WRITING LETTERS

Investigating about Roald Dahl’ ‘s bibliography, we discovered that “Love from Boy”, one of his books, was a compilation of letters he wrote. We realized that we had NEVER received or written one single letter! To put a solution to that, we analyzed the stucture of a letter and each one of us wrote to a student in the high school. We not only put into practice our writing skills but also learned the typical expressions to write a letter in English like “It was great to hear from you”, “all the best”, “how are things” or “XOXO”. Now we are looking for schools in English speaking countries to exchange letters to!

DE QUIN PAÍS POT VENIR LA FAMÍLIA?

Aquestes primeres línies del capítol La primera fugida ens conviden a començar a imaginar i a especular sobre l’origen d’aquesta família, tot responent la pregunta. Primer de tot, ens posem d’acord sobre què significa tenir una matrícula estrangera, cosa que ens porta a formular diverses hipòtesis sobre el motiu de la seva presència aquí. 

La mateixa definició de l’adjectiu “estrangera” ens fa parlar de quin país creiem que poden venir i en aquest moment, un alumne recorda que tenim llibres a l’aula plens de països i mapes, i ens animem a consultar-los en parelles.

Cadascú tria un país des d’on poden haver començat el viatge, amb una única consigna, cal poder arribar directament amb el cotxe. 

Ens encanta observar detingudament l’atles, i passem força temps passant pàgines, buscant i comentant amb els companys i companyes. Rússia, França, Finlàndia, Portugal… són algunes de les opcions. També busquem la bandera de cada país i ens inventem una matrícula.

Finalment, deixem volar la imaginació i fem un dibuix del cotxe i dels seus ocupants. Comencem a preparar-nos per les primeres il·lustracions que ompliran el nostre àlbum.

TENGUI, FALTI! L’ÀLBUM DEL ROVELLÓ

Als Rovellons ens agrada parlar a la rotllana sobre aquelles experiències que vivim durant el cap de setmana i sobre allò que més ens agrada fer. Sovint apareixen dibuixos i manualitats que hem fet a casa i elements naturals del bosc que hem recollit en una sortida familiar i que volem ensenyar als companys i companyes.
És en una d’aquestes converses quan un infant explica que té diferents cartes de jugadors de futbol i, aquesta és l’espurna que genera tot un seguit de noves aportacions; hi ha més nens i nenes que també fan aquesta col·lecció de cromos o la “Stumble Guys”, “Bebé llorones” o els Barrufets entre d’altres.

De l’interès sorgit proposem elaborar el nostre propi àlbum de cromos, però encara no sabem sobre quin tema el podem fer. Els Rovellons tenen algunes idees encara que volem donar-li algunes voltes més abans de decidir-nos.

La lectura compartida amb les famílies uns dies enrere va donar el tret de sortida a la història del Rovelló. Després d’aquesta activitat, vam poder veure els diferents llibres que hi ha a l’aula que expliquen les seves aventures. També una adaptació que van fer fa uns quants anys un grup d’alumnes de l’escola. De la conversa posterior sorgeixen diferents idees i propostes:
Hi ha molta lletra i és molt llarg.
– Aquesta lletra (d’impremta) és molt difícil.
– Els dibuixos els podem fer nosaltres.
– Nosaltres llegim lletra de pal.
– Podem fer frases més curtes.
– Nosaltres també podem sortir i “l’amo” del Rovelló també.

I és així com, de la necessitat d’adaptar i fer més fàcil les aventures del gos anomenat Rovelló, sorgeix la temàtica de l’àlbum de cromos.

FAREM UN ÀLBUM DEL ROVELLÓ!

Com que aquests dies hem pogut dedicar estonetes a observar els diferents àlbums de cromos que tenim a l’aula, ens hem adonat que tots són molt diferents i que no hi ha una única manera. En alguns, com els de futbol, només hi ha les cartes dels jugadors; en d’altres, com els dels animals, cada adhesiu va acompanyat d’un text informatiu sobre aquest ésser; en el dels Barrufets hi trobem entreteniments i, fins i tot, tenim un que explica la història al llarg del temps de l’Anoia.
Nosaltres podem decidir com volem que sigui el nostre i, a més de les aventures, volem que en el nostre àlbum hi hagi “coses per aprendre”, ens agradaria que sortissin els bolets i els animals, dues temàtiques que ens interessen molt.

Comencem a tenir algunes coses clares, però encara ens queda molt camí per recórrer.
El nostre projecte d’aula ja ha començat!

