L’AMISTAT

Ja fa un temps, a la classe de les Tanits, vam parlar d’una cosa que moltes vegades passem per alt perquè pensem que tothom sap el que és, però, això és cer?

És molt bonic veure com a la nostra classe, quan li donem resposta a la pregunta (per què una persona és amiga meva), ben bé tothom diu la següent resposta: perquè juga amb mi.

La realitat és que hauria de ser així. Estarem d’acord en que si apliquem la visió dels infants, segurament al món hi haurien menys problemes i el nivell de felicitat seria més gran. Però no, la realitat no és aquesta.

La realitat és que cada persona entén l’amistat d’una forma i, de vegades, no és una forma massa sana, ja que ens aprofitem d’aquesta “amistat” per fer coses que poden perjudicar als altres.

Vam veure i parlar d’unes idees del que podria ser l’amistat, ja que no, no tot s’hi val:

Després d’haver parlat del tema, vam haver de triar tres persones que considerem les nostres amigues, i explicar per què pensem que aquestes persones ho són.

Fins i tot després d’haver-ho parlat, va costar entendre que una relació d’amistat no es basa només en una cosa (jugar), sinó que hi ha uns elements darrere que fan possible aquesta amistat (estima, preocupació, escolta, riure, diversió, etc.)

Al llarg de la nostra vida coneixerem a molta gent, però, totes aquestes persones seran amigues nostres? Doncs ja ho veurem… però com a mínim tindrem clar que l’amistat no s’ha de basar només en una cosa.

CAMINO A LA ESCUELA

Dins del nostre projecte d’aula (de què tracta la vida?) va sortir un tema molt interessant i que de vegades ni ens plantegem.

La vida, és igual a tots els llocs del planeta?

Aprofitant aquesta pregunta, hem vist un documental on es mostra tot el que han de fer quatre nens/nenes de diferents països i edats, per tal de poder anar a l’escola.

Algunes d’aquestes persones han de caminar hores i creuar muntanyes cada dia per tal de tenir accés als estudis bàsics.

Altres necessiten anar en cavall perquè si no ho fessin així igual no arribaven a temps.

A més, algunes persones han de fer tasques a casa i ajudar a la família quan arriben de l’escola.

Pot semblar lògic pensar que, evidentment, la vida, depenent del lloc, tracta d’una cosa… Però moltes vegades, ser conscients d’aquesta realitat, ens pot ajudar a valorar el que tenim i, d’aquesta manera, sentir  la sort que tenim d’haver nascut aquí podent gaudir així de les coses més bàsiques sense la necessitat de fer grans esforços (com vigilar per si t’ataca un elefant).

ECOMERCADERET: AGRICULTURA I CIÈNCIA

Aquest divendres hem visitat l’espai d’Ecomercaderet al Saió, de Santa Margarida de Montbui. Hem sortit de bon matí de l’escola direcció la zona del Rec d’Igualada, fins arribar al barri de Montbui. Veient la Tossa a mà esquerra, hem enfilat un caminet passant per bosc i diferents masies, trobant algun espai per parar a esmorzar, fins arribar a una petita riera que hem creuat. Llavors ja teníem Can Mercaderet a tocar. Ha estat una caminada d’uns 8 o 9 km que hem fet emocionats xerrant i tastant ja una mica el temps de tardor.

A l’arribar ens ha rebut l’Adrià, que n’és el cap i hi treballa d’agricultor, i ens ha explicat tot el què hi fan a Ecomercaderet. Hem pogut experimentar provant de fer mantega, amb la llet munyida d’aquell matí, i hem observat maneres diverses de quallar la llet per fer mató: amb llimona, amb branca de figuera i amb herba col. Seguidament ens ha explicat moltes idees que tenen a veure amb ciència i agricultura. Actualment acullen diversos experiments, un per exemple de la Universitat de Barcelona que vol investigar com fer créixer millor la palla. En aquest cas, en un mateix camp estan provant de plantar el blat juntament amb una lleguminosa, que té la capacitat d’absorvir molt nitrògen, cosa que ajudarà a millorar-ne aquest creixement.

Hem parlat també de les varietats d’un mateix producte (veient carbasses de tota mena), els creuaments entre plantes per aconseguir noves fruites o verdures, les necessitats per conservar o fer créixer les llavors… descobrint que existeixen els bancs de llavors i que fins hi tot n’hi ha un a nivell mundial, amb mostres provinents de tot el món, en una illa de Noruega, a l’Àrtic.

