i compacta.

Ens la mostra i en parlem.

Fa pocs dies que vam observar i parlar de la magrana i fins i tot la vam tallar per la meitat.

És per això que durant la conversa formulo la mateixa pregunta i apareix la sorpresa: 

-…

-Si tallo la pinya pel mig, què hi ha a dins?

-Zumo

-Zumo vol dir suc. Tu creus que hi ha suc de pinya a dins?

-Sí

-I ens el beurem?

-Potser sí

-A tu t’agrada el suc de pinya?

Li pregunto als altres i molts repeteixen el mateix

-Si jo tallo la pinya, què hi ha a dins?

-Suc

-Això ho has pensat tu amb les teves idees o repeteixes el que has sentit?

-Sí

-Tothom pensa igual?

-Jo no ho sé

-Hi ha suc de pinya, per beure

-Jo penso que no.

-Doncs què hi ha aquí dins?

-Potser res.

Fem una votació, cadascú diu la seva opinió i comptabilitzem: 15 pensen que sí i 2 pensen que no.

Se’ns ha presentat una pregunta: Què hi ha dins la pinya?
Comencem la nostra investigació.

Com ho podem saber?

Com es talla una pinya pel mig?

Qui ens pot ajudar a tallar-la?

Demanem ajuda al Toni i ell amb el seu torn de fuster i una serra talla la pinya pel mig i observem que és compacta: la pinya per dins és fusta. No hi ha suc en el seu interior.

D’on surt doncs el suc de pinya que bebem???

Tenim una segona pregunta per investigar.

De totes les pinyes de l’aula, cap fa suc.

La Carme ens ha portat una fruita que també es diu pinya, és molt diferent a les que nosaltres tenim dels pins.

L’obrim, l’observem i….. n’extraiem el suc i ens el bebem!

Gràcies a les preguntes espontànies hem pogut crear una línia d’investigació que ens ha portat molt coneixement.

ART, NATURA I DESCOBERTA

Els Patufets hem viscut una experiència estètica i sensorial ben especial: hem creat una instal·lació de tardor inspirada en el treball de Javier Abad, pedagog i artista que defensa que els materials naturals, disposats amb cura i intenció, generen un espai d’exploració, creativitat i diàleg… Llegeix més»

APILO XII: COMPARTIM LA MISSIÓ

«El món canvia amb el teu exemple, no amb la teva opinió.» 

Paulo Coelho

Abans d’acabar el trimestre hem col·locat el contenidor gran de l’Apilo XII al vestíbul de l’escola, en un lloc ben visible. Ara tothom que entra el pot veure.

També hem passat per les classes per explicar què és l’Apilo i com ha començat tot. Hem preparat l’explicació, hem parlat davant dels companys i companyes i hem resolt preguntes. Ens ha agradat veure que molts nens i nenes s’han interessat i han volgut participar. Els ha agradat molt que els portessim el seu carnet d’Agent Apilo amb la seva foto.

A més, hem enviat un correu a les famílies i als mestres per explicar el concurs, què es pot portar i com funcionarà la recollida de piles.

Ara arriben uns dies de vacances… i tenim un encàrrec molt important:
volem que tothom comenci a guardar piles a casa.

Hem demanat a les famílies que guardin totes les que tinguin. Cada pila compta. Quan tornem a l’escola, les podrem portar i començar a omplir el contenidor.

La idea ja ha sortit de la classe. Ara és cosa de tota l’escola.

A la tornada… començarem a recollir!

LA TARDOR A LES NOSTRES MANS

“Mira profundament a la natura i aleshores entendràs millor tot.”

Albert Einstein

Els Patufets vam sortir al parc del Patufet per recollir fulles i branquetes que havien caigut a terra. Amb molta curiositat, hem observat el terra, els arbres, les fulles i les branques: color, tacte, olor…

(vam posar les fulles a la taula d’exploració i amb les branquetes vam fer la manualitat amb la família del Jacob)

En diferents sessions també hem compartit el material que alguns infants han portat de casa: fulles diferents, pinyes, branques, fruits, pedres… mateial

(amb aquest material tant variat vam poder muntar una instal·lació de la tardor)

Ha estat un treball de descoberta engrescador perquè ens ha permès portar la tardor a l’aula justament de la mà i veu dels mateixos Patufets.

A través d’aquesta proposta, hem afavorit l’observació, la conversa i la descoberta, tot connectant l’experiència viscuda a l’exterior amb el treball a l’aula. La tardor ens regala materials naturals que desperten la curiositat i conviden a aprendre a partir de l’experimentació directa.

Continuem descobrint la natura amb tots els sentits!

DEL CARRER A L’AULA: COMPTEM SOLIDARITAT

Després d’haver fet les tres sortides a cantar per recaptar diners, ens hem posat a fer el recompte de tot el que hem aconseguit. Ens feia molta il·lusió veure totes les monedes juntes!

