El grup dels espaguetis enceta el projecte “Comemos con los Ojos?” amb el Gran Teatre del Liceu

Aquest inici de curs, el grup dels Espaguetis hem iniciat amb molta il·lusió el projecte de comunitat d’enguany titulat “Comemos con los ojos?”.

Com a punt de partida, hem visitat el Gran Teatre del Liceu per gaudir de l’espectacle “La Cuina de Rossini”, una experiència que ens ha obert les portes a un món de música, interpretació i història. Aquesta sortida ha estat una inspiració per començar a treballar sobre els elements més característics del teatre i l’òpera.

Durant aquestes setmanes, ens hem submergit en l’univers del Liceu des de diverses perspectives. Hem escoltat cançons d’òpera, descobert instruments musicals i fins i tot hem representat col·lectivament l’interior del teatre amb una creació artística col·laborativa. A més a més, hem dedicat temps a treballar l’escriptura, practicant amb paraules relacionades amb aquesta temàtica: música, teatre, Barcelona…

NECESSITEN AIRE LES PLANTES PER CRÉIXER?

Mentre parlàvem de la visita que farem a l’hort del taller Àuria, alguns patufets vam començar a dir el que necessita una planta per créixer; el sol, l’aigua i la terra. Però ens va sorgir un dubte: Les plantes necessiten aire per respirar com nosaltres? 

Alguns dèiem que sí i altres dèiem que no. Per aquest motiu hem decidit fer una prova. Hem plantat dues mongetes a una bossa oberta perquè pugui entrar l’aire i dues mongetes més a una altra bossa tancada sense aire. 

Què passarà? És una incògnita que ens té intrigats!

Per saber quina bossa és cada una, hem posat unes imatges que ens faciliten la identificació de cada situació, és a dir, si tenen aire o no. Anirem fent un recull de l’evolució del creixement de la planta per veure el procés.

Us anirem informant del que passa!!!

DESCUBRIENDO A ALICIA

Este curso somos Alicias y eso implica conocer la historia que se esconde detrás de nuestro personaje. Al ser uno de los libros más famosos que existen, hay detalles que hemos visto y conocido en el agun momento. Por ello, no partimos de cero.

Muchas son las publicaciones que se han hecho sobre esta novela, y a la vez, muchas son las ilustraciones que podemos encontrar de Alicia. Así que decidimos dedicar la primera lectura compartida de este curso a conocer a algunas de ellas, dejando así el anonimato y dando valor al trabajo de ilustradores e ilustradoras.

Cada grupo ha podido observar ilustraciones bien diversas, todas ellas de niñas y chicas, y leer descripciones que había que relacionar con las imágenes. Sin saber previamente que todas ellas eran Alicia, también han podido imaginar como podían llamarse cada una de ellas. Una vez hemos descubierto la verdad, hemos conocido al autor de esta obra y la historia de su vecina Alice, la niña que le inspira a inventar todas las aventuras de Alicia en el país de las maravillas.

Días más tarde, en el aula, nos hemos puesto en la piel de un ilustrador para imaginar y dibujar a Alicia, la nuestra, la de cada uno de nosotros. Después la hemos podido pintar con acuarelas y documentar en nuestra libreta.

Además, hemos empezado a descobrir el primer capítulo de la novela de Lewis Carroll. Lo hacemos escuchando atentamente la lectura que hace Cristina de la versión de Manuela Adreani, así vamos fijándonos en la importancia de leer claro pero también de ponerle emoción y suspense para transmitir lo que el autor pretende. De momento, al final de cada sesión nos quedamos con ganas de saber más y por eso le pedímos que lea un poquito más cuando nos dice: “Y hoy, hasta aquí.” Pero no hay manera, no lo logramos, y no nos queda otra que esperar hasta la próxima.

TARDES EN FAMÍLIA: MALAK

La setmana passada, la Fatima, mare de la Malak, va venir a la classe i ens va fer tatuatges de henna. La henna és un pigment natural que prové d’una planta, la qual produeix una pols que barrejada amb aigua es forma una espècie de fang que tenyeix. S’utilitza per fer tatuatges temporals i com a tint de cabells. Quan la Fatima ens va explicar per què es feia servir, ens vam animar tots i totes a fer-nos dibuixos a les mans. Ens va agradar molt!

Moltes gràcies per venir!!!

ANIVERSARIS

Aquesta setmana l’Uriel i l’Hugo han fet quatre anys i ho hem celebrat plegats esmorzant pa amb xocolata.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta d’aniversaris.

SOM EL GRUP DELS DÒNUTS!

Fa uns dies, tota la Comunitat de Mitjans vam participar en una dinàmica que consistia a descobrir els grups de projectes a través d’un trencaclosques. Vam treballar col·lectivament per trobar les peces d’aquest trencaclosques, i, més tard, vam poder desxifrar el nom del nostre grup relacionant cada imatge amb una lletra, fins a formar la paraula “SUPERFLUS”.

La imatge resultant del trencaclosques es titula “Casa de Caramel”, un paisatge creat amb aliments reals. Aquesta obra ha estat elaborada per l’artista i fotògraf Carl Warner, qui la compon amb una variada selecció de caramels i dolços.

A l’arribar a l’aula vam iniciar una conversa a partir de l’observació atenta del nostre trencaclosques i del nom del grup. 

Quins aliments són els superflus? Què significa aquesta paraula? 

Cadascú explica a la resta allò que pensa i de seguida comencen a sortir conceptes importants com:

  • no podem menjar moltes llaminadures ja que són dolentes.
  • no és saludable
  • fan mal a la panxa
  • tenen molt sucre
  • hem de menjar molt poquet

Alhora, llegim tres sinònims de superflu: inútil, innecessari i imprescindible i acabem de concretar la idea del nom del nostre grup per tal de compartir significats.