EL PODER DE LA LECTURA

FOMENTEM L’HÀBIT LECTOR A LA CLASSE DE LES TANITS AMB LA COL·LABORACIÓ DE LES FAMÍLIES

Mario Vargas Llosa

Aprendre a llegir és el més important que m’ha passat a la vida. Gairebé setanta anys després, recordo amb nitidesa com aquella màgia de traduir les paraules en imatges va expandir els meus somnis i va donar sentit a l’existència.

La lectura és molt més que una habilitat: és la porta d’entrada al coneixement i una eina per interpretar el món que ens envolta. Però per formar lectors compromesos, cal anar més enllà de l’aprenentatge mecànic; cal descobrir el plaer i la màgia de llegir com a font d’oci i de gaudi. 

Aquest curs, a la classe de les Tanits, estem treballant amb entusiasme per fomentar aquest amor per la lectura, tot implicant les famílies en activitats que transformin l’hàbit lector en una experiència compartida i enriquidora.

Durant aquestes estones de lectura compartida, la classe de les Tanits obre les portes a les famílies perquè es converteixin en protagonistes actius de l’hàbit lector dels seus fills i filles. 

La fita d’aquestes sessions mensuals és, d’una banda, consolidar la lectura com un hàbit valuós i agradable que els infants percebin com una font de plaer i aprenentatge. D’altra banda, també busquem oferir a les famílies eines i estratègies perquè puguin compartir aquest hàbit amb els seus fills i filles, transformant la lectura en una experiència enriquidora i compartida que reforci el vincle familiar i el gust per llegir. 

Amb aquesta dinàmica, creem espais per gaudir junts del món dels llibres i aprendre a través d’ells. 

Cada dilluns al matí, la classe de les Tanits es transforma en un espai càlid i acollidor on les famílies són convidades a compartir mitja hora de lectura amb els infants. Aquesta activitat no només permet reforçar l’hàbit lector, sinó que també crea un vincle especial entre escola, famílies i alumnes, fomentant un ambient de comunitat i cooperació.

En arribar, tothom agafa el seu llibre i es prepara per llegir en veu baixa. Les famílies poden acompanyar el seu fill o filla, però també es convida a què comparteixin moments de lectura amb altres infants que no tenen familiars presents. Aquesta participació activa garanteix que tots els nens i nenes se sentin acompanyats i valorats, promovent un ambient inclusiu i afectuós.

Quan finalitza la lectura, els llibres es tornen al seu lloc o s’hi deixa un punt de llibre si no s’han acabat. Aquest senzill gest d’intercanvi entre famílies i alumnes i mestres transforma la lectura en una experiència compartida, on la implicació de tothom contribueix a consolidar l’hàbit lector i a reforçar els valors de respecte i companyonia.

A través d’aquesta iniciativa, no només fomentem el gust per llegir, sinó que també transmetem als infants la importància de compartir i construir relacions enriquidores amb la comunitat educativa.

Des de l’escola, us animem a participar activament en les nostres activitats de lectura. Recordeu que cada dilluns, durant la primera mitja hora del matí, podeu acompanyar les Tanits en la lectura matinal i viure amb nosaltres aquest moment tan especial. També és important que, per a les sessions de lectura compartida, us apunteu a la graella que vam enviar a principi de curs.

Amb la vostra presència, no només reforcem l’hàbit lector, sinó que també ajudem a construir una comunitat educativa unida i enriquidora.

Us esperem a l’aula amb els llibres oberts i el cor ple de ganes de compartir!

QUANTS ANYS VA VIURE HERGÉ?

Fa uns dies que vam descobrir que l’autor d’en Tintín, el belga Georges Remi, feia servir un pseudònim per signar els seus còmics: Hergé. Es tracta d’un joc de lletres amb les primeres grafies del seu nom i cognom, posades del dret o del revés. Després de saber aquesta curiositat, llegint, llegint, hem trobat l’any que va néixer i l’any de la seva mort però, quants anys va viure?

És una pregunta que ens ha interessat i hem decidit calcular, cadascú partint de les seves idees i camins matemàtics. El resultat, tot i que ens interessava, no ha estat el més important ja que escoltar i entendre les diverses maneres de posar en joc les habilitats matemàtiques, és una experiència enriquidora per tots i totes.

Primerament algunes persones han hagut de rumiar tot aquest problema aplicat a ells mateixos. Algú no recordava l’any que havia nascut i prèviament ha hagut de calcular-lo. Sabent que quan acabi el 2024 faré 9 anys vaig fent la relació endarrere i arribo a l’any que vaig néixer.

