Aquesta setmana, el grup dels esclafits vam començar a conèixer una mica (més del que ja la coneixíem) l’Estació Espacial Internacional.
Tothom sap que és allà dalt, que hi ha astronautes, que es fan experiments… però poca cosa més.
Com es va enviar allà dalt? Com poden… Llegeix més»
Aquesta setmana a la lectura compartida vam treballar la creació d’una història utilitzant unes imatges que ens servien de guia.
Evidentment, la historia ja existia, però és molt interessant veure com nens i nenes inventen i treballen en equip.
El següent dia, ja sense famílies, van haver… Llegeix més»
Alguns nens i nenes han fet els deures i han preguntat i buscat amb les famílies que és una era. Ho han explicat molt bé, però tot i així a la resta no els ha quedat molt clar, per això mirem un vídeo i veiem com els pagesos hi treballen.
A nosaltres ens agradaria fer una era com en Guinovart, però primer hem de descobrir quan és 5,5m (mesura de l’era) i si la podrem col.locar en algun espai de l’escola.
Els hi porto cintes mètriques perquè les mirin i pensin alguna manera de poder construir 5,5m. (conversa):
Com que no ens surten idees, decidim anar a preguntar-li al Chadi (un alumne de cinquè que algunes tardes ens ve a ajudar).
El Chadi ens explica que si la cinta que tenim fa un metre, el què haurem de fer és agafar un paper i dibuixar cinc vegades la cinta, una al costat de l’altre. Per fer el mig metre només caldrà que dobleguem la cinta a la meitat. El Chadi ens explica que mig vol dir la meitat.
Anem a buscar un paper d’embalar ben gran i tornem cap a la classe per poder construir la nostra cinta mètrica de 5,5m.
Per parelles anem dibuixant els metres. U cop aconseguim mesurar els 5,5m retallem el paper d’embalar i fem la nostra pròpia cinta mètrica.
Mentre estem fent la nostra cinta mètrica venen els nens i nenes del grup de la Toni a preguntar-nos com l’estem fent, perquè ells volen saber quan és 7,5m i no saben com fer-ho.
Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.
El Dimecres per la tarda l’Estela practicant ens va parlar de la publicitat. Vam estar veient fotos de la publicitat i en quasi totes les imatges sortien dones netejant, i també sortia que les cuinetes eren de nenes i els cotxes de nens. Sobre els colors vèiem que el rosa era utilitzat molt per les nenes i el blau pels nens. Vam reflexionar sobre tots aquests estereotips… algun antics però d’altres encara actuals.
Després vam fer un eslògan del nostre projecte d’aula “Fira d’experiments” per avisar a tothom que vingui. Vam treballar per grups. La nostra frase escollida és:
“La feria de tus sueños: así de emocionante, así de flipante!”.
(text escrit per l’Adrián Rodríguez)
En petits grups hem pensat i després hem dibuixat com ens imaginàvem l’arbre que volem fer. Mentre plasmàvem les nostres idees en el full, els infants recordaven el dia que vam sortir al pati a observar els arbres. Vam comprovar que els arbres tenen arrels i ens vam fixar amb la resta de les seves parts (troncs, branques, fulles, alçada, amplada del tronc…).
Cada grup va escriure el material que podíem fer servir per fer el nostre arbre. Van sorgir diferents propostes, com ara; l’arbre fet de tubs de cartró, les arrels poden ser de paper, les fulles fetes de cartró o amb goma eva…
Una vegada cada grup ja ha fet el seu disseny de l’arbre, és el moment de posar-ho en comú amb la resta de companys i companyes. Un cop tots els grups ja han explicar el seu disseny, els col·loquem davant nostra i pensem què podem fer. Un tabaluga proposa agafar un tros de cada dibuix, el que més ens agrada, retallar i enganxar i crear un únic disseny de l’arbre. A tots i totes ens sembla bona idea!
Observem amb atenció el disseny final, i així volem que sigui el nostre arbre; les arrels de paper, el tronc i les branques amb tubs de cartró i les fulles amb goma eva de color verd. I és que des d’un bon principi, estem engrescats i engrescades per fer un arbre petit com el que tenim al pati. Així doncs, ràpidament alguns infants proposen mesurar amb cintes mètriques l’arbre i les seves fulles.
Decidits i decidides sortim al pati i gaudim experimentant amb els regles i les diferents cintes mètriques.
Teniu més fotografies a la unitat compartida.
Dijous 23 de març va venir l’alcaldessa a visitar-nos i per fi vam poder explicar-li el nostre projecte del parc del Patufet.
Vam explicar-li que havíem explicat el conte del Patufet a classe, que vam descobrir que hi havia parcs del Patufet, que hi havia molts parcs del Patufet i llavors nosaltres vam decidir que volíem un parc del Patufet a Vilanova del Camí.
Li vam ensenyar la maqueta del parc que havíem fet i on volien situar cada element del Parc i després de mirar-s’ho i escoltar-nos atentament va dir que miraria quants diners costaria fer el parc i que si era possible ens faria el nostre parc del Patufet davant l’escola Marta Mata!
