INICIEM EL PROJECTE ÀURIA: TRENCANT BARRERES AMB EL COR COM A PONT

Mireia Roca29/11/24  

Desmond Tutu

Les nostres diferències ens fan únics, però la nostra humanitat compartida és el que ens uneix.

Aquest curs, la classe de les Tanits ha començat una nova aventura plena d’aprenentatges i emocions: el Projecte Àuria. Aquest projecte, que forma part de l’àmbit de la convivència, ens convida a conèixer els infants de primària de l’Escola Àuria. Una escola d’Igualada que acull infants que necessiten una atenció més especialitzada. L’objectiu és establir vincles d’afectivitat, tolerància i respecte envers la diversitat de les persones.

Històries que ens obren els ulls i el cor

Per sensibilitzar-nos amb aquest tema, hem iniciat el projecte amb dues històries molt especials que han captivat els nostres cors i ens han fet reflexionar profundament.

El cazo de Lorenzo

La història d’en Lorenzo, un nen que porta sempre un cassó amb ell, ens ha ajudat a entendre que tots tenim les nostres dificultats, però això no ens defineix. A través de la història, hem après la importància de valorar la singularitat de cadascú i de demanar ajuda quan la necessitem.

Cuerdas

Aquest curtmetratge ens parla de la Maria, una nena plena d’imaginació i empatia, que troba la manera de jugar i connectar amb un company amb discapacitat. La Maria ens ensenya que l’amistat no té límits i que amb creativitat i amor es poden superar totes les barreres.

Inspirats per aquestes històries, ens vam proposar organitzar una activitat molt especial: un matí de jocs al gimnàs amb els infants de l’Escola Àuria. Quan finalment va arribar el dia, estàvem emocionats i una mica nerviosos. Però en conèixer els 12 nens i nenes que formen aquesta escola, totes les inseguretats van desaparèixer.

Un matí de jocs, emocions i noves amistats

Vam jugar plegats, vam riure i, sobretot, vam compartir moments plens d’alegria i complicitat. Va ser una experiència increïble que ens ha deixat amb ganes de més. Per això, ja esperem amb il·lusió la nostra propera trobada, aquest cop a la seva escola!

Gràcies per venir i per ensenyar-nos tant!

EL ROVELLÓ, UN ANIMAL DE COMPANYIA

Eva Valls29/11/24  

En aquest fragment l’autor ens parla d’un adorable cadell de gos, el Rovelló, que va captivar el cor de la família que el va comprar en una botiga d’animals.  Si Josep Vallverdú ho escrivís avui dia, hauria de canviar una mica la història, ja que actualment les lleis han canviat i, segons la nova legislació sobre la Protecció dels Drets i el Benestar dels Animals, les botigues ja no poden vendre gossos, gats i fures. En la conversa parlem de l’adopció d’animals i, en especial, dels animals que tenim a casa i que en molts casos són un més de la família.

Sabem que hi ha diferents animals que podem tenir a casa però nosaltres en concret només tenim gossos, gats, peixos i ocells. Cadascú va posant un cubet en la columna on hi ha la imatge de la mascota i mica en mica anem descobrint, sense comptar, quin animal és el més nombrós, el que n’hi ha menys… Cada infant ens explica com es diuen i qui en té més ganes ens explica fins alguna anècdota amb ells i elles.

Continuem fent-nos més preguntes i volem conèixer: Quants animals tenim entre tots i totes? Cadascú intenta buscar la manera per poder sumar els diferents nombres obtinguts. Després compartim quins passos hem seguit per a resoldre-ho.  Donem importància al camí seguit més que no pas al resultat final i explicar-nos i conèixer diferents processos ens enriqueix i ens proporciona més estratègies. 

  • Podem dibuixar tots els cubets i anem dient els números.

En donar a cada element un nombre fins a arribar a l’últim ens trobem un inconvenient, i és que ens descomptem i hem de tornar a començar des del principi. Un altre infant proposa fer una suma en aranya. Dies enrere vam descobrir-la amb nombres petits i ara intentem resoldre aquesta suma fent agrupacions de dos en dos i escrivint els resultats que anem obtenint. Tot i que per alguns sembla una forma més complex, podem anar revisant entre tots els resultats i adonar-nos dels errors pas a pas.

