FINAL DE TRIMESTRE MONSTRUÓS

Acabem aquest trimestre explicant, a les tres aules, la llegenda Índia Els dos llops, una història que ens parla del comportament humà i les emocions, un tema molt Who am I?.

Després de conèixer aquest argument, tota la comunitat de Grans ens hem disposat a dibuixar monstres interns, els que habiten dins nostre i no sempre sabem controlar. Ens hem ajudat de la pintura per destacar encara més el caràcter d’aquestes personatges tan diversos. Ha estat un matí molt artísitc que després hem culminat amb l’espectacle del festival de La Mostra de teatre infantil i juvenil, El meu monstre. Un final de trimestre realment monstruós

 

JA TENIM LOGO A LA FUSTERIA

Abans d’anar a buscar el logo a la fusteria Super Kit, truquem a la Marta que és la fustera encarregada, per confirmar si el logo de fusta ja està fet. També li preguntem quin preu té.

Novament, anem al despatx a veure la Lídia i li expliquem el motiu pel qual li demanem els diners. Tornem a la classe i conjuntament fem càlcul i comptatge per saber quant són 20 euros, la quantitat de diners que ens ha donat la Lídia.

Després del pati, engrescats i engrescades marxem a la fusteria a comprar el logo de fusta que tenim encarregat. Aquesta vegada no anem amb el mapa, així que ens hem d’esforçar per recordar el camí que hem de seguir fins arribar a la fusteria.

Quan arribem, la Marta ja ens està esperant! Ens comunica que ha quedat molt bonic!

Primer ens torna el nostre disseny i després ens ensenya el logo de fusta. Tots i totes estem molt contents i contentes. Ja tenim logo per la nostra fusteria!

La Marta ens diu que té moltes ganes de saber a on pengem el logo però no sap com posar-se en contacte amb nosaltres. En aquest moment li expliquem que estem fent el disseny de la targeta de presentació per a què tothom tingui informació i sàpiga on és la nostra fusteria. Aleshores, la Marta ens regala la targeta de la fusteria Super Kit que ens anirà molt bé per adonar-nos si ens hem deixat algun detall important en el disseny de la nostra targeta.

Tornem a l’escola amb un gran somriure!


Teniu més fotografies a la unitat compartida.

MESUREM EL TUB DE CARTRÓ

Una vegada ja tenim clar que volem crear un arbre semblant a l’olivera que tenim al pati, ens organitzem amb parelles. Cada parella agafa una carpeta amb el disseny definitiu de l’arbre que volem fer, i sortim al pati a mesurar les diferents parts de l’olivera amb cintes mètriques i regles. Cada parella escriu en el dibuix la mida que ha mesurat de les arrels, del tronc, de les branques i de les fulles.

Seguidament tots i totes asseguts a la rotllana establim una conversa i expliquem i compartim a la resta de companys i companyes com ho hem fet, quina part de l’arbre hem mesurat i quina mida tenim escrita. La majoria d’infants coincidim que el tronc mesura 100 centrímetres, així doncs, sortim de nou al pati a comprovar aquesta mida abans de tallar el tub de cartró, ja que volem que sigui el tronc del nostre arbre.

Una vegada tenim clar que el tronc fa 100 centímetres, és a dir, un metre, decidim tallar el tub amb les serres que tenim a la fusteria a l’aula de pinotxos. Ràpidament ens adonem que no el podem tallar, ja que les serres són de joguina. Així doncs, anem a demanar ajuda al Toni conserge.

Engrescats i engrescades li expliquem al Toni que volem crear un arbre i que d’entrada volem tallar el tub a la mida d’un metre. 

El Toni molt amable sempre disposat a ajudar-nos, entre tots i totes li aguantem el tub perquè ens el pugui tallar amb la serra.

Teniu més fotografies a la unitat compartida.

LUDOTECA

Acabem el trimestre passant un matí ben divertit a la ludoteca. Hem gaudit dels jocs i joguines de l’espai interior i un cop hem carregat les piles amb l’emorzar, hem continuat jugant al pati gaudint de les noves zones de joc.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

ANEM A LA LUDOTECA!

Aquest dimecres els Patufets i les Patufetes hem anat una altra vegada a la Ludoteca “El Cireret

Després de mirar el mapa que els “Pinotxos” i els “Tabalugues” havien fet per recordar el camí, hi hem arribat xino-xano fixant-nos en “El Molinet”, la fruiteria “Ametller”, la “Plaça del Mercat”, l’esglèsia, el parc i tots els pas de vianants que hem creuat.

Un cop hem arribat, ens han recordat les normes de la ludoteca com per exemple que havíem de jugar tranquils i tranquil·les i sense barrejar les joguines. Hem aprofitat molt el matí jugant amb les nines, el lego, la perruquería, la caseta de fusta, el cotxe… Després d’esmorzar, també hem sortit a fora al pati per seguir amb l’estona de joc, havien posat coses noves al pati, com un racó amb palla que ens ha agradat molt!

ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ!

 

ESTEM DISSENYANT LES NOSTRES TARGETES DE PRESENTACIÓ

Fa dies endarrere, el Juan ens va portar una targeta d’una empresa que posava parquet entre altres serveis. Vam establir una conversa i ens vam adonar que nosaltres no tenim «targetes de presentació» per la nostra fusteria.

