TREBALLEM LA LLEI DE BENESTAR ANIMAL

Jordi Juárez30/05/24  

Ja queda poc per acabar el curs i la classe dels Rovellons anem pensant en el tancament del nostre projecte de les mascotes. Hem recuperat una conversa que vam fer sobre una notícia de la llei de benestar animal. Així que hem decidit que farem uns cartells per grups on treballarem els punts més importants d’aquesta llei i els explicarem a la resta de l’escola.

Pensem que és molt important que tothom ha de saber com cuidar les mascotes i respectar els animals. Vam estar analitzant la llei de benestar animal i hem fet un resum de les parts més importants i que és el que passa si aquesta llei no es compleix.

Estàvem molt indignats i indignades amb les persones que no cuidaven bé els seus animals, els abandonaven o els maltractaven. Per tant, és molt important que tothom sàpiga bé com s’ha respectar aquesta llei de benestar animal i prenguin consciència.

I es que ” FINS QUE NO HAGIS ESTIMAT UN ANIMAL, UNA PART DE LA TEVA ÀNIMA ESTARÀ ADORMIDA ”

ENDAVANT !!!

ARRIBA EL GRAN DIA!

Mireia Puig30/05/24  

El temps passa volant i aviat ja hem de fer el tancament del projecte i encara es queden alguns detallets que hem d’acabar i poques sessions per fer-ho.

Així que ens toca arremangar-nos i treballar de valent. Aquesta tarda hem fet de jardiners i hem omplert els pots que regalarem als avis i àvies de terra i ja els hem deixat preparats per plantar la propera setmana els enciams. Primerament hem començat amb les pales, però al final hem vist que anava millor fer-ho amb les mans.

Després d’omplir tots els pots, ens ha tocat netejar el terra, ja que ha quedat molt brut.

Una altra tasca que hem fet aquesta tarda, ha estat penjar els cartells a les portes de les nostres classes, per informar a les famílies, del dia i l’hora del tancament, per tal que ho tinguin ben present i ningú s’oblidi.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta del nostre grup de projecte.

 

 

 

BALLEM AMB L’ESCOLA ÀURIA

Cristina Vargas30/05/24  

Ahir les Tanits vam retrobar-nos amb els nostres companys i companyes de l’Escola Àuria per realitzar el tancament del projecte compartit al llarg d’aquest curs. La resta de la comunitat de mitjans van acompanyar-nos, tampoc volien perdre’s aquesta data tan especial.

Aquest cop la trobada vam realitzar-la a la plaça del mercat de Vilanova del camí on, després d’esmorzar plegats, ens hem col·locat en rotllana. “Un sostre fet d’estrelles” dels Catarres ha estat la cançó que aquest any hem triat per inventar-nos una coreografia i ahir vam poder ballar-la junts per primera vegada.

Ha estat un dia desitjat, tots els infants d’ambdues escoles l’esperàvem amb il·lusió i ha resultat ser una molt bona experiència per tots i totes.

Gràcies Escola Àuria pels moments compartits!
Ens retrobem el curs vinent!

FLOATING IN MY MIND

Ivet Dominguez30/05/24  

S’olora el final de curs, i amb aquesta intenció a l’aula de Matildes comencem a sentir-nos més nostàlgics. És temps de començar a recordar, mentre preparem els discursos i tot el què suposa la nostra promoció. Aquests dies hem estat visionant el curt Floating in my mind, observant la importància de la vida, les seves etapes, i els camins que van teixint-se.

També ens hem parat a pensar en quins records tenim de la nostra escola, aquells que ens han marcat segurament per temps. Han sorgit les amistats, les sortides, els mestres, els petits, i mil altres anècdotes, moltes de divertides. Individualment hem fet l’esforç d’escriure’n algunes i buscar-ne un títol. I llavors n’hem escollit una i hem pensat com representar-la amb fang, buscant una forma determinada i utilitzant la tècnica del gravat.

 

AVANCEM EL JARDÍ

Ivet Dominguez30/05/24  

Aquesta setmana hem posat fil a l’agulla en el càlcul de llistons que necessitem per l’estructura del jardí vertical. Se n’ha ocupat un grup reduït de la classe, mentre els altres treballàvem en altres aspectes importants.