Amb la teacher Laura també hem estat aprenent sobre els “PETS” tot jugant i cantant. “What’s in the box?” and “Find the animals” han estat algunes de les dinàmiques que hem treballat per aprendre el vocabuari i iniciar-nos en petites frases orals.

Hem buscat “PETS” amagats pel pati de petits, diferenciant-los dels animals salvatges; i hem cantat “I have a pet”.

En una conversa a la rotllana vam decidir que el nostre àlbum de cromos tindria una pàgina per a les mascotes. Cada un de nosaltres va triar un animal de companyia per modelar amb plastilina, pensant-li un nom i escrivint característiques com el seu color i un adjectiu per definir-lo.

Com que sabem que no hi ha prou espai per a 25 cromos en una sola pàgina, vam demanar ajuda a les Alícies, i cadascuna va poder posar fins a tres cubets en les mascotes que més els hi agradaven. Al tornar a l’aula, la nostra nova tasca va ser comptar els vots i decidir quins animals de companyia serien els escollits per a l’àlbum.

REFLEXIONEM SOBRE ELS HÀBITS SALUDABLES: EL CAMÍ CAP A UNA VIDA PLENA

Mireia Roca29/11/24  

Aristòtil

Som el que fem repetidament. L’excel·lència, doncs, no és un acte, sinó un hàbit.

El grup dels Reguladors hem aprofitat l’experiència al Liceu, on vam gaudir de l’òpera La cuina de Rossini, per endinsar-nos en un tema fonamental: els hàbits saludables.

A través de la història d’en Ross i la Isabella, hem après sobre l’alimentació equilibrada i altres costums que ens ajuden a cuidar el nostre cos i la nostra ment. Aquesta vivència ens ha animat a reflexionar en petits grups mitjançant tres preguntes:

Compartim les nostres conclusions

En posar en comú les aportacions a la Rotllana, hem identificat quatre pilars essencials per mantenir una bona salut:

També hem debatut sobre les nostres rutines i hem reconegut aquells hàbits que podríem millorar:

  • Dormir més hores i evitar anar a dormir tard.
  • Practicar esport de manera regular.
  • Menjar aliments més variats i saludables.
  • Rentar-nos les dents més sovint.
  • Ser constants amb la higiene personal.

El repte de millorar els nostres hàbits

Amb l’ajuda de la guia Menja bé, tu hi guanyes, hem descobert que és durant la infància quan adquirim els hàbits que ens acompanyaran tota la vida. I és justament ara quan podem fer petits canvis per assegurar-nos una bona salut, tant física com emocional i social.

El nostre proper pas és analitzar quins hàbits ja tenim consolidats i treballar per incorporar-ne de nous. Sabem que el camí no sempre és fàcil, però amb el suport del grup i les ganes de créixer, estem segurs que aconseguirem dur una vida més saludable.

Som-hi, Reguladors!

PROPOSEM!

Meritxell Tardà29/11/24  

El grup Sobrerodes hem estat pensant durant les darreres sessions quines coses ens agradaria fer durant el nostre projecte de comunitat.
Les idees que ens han sorgit han estat:
– Jugar amb un pallasso o jugar a fer bromes
– Construir un circ (una carpa)
– Fer un capgros
– Fer un taller de maquillatge
– Fer una construcció de tambors i plats per fer música
– Fer un boti boti amb una roda de tractor com al Tot Circ
– Fer una barra d’equilibris pel pati
– Construir el joc de pescar ampolles amb una canya
– Xanques amb rodes, amb esquís i amb pots
– Jugar amb aros i hullahoops
– Fer malabars
– Fer el joc del plat i el pal
– Fer una construcció per enfilar-nos i aconseguir tocar una campana com al Tot Circ
– Fer una diana amb fruites i pilotes
– Fer-nos una foto amb barrets
– Construir un gronxador de circ (de barra) per gronxar-nos al pati
– Fer el cercle del Tot Circ per poder rodar a dins

Un cop fetes totes les propostes, hem decidit dividir-les en dos grups: aquelles propostes que es poden dur a terme en un sol dia i aquelles que requereixen varis dies per poder-les realitzar.
Finalment de totes les propostes que necessitem varis dies hem votat individualment les 4 que tenim més ganes de portar a terme. Després de fer el recompte de vots ja tenim proposta pel nostre projecte de comunitat:
>> VOLEM FER UNA CONSTRUCCIÓ PER ENFILAR-NOS I TOCAR LA CAMPANA! <<
Als Sobrerodes se’ns gira feina! ens ajudareu?


