ANEM A VEURE UN SEMÀFOR DE VERITAT

Mireia Puig19/01/24  

Com que el semàfor que ens va deixar la Cristina policia no ens servia com a model per fer-ne un nosaltres, anem a veure un de veritat al carrer.

A prop de l’escola trobem uns semàfors que són pels vehicles i uns altres que només són pels vianants. Observem que el dels vehicles tenen tres llums diferents i que el de vianants només tenen el vermell i el verd. Ens fixem en la seva forma, tamany, com està col.locat… i el fotografiem per totes bandes.

Per anar a veure’ls recordem les normes de com anar pel carrer, i realment ens fixem que cada dia els i les Patufetes van millor pel carrer, i quan han de passar pel pas de vianants, la majoria recorden mirar als dos costats.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 12 del projecte.

REPRESENTEM LES IMATGES DE LA CACERA FOTOGRÀFICA

Pedro Martínez19/01/24  

Aquestes vacances nenes i nenes tenien una missió: immortalitzar aquelles coses curioses que es puguessión trobar a la natura o que tinguessin relació amb aquesta.

Doncs bé, aquest dimarts, amb totes les imatges que van arribar, vam fer la següent tasca.

Primer havíem de triar quina foto volíem representar. Un cop triada, havíem de fer una descripció on es pogués entendre tot allò que sortia a la fotografia.

Després de fer la descripció, havíem de representar aquesta fotografia en un dibuix i, un cop finalitzat el dibuix, havíem de pintar-ho amb aquarel·les.

Aquesta feina ens va fer estar tot el dia entretinguts perquè no és gens fàcil fixar-se en els detalls.

Tot i així, podem dir que han sortit autèntiques obres d’art.

LA MARTINA I EN SERGI…NO CORREN CAP PERILL!

Mireia Puig19/01/24  

Des del Servei Català de Trànsit ens fan arribar el conte “La Martina i en Sergi…no corren cap perill!” que conté un seguit d’històries d’aquests dos personatges. Dues de les històries fan moltíssima referència al nostre projecte d’aula i tracten de com hem d’anar pel carrer.

La Martina i en Sergi ens mostren, juntament amb el seu pare, com hem d’anar pel carrer,i la importància de creuar bé els passos de vianants i fixar-nos en els perills. D’altra banda les altres dues històries, tot i que no fan referència al nostre projecte, també són molt interessants. En una d’elles ens parla de com ens hem de comportar quan estem jugant al parc i l’altra sobre com hem d’anar quan anem en cotxe.

Com que ens han regalat un conte per a cadascú, els repartim i els mirem a l’hora, per poder observar més detingudament tots els detalls.

Anem fullejant tots al mateix temps, el nostre conte, i anem comentant les imatges una a una. Els i les Patufetes tenen ben clar que per creuar el carrer han de fer-ho pel pas de vianants i que si hi ha un semàfor, cal mirar-lo  atentament.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 13 del projecte.

TORNEM A ENGEGAR LES PROPOSTES D’APRENENTAGE

Mireia Puig19/01/24  

Aquest segon trimestre hem començat amb molta energia i des dels primers dies ja hem engegat a fer propostes d’aprenentatge. Els i les Patufetes cada vegada tenen més interioritzades totes les consignes que han de seguir per dur-les a terme.

Cada infant pot triar quina proposta vol fer, però ha de recordar per quines encara no ha passat. Tots i totes hauran de realitzar les cinc: art vertical, enfilar i fer colllarets, taula d’experimentació amb la sorra i palla, construccions de fusta i minimons.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta de propostes d’aprenentatge.

DESCRIBING MONSTERS

Laura Lorenzo19/01/24  

As Tanits created a monster to include in their invented group story, we continued inventing our own monsters. You can see that we created interesting monsters: some are funny, some are scary and they are all very different!

Trough different games we also learned all the necessary vocabulary to describe them. Just have a look at our creations!

 

DIARIO DE NATURALEZA Y JARDÍN VERTICAL

Ivet Dominguez19/01/24  

Con la ilusión de hacer crecer nuestro proyecto de aula, esta semana nos hemos centrado en dos ideas principales: salir más para aprender directamente de la naturaleza y empezar a pensar en cómo construir un jardín vertical, en una de las paredes de nuestra escuela.