Tot seguit busquem i dibuixem aliments que pensem que poden incloure’s en aquest grup i ho posem en comú. En sabem molts i tenim bastant clar quins són els aliments poc saludables. De la mateixa forma, també tenim clar que no ens agrada el nostre nom de grup i, d’entre tots els aliments, fem una tria i una votació.

I FINALMENT… SOM EL GRUP DELS DÒNUTS!

ZOOM FESTIVAL

Aquest dijous la Comunitat de Mitjans hem pogut gaudir del primer capítol de la segona temporada de Conde & Fonde, participant del festival Zoom d’Igualada. 

Gràcies a l’amor vers els animals dels dos protagonistes, la sèrie ens ensenya com millorar la relació amb els nostres animals de companyia i la importància dels animals en els ecosistemes.

Després hem pogut parlar amb els protagonistes i preguntar-los sobre les seves vivències durant les gravacions i les seves preferències personals. 

Ha estat una oportunitat per seguir treballant el respecte vers els animals i millorar el seu benestar.

L’OBSERVACIÓ, INGREDIENT IMPRESCINDIBLE PER SER BONS CIENTÍFICS

“La única aproximación fiable al estudio de los fenómenos naturales es a través de la observación”, Maria Sibylla.

Aquest projecte ens està ajudant a desenvolupar la nostra capacitat d’observació i experimentació. Tots i totes estem més atents a la natura i als elements, petits o grans, que en formen part. De mica en mica a la classe anem portant diverses mostres que trobem de camí a l’escola o en algunes sortides del cap de setmana. Totes aquestes mostres ens serveixen per engegar converses interessants que ens porten a la reflexió crítica, sovint fent-nos preguntes i deixant anar hipòtesis prou coherents i, en definitiva, aprendre.

Conèixer referents que ens empoderin a seguir amb aquestes ganes de descobrir el món és important i, per això, portem a la classe la història d’una naturalista poc coneguda, però amb un gran treball dedicat a la natura: Maria Sibylla.

A partir d’unes imatges que mirem en petit grup, compartim tot allò que observem. Coincidim en el fet que es tracta de dibuixos fets amb ordinador, que són molt detallistes i que ens expliquen coses que fan els insectes. Però, un moment!, aquí hi ha una granota… és un insecte?… ja en parlarem més endavant, ens tornem a centrar. Alguns recorden els cucs de seda del curs passat i tots els canvis pels quals van passar, i ho tenim a la punta de la llengua, però no ens acaba de sortir la paraula que busquem. “METAMORFOSI!”, exacte! Aquest conjunt de canvis que pateixen alguns insectes (i altres animals que encara no distingim) s’anomena metamorfosi i en aquestes imatges els tenim representats.

Desvelem el misteri, les imatges no estan fetes a ordinador, es tracta de dibuixos al natural realitzats per una dona que estimava molt la natura i, en concret, els insectes, els quals la tenien ben fascinada. Presentem a Maria Sibylla llegint la seva biografia i descobrim que és la persona que va observar, investigar, dibuixar i descobrir aquest procés de nom peculiar: la metamorfosi. La Maria sabia que observant amb deteniment la natura, es podien aprendre grans coses, sabia que l’observació és un ingredient imprescindible per ser una gran científica. La seva història ens porta també a debatre sobre altres temes; com el paper de la dona a la seva època o l’esperit de superació patent a l’aprendre llatí per poder publicar les seves obres o els viatges a Surinam pagats de la seva butxaca per poder observar en directe papallones, arnes, aranyes…

DRETS DELS INFANTS

El passat dimecres 20 de novembre, tota l’escola vam anar a la pista coberta de Can Titó per celebrar el dia dels Drets dels infants. Allà ens vàrem trobar amb la resta d’escoles del municipi i plegats vam compartir una matinal d’animació infantil, organitzada per l’ajuntament i amenitzada per Jaume Barri. Com a fet important, destacar el manifest que els nous representants al consell muncipal, de les tres escoles, van llegir-nos amb molta iniciativa, a l’inici de l’acte.

Un any més ha estat bonic celebrar, entre danses i jocs amb els mestres, que per sort els nens i nenes tenen uns Drets ben merescuts.

INICIEM LA LECTURA DE LA NOVEL·LA TANIT EN UN ANY MOLT ESPECIAL

Neil Gaiman

“Un llibre és un somni que tens a les mans.”

Aquesta setmana, a la classe de la Tanit hem començat a llegir el primer capítol del llibre Tanit de Núria Albó, una història que aquest any celebra 40 anys des de la seva publicació. Després de conèixer qui és l’autora i parlar sobre el context de l’obra, hem començat a descobrir el món de la Tanit, un personatge que ens comença a captivar des de la primera pàgina.

El primer capítol ens explica moltes coses interessants sobre ella: qui són els seus pares, de què treballen i fins i tot qui és la seva mascota. Però, a més de conèixer aquests detalls, la història ens convida a reflexionar sobre com se sent la Tanit i com podem posar-nos en la seva pell per entendre millor les seves vivències.

Per fer-ho, hem treballat la lectura amb preguntes de comprensió que ens han fet pensar més enllà del text: Per què la Tanit es mira al mirall? Per què creus que ho fa?

També hem deixat volar la imaginació, creant la il·lustració del rostre de la Tanit i inventat frases amb el nou vocabulari après al llarg del capítol. 

Aquest primer contacte amb la Tanit ens ha ajudat a començar a conèixer-la i a connectar amb ella. Mica en mica, ens anem ficant en la pell d’aquest personatge tan especial per nosaltres, i ja tenim ganes de continuar descobrint les aventures que ens espera al llibre.