Pensant que els llistons escollits fan 3 metres de llargada, han anat rumiant a quina mesura els tallaríem, per tal de comprar els mínims, aprofitant els retalls sobrants per omplir tota l’estructura, prèviament planificada i dibuixada. Tot plegat ho han concretat en un coquis de colors que, després, els ha servit per explicar-ho a la resta del grup. Amb tot, hem acabat concloent que amb un total de 8 llistons podem fer el què tenim pensat. Ara només ens queda anar-los a comprar!

Així mateix, l’Ajuntament ens ha fet arribar dues jardineres, així no n’hem de comprar cap! I és que es tracta sempre de donar una segona vida als objectes que ja tenim a prop i no s’utilitzen, per desenvolupar projectes interessants a baix cost. Les jardineres ja esperen la vida de les plantes! Sobre aquestes últimes ens deixarem assessorar per algunes famílies que tenim expertes.

També hem pensat que és el moment d’avisar més persones per ajudar-nos en el muntatge de l’estructura del jardí. Per això la Ranya, en nom de tots i totes, els ha fet arribar un correu.

Famílies de Matildes:

Si ens voleu ajudar a confegir l’estructura del jardí vertical, serà el dilluns 10 i dimarts 11 de juny. Escriviu un correu a la Marta Trullols i la Ivet, per concretar els horaris.

Us necessitem!

ANEM A LA LUDOTECA

Mireia Puig29/05/24  

Avui hem passat el matí a la ludoteca el Cireret, i hem gaudit moltíssim tant del joc de dins com de fora. Abans de començar a jugar  ens han explicat les normes per fer-ho molt bé i estar tranquils i a gust tots plegats.

Hem jugat amb les nines, els hi hem fet el menjar, hem anat a comprar, ens hem disfressat, ens hem pentinat, hem jugat amb el lego, animals… hem estat molt i molt entretinguts tota l’estona. I després d’esmorzar hem continuat jugant a fora amb les motos, pales, galledes, hamaques…

Podeu trobar més fotografies a la carpeta de sortides que hi ha en el dia a dia.

FEM UNA CARTA A LA REGIDORA

Mireia Puig29/05/24  

La Cristina, policia, ens va dir que per poder pintar els símbols en el pas de vianants, li hauríem de comunicar a la regidora d’educació, és per això que decidim fer-li una carta per demanar-li que volem anar a parlar amb ella sobre el  pas de vianants de l’escola.

Abans d’escriure la carta parlem de què li voldrem dir:

  • Hem de dir que volem pintar el pas de vianants.
  • No, volem fer uns dibuixos.
  • Sí, uns dibuixos.
  • Para, mira i passa.
  • Li podem dir que li volem explicar.
  • On haurem d’anar a explicar-li (mestra)
  • A la seva feina.
  • Doncs haurem d’anar a l’ajuntament (mestra)
  • Li podem anar a ensenyar els dibuixos.
  • I a la carta hauríem de posar qui som? (mestra)
  • Sí, hem de dir que som els Patufets.
  • Però al Pompeu Fabra també hi ha una classe que es diuen Patufets (mestra)
  • Hem de posar Marta Mata.

Un cop tenim ben clar que volem escriure ens posem a treballar. D’un en un comencem a buscar les lletres que hem d’escriure i a representar-les en un paper. Hi ha Patufets que ja no necessiten buscar les lletres per escriure-les.

Un cop tenim la carta enllestida fem el sobre amb l’adreça de la regidora, la nostra, li posem el segell  i l’anem a tirar a la bústia.

Esperem rebre resposta ben aviat!

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 49 del projecte.

I LES BOTIGUES… COM POSEN ELS PREUS EN ALLÒ QUE VENEN?

Mireia Roca27/05/24  

Fa uns dies que ens anem fent aquesta pregunta. Hem decidit que volem preguntar a les persones de l’escola quin comprarà pa el dia del mercat medieval, per fer una previsió de quanta quantitat de pa hem d’elaborar. Però és clar! Necessitem posar el preus als nostres productes per si ens ho pregunten. 

