Michael Jordan

He fallat una vegada i una altra vegada en la meva vida, i és per això que he aconseguit l’èxit.

Fa unes setmanes, la classe de les Tanits ens vam trobar amb un petit repte d’organització: com podem endreçar els calaixets de forma divertida i diferent? Després de compartir un munt d’idees originals, la proposta que ens va engrescar més va ser ordenar-los segons la nostra marca en el salt de llargada! Aquesta idea va sorgir perquè aquest estiu algunes de nosaltres vam veure aquest esport als Jocs Olímpics de París, i ens va captivar veure com els atletes s’esforçaven per aconseguir el millor salt.

Tot i que sabíem la base del salt de llargada —córrer, saltar tan lluny com puguis i aterrar a la sorra— ens vam adonar que poc més en sabíem. Així que, amb molta curiositat, vam anar a preguntar a la Lídia, la nostra mestra d’Educació Física, per si ens podia donar algun consell. La seva resposta va ser que, abans de saltar, el millor era informar-nos bé sobre l’esport. A casa, vam descobrir alguns aspectes interessants: hi ha dues modalitats, el salt de llargada i el triple salt, i la distància del salt es mesura des de la batuda fins a la marca més enrere deixada a la sorra.

Compartir aquesta informació amb la Lídia ens va ajudar a prendre algunes decisions per a la nostra pràctica: vam decidir que faríem tres salts cadascun, tindríem una carrera d’embranzida de 10 metres i utilitzaríem una cinta mètrica per mesurar la distància de cada salt. Quan va arribar el moment, ja a la classe d’educació física amb l’Eva, vam muntar la nostra pròpia “pista de salt” al gimnàs! Amb cintes adhesives, vam marcar els 10 metres de carrera, vam col·locar matalassos per caure, i l’Eva ens va portar una taula per anotar la distància de cada salt.

Dies després, vam decidir portar la prova al parc del Puig d’Andela, on hi ha una zona de sorra fina que s’assemblava molt a una pista de salt professional. Allà, cadascú va poder intentar millorar la seva marca i anotar els progressos en cada salt. Va ser molt emocionant veure com ens superàvem a nosaltres mateixos i a les nostres pròpies marques!

Gràcies a aquesta activitat, hem après la importància de posar-nos d’acord, compartir idees i ser capaços de prendre decisions en grup. També hem viscut de prop el valor de superar-nos dia a dia. Ara, amb les nostres millors marques, podem ordenar els calaixets i veure cada dia els fruits del nostre esforç. Així és com, a poc a poc, esdevenim persones amb iniciativa i capacitat de superació!

“Aquella primera denteta que cau ve a ser com un nou pas en el nostre camí de créixer i fer-nos grans, sense oblidar, però, els somnis d’infantesa.” (Ignasi Roda, 2008)

La caiguda de les dents de llet és un moment màgic que els infants esperen i viuen amb alegria i il·lusió. Mari Teilatukoa al País Basc, Tooth Fairy en països de parla anglesa, ratolí Pérez o angelet de les dents a casa nostra; cada país i/o cultura té diferents personatges i tradicions per acompanyar aquest gran esdeveniment. 

Pujar al pis de dalt és un primer senyal que els Rovellons comencen a fer-se “grans”, i la caiguda de les primeres dents és un nou indici d’aquest canvi.

Cada dia, en arribar a l’aula, hi ha alguna novetat respecte al dia anterior que volem explicar. Una dent nova que es mou, una dent dins d’una capseta que espera l’hora d’anar a dormir, una dent que comença a créixer…  L’interès creixent ens porta a decidir que volem un espai de l’aula per anar deixant constància de les dents que ens van caient durant aquest curs.  

QUANTES DENTS TENIM? 

Comencem intentant donar resposta a aquesta pregunta i per descobrir-ho ens posem a comptar les dents, alguns amb l’ajuda d’un mirall i altres demanant col·laboració a un altre company o a un adult. 

Ens adonem que no sempre tenim el mateix nombre de peces a dalt que a baix i que alguns de nosaltres coincidim en la quantitat. 

Dibuixem la nostra boca i dents, intentant ser el màxim de fidels a la realitat que observem i escrivim el nombre total que hem comptat. Abans de donar per acabada aquesta tasca, se’ns proposa un nou repte. 

SOM CAPAÇOS I CAPACES DE REPRESENTAR EL NOMBRE FENT SERVIR ELS REGLETS?

Així doncs, aquesta nova activitat ens demana que fem un pas més, i  traspassem el nombre 10, amb el qual ja començàvem a sentir-nos segurs i a descompondre amb comoditat i confiança. Sortir de la zona de confort i plantejar petits desafiaments que ens facin pensar, arriscar-nos i, per descomptat, també equivocar-nos, ens ajuda a continuar aprenent. 

Un cop hem recollit la informació individualment, és el moment de posar-la en comú i fer una lectura de dades de grup. Primer ho fem de forma vivencial i ens agrupem en files, en parlem, ens comptem i comparem. Representem la informació a través d’un gràfic, aprofitant els nostres dibuixos, i ho documentem a la llibreta.

QUANTES DENTS ENS HAN CAIGUT?

A poc a poc van apareixent idees sobre què passa amb les dents que ens cauen. Tenim clar que totes són vàlides i que als Rovellons ens visiten també diferents personatges i ens deixen obsequis ben diferents. 

Alguns infants ja en són tots uns experts, però d’altres encara esperen amb candeletes el moment de la caiguda de la seva primera dent de llet.

Fem doncs un gràfic on dibuixem i pintem tantes dents com ens han caigut. Uns nombres que aniran augmentant a mesura que vagin caient.