Hem parlat de la importància de recuperar plantes oblidades, moltes gairebé extingides, les seves funcions i usos en les cadenes tròfiques i la importància de tots els éssers vius per l’equilibri, especialment del món dels fongs, per tot allò que fan sota terra, en benefici de la vida. L’Adrià també ens ha explicat que una de les claus per adaptar-nos al canvi climàtic és treballar bé els sòls, nodrir-los amb matèria orgànica perquè siguin ben fèrtils.

Després de totes les experiències i converses, de veure els horts i les eines del camp, hem anat a l’espai de les vaques. Hem vist el femer, n’hem entès la importància per l’agricultura i hem anat camp amunt per veure i donar menjar a les vaques, que pasturaven entre nosaltres.

Quina sort poder dinar i jugar una estoneta en aquest escenari de luxe!

FAREM UN ESPECTACLE AMB MÀSCARES!

Aquesta setmana hem estat pensant en què volem fer pel nostre projecte de comunitat!

Després de conèixer les diferents tipologies de teatre, i tot i que les titelles havien cridat molt la nostra atenció, finalment hem decidit que el tipus de teatre que més ens agrada és el teatre de MÀSCARES i disfresses. Hem fet una votació en la que hem posat a prova la nostra habilitat per comptar vots i per reconèixer l’opció guanyadora. A més a més de prendre aquesta important decisió, hem començat a escriure el nom dels diferents tipus de teatre per tal de penjar-ho al nostre mapa conceptual.

Quan ens hem plantejat la pregunta, i què volem fer amb les màscares?, la resposta ha estat unànime: volem fer un espectacle! Però, quin tipus d’espectacle? Així que hem hagut de tornar a prendre una decisió i hem tornat a votar. Els tipus d’espectacle que coneixem són Musical, riure, plorar, aventures i mímica. En una primera votació han quedat empatats les aventures i la mímica. Les matemàtiques ens han ajudat durant el procés, i hem decidit que els infants que havien votat les altres categories, havien d’escollir ara entre les dues empatades. I hem tornat a empatar! Així que finalment hem fet un sorteig i la opció guanyadora és:

Ens agradaria que aquest cap de setmana ens ajudéssiu a pensar una aventura per representar al nostre espectacle, que de les màscares ens encarregarem nosaltres. Per cert, ara ens direm el grup de les Màscares.

Recordeu que podeu veure les fotografies al Drive (Famílies Marta Mata/Fotos Curs 2022-23/01 Petits 22-23/Projecte de comunitat/S’obre el teló)

PARLEM DELS DISSENYS

Un cop tots els grups han finalitzat el dibuix de la botiga, arriba l’hora de posar en comú les nostres idees i entre tots recollir aquelles informacions que creiem que són importants per poder dur a terme la nostra botiga de joguines.

A mesura que cada grup va dient alguna cosa que creiem que és molt important, ho anem escrivint en fulls que més tard anirem enganxant al paper d’embalar i anirem elaborant el mapa conceptual.

Aquí teniu el recull d’algunes de les aportacions dels grups:

  • QUE NECESSITEM:
    • Joguines.
    • Mobles, prestatges, calaixos… en definitiva alguna cosa per posar les joguines.
    • Un lloc pel venedor amb una caixa registradora, plena de diners. També haurem de posar bosses per col.locar les joguines un cop les hem venut.
    • Una porta.
    • Llums.
  • COM JUGAREM:
    • Hi haurà:
      • Venedors
      • Clients
  • ON LA COL.LOCAREM: Hem de decidir en quin lloc de la classe la volem col.locar.
  • LI HEM DE POSAR NOM: Hi ha un grup que diu que la botiga ha de tenir un cartell, a fora, amb el seu nom, perquè la gent del carrer sàpiguen de què és la botiga.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

SOM ELS XARBOT

Ja hem fet les dues primeres sessions de projectes de Comunitat. Aquests primers dies ens han servit per conèixer i fer hipòtesis sobre el significat del nostre nom: Xarbot. És un barret? és un robot? una muntanya, potser? De moment encara no ho hem descobert!

També hem aprofitat per anar a descobrir els noms dels altres grups de projectes: Gebre, Torb, Rufa i Esclafit. Què tindran en comú tots aquests noms? Ho descobrirem els propers dies!

ASSAIG AL MOLINET

Aquest matí els Massagrans hem anat a fer la nostra sessió de música a la llar d’infants el Molinet on hem pogut ensenyar a tots els nens i nenes la batucada que estem preparant per festa major. Després d’oferir-los un petit tast dels ritmes que estem preparant, hem pogut gaudir i compartir una estona amb els infants de l’escola i els hem deixat provar els nostres instruments. Tenim ganes de tornar-hi!

PREPARAR UN DICTAT!