Hem estat investigant i preguntant a les nostres famílies a veure si ens ho poden explicar: 

  • Has de sumar tots els “gastos” que té una botiga: impostos, llum, aigua, treballadors i els materials o productes que vols vendre. Després al preu de cost li has d’afegir una quantitat de diners més per obtenir beneficis. 
  • Els preus varien segons els productes i materials que s’utilitzen. 
  • El preu dels productes surt a la màquina registradora, però les treballadores de la botiga no sabem com han posat el preu.
  • Per posar el preu has de sumar tots els preus de cada ingredient i has de multiplicar per 2 els diners. També s’ha de sumar el temps que has tardat per fer el pa i l’electricitat que gastes amb el forn. 
  • El preu es posa segons el preu de la matèria prima. La matèria prima és la farina, la sal, el llevat i l’aigua. 
  • El preu depèn del que valguin els ingredients del pa. 
  • Per posar el preu a un producte sumes tot el que has fet servir. 
  • El preu el fixa el distribuïdor i al final s’acaba imposant el més baix.  

La colla de les Alícies ho hem tingut molt clar, necessitem saber quant valen en Euros els ingredients per després poder posar el preu. Així doncs, recuperem els tiquets de compra, de quan vam comprar els ingredients per fer pa amb l’Elena (la mare del Bruno) i amb la Fàtima (la mare del Sami), i busquem el preu de cada ingredient. Cal que ens fixem molt bé perquè el tiquet de la botiga ens dona molta informació: quantitat, preu unitari, import…

Altrament, hem estat familiaritzant-nos amb les monedes d’Euro i els seus cèntims. Si hem d’obrir una botiga, necessitem conèixer quines monedes hi ha, diferenciar-les entre elles, quin valor té cada moneda i aprendre a sumar-les entre si. 

Després hem pogut reflexionar sobre què hem après de les monedes i què hem de tenir en compte per entendre els preus. 

Un cop posem en comú els preus de cost, busquem les quantitats dels ingredients que vam fer servir per poder esbrinar el que ens va costar. Per exemple: per fer Khobz vam necessitar 2 Kg de farina de blat (0,70 €/Kg) i ½ Kg de farina de sèmola (1,50 €/Kg). Hem calculat que per elaborar 25 Khobz de 100 grams ens ha costat en farina 0,70 + 0,70 + 0,75 = 2,15 €. Després hem afegit el cost de la sal, l’oli, el sucre i el llevat de manera aproximada. Total que ens ha quedat un cost de 6,30 €. 

Ara ens queda decidir quin preu tindrà cadascú dels productes que vendrem a la nostra botiga de pa.

Això també resulta un bon repte!

FEM EL DIBUIX PER REPRESENTAR “PASSA”

Mireia Puig27/05/24  

El darrer símbol que ens toca representar és el que ens indica que podem passar. Els i les Patufetes tenen molt clar que per creuar el pas de vianants han d’anar agafats de la mà d’alguna persona gran, pare, mare, iaia, avi… i si anem de sortida anirem agafats de la nostra parella.

Per tant haurem de dibuixar una persona gran i una altra petita agafades de la mà. Per fer-ho els hi presentem els blogs lògics i els hi demanem que en petits grups construeixin aquest símbol.

Un cop tots els nens i nenes han construït en petit grup, ens posem tots a la rotllana i entre tots construïm una persona gran i una petita agafades de la mà.

Ens fixem molt en la forma que podem fer servir i en el tamany. La persona gran, que decideixen que serà una iaia, haurà de ser més gran que la nena que agafa la mà. A mesura que anem posant les peces anem dient el seu nom i així anem interioritzant els conceptes.

Un cop finalitzem, en grups de tres representem gràficament en un paper les dues siluetes. Per fer aquesta activitat hem d’estra molt atents i concentrats i fixar-nos molt bé en les formes, els colors…

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 48 del projecte.

CRÒNICA DE L’EDA CANIGÓ

Ivet Dominguez27/05/24  

Aquí teniu alguns escrits dels infants del nostre grup sobre l’estada a l’EDA Canigó.

En aquests tres dies hem anat a cinc llocs. El dia 1 (15/5/2024) vam anar a 2 llocs que eren: un refugi allà a pocs minuts de Sant Martí del Canigó i també és el lloc on vam dinar tots junts a la taula i als bancs. El segon lloc era el monestir de Sant Martí del Canigó al que no vam entrar però si que vam posar fades en el camí que vam seguir per arribar al primer lloc. Després vam poder veure de lluny el monestir, mentre plovia, des del mirador en el que estavem allà.