A partir d’aquí, fent una relació semblant, vaig fent la correspondència amb el cas d’Hergé: a l’any que va néixer, el1907 tenia 0 anys, al 1908 1 any… i així fins al final. És una estratègia per resoldre-ho! Però vegem-ne d’altres…

Sumant per exemple els anys de 10 en 10, que molts ja ho sabem fer. Des que Hergé va néixer fins que ens apropem a l’any de la seva mort: 1907, 1917, 1927, 1937, 1947,1957, 1967, 1977, … i aquí ja no en podem sumar deu més que ens passaríem! En faltaran 6 per arribar al 1983. Per tant tenim 7 vegades el 10 que això són 70, més els 6 que quedaven = 76.

Una altra manera d’arribar-hi és arrodonint nombres per fer-nos la feina més fàcil. Sabem que el 1907 el podem arrodonir a 1900, per calcular millor. Fins a 1983 hi van 83 nombres. Si hagués nascut l’any 1900 i hagués mort l’any 1983 hauria viscut 83 anys. Doncs ara al 83 li hem de treure aquest 7 anys que ens “molestaven per calcular”. També ens dona 76 i és un amanera molt més ràpida d’arribar-hi.

També hi ha persones que utilitzen diverses maneres d’arribar al 1983, partint del 1907. Tenen habilitats per sumar combinant diferents nombres: de vint, en vint, de 10 en 10, fins arribar al 1977, que si n’hi restem 4 ens dona 1973, i amb 10 més ja fem el 1983. Els càlculs serien: 1907 + 20 + 20= 1947 + 10 + 10 + 10= 1977-4= 1973 + 10= 1983.

I per últim hi ha qui descobreix que si es col.loquen bé tots els nombres des del 1907 al 1983, es pot construir una taula de 6 columnes x 12 files, això dona un total de 72 però hi hem d’afegir els 4 nombres finals que ens han sobrat per completar el que seria la fila 13. També així arribem al 76. En aquest cas recordem com ens vàrem construir les taules de multiplicar en cursos anteriors. La solució també es pot trobar multiplicant.

50/50 A TOTA VEU!

Per fi ja tenim projecte d’aula fusionant les dues idees principals dels nostres treballs del curs: el projecte 50/50 d’estalvi energètic (de tot el consum energètic que estalviem se’n faran 2 parts econòmiques, una per l’ajuntament i l’altra per l’escola) i la posada en marxa de la ràdio. Així és que 50/50 A TOTA VEU és el nom que ens ha agradat posar-li al projecte que desplegarem a Tintins.

Aquesta setmana, ja més situats amb un nom decidit, hem considerat important recollir les urgències més significatives que ja hem observat sobre l’estalvi energètic de l’escola. Aquest llistat ens ajudarà a començar a posar fil a l’agulla, fent les peticions que calguin, a uns o altres.

Ara per ara, el que hem vist més important incloure en aquesta llista inicial és:

Apagar les llums dels passadissos (funcionen tot el dia!).

A les aules on hi ha dues enceses, apagar-ne una si hi ha claror suficient.

Fer recordatoris per tancar les llums dels espais quan marxem.

Posar allargadors amb botó d’encesa/apagat.

Fer una posada a punt dels termòmetres de cada espai i comprar-ne més si cal.

Demanar substituir els fluorescents per llums led.

Amb totes aquestes urgències al cap ens disposem a començar a treballar. Hi ha aspectes que podrem pensar i solucionar amb les mateixes persones del centre però n’hi haurà de més complexes… A qui cal demanar el canvi de fluorescents per llums led?

Visita al Gran Teatre del Liceu: L’alumnat de la Comunitat de Mitjans descobreix “La Cuina de Rossini”

El passat dimecres 13 de novembre, la Comunitat de Mitjans de l’escola vam tenir l’oportunitat d’assistir a un esdeveniment molt especial al Gran Teatre del Liceu de Barcelona: “La Cuina de Rossini”. Aquesta activitat que forma part del projecte de comunitat ¿comemos con los ojos?, busca apropar als alumnes a diferents formes d’art i cultura, així com fomentar el seu interès per la música i les tradicions culinàries.

Un viatge entre la música i la gastronomia

“La Cuina de Rossini” és una proposta artística que combina la passió per la música del famós compositor Gioachino Rossini amb la cuina. Rossini, conegut per les seves òperes, com El barbero di Siviglia i La Cenerentola, també va ser un gran amant de la gastronomia. Aquest espectacle, que trobarem a la cartellera al Liceu fins al mes de desembre, ens ha permès descobrir que la música i el menjar poden estar profundament connectats.

Un aprenentatge sensorial i multidisciplinari

Per als alumnes, aquesta visita va ser una experiència musical ben completa. Amb activitats prèvies a l’aula que van precedir el concert, vam descobrir com la música podia influir en altres àmbits de la cultura com la cuina. També vam treballar els diferents teatres de Barcelona, les famílies d’instruments i per sobre gèneres musicals desconeguts en aquestes edats.