A Massagrans estem treballant per preparar bons dictats i així anar assimilant les normes d’ortografia d’una manera més significativa i profitosa. Per això, quasi cada setmana oferim una tasca, en català o en castellà, que ens ajudi a assolir els nostres objectius. Fins ara hem preparat dos dictats en llengua catalana que fan referència al projecte “Per què hi ha anònimes?”. En el primer vam descobrir la figura de Guinedilda de Cerdanya, una dona d’estat al segle IX, i en el segon a Elisava, una misteriosa artista medieval que es va atrevir a signar amb el seu nom les seves creacions. Però a més, i en el marc del projecte “AnnaTeVerMaCalCo?”, que no podem explicar massa ja que és una sorpresa per l’escola, hem preparat dos dictats en castellà. En el primer es van presentar l’Amanda i el Rudger, dos grans amics, i en el segon a la Mary Lennox, qui va perdre els pares a la India pel còlera ,va haver de canviar de país i anar a viure amb un tiet que no coneixia.

Però com ho hem de fer per preparar un bon dictat? Doncs no hi ha res millor que llegir bé, comprendre i treballar l’atenció sobre les paraules.

La primera feina que cal fer és llegir el text (sempre ho faig jo en primer lloc), amb una bona dicció i musicalitat, per tal de donar sentit i emoció a les paraules. Després ens cal posar a l’abast aquells mots que potser no hem entés del tot o clarificar el significat d’expresions o d’idees. Una vegada compartits els significats en la rotllana, hi ha una segona part d’escriure el text a la llibreta, fixant-nos en les paraules i en les grafies.

Tots els dictats són possibilitats per afiançar descobertes anteriors o fer-ne de noves, així que després és el moment que cadascú es fixi en el que sap i en el que li costa, tot recordant les normes treballades que ens van sortint i aplicant-les. Hi ha qui encara necessita recordar quan s’escriu en majúscula i d’altres que es centren en els accents, tot i que encara sigui com a dibuix i no com a interiorització de la norma. De fet, moltes vegades també els adults necessitem escriure una paraula per recordar com s’escriu.

I arriba el dia del dictat i si no l’he preparat prou, la pressió em pot. No obstant això, amb la pràctica els Massagrans som conscients que com més preparat el portem, millors resultats n’obtenim. Seguirem practicant.

CRÒNICA DE LA FESTA DE LA TARDOR

LA SORTIDA AL COSTAT DE CAN BALDUFA

El dia 27 d’octubre vam anar al bosc. Els petits i els mitjans es van quedar al parc fluvial i els grans vam anar una mica més amunt, a Can Baldufa. Quan vam arribar a la muntanya vam esmorzar i vam anar a jugar fins a les dotze. Quan vam tornar a l’escola al migdia tots vam anar a dinar.

FESTA DE LA CASTANYADA

A la tarda vam celebrar la festa i va venir la castanyera. Dos nens de Massagrans ( el Guim i la Ylena) van llegir una frase de la Marta Mata Garriga. També els Patufets van dir un petit poema de la tardor i li van regalar a la castanyera una safata amb els panellets que hem fet a l’escola..

Una mica més tard, vam ballar la cançó de la castanyera amb l’escola i a continuació l’AFA ens va convidar a un berenar de tardor. Hi havia… els panellets que vam fer nosaltres, fruita de tardor, fruits secs i castanyes.  Després vam fer mini rotllanes per classes i vam menjar. Quan va ser l’hora de plegar, vem pujar a les aules i ens vam acomiadar. Ha sigut molt divertit!!!

Yaiza Bravo i Àneu Bernadí

DESCOBRIM ALTRES TIPUS DE TITELLES

En una de les converses que vam realitzar sobre què volien fer, tots i totes  tenien molt clar que volien fer els titelles de la Martina i el Maure i inventar-se una nova història.

Per tal que no es quedessin només amb la imatge de la Martina i el Maure, els hi mostro  un recull de diferents tipus de titelles perquè puguin obrir el ventall de possibilitats.

Cada vegada que veiem una imatge nova, parlem del tipus de titella que és, de quin material està fet… i escrivim en un full el seu nom i les anem enganxant a la pissarra.

Un cop tenim tots els fulls dels diferents titelles amb els seus noms corresponents, ens els mirem fixament i el hi pregunto si volen fer la Martina i el Maure amb alguna de les tècniques que acabem de veure, i la resposta generalitzada ha sigut que NO.

El repte del projecte ja el tenen clar des d’un bon inici ” Volem crear una nova aventura per la Martina i en Maure”.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida de famílies, a la carpeta de projecte de comunitat.