El dia 2 (16/5/2024) vam anar a 2 llocs més. El primer que vam fer va ser anar al bosc del bastard que és molt bonic. Vam arreglar entre les tres classes un camí molt llarg, o sigui que vam treure moltes plantes del mig del camí i moltes eren molt grans. Ens van donar unes eines per fer-ho millor i treure les plantes més ràpid. També vam construir una vassa perquè els animals poguessin beure aigua i,  els vam fer un cau perquè a la nit poguessin dormir i descansar.

Després caminant vam arribar al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Vam dinar a l’esplanada de sota abans d’entrar i veure’l per dins.

Quan vam entrar vam anar a una mena d’exposició on hi havien maquetes del propi monestir. Seguidament vam anar a l’església on ens van explicar per exemple que la pintura tenia més de 1.000 anys, com era abans, quines històries i èpoques va viure aquella església, com es va construir, de quins materials estan fetes les parets i que l’altar que hi ha té més de 2.000 anys d’història. Aquest altar el van robar i el van posar com si fos la part de sota d’un balcó. Però ja el van tornar a lloc.  A més allà hi han posades les firmes de l’Abat Oliba (que era com una espècie de capellà molt important perquè era el cap dels mossens), del seu germà Bernat (que també era una persona molt important), de Guifré el Pilós també molt conegut i de molts comtes i comtesses que tenien moltes terres i que també tenien molt poder. I l’últim que vam fer aquell dia va ser reconstruir el claustre. És com una placeta que l’envolten unes columnes de pedra molt grosses i també molt gruixudes que tenen com un arc a sobre, també de pedra. Aquelles columnes  d’allà havien caigut en una época no tant bonica. El vam reconstruir perquè estava tot trencat de tantes coses que han passat al llarg del temps. I vam reconstruir-lo amb el nostre propi cos, fent de columnes.

El tercer i últim dia vam fer la descoberta de Prada en la que vam començar a fer tot un itinerari que passava per tot el poble. Podiem de preguntar a la gent del carrer.  Seguiem l’itinerari que estava marcat per arribar als punts de referencia i respondre totes les preguntes, per després tornar a l’església. O sigui a la plaça d’on haviem sortit a corregir totes les nostres preguntes i respostes. Vam anar en molts moments sols i en altres moments acompanyats dels mestres. Que en alguns d’aquests moments ens ajudavan amb el que podien. I a dins de l’església  vam escoltar una cançó tocada per Pau Casals que es diu el Cant dels Ocells que és molt bonica. Que es diu com l’escola de música que hi ha allà al poble de Prada.

Jo crec que el nostre projecte de teixint camins  té a veure amb l’EDA Canigó perquè són tots els camins que hem recorregut junts amb força, trepitjant el patrimoni dels camins de la muntanya.                                                                                                                                     Luna Zamora

 

Entre els dies 15 i 17 de maig vam anar a l’EDA Canigó. Vam fer una sortida per dia, i aquestes sortides van ser les següents.

El primer dia vam anar a Sant Martí de Canigó, alla vam fer varies activitats, per exemple, vam posar fades que estaven pintades amb uns troncs pel camí. Una altre activitat que vam fer a Sant Martí del Canigó va ser veure 2 panoràmiques. Vam dinar amb pluja sota la porxada a prop del monestir.

El segon dia vam anar al Bosc del bastard, més específicament un camí que era de l’Universitat Catalana d’Estiu i vam arreglar uns camins que estaven molt tapats. Amb els troncs que vam tallar, vam fer uns refugis pels animals i també vam fer unes basses perquè els animals puguin beure aigua. Aquell dia vam dinar a un camp molt gran on al mig hi havia una foguera apagada. Aquell dia no va ploure. Després de dinar vam anar al monestir, i a dins de l’església hi havia un altar que tenia la firma de l’Abat Oliba. Després, a fora de l’església, hi havia un claustre que li faltaven moltes estructures. Llavors, amb tots els nens i nenes de la comunitat  vam fer com una “reconstrucció” del claustre, entre tots vam fer aquesta forma:

I les persones que feien les portes feien aquesta forma:

Despres d’això vam tornar a l’alberg, vam sopar i vam fer la disco perque era l’últim dia.