Moltes gràcies per la visita Noemí!
Recordeu que podeu visitar el Drive de l’escola per poder veure més fotografies de la visita.
Aquest dimecres els Xarbots hem tingut una idea molt bona. A la última sessió vam aconseguir fer el diàmetre del nostre sol. Després de conèixer el funcionament d’un compàs hem arribat a la conclusió que en necessitem un de molt gran per poder fer el nostre sol. Veient les dimensions del nostre diàmetre hem intentat buscar per l’escola un compàs molt gran, però no l’hem trobat. Davant d’aquesta situació hem decidit que en podiem crear un de la mesura que necessitem.
El primer que hem cregut que necessitavem, doncs, ha estat descobrir on és la meitat del nostre diàmetre de 109 boles de paper. Per trobar la meitat hem anat marcant les boles començant per els dos extrems fins arribar al mig, a la bola 55.
Un cop hem trobat la meitat l’hem mesurat amb una cinta mètrica i hem descobert que fa 2,79 metres. Tot seguit hem anat a buscar el Toni Tostado per veure si ens podia buscar una fusta o un ferro d’aquesta mesura. El Toni ens ha donat un ferro molt llarg, així que l’hem mesurat i tot seguit hem marcat el punt exacte on calia tallar-lo. Finalment l’hem tornat al Toni i ens l’ha pogut tallar. Ja tenim la primera part del nostre gran compàs!
Aquest divendres 24 de març al matí els Tintins hem fet una classe de música ben especial.
A les 9:30 ha vingut la Sheila, graduada superior en cant, cantant i mestra de cant de l’escola Artístic de Vilanova del Camí a fer-nos un assaig per preparar bé les diferents cançons de la Cantata de 4t.
La Sheila ha començat la sessió fent-nos escalfar el cos i la veu amb diferents exercicis corporals i musicals. Tot seguit hem treballat la percussió corporal de la primera cançó. Tot seguit hem repassat i treballat bé les tres cançons que ja hem treballat a l’aula:
Finalment ens ha donat també algunes pautes per poder treballar les properes quatre cançons que encara ens queden per aprendre i hem pogut fer un petit torn de preguntes i curiositats que voliem preguntar-li.
L’ assaig ens ha anat molt bé per poder acabar d’entendre com serà la I Cantata de Vilanova del Camí i ens ha donat la oportunitat d’aprendre moltíssim d’una experta del cant. Tenim ganes de poder tornar a fer un assaig amb la Sheila!
Una Tabaluga ens diu a la rotllana que abans de poder començar a jugar a la botiga encara ens queden unes coses molt importants que hem de fer (CONVERSA):
Per tant se’ns gira feina.
Hem de fer el cartell d’horaris i el d’obert i tancat.
Aquesta setmana acabem de construir el banc de fuster gràcies a l’ajuda del Toni i del Bilal.
El Toni ens mostra com funciona el trepant i seguidament un per un col.laborem a l’hora de clavar la paret de fusta al banc de fuster. Estem molt engrescats i engrescades, ja que finalment hem aconseguit l’objectiu que ens vam proposar.
Una vegada ja tenim fet el banc de fuster, entre tots i totes hem de decidir com col.loquem les serres a la paret. Establim una conversa i conjuntament decidim que les eines les enganxarem amb velcro i posarem les grans a dalt, les mitjanes al mig i les petites a baix. A banda d’això, aquesta setmana també hem penjat el cartell de la nostra fusteria al vidre.
Hem aconseguit el nostre repte que ens vam proposar a prinicipi de curs?
Som capaços de construir una fusteria a l’aula?
Observem la xarxa d’idees que tenim a la classe i totes les fotos que ens ajuden a fer memòria i repassar tots els passos i aprenentatges que hem anat fent fins ara. La fusteria ja està quasi acabada. Tenim fustes, eines ordenades i classificades, hem creat el cartell, hem construït un banc de fuster com tenen els fusters i fusteres i hem fet el disseny del logo.
Seguim fent conversa i recordem per a què serveix un logo i perquè el necessitem a la fusteria. Aquestes són les aportacions dels i les pinotxos;
– perquè els papes, les mames, els tiets, les tietes, els avis i les iaies sabran que és la fusteria pinotxo.
– els pares i les mares poden veure el logo.
– perquè els nens i nenes grans vegin la fusteria i ens comprin fusta.
I a on podem penjar el logo? (pregunta la Rosa).
– a l’entrada de la classe a sobre del pinotxo.
– a la paret de fora.
– a la porta de vidre de la classe.
Quants logos necessitem? (pregunta la Rosa)
La majoria de nens i nenes creuen que ens fan falta dos o tres logos. Així doncs, truquem a la fusteria Super Kit i a partir del disseny que ja tenen del nostre logo, els encarreguem dos logos de fusta tallats i gravats amb làser.
Teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.
