EXPLOREM LA PLAÇA DE LES VILANOVES

Toni Ruiz22/11/24  

Ja ha arribat el dia d’explorar el primer parc de la nostra llista!

Primer de tot, a l’aula, hem preparat la sortida:

  • Hem cercat al mapa de Vilanova del Camí quin és el parc més proper a l’escola, que és el que vam decidir explorar primer: El parc del Olivo.
  • Hem decidit de forma conjunta quin és el camí a seguir per arribar-hi des de l’escola.
  • Hem posat als nostres mapes de la llibreta d’explorador o exploradora un gomet vermell on és l’escola i un gomet blau on està el primer parc i hem traçat el camí pactat.

Ara ja estem preparats i preparades per la sortida. Hem agafat les nostres carpetes amb la llibreta a dins i hem seguit el camí per arribar al parc del Olivo.

Només arribar i observar al nostre voltant, ens hem adonat que no és un parc, sinó una plaça, ja que no té cap estructura per jugar. Hem buscat el nom del parc i s’ha confirmat que és una plaça, però no es diu del Olivo, sinó Plaça de les Vilanoves. Ens hem assegut i hem començat dibuixant tot el que vèiem. Quan hem finalitzat el nostre dibuix, hem comptat el número de cada element que vam decidir observar. El resultat ha estat:

  • Instal·lacions per jugar: 0
  • Papereres: 4
  • Arbres: 25
  • Tanques: 3
  • Bancs: 5
  • Cartells: 3

També hem aprofitat per practicar la fotografia i hem fet fotos de la plaça, com uns veritables exploradors!

Ara ja tenim tota la informació per seguir investigant a l’aula.

Podeu veure totes les fotografies a la carpeta 09 de projecte d’aula

La nostra cooperativa ja té nom!

Emma Jorquera22/11/24  

La cooperativa va agafant forma i aquesta setmana hem pres unes quantes decisions, de manera democràtica, que són la base pel bon funcionament de la nostra empresa.

Primerament hem acabat de decidir quin tipus de servei oferirà la cooperativa: farem una obra de teatre amb un toc de musical basada en una adaptació del Petit Príncep; d’aquesta manera podem lligar i  treballar de manera transversal durant tot el curs el projecte del Petit Príncep i el projecte CuEmE.

També hem fet les propostes i les votacions del nom de la cooperativa i ens diem… CooperaPrince!

Amb tota aquesta informació i decisions preses, ja podem fer el següent pas; anar a l’ajuntament a registrar la nostra cooperativa i que ens proporcionin un CIF (codi d’identificació fiscal).

D’altra banda, el dilluns realitzarem les presentacions de les candidatures per optar a la representació d’un dels càrrecs i departaments que tindrà la cooperativa. Tindrem el càrrec de la presidència, el de secretaria, el de tresoreria, els caps de departament de màrqueting, vestuari, escenografia, fotografia i vídeo i, per últim, vendes.

Un cop fetes les candidatures, que els nostres candidats ens faran amb el recolzament d’una presentació Canva, procedirem a fer les votacions.

Properament us farem arribar més notícies sobre el nostre projecte.

Endavant CooperaPrince!

A TOTA VEU AMB L’ALBERTO!

Ivet Dominguez22/11/24  

Aquest dijous tarda hem convidat a l’Alberto, pare de l’Aina, com a expert en el personatge de Tintín. Ell, ja de petit, va emocionar-se molt amb les aventures del mític protagonista de la nostra classe i hem volgut fer-li algunes preguntes. Hem aprofitat l’avinentesa, per estrenar la gravadora professional que tenim en el paquet audiovisual de materials per fer la ràdio; just fa uns dies que acaba d’arribar a l’escola.

Hem passat una tarda divertida, fent de reporters i reporteres, procurant llegir bé les preguntes i escoltant amb molta curiositat tot el què ens explicava aquest Tintinòleg. En ha sorprès escoltar que va descobrir el personatge quan als migdies es quedava a dinar a l’escola. En aquelles estonetes ell aprofitava per devorar els còmics i viure les aventures d’aquell personatge que trobava sorprenent. Així és que els ulls ens han fet llumenetes, pensant que els que ens quedem a menjador potser podem fer coses semblants.