COM HEM FET EL PROCÉS PARTICIPATIU A TABALUGUES?

Vero PM29/11/24  

Aquesta setmana des de l’escola ens han demanat que escollim què és allò que ens podria anar més bé per tenir a l’escola: JOC SIMBÒLIC PER PETITS, UN PANELL AMB RODES, UN ALTAVEU PORTÀTIL o UN EQUIP DE SO PER A LES FESTES DE L’ESCOLA. A partir d’una conversa i de mirar les fotografies, hem parlat sobre què és el que més necessitaríem. La majoria de nosaltres hem estat d’acord en què l’altaveu portàtil ens podria anar molt bé, ja que el que ja tenim a vegades no va del tot bé i costa d’arrossegar! El panell amb rodes també ens ha cridat molt l’atenció, perquè sovint a la nostra aula entra molta llum i no veiem massa bé la pantalla quan la Vero ens projecta alguna cosa.

Cadascú ha tingut la seva butlleta amb les 4 opcions. A la que més ens ha agradat li hem posat un 4, que és el número més gran, a la segona un 3 i de les dues restants a la que menys ens agrada un 1, que és el número més petit i a l’altra un 2. Un cop tots i totes hem omplert la nostra butlleta, la Vero ens ha donat 10 peces de multilink, ja que si sumem 1 + 2 + 3 i + 4 ens dona 10. Hem ajuntat les peces de l’1 al 4 i les hem anat col·locant a les fotografies de cada proposta de la mateixa manera que ho hem posat a la butlleta per tal de saber quina ha estat l’opció més votada. Quan tothom ja ha acabat, la Vero ens ha preguntat quina creiem que era l’opció més votada només mirant com havien quedat les peces…. Però sabeu quin ha estat el problema? Que gairebé hi havia el mateix nombre de peces a casa proposta! Així que hem hagut de comptar!

Després de fer el comptatge de totes les peces de multilink, l’ALTAVEU PORTÀTIL ha estat l’opció més votada amb 59 vots, seguit del PANELL AMB RODES amb 51, l’EQUIP DE SO amb 47 i per últim el JOC SIMBÒLIC amb 41. Els i les Tabalugues n’hem tret un gran profit matemàtic del procés participatiu!!!

L’AINA ENS PORTA UN ROBOT!

Dani Tomas28/11/24  

Avui hem tingut una sorpresa molt especial!

L’Aina ens ha portat un robot que es diu Mind (que significa cervell en anglès). Tot va començar l’altre dia, quan al grup va sorgir el tema dels robots i l’Aina ho va sentir. Després de visitar la robòtica de l’escola, va recordar que tenia un robot a casa i va tenir moltes ganes de compartir-lo amb nosaltres.

Avui, amb molta il·lusió, ens l’ha ensenyat. L’hem obert, l’hem descobert i, fins i tot, a l’última estona de la tarda, quan ja havíem fet tota la feina del dia, hem estat provant-lo i jugant una mica amb ell.

Estem a tope amb els robots! Ens sentim molt implicats i amb moltes ganes de continuar descobrint tot el que ens ofereix la robòtica de l’escola. L’Aina n’és un clar exemple, i des d’aquí li volem donar les gràcies per la seva iniciativa i per compartir amb nosaltres el seu robot.

Seguim descobrint junts!

El grup dels espaguetis enceta el projecte “Comemos con los Ojos?” amb el Gran Teatre del Liceu

Bernat Vidal28/11/24  

Aquest inici de curs, el grup dels Espaguetis hem iniciat amb molta il·lusió el projecte de comunitat d’enguany titulat “Comemos con los ojos?”.