Al dia següent, l’últim dia, vam fer l’última activitat de l’EDA Canigó. Aquesta activitat era d’una gimcana per el poble de Canigó en el que teniem que anar per diferents llocs d’interès de Canigó. Ens vam repartir en els mateixos grups de quan vam anar a Penelles. Abans de sortir vam marcar al mapa els punt on teniem que anar, tambe ens vam marcar amb boli un perímetre en el que no podiam sortir i en el que estaven tots els punts. Un dels punts que més em van agradar va ser el de l’església per dins, alla ens posaven un audio d’una cançó que va tocar Pau Casal, la cançó es deia “El cant dels ocells”.

Després vam tornar a l’alberg, vam dinar i vam pujar a l’autocar per tornar a Vilanova del Camí.                                                                Joel Suárez

 

SANT MARTÍ DE CANIGÓ       

El 15 de maig vam anar d’EDA a Canigó. Vam arribar. Després vam anar a deixar les motxilles, al lavabo i menjar. Després ens van ensenyar un mapa i vam fer els grups. Nosaltres, les Matildes ens va tocar amb un noi que es deia Felip. Vam pujar a Sant Martí de Canigó. Va caure molta pluja. Diuen que a Sant Martí de Canigó hi ha fades, marmotes etc. El Felip va fer una foto a una muntanya. Diu que en aquesta muntanya hi ha una marmota de pedra. El Felip ens va portar unes fustes que tenien fades pintades i un trosset del poema de Jacint Verdaguer, Canigó. Després vam dinar a un refugi sota la pluja. Finalment vam baixar de la muntanya i ens va agafar un autocar, per anar a l’Alberg Pau Casals.  

  SANT MIQUEL DE CUIXÀ

El 16 de maig vam anar al bosc del Bastard, vam arreglar el camí que hi havia perquè les persones passin bé i els animals trobin un amagatall on es puguin refugiar d’altres animals. Vam utilitzar eines com unes tisores de podar expertes per tallar branques, plantes etc. També una serra per tallar els troncs més grans. Un rasclet per les fulles que estàven al mig del camí. Cada classe tenia la seva part de treball, les Matildes a l’entrada del bosc i una mica més amunt hi teníem els Petits Prínceps, i els Tintins més amunt. Em vaig sentir molt bé netejant un bosc, era la segona vegada que ho feia. Després vam anar a dinar a un camp a sota el monestir. Va ploure i vam entrar a l’església de Sant Miquel de Cuixà. Ens van explicar molta història com per exemple la de l’altar que hi havia, desaparegut per un temps.  Un senyor mentre estava passejant i el va veure a la part de sota d’un balcó, era l’altar fent de terra. Havia estat desaparegut molt temps . També hi havien unes firmes a l’altar que eren de l’Abat Oliba, aquest va ser un abat benedictí que va decidir construir el monestir de Montserrat i molts més.

PRADES

El divendres 17 de maig vam anar a Prada o Prades. Vam descobrir el poble amb grups i vam fer una gimcana com la de Penelles. Allà vam saber la relació que hi ha entre Pompeu Fabra i Prada. A Pompeu li encantava el català, però Franco el perseguia, ja que només volia que es parlés castellà a Espanya. Així que Pompeu va anar a Prada per refugiar-se.  A més a més, ens van explicar que hI ha moltes altres persones que es van exiliar com Pau Casals, Pompeu Fabra i Jacint Verdaguer. Pau Casals va ser un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. Vaig descobrir que la paraula “Exiliar” es com anar-se’n del teu país perquè ets perseguit.

LA RELACIÓ DEL P.C I L’EDA

L’EDA Canigó té molta relació amb el projecte Teixint Camins perquè com que el 16 de maig vam anar a netejar el bosc del Bastard, en aquell moment vam teixir camins. També perquè  vam caminar molt per exemple a Sant Martí del Canigó, que vam fer una pujada molt llarga. En aquell moment també vam teixir camins.

Ranya ElAmrani