De manera individual vam mirar la targeta i ens vam fixar amb el nom de l’empresa, amb el missatge escrit, amb l’adreça, amb les imatges, amb el disseny de la targeta… també vam pensar perquè volíem tenir targetes i el ús que en faríem.

Aquesta setmana fem memòria i recuperem aquesta conversa. Tots i totes estem engrescats i engrescades per crear les nostres pròpies targetes de presentació!

Seguim amb la conversa i conjuntament fem un recull d’idees que pot tenir la nostra targeta.

Els i les pinotxos proposen;

ha de tenir el logo de la fusteria.

– el nom de la fusteria.

– hem de posar fotos.

– ha d’haver números.

– la targeta no pot ser gran.

– podem fer la targeta de paper i plàstic i la podem pintar.

Ha arribat el moment de dibuixar el disseny de la targeta de presentació.

Quan fem projecte, sovint a l’hora de treballar ens organitzem en petits grups. La Rosa acompanya al petit grup i la resta de nens i nenes fem propostes d’aprenentatge. En aquesta ocasió, ens hem organitzat en parelles i hem treballat tots i totes a la vegada. Sembla una tasca fàcil però no ho és gens, ja que ens hem d’organitzar, escoltar i respectar les idees dels companys/es i posar-nos d’acord.

Una vegada ja tenim els dissenys fets de les targetes, és el moment de posar-los en comú. Tal i com ja sabem d’altres vegades, ara el que ens toca fer és pensar i decidir entre tots i totes què podem fer per poder tenir només un únic disseny de la targeta.

Teniu més fotografies a la unitat compartida.

ON PODEM FER L’ERA?

Un cop tenim la cinta de 5,5m construïda, arriba el moment de pensar on podrem fer l’era.

Establim una conversa on els infants donen la seva opinió:

  • La podem posar a la biblioteca. Només haurem d’apartar els mobles.
  • Però si la posem allà el grup de la Toni no podrà fer projectes de comunitat.
  • I tampoc podrem anar a explicar contes.
  • Però a l’escola no hi ha aules tan grans per poder posar l’era.
  • L’era és molt gran.
  • Jo crec que no podem fer una era.
  • Les classes estan plenes de coses i no podem posar una era.
  • No podem fer-la a cap classe perquè totes són iguals.

Mesurem la classe per veure si cap l’era. Veiem que ocuparia gairebé tota l’aula.

  • I si la fem a la pista que és molt gran.
  • I si la fem en el pati de sorra.
  • Nooooo, que no podríem jugar.
  • Podríem fer una era més petita.
  • La podeu fer a la classe de projectes de grans (diu el Chadi de 5è que està amb nosaltres)

Anem a mesurar la classe que ens diu el Chadi i també la pista.

Quan anem a la pista ens trobem el grup de la Toni que també està fent mesures, ells volen descobrir quan són 7,5. Aprofitem per mesurar les dues cintes mètriques i veure quina és més gran.

Quan estem mesurant els nostres 5,5m a la pista el Chadi ens diu que hem de tenir en compte que l’era és un cercle i que per tant nosaltres ens hem d’imaginar un cercle a partir de la cinta mètrica. Per fer-ho, el Chadi ens explica que hem de fer servir un compàs, i ens ensenya com funciona.

Ens quedem molt encuriosits amb el compàs i per això a la següent sessió practiquem a la classe amb ell. Ens costa una miqueta fer-lo servir, però mica en mica ens surten uns cercles més ben fets.

Després de veure les dimensions de l’era i de veure que per nosaltres no és gaire significativa, ja que ningú té una era a casa ni els nostres familiars fan de pagesos, decidim que la no farem una era, que farem una obra d’art que sigui significativa per tots nosaltres. Pensem en quina cosa ens uneix, i on passem gran part del dia i  arribem a la conclusió que construirem  una obra d’art de la nostra escola.

 

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

 

FEM ELS DINERS

Els i les Tabalugues tenen molt clar, que ells i elles volen fer els diners per jugar a la nostra botiga.

Arriba l’hora de pensar com els podem fer. Abans de començar la conversa, col·loco diferents bitllets i monedes a sobre la taula perquè tots i totes els puguin observar.

Com podem fer els diners?

  • De paper.
  • Les monedes poden ser de cartró.
  • Les monedes són de ferro, però no el podríem tallar.
  • Les monedes es poden fer de ceràmica.
  • Però si cauen es trenquen.
  • Les monedes les podem fer amb goma eva.
  • Els bitllets són de paper, per tant els hem de fer de paper.
  • I com els farem? (Mireia)
  • Primer hem de dibuixar i retallar un rectangle.
  • Hem de fer el número per saber quan val.
  • Què més veieu en els bitllets a part del número? (Mireia)
  • Una bandera amb estrelles.
  • Aquesta bandera la porten alguns cotxes.
  • Té estrelles grogues i és blava.
  • Hi ha una torre.
  • També hi ha lletres.
  • Veig el número 2013.
  • Hi ha un pont. Té coses per aguantar-se.
  • Sembla un túnel.
  • És una porta.
  • Sembla un palau.

Per tal de fer els bitllets ens col·loquem en grups de tres i cadascú busca les seves estratègies per fer el bitllet que li ha tocat. A l’hora de fer la part del darrera, hi ha grups que calquen a la taula de llum i altres que ho proven en els vidres. Un cop tenim els bitllets fets, li demanem al Toni que els redueixi ben petits per poder-los posar bé a la caixa registradora.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.