Com a bon expert dels còmics d’en Tintín, també ens ha fet saber que sempre millor llegir les seves aventures que quedar-nos amb les pel.lícules. Els detalls, dibuixos, comentaris, expressions… dels delicats dibuixos d’Hergé, moltes vegades no tenen res a veure amb les pel.lícules que se n’han fet .

I ara, amb les preguntes i respostes enregistrades, esperem tenir el moment per poder-ho escoltar tot de nou. Qui sap si en farem alguna publicació perquè ho pogueu escoltar tot…

Estigueu ben atents i atentes!

FEM LES NOTES!

Vero PM22/11/24  

Ha arribat el moment de fer les notes per aquelles persones que creiem que ens poden ajudar en el nostre projecte ja que saben coses sobre globus aerostàtics:

  • RUBÉN DE LA FÀBRICA “ULTRAMÀGIC”
  • JOEL, COSÍ DEL MAX, PERQUÈ HA TREBALLAT AMB GLOBUS
  • AVI DEL BJORN, QUE TAMBÉ HA ESTAT AJUDANT A FER ENLAIRAR GLOBUS
  • JORDI, DE L’ANOIA BALLOONS, UNA EMPRESA DE GLOBUS AEROSTÀTICS

Entre i tots i totes hem pensat com escriure la nota per l’Ultramàgic, pensant ben bé què els hi volem preguntar. L’hem fet amb ordinador, ja que els hi hem d’enviar a través de la seva pàgina web i és la següent: HOLA. SOM ALS TABALUGAS DE LASCOLA MARTA MATA. PUDEM ANA A LA FABRICA DELS GLOBUS ULTRAMAGIC? O POTS VANI A LASCOLA? PODRIAS PURTA UN GLOBUS? MOLTAS GRASIAS. ADEU.

En canvi, la nota per l’avi del Bjorn, el cosí del Max i l’amic del pare de la Sira, les hem escrit nosaltres en petits grups de treball. Un cop enllestides, el Nil, el Bjorn, el Max i la Sira s’han emportat la seva nota i els hi faran arribar a aquests “experts” que ens ajudaran en el nostre projecte d’aula.

Comencem a preparar el Comiat Musical d’Hivern!

Bernat Vidal21/11/24  

A l’escola, el moment del comiat musical d’hivern esdevé un dels esdeveniments més esperats i especials per famílies i infants. Com molts ja haureu sentit per casa, fa unes setmanes que hem començat a treballar en les cançons que tot l’alumnat cantarà conjuntament per acomiadar el present trimestre.

Les cançons d’aquest comiat no són cançons qualsevols, sinó que estan relacionades amb els diferents projectes que cada comunitat de l’escola està treballant.

Un procés col·laboratiu

Un cop cada comunitat ha après la seva cançó, comença la part més emocionant: compartir-la amb altres classes de l’escola. Així, per exemple, una classe d’una comunitat que ja domina la seva cançó comença a ensenyar-la a una altra classe, ajudant els companys a memoritzar-la i a entendre’n el significat. Aquest procés no només fomenta la cooperació i la convivència entre els alumnes de diferents edats, sinó que també crea un ambient de treball en equip i de transmissió de coneixements.

Què ens espera?

L’objectiu final és que, a l’hora del comiat musical, totes les cançons sonin com un conjunt, que tot l’alumnat les gaudeixi cantant i que visquin cada cançó com si fos pròpia, des dels més petits fins als més grans.

Descobrint els teatres de Barcelona a la classe de les Tanits

Bernat Vidal21/11/24  

Com sabeu, el passat dimecres 13 de novembre vam anar d’excursió al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. I amb aquesta sortida tan especial al centre de les nostres converses, vam decidir aprofundir en el món dels teatres de la ciutat.

