4 ESTACIONS

Quan hem arribat a la sessió de psico, ens hem trobat un munt de material organitzat en diferents espais. La Toni ens ha explicat que eren per jugar a les 4 estacions! Ens hem organitzat en quatre grups, amb un color de peto diferent per cada grup. Hem començat per una estació i, quan ha sonat el tambor, hem canviat de joc. Les estacions són:

  • Xanques: hem practicat el nostre equilibri fins que hem aconseguit caminar amb les xanques. Llavors, hem caminat en ziga-zaga pels cons.
  • Circ: Hem pogut encistellar la pilota petita amb l’atrapaboles i jugar a les bitlles, col·locant-les de nou quan les hem aconseguit tombar.
  • Basquet: Hem encistellat les pilotes a la cistella sempre des de darrere del banc, que marcava la zona de tir.
  • Circuit: Hem fet el circuit d’escumes, escalat per les espatlleres, saltat a les màrfegues i tornar a començar.

Un cop tots els grups han passat per les quatre estacions, hem jugat de forma lliure a l’estació que més ens ha agradat.

  

No us perdeu les fotografies de la web!

PRIMERA SORTIDA

La setmana passada vam fer la nostra primera sortida, i vam anar al LAB de Manresa amb els Rovellons.

A primera hora vam pujar a l’autocar molt emocionats i durant tot el trajecte vam estar molt pendents del paisatge i ens vam comportar com nens i nenes molt grans.

En arribar vam començar fent un taller de tenyir aigua amb hortalisses. Vam tallar verdura, la vam ratllar, la vam aixafar amb els mòrters… i en afegir aigua amb el comptagotes vam variar el color de l’aigua, que en un principi era transparent.

Després de fer el taller, vam anar a esmorzar per agafar energia per poder fer la segona activitat que ens tenia preparada, la Carla, la monitora que ens va acompanyar durant tot el matí.

La segona proposta era molt més lliure i consistia en investigar, manipular i experimentar dins una sala que estava plena de material que ens portava a investigar. Hi havia rampes, balances, laberints, jocs de llum i foscor…

Un cop finalitzada la visita al LAB, vam anar a dinar amb els Rovellons al parc de l’Agulla de Manresa on vam poder dinar i jugar, gaudint d’un dia ben assolellat.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta de sortides.

ANIVERSARI DE L’ISMAIL

Divendres vam celebrar l’aniversari de l’Ismail.

Els i les Tabalugues li vam cantar la cançó amb molta il.lusió i deprés l’Ismail ens va convidar a esmorzar pa amb xocolata.

Sortida al Lab Manresa

Ahir divendres 27 d’octubre la classe dels Rovellons, juntament amb els Patufets, vam fer una sortida al Lab de Manresa. El Lab és un centre de descoberta, recerca i documentació per a l’educació científica a les primeres edats. Es promou l’interés per la ciència en la resolució de reptes i la vivència d’experiències d’aprenentatge científic.

Després vam anar una estona al Parc de l’Agulla a dinar i acabar de passar el dia jugant amb els companys i companyes de classe.

Va ser un dia molt entretingut fent de petits científics i experimentant de forma lúdica i divertida.

I es que la CIÈNCIA ÉS UNA EINA PER COMPRENDRE EL NOSTRE MÓN.

ENDAVANT !!!

TEIXINT CAMINS

PROJECTE DE COMUNITAT

Sota el nom “Teixint camins” ens aixoplugarem al llarg del curs d’una gran munió d’experiències i sabers viscuts, conversats i imaginats. Aquestes dues paraules ens faran de paraigües sota el que hi encabirem un enorme conjunt de possibilitats per aprendre i compartir amb d’altres companys que no són sempre els habituals. En el nostre cas, el grup de 20, està format per la conjunció de Tintins, Petits Prínceps i Massagrans.

La història sorgeix del treball iniciat el curs passat on ens preguntàvem Who Am I?, però en aquest curs voliem encaminar-nos cap a una dimensió més social, històrica, geogràfica i cultural. I tot això partint de la riquesa del coneixement d’un/a mateix/a.

Hi ha moltes maneres de combinar i de combinar-se i el teixir n’és exemple. Mentre treballem plegats, vivim teixint històries en el present. Teixir és una activitat que s’ha fet al llarg de totes les èpoques i arreu del món. De fet és un art internacional i que a més té una particularitat: el fan majoritàriament dones. I al llarg de la història hi ha hagut qui ha treballat a partir de dibuixos o esbossos, i qui ha decidit improvisar, provar i experimentar.

Nosaltres no som res més ( i som molt) que un conjunt de persones amb distintes habilitats, interessos i fortaleses però que junts som més forts i aquesta és proncipalment la nostra virtud.

Vam començar el Projecte amb la Jornada de Convivència a Òdena Village on vam iniciar el camí per posar fil a l’agulla. Ara, amb els cinc grups ja constituits estem a la recerca del significat dels noms. Nosaltres som LOS CAMINOS DE SANTIAGO. Estem investigant que hi ha al darrera de GR-11 SENDER DELS PIRINEUS; LA RUTA DE LA SEDA, GR-83 CAMÍ DEL NORD; i THE ROUTE 66. On estan, per on passen, quines característiques tenen, per què són importants… Dedicarem una mica més de temps al nostre nom. Però aquests noms són oportunitats, no l’objectiu del projecte.

Com a Comunitat hem vist la pel·lícula de la Vuelta al mundo en ochenta días, de Frank Coraci, una adaptació del fantàstic llibre de Jules Verne, i la pel·lícula-documental Camino a la escuela, de Pascal Plisson. Les dues ens serveixen de marc per reflexionar sobre la dimensió planetària i sobre les interrelacions, l’organització social, les similituds i diferències i les desigualtats, entre d’altres qüestions socialment rellevants.

