“La única aproximación fiable al estudio de los fenómenos naturales es a través de la observación”, Maria Sibylla.
Aquest projecte ens està ajudant a desenvolupar la nostra capacitat d’observació i experimentació. Tots i totes estem més atents a la natura i als elements, petits o grans, que en formen part. De mica en mica a la classe anem portant diverses mostres que trobem de camí a l’escola o en algunes sortides del cap de setmana. Totes aquestes mostres ens serveixen per engegar converses interessants que ens porten a la reflexió crítica, sovint fent-nos preguntes i deixant anar hipòtesis prou coherents i, en definitiva, aprendre.
Conèixer referents que ens empoderin a seguir amb aquestes ganes de descobrir el món és important i, per això, portem a la classe la història d’una naturalista poc coneguda, però amb un gran treball dedicat a la natura: Maria Sibylla.
A partir d’unes imatges que mirem en petit grup, compartim tot allò que observem. Coincidim en el fet que es tracta de dibuixos fets amb ordinador, que són molt detallistes i que ens expliquen coses que fan els insectes. Però, un moment!, aquí hi ha una granota… és un insecte?… ja en parlarem més endavant, ens tornem a centrar. Alguns recorden els cucs de seda del curs passat i tots els canvis pels quals van passar, i ho tenim a la punta de la llengua, però no ens acaba de sortir la paraula que busquem. “METAMORFOSI!”, exacte! Aquest conjunt de canvis que pateixen alguns insectes (i altres animals que encara no distingim) s’anomena metamorfosi i en aquestes imatges els tenim representats.
Desvelem el misteri, les imatges no estan fetes a ordinador, es tracta de dibuixos al natural realitzats per una dona que estimava molt la natura i, en concret, els insectes, els quals la tenien ben fascinada. Presentem a Maria Sibylla llegint la seva biografia i descobrim que és la persona que va observar, investigar, dibuixar i descobrir aquest procés de nom peculiar: la metamorfosi. La Maria sabia que observant amb deteniment la natura, es podien aprendre grans coses, sabia que l’observació és un ingredient imprescindible per ser una gran científica. La seva història ens porta també a debatre sobre altres temes; com el paper de la dona a la seva època o l’esperit de superació patent a l’aprendre llatí per poder publicar les seves obres o els viatges a Surinam pagats de la seva butxaca per poder observar en directe papallones, arnes, aranyes…