La primera activitat, només amb la pista que anàvem a veure una òpera, va ser investigar a quins teatres podíem anar. Amb l’ajuda d’internet i coneixement d’algunes famílies vam descobrir que Barcelona compta amb un patrimoni teatral impressionant, de més de 40 sales on podem veure i gaudir d’obres de teatre i música. Per organitzar la informació, vam fer un núvol de paraules, recollint els noms de tots els teatres que ens semblaven interessants o importants, des dels més antics fins als més moderns.

Un cop vam tenir el núvol de paraules, vam observar quins noms destacaven més, i això ens va portar a crear una línia del temps. Vam buscar l’any de creació de cada teatre i els vam situar cronològicament. Aquesta línia del temps no només ens va ajudar a conèixer millor la història teatral de Barcelona, sinó que també ens va inspirar per crear un mural a l’aula de música.

Gràcies a aquesta tasca hem pogut reflexionar sobre la relació entre la música i el teatre, així com conegut part del patrimoni cultural material del nostre país.

LA NATURA, UNA GRAN MÀQUINA?

Ivet Dominguez21/11/24  

“La naturalesa és com un gran mecanisme de rellotgeria. Tot està pulcrament ordenat i tot encaixa, cada element té una funció i un lloc propis. (…) A la natura no només quadra una roda dentada amb la següent, a més tot queda entreteixit per una xarxa que ho interconnecta.“

Fragment de La Xarxa Secreta de la Natura, de Peter Wohlleben

PROCÉS PARTICIPATIU

Toni Ruiz21/11/24  

L’Ajuntament de Vilanova del Camí destina una partida de diners per les diferents escoles del municipi. Els infants som els encarregats de decidir en què volem invertir aquests diners.

Com cada curs, se’ns demana que cadascú de nosaltres voti la millor opció per l’escola i tenim clar que no són uns diners pels Pinotxos o per una classe en concret, sinó que ha de ser quelcom compartit i que en puguem gaudir tots i totes.

Les mestres ens han donat una butlleta a cada infant amb quatre coses que ens poden anar bé a l’escola i hem triat és el que més ens agradaria. Les quatre propostes són:

  • Un altaveu portàtil.
  • Un panell digital amb rodes.
  • Material de joc simbòlic per la comunitat de petits.
  • Un equip de so per festes i activitats d’escola.

Aquest curs, com a novetat, no només hem escollit una opció, sinó que hem ordenat del 4 a l’1 les diferents opcions, per tal que no hi hagi només una opció guanyadora. Després, hem fet el treball de grafia, escrivint els números endreçats a les butlletes.

El que més ens agrada, és doblegar la butlleta i ficar-la a la capsa secreta de les votacions, ja que ens sentim ciutadans escoltats, que tenim opinió i que podem decidir aspectes de la nostra escola.

Un cop hem votat tots i totes portem la caixa a direcció, ja que l’equip directiu serà l’encarregat de fer el recompte.

Teniu totes les fotografies a la carpeta 12 de Vida d’aula.

ELS TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA

Marta Hervas21/11/24  

La Matilda ens ha donat l’oportunitat de parlar sobre els TCA gràcies a l’anècdota del  pastís que tasta en Bruce i el càstig de la Sra Trunchbull. 
En el capítol res no surt com era d’esperar, a vegades la incertesa és el més constant. Els que no han vist la pel·lícula es plantejaven hipòtesi sobre el què passaria, però no l’han encertat. Els ha sorprès com s’ha desencadenat la història. I els que si han vist la versió del cinema també s’han sorprès de les diferències respecte la lectura. Sigui com sigui, aquest capítol ens ha permès presentar tres artistes Fernando Botero, Mu Boyan, Erwin Wurm que han fet de les formes arrodonides dels seus models un tret d’identitat de les seves obres. Amb ells i amb l’ajut d’un article sobre els TCA i un curt anomenat “Reflejos” hem conversat sobre la importància d’ajudar-nos i ajudar a un amic  o amiga si tenim sospites d’un TCA. Parlar amb la família sobre aquests temes és clau per prevenir i orientar cap a una bona salut física i mental.