En este sentido nos hemos interesado en los DIARIOS DE NATURALEZA. Hemos descubierto que pueden resultar un pozo de sabiduría personal, donde investigar, anotar, explicar procesos, curiosidades, añadir frases, vocabulario técnico, científico… pegar fotografías, hacer dibujos, probar y crear pigmentos naturales, traspasar texturas y recoger un sin fin de detalles que nos cautiven de nuestro entorno. Hemos estado pensado en el diseño de estos diarios que nos van a acompanyar durante nuestras salidas, siendo el vivo testimonio de nuestros descubrimientos. Y todo esto, ¿para qué? Pues para seguir aprendiendo, empatizando y conectando con la naturaleza. Hemos hablado de como trabajando de este modo también vamos a necesitar las lenguas, el arte, las matemáticas… ya que en la naturaleza estan presente los patrones, las líneas, las formas, los tonos…un montón de conceptos importantes que se pueden narrar, describir, contar, dibujar, pintar…

Por otra parte viendo que nuestra intención es también embosquecer nuestra escuela, nos han llamado la atención la construcción de los jardines verticales. Un nuevo mundo de posibilidad para crear más espacios frescos que camuflen un poco el hormigón de nuestra escuela. Con la pared ya escogida, estamos disenyando nuestras ideas pensando en espacios, soportes, materiales, técnicas, etc. Y claro, van surgiendo necesidades básicas, como el cálculo de los metros cuadrados.

ANOIA, TERRA DE CASTELLS

Mireia Roca19/01/24  

Dimecres passat a projecte de comunitat, el grup de les Brúixoles vam estar compartint les pròpies descobertes de Torres i Castells de la comarca de l’Anoia. Algunes persones van tenir la sort de poder conèixer in situ el Castell d’Òdena, el Castell de Queralt, el Castell de la Tossa, el Castell de Tous, el Castell de Rubió, el Castell d’Argençola, Castellolí i la Torre de la Manresana. 

A partir de les informacions recollides, a la Rotllana hem enraonat de quines dades sobre l’Edat Mitjana hem après a partir d’aquestes visites i investigacions del nostre entorn proper: 

  • El Castell de Tous té una antiguitat de 1000 anys. 
  • A l’edat mitjana per l’Anoia hi havia la frontera entre comtat de Barcelona i el territori dels Musulmans. 
  • La majoria dels castells tenen esglésies. 
  • La majoria dels castells tenen el nom de les persones que hi van viure. 
  • Els castells servien moltes vegades per protegir-se de les batalles i les guerres. 
  • Alguns dels castells tenen dipòsits d’aigua per guardar-la. 
  • Hem descobert que un castell té la porta alçada. Per entrar-hi has de fer servir una escala que es treu i es posa.  
  • Hi ha castells que son molt grans i d’altres molt petits. Hi ha castells de diferents mides. 
  • Els castells tenen torres amb diferents formes: amb forma cilíndrica, de quatre cares o amb onze cares. 
  • Hi ha castells que la seva funció és fer de frontera entre dos bàndols territoris diferents, com el Castell de Queralt.

Després de la descoberta de l’Edat Mitjana en el nostre entorn, què podem explicar d’aquesta època de la història? 

LA NOSTRA FESTA MAJOR’24

admin17/01/24  

Aquesta setmana hem celebrat la Festa Major d’escola, en honor a Sant Hilari, patró del municipi. Tot va començar el dijous a la tarda amb els esperats tallers amb les famílies, per decorar i engalanar la pista tots plegats. Entre flors d’hivern, cerclandales, teixint cedes… vam passar una tarda divertida i acolorida, enfilant garlandes i originals complements festius. 

L’endemà de bon matí vam tenir una jornada atapeïda d’activitats que va començar amb el tradicional pregó. El gimnàs es va omplir a vessar per gaudir d’un pregó cuinat per unes il·lusionades Matildes que, amb l’ajuda dels petits, ja tenen el capgròs. Seguidament la cercavila va desfilar pels carrers més propers, amb l’acompanyament musical de Molta Xamba i la Batucada dels Grans. Els gegantons i capgrossos es van fer veure acompanyant tota la gentada. Fins i tot els petits de la llar van sortir a treure el nas!

Un cop de tornada a l’escola vam poder entrar en calor amb la xocolata calenta que ens va preparar l’AFA. Amb la panxa ja plena, vam entrar a la pista on Circ de jocs va preparar activitats per tothom, fent-nos viure l’emoció de l’infant que tots portem dins, insistint en la importància de tornar a jugar com sempre, grans i petits, al carrer, amb coses senzilles, compartint, allunyant-nos de les pantalles. 

Per acabar la jornada, vam anar a Can Papasseit a veure Els contes de la Lola de la companyia Teatre Nu. 

Agraïm a tots i totes els que un any més heu fet possible (i més nostra) la Festa Major!

PER MOLTS ANYS, VALERIA!

Vero PM17/01/24  

La Valeria ja té 5 anys!!! MOLTES FELICITATS BONICA!!!

Tenia moltes ganes de celebrar-ho amb els seus companys i companyes convidant-los a pa amb xocolata i de posar la seva pinça al número 5!

Al mes de febrer seguirem celebrant aniversaris amb la Mar i la Rim!

MISSIÓ PREGÓ ACONSEGUIDA! I DESPRÉS …

Ivet Dominguez15/01/24  

Les Matildes escriuen les seves emocions, després d’haver escenificat el pregó divendres passat.