Resumint, aquesta sortida al Liceu ha estat una oportunitat per viure, sentir, gaudir i conèixer una mica més sobre la riquesa cultural que ofereix el nostre entorn així com per donar ja el tret d’inici ja definitiu del nostre projecte de comunitat.

INVESTIGUEM LES PLANTES

La setmana passada vam plantar llenties amb la mare i l’àvia de l’Abel, i una setmana més tard, les llenties han brotat i han crescut les plantes. Per tenir un recull, hem decidit dibuixar la seva evolució i ens ha resultat tan curiós com han crescut, què volem investigar una mica més.

Per aquest motiu, hem anat a la biblioteca a buscar llibres de plantes i, investigant, hem descobert quin procés fa per créixer. Hem aprofitat aquest interès per confegir i escriure la paraula PLANTA. Penseu que ens estem iniciant en la lectoescriptura, però la Marta diu que ho estem fent molt bé, ja que estem aprenent.

A partir d’aquí, qui sap què més podem descobrir? Continuarem investigant!

EL NOSTRE AUTORETRAT

A partir de fer de maquilladors i de maquilladores, ens han sortit diferents models per pintar la cara. Ens hem adonat que la cara té diferents parts, que no la podem pintar tota del mateix color o amb gargots. La Vero ha fet una foto de cadascun d’ells i els ha imprès per tal que nosaltres triéssim el que més ens agradava. Ara la tasca a fer ha estat fer el nostre autoretrat i un cop fet, amb els poskas dibuixar el maquillatge que hem triat.

Amb la foto que la Vero ens havia donat en un principi, hem començat a dibuixar-nos la cara, fent èmfasi a tots els detalls, mides i formes del nostre rostre. Tots i totes hi hem posat molta atenció al nostre dibuix per tal d’assemblar-nos el màxim possible. Un cop acabats, hem jugat a esbrinar de qui eren i sabeu què? Que hem encert gairebé la majoria d’autoretrats!

Ja tenim els nostres models per fer de pintacares, però d’on treurem el maquillatge? SEGUIM!

Famílies, podeu veure els diferents models i la resta de fotografies del procés a la carpeta “GRUP PINTACARES” a dins de “PROJECTE DE COMUNITAT 24/25”

ON PODEM ANAR A BUSCAR EL NEUMÀTIC?

Avui només quatre infants del grup han recordat de portar els deures de casa, però hem tingut la sort, que els quatre han coincidit en el mateix lloc on anar a bucar el pnemàtic gegant: EL RODI.

Els hi hem mostrat unes fotografies que ens ha donat el marit de la Toni, que treballa al costat del RODI i ha vist que a fora tenen un munt de pneumàtics gegants.

I quan creieu que pot costar un pneumàtic? (CONVERSA)

  • 30 monedes.
  • Pot costar 6.
  • Les monedes són per pagar,
  • Jo crec que 100 monedes. El pneumàtic és molt gran i segur que val molts diners.
  • 100 és molt. És deu vegades deu.
  • 40 diners perquè la roda és gran.
  • Deuen ser 10 o 20 monedes.
  • Potser 200.000.
  • Nooooo, aquest número no existeix.
  • Sí que exixteix, perquè els números no s’acaben.

Com que veiem que tenen una mica d’embolic amb els diners, les monedes i les quantitats, els hi portem una caixa plena de bitlles i monedes a veure si fan algun descobriment.

  • Aquests diners no són de veritat.
  • Els de veritat són de ferro.
  • Aquests són de plàstic.
  • Els de veritat són més freds.
  • Hi ha bitllets i monedes.
  • Els bitlles són de paper i tenen números i dibuixos.
  • En els bitlles posa que són EUROS.

Un cop ens queda més clar que hem de pagar amb euros i que poden ser bitlles o monedes, els mostrem un catàleg amb diferents articles i diferents preus, a veure si d’aquesta manera poden fer un càlcul estimat del cost del pneumàtic, i si els preus que nosaltres hem dit poden ser o no correctes.

  • Aquí hi ha un lego, i costa 19€.
  • Llavors el pneumàtic no pot costar ni 10€ ni 20€, perquè el pneumàtic és molt més gran.
  • El pneumàtic ha de costar més de 20€.
  • La mandarina i el tomàquet val 1€.
  • El peumàtic ha de costar molt més.
  • Creiem que el pneumàtic pot costar 50€ o 100€.

Decidim que el millor és anar al Rodi a preguntar el preu.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 05 del nostre grup de projecte.