Hem començat comptant-les amb molta cura. A poc a poc, hem anat fent piles de 10 euros i, cada vegada que en completàvem una, hi posàvem una desena al costat per tenir-ho tot ben clar. Ha estat una feina que necessitava molta atenció i concentració, però tots i totes ens hi hem esforçat molt. Quan ja ho teníem tot comptat, hem escrit en un full el recompte de cada una de les sortides.

Hem començat comptant-les amb molta cura. A poc a poc, hem anat fent piles de 10 euros i, cada vegada que en completàvem una, hi posàvem una desena al costat per tenir-ho tot ben clar. Ha estat una feina que necessitava molta atenció i concentració, però tots i totes ens hi hem esforçat molt. Quan ja ho teníem tot comptat, hem escrit en un full el recompte de cada una de les sortides.

Un cop amb els diners comptats, ha arribat un dels moments més emocionants: posar les boles corresponents dins el pot. Cada 10 euros, hi posàvem una desena de boles. Ens omplíem d’emoció veient com les desenes que teníem al prestatge, mica en mica, anaven entrant dins el pot, que cada vegada estava més ple.

Finalment, entre totes les cantates, hem recaptat un total de 360 €. A més a més, la família de la Leila ens va portar un bitllet de 10 € d’un conegut que també volia participar en el nostre projecte solidari, un gest que ens va fer molt feliços.

Ara només ens queden 730 € per aconseguir. Estem ben convençuts i convençudes que amb el Verkami ho aconseguirem. Seguim endavant amb molta il·lusió, treballant en equip i molt orgullosos i orgulloses de tot el que estem fent junts i juntes!

A través del recompte dels diners recaptats, els infants practiquen el comptatge i la correspondència un a un en manipular monedes i boles. El fet de fer piles de 10 euros i representar-les amb desenes afavoreix la comprensió del sistema de numeració decimal, treballant la descomposició dels nombres en unitats i desenes.

“Les matemàtiques no són només números, són portes per entendre la realitat”. Roger Bacon

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 15 del projecte d’aula.

LA MÚSICA CAMINA AMB NOSALTRES!

Aquestes darreres setmanes els Tabalugues hem viscut uns dies plens d’emocions i activitats musicals. Després de moltes hores d’assaig i il·lusió, finalment hem pogut compartir les nostres cançons amb la gent del nostre entorn.

El passat dimecres, tots i totes vam marxar cap al Mercat de la Masuca d’Igualada, on vam organitzar la nostra primera cantada. Va ser un moment molt especial: vam interpretar “La natura em fa feliç” del Titó i “Bombolles” de Toni Xuclà i Sara Terraza. El públic va gaudir molt i nosaltres encara més, i alhora ens va servir per guanyar els primers dinerets pel nostre projecte d’aula “1200 passes cap a la inclusió”

El divendres, animats per l’èxit de dimecres, vam repetir l’experiència. Aquesta vegada vam fer ruta pels comerços de Vilanova del Camí: Mercadona, Action i alguns bars propers a la nostra escola. A tot arreu ens van rebre amb somriures i molta estima. La cantada va ser, una vegada més, tot un èxit!

Aquest mati hem fet l’última cantada, juntament amb la Comunitat de Mitjans; aquesta vegada al Casal d’avis de Vilanova del Camí, on hem portat també, alegria i moments ben bonics als seus usuaris.

Moltes gràcies a tothom per ajudar-nos a fer créixer aquest projecte!
Els Tabalugues estem molt contents i il·lusionats amb tot el que hem viscut… i amb tot el que encara ens espera!

DISCOVERING MARIMOS

“Adopt the pace of nature: her secret is patience”

Ralph Waldo Emerson

After learning about the art of Bonsai, the other day we discovered another plant that is a national treasure of Japan: marimos

When we arrived at the class we found a glass jar full of water and two little green balls floating in water. Suddenly, a lot of questions came to our mind: is it alive? is it a plant? Is it an animal? 

We would soon answer all our questions just by reading. We were presented with four texts that contained all the answers to the questions and we had only 5 minutes to read through them. This time limit forced us to put into practice comprehension strategies like skimming and making predictions that are key when we want to move from recognising words to fully comprehend a text. 

In pairs, we read the texts and we agreed that only two of them had the information that we needed. Then, in order to discover the marimos, we had to choose one text to read more carefully and we decided that the first text, with images and shorter text, was the best for our purpose. What text would you have chosen?

As you can see, it is a plant that requires indirect light and cool water that must be changed every fifteen days. To keep the round shape, it is important to roll it carefully on your hands every now and then.  

We were very surprised to see that marimos grow very slowly… only 5 mm per year just to reach the 30 cm that measure the biggest ones. This raised a lot of new questionsHow old is our marimo?  How does it measure? 

Seeing a marimo grow, just like reading, is a beautiful slow process that it can not be rushed.