Aquí teniu uns quants exemples de les seves vivències:

Jo quan vaig entrar al gimnàs i vaig veure tanta gent, em vaig posar contenta però també una mica nerviosa. I vaig veure quan vam començar el pregó que a la gent li agradava molt. Em vaig sentir molt bé escoltada, i una mica nerviosa però desprès vaig estar molt bé. I totes les nenes estàvem en el vestidor super nervioses, però també molt contentes. Abans de que comencessin  a venir els nens i nenes,  i les famílies vam fer un escalfament. Per tranquil·litzar-nos tots. Com hi havia tanta gent això em posava una mica nerviosa. Jo en un moment vaig veure la mare de la Martina plorant, perquè després, del pregó li vaig preguntar a la Martina què perquè plorava, i em va dir perquè li va agradar molt. Si la meva mare hagués vingut també hagués plorat. La meva mare quan va veure el pregó li va agradar molt, i em va dir que és molt bonic. En el moment que el Pau.M va dir “HI ha un peix gros del ajuntament?”, l’alcaldesa va aixecar la mà i va somriure. Per a mi el pregó va ser molt important, i bonic. Nayara

La meva experiència fent el pregó va ser molt divertida, amb molts nervis i un estomac ple de papallones que em donen alegria i molts nervis. Quan vaig entrar a l’escola totes les Matildes estaven molt nervioses pel pregó. Primer vam assajar  una mica i després vam fer l’escalfament  i ens va tranquilitzar mes a tots i a totes. Quan eren les 9:00 del matí van començar a entrar totes les famílies i totes les nenes estàvem histeriques i molt nervioses. Després vam anar al vestidor dels nens i cadascú vam dir una paraula de com ens sentim i l’Eric va dir random. Després vam fer el pregó i es notava la diferència a no tenir res a tenir el pregó molt divertit i xulo. Als meus pares em van dir que era molt original i xulo i que es notava que hi havia treball darrera. Aquesta ha sigut la meva experiència del pregó. Emma

Quan vam començar a entrar al gimnàs vaig veure molta gent, i quan volíem passar per fer el ball no podiem passar. Jo al veure molta gent em vaig posar molt nerviosa perquè no m’ho esperava. Quan jo deia les meves frases sentia com que era el meu moment, pero al principi tenia molta son perquè vam anar a l’escola a les vuit del matí. També al principi estava tremolant dels nervis. Quan vam dir hi ha algun peix gros de l’ajuntament? vam veure a l’alcaldesa, i aquell moment em va agradar molt. Els pares justament quan vam acabar el pregó em van dir que ho vaig fer molt bé i que els hi va agradar molt com ho vam fer i com vam treballar. Paula González

El Divendres 12 va ser la festa major de l’escola i nosaltres, les Matildes vam fer el pregó de fest major. Nosaltres vam tenir que vindre a les 8 per preparar-ho tot i vam fer uns escalfaments abans de començar el pregó. Quan vam entrar hi havia molt soroll de les famílies i els nens. Quan va començar la música tots van callar i vam començar a fer el pregó. Primer vam fer el ball però jo al fer el ball estava com els assajos. Quan ja em va tocar dir el meu tros que tenia que dir “Sigueu tots benvinguts i benvingudes, hi ha algun peix gros de l’ajuntament” em vaig posar nervios pero ho vaig dir i l’alcaldessa va aixecar la mà i va riure. Per acabar,  la meva família va dir que ho vaig fer molt bé i se m’entenia i els va agradar molt. Pau Macarro

El divendres 12 de gener jo em vaig sentir una mica nerviós perquè hi havia molta gent. Jo intentava recordar com si fos un assaig. El meu moment important va ser quan entràvem per la porta perquè em sentia com un actor la meva mare abans de fer el teatre em va dir que ho faria molt bé, que no em posés nerviós. Jo vaig veure a l’alcaldessa quan el Pau va dir hi ha algun “peix gros de l’ajuntament?”.També vaig veure a antics nens i nenes de l’escola com l’Aitor, l’Anne, el Jordi i l’Aneu també vaig veure a la meva germana i quan vam acabar em va felicitar. Hugo

Quan vaig entrar al gimnàs vaig veure que hi havia molta gent. Llavors em vaig posar una mica massa nerviós, però quan va començar l’obra m’ho vaig prendre amb calma. Com he dit em vaig començar a posar nerviós però em vaig començar a tranquilitzar. Quan va acabar em vaig sentir superbé. A casa em van dir que tots ho vam fer molt bé i que va quedar preciós. Un moment que ens vam equivocar va ser quan vam repetir 2 vegades la frase “Gràcies Petits”. Abans vam fer un escalfament de projectar la veu i de baixar els nervis. Desde el meu punt de vista ens va quedar genial. Pau Ruzafa