Com a punt de partida, hem visitat el Gran Teatre del Liceu per gaudir de l’espectacle “La Cuina de Rossini”, una experiència que ens ha obert les portes a un món de música, interpretació i història. Aquesta sortida ha estat una inspiració per començar a treballar sobre els elements més característics del teatre i l’òpera.

Durant aquestes setmanes, ens hem submergit en l’univers del Liceu des de diverses perspectives. Hem escoltat cançons d’òpera, descobert instruments musicals i fins i tot hem representat col·lectivament l’interior del teatre amb una creació artística col·laborativa. A més a més, hem dedicat temps a treballar l’escriptura, practicant amb paraules relacionades amb aquesta temàtica: música, teatre, Barcelona…

NECESSITEN AIRE LES PLANTES PER CRÉIXER?

Marta Díaz26/11/24  

Mentre parlàvem de la visita que farem a l’hort del taller Àuria, alguns patufets vam començar a dir el que necessita una planta per créixer; el sol, l’aigua i la terra. Però ens va sorgir un dubte: Les plantes necessiten aire per respirar com nosaltres? 

Alguns dèiem que sí i altres dèiem que no. Per aquest motiu hem decidit fer una prova. Hem plantat dues mongetes a una bossa oberta perquè pugui entrar l’aire i dues mongetes més a una altra bossa tancada sense aire. 

Què passarà? És una incògnita que ens té intrigats!

Per saber quina bossa és cada una, hem posat unes imatges que ens faciliten la identificació de cada situació, és a dir, si tenen aire o no. Anirem fent un recull de l’evolució del creixement de la planta per veure el procés.

Us anirem informant del que passa!!!

DESCUBRIENDO A ALICIA

Cristina Vargas25/11/24  

Este curso somos Alicias y eso implica conocer la historia que se esconde detrás de nuestro personaje. Al ser uno de los libros más famosos que existen, hay detalles que hemos visto y conocido en el agun momento. Por ello, no partimos de cero.

Muchas son las publicaciones que se han hecho sobre esta novela, y a la vez, muchas son las ilustraciones que podemos encontrar de Alicia. Así que decidimos dedicar la primera lectura compartida de este curso a conocer a algunas de ellas, dejando así el anonimato y dando valor al trabajo de ilustradores e ilustradoras.

Cada grupo ha podido observar ilustraciones bien diversas, todas ellas de niñas y chicas, y leer descripciones que había que relacionar con las imágenes. Sin saber previamente que todas ellas eran Alicia, también han podido imaginar como podían llamarse cada una de ellas. Una vez hemos descubierto la verdad, hemos conocido al autor de esta obra y la historia de su vecina Alice, la niña que le inspira a inventar todas las aventuras de Alicia en el país de las maravillas.

Días más tarde, en el aula, nos hemos puesto en la piel de un ilustrador para imaginar y dibujar a Alicia, la nuestra, la de cada uno de nosotros. Después la hemos podido pintar con acuarelas y documentar en nuestra libreta.

Además, hemos empezado a descobrir el primer capítulo de la novela de Lewis Carroll. Lo hacemos escuchando atentamente la lectura que hace Cristina de la versión de Manuela Adreani, así vamos fijándonos en la importancia de leer claro pero también de ponerle emoción y suspense para transmitir lo que el autor pretende. De momento, al final de cada sesión nos quedamos con ganas de saber más y por eso le pedímos que lea un poquito más cuando nos dice: “Y hoy, hasta aquí.” Pero no hay manera, no lo logramos, y no nos queda otra que esperar hasta la próxima.

TARDES EN FAMÍLIA: MALAK

Marta Díaz25/11/24  

La setmana passada, la Fatima, mare de la Malak, va venir a la classe i ens va fer tatuatges de henna. La henna és un pigment natural que prové d’una planta, la qual produeix una pols que barrejada amb aigua es forma una espècie de fang que tenyeix. S’utilitza per fer tatuatges temporals i com a tint de cabells. Quan la Fatima ens va explicar per què es feia servir, ens vam animar tots i totes a fer-nos dibuixos a les mans. Ens va agradar molt!

Moltes gràcies per venir!!!