Per Sant Jordi els i les mestres sempre pensen en un llibre per regalar a cada aula tenint en compte els projectes engegats o altres motivacions dels nens i nenes. Per la classe de les Alícies van triar “Herois” de Lucas Riera i de l’editorial Moskito, un llibre on apareixen 19 històries diferents de gossos que són policies, bombers, detectors d’explosius, rastrejadors de persones perdudes… Nosaltres, que som amants dels animals, va semblar-nos un “superllibre” i de seguida vam voler descobrir les 19 històries.
Una d’elles va sorprendre’ns molt; la història de l’Inde. Al llibre la bategen com la “superdotada”, ja que demostrava tenir una gran capacitat per ensumar i trobar així a moltíssimes persones perdudes per motius diversos. La nostra sorpresa va ser descobrir que treballava pels bombers de Barcelona i, mig de broma, vam verbalitzar que potser la podríem conèixer perquè no estava tan lluny com altres gossos del llibre. La Lídia i la Cristina van pensar en aquella “mitja broma” i van decidir provar sort fent contactes.
Divendres passat l’Inde i l’Ernest, que és el seu cuidador, van fer-nos una visita! La “mitja broma” es convertia en una realitat.
L’Ernest que és bomber va explicar-nos la història de l’Inde així com molts dels rescats i altres curiositats sobre ella. Va néixer a França i ell va anar-la a buscar, viu amb ell des de llavors, i ara que està jubilada perquè ja té 9 anys, segueixen compartint el dia a dia. Amb 11 mesos va fer el seu primer rescat, el que semblava que seria la primera presa de contacte amb el món de rastrejar, va acabar sent el seu primer rescat. Diu l’Ernest que de ben petita va demostrar que tenia una capacitat olfactiva extraordinària. Quan va baixar del cotxe vam quedar-nos bocabadats/es, és molt més gran del que imaginàvem!
L’Inde no venia sola, també van venir la Texi i la Lali. La Texi és la gossa que ara continua la feina de l’Inde, són de la mateixa raça, però és marronosa i molt més jove. La Lali és d’una altra raça, també és jove i també treballa al cos de bombers. L’Ernest ens va explicar que totes són gosses perquè les femelles veuen, escolten i oloren millor que els mascles; un aspecte que desconeixíem totalment i que va cridar-nos l’atenció. Abans d’acomiadar-nos, l’Ernest va voler ensenyar-nos com rastregen i per això vam fer 3 simulacions diferents. En la primera simulació la Lídia va amagar-se i la Lali va haver de trobar-la; la Lali busca a persones sense corretja, olora i corre fins que la troba, un cop la troba borda sense parar perquè el bomber s’acosti. En la segona simulació la Cristina va amagar-se, però abans va haver de deixar la seva jaqueta i fer un camí concret que l’Ernest va assenyalar-li (deixava un rastre). L’Inde va ser la rastrejadora per trobar-la, sorprenentment va buscar-la seguint el mateix camí que la Cristina havia fet, va ser al·lucinant! L’Inde rastreja amb corretja, ens va explicar l’Ernest que així pot comunicar-se amb ell, perquè va parant i donant informació. I, en l’última simulació, vam amagar-nos totes les Alícies i la Gisela va deixar la seva jaqueta. Va trobar-nos a la primera!
Ha estat una experiència molt maca conèixer a l’Inde i a l’Ernest! L’Ernest ens ha agraït la invitació, ens ha dit que ha estat un bonic homenatge per l’Inde i tota la feina que ha fet al llarg de 8 anys. Ha afegit que el cos de bombers ha canviat molt des que tenen gosses treballant-hi, les gosses han demostrat que mitjançant el trailing (rastreig per olor) poden trobar a moltes persones perdudes i això ha suposat un canvi i un avenç.
Ens hem acomiadat d’ells amb un petit detall que els hem fet i hem demanat a l’Ernest que ens signi el nostre llibre “Herois”. Un cop més ens adonem de la importància de llegir i de gaudir amb els llibres i contes. Sense aquest nou llibre hauria estat difícil que haguéssim pogut viure aquesta experiència tan maca. Gràcies Inde i Ernest!