Paral·lelament tenim una tasca pendent: fixar-nos en el camí de casa a l’escola tot destacant-ne i describint uns punts de referència. Però d’on sorgeix aquesta necessitat? Doncs de posar atenció plena a un trajacte que fem de manera automatitzada, de connectar-nos amb el nostre camí, que pot ser el camí compartit amb molts d’altres companys i companyes, però que té una part que és íntima i intansferible.

El proper dimarts sortirem a jugar pel bosc. A celebrar la tardor, a respirar-ne l’aire fresc i l’olor de la terra seca i la vida enlentint-se pas a pas. I mirarem el camí que hem fet i els que podríem fer.

Marta Hervàs

DIBUIXEM LA NOSTRA OMBRA

Recordeu que estàvem buscant la manera per esbrinar si “l’ombra ens segueix?”

Entorn aquesta idea, després d’una bona estona de conversa, ens sorgeixen diferents hipòtesis;

  • “Nosaltres ens movem i la llum del sol ens toca al cos i fa l’ombra”.
  • “Nosaltres ens movem a poc a poc i el sol també”.
  • “L’ombra fa el que fas tu”.

A partir d’ara els i les Tabalugues haurem d’observar i experimentar per descobrir si aquestes suposicions són certes o no. Com ho podem fer? (ens preguntem…).

La Rosa ens proposa sortir al pati i dibuixar la nostra ombra en diferents moments del dia sobre paper. Abans de sortir al pati mirem si fa sol, ja que els i les Tabalugues tenim clar que si fa núvol no podem veure la nostra ombra.

La nostra sorpresa ha estat que quan hem sortit  al pati, el paper se’ns ha trencat del vent que feia. En aquest moment ens adonem que no podem portar a terme la nostra proposta. I què hem de fer ara?  (ens preguntem…).
A un Tabaluga se li acut que podem dibuixar directament a terra i una altra Tabaluga  ens proposa dibuixar amb guixos. A tots i a totes ens agraden aquestes idees!

Així doncs, ens organitzem en parelles i dibuixem la nostra ombra en dos moments del dia. Sortim a les 10:30 del matí i repetim el mateix procés a les 15:30 tarda. Observem amb atenció les nostres ombres dibuixades a terra i a on és el sol.

Quan acabem, establim una conversa i exposem les nostres idees. Què ha passat?

Molts Tabalugues diuen que el sol s’ha mogut al llarg del dia.

Continuem amb  molts dubtes, així que haurem de seguir descobrint. Esperem que la setmana vinent puguem dur a terme la mateixa experiència, però sobre paper. Així podrem entendre una mica més el que passa amb el sol i la nostra ombra.

Recordeu teniu més fotografies compartides al drive.

SOBRE EL FET D’ESCRIURE

TOT S’HI VAL?

Personalment crec, de tot cor, que la resposta immediata a la pregunta seria una contundent negació, però evitaré començar així aquesta entrada, per donar-me noves oportunitats per il·lusionar-me i encoratjar-me a seguir contagiant el desig d’escriure i de fer-ho bé.

Per què ens cal escriure bé?

Escriure és una manera de reflexionar. Hi ha qui diu que és una forma activa de meditar on es busca el significat ple de les paraules. I és que mentre escollim les paraules que necessitem i les endrecem,  posem també en ordre els nostres pensaments. Però escriure implica també llegir, llegir-nos. Així, que els beneficis d’esforçar-nos en aquesta tasca són fonamentalment personals i intransferibles.

Escriure serveix també per comunicar-nos amb els altres i en aquest procés mostrem les nostres idees, les nostres preocupacions, les nostres fortaleses o debilitats, el nostre jo més íntim. Per això cal fer-ho amb plena consciència.

Escriure no hauria de ser un fer per fer! Agafar llapis i paper o l’ordinador és una oportunitat més de construir la nostra personalitat i desenvolupar la nostra capacitat per ser persones crítiques i lliures. I per fer-ho no hem de comprar l’escriure a quilos, com qui compra unes patates o unes mandarines, no ens cal omplir pàgines i pàgines: Cal posar atenció plena en cada paraula utilitzada i en com s’ha escrit.

I en això estem ara a l’aula dels Petits Prínceps. Des de l’inici de curs hem anat fent escrits amb diferents tipologies textuals. Hem fet guions, esquemes i xarxes de relacions; hem exposat les nostres opinions sobre diferents temes; hem fet resums tot resaltant el que és més important; hem creat històries breus; hem documentat el que estem visquent cada setmana; i aquesta setmana hem començat amb un dictat preparat.

Treballar a partir d’aquests dictats ens permet integrar les normes ortogràfiques de manera significativa, però requereix un esforç afegit en la preparació. A més de fixar-nos en les paraules, cal tenir present que un dictat implica el posterior procés d’escriure de manera entenedora.

Aquest és el motiu pel qual estem revisant, decidint i canviant, les nostres grafies, ens referim a aquelles que no són prou clares o es presten a confusió. I és que no podem oblidar que quan confegim els nostres textos mostrem també la nostra capacitat d’esforç, de rigor i compromís.

Amb les xarxes socials sembla que tot s’hi valgui a l’hora d’escriure. Hi pot haver qui vulgui defensar que no és tan important escriure bé, ja que les xarxes estan plenes de continguts que no es valoren per la seva ortografia, gramàtica o el lèxic. Però qui sap on estaran aquests “influencers” de la paraula, en uns anys.

Potser és hora d’aturar-nos, de repensar, de ser impecables amb les paraules, de posar atenció en el què comuniquem i en el com ho expressem. No podem perdre de vista que en el fet d’escriure mostrem els nostres sabers i la nostra cultura.

Marta Hervàs Solà