TOTS I TOTES ALS CERCLES

Aquesta setmana a psicomotricitat hem conegut un nou joc reglat!

Aquest joc té unes regles molt senzilles:

  • La mestra toca el tambor i hem de caminar o córrer pel gimnàs al ritme d’aquest instrument.
  • Quan el tambor s’atura, hem de buscar un cercle dels que estan repartits per terra i saltar-hi a dins.
  • El tambor inicia de nou el seu ritme i tornem a marxar pel gimnàs a la espera de que s’aturi un altre cop.

Quan hem comprovat que dominàvem la dinàmica, s’ha anat complicant una mica ja que, quan s’aturava el tambor, la Toni ens deia un número i ens havíem d’agrupar dins dels cercles en base a aquest número.

És un joc que, encara que té poques regles, ens ha divertit molt i hem volgut repetir-lo diverses vegades. El tambor ens ajuda a entrenar-nos en l’escolta activa, ja que hem de seguir el seu ritme, que va accelerant o desaccelerant de forma inesperada, i a ser conscients de l’espai i el nostre propi moviment. També treballem l’atenció, ja que hem d’escoltar les directrius de la mestra quan deixa de tocar. La relació amb l’entorn i amb els altres millora a través de l’observació del problema (quants som a dins del cercle) i de la solució (parlo i negocio amb la resta de companys i companyes per compartir o canviar de cercle per arribar al número demanat).

A més a més, hem tingut una gran sorpresa i és que hem conegut al Jesús, un estudiant de quart de la ESO de l’Institut Pla de les Moreres que ve a compartir amb nosaltres deu tardes de dilluns, dins del projecte de Servei Comunitari. Com que teníem ajuda del Jesús per a recollir, després el joc dels cercles, hem fet una mica de joc lliure amb escumes.

Podeu veure la resta de fotografies al Drive.

Treballem amb diners

A la nostra societat tothom necessita diners per poder fer diferents coses. Comprar aliments, pagar factures, comprar roba, tenir un vehicle, viatjar, etc. Però no tothom necessita la mateixa quantitat per a ser feliç.

Els i les Tanits hem arribat a la conclusió que és més important el que fem amb els diners que tenim, que la quantitat de que disposem, ja que moltes vegades no per tenir més diners ets més feliç.

Això sí, els diners, com algunes altres coses a la vida, s’han de saber utilitzar.

Quan ens demanen una quantitat hem de saber que hi ha diferents opcions a l’hora de pagar. Podem donar el que ens demanen exactament. També podem donar una quantitat superior i que ens donin canvi, o també, per què no, podem pagar amb targeta i oblidar-nos del canvi (com ha dit algú a la classe).😂😂

La qüestió és que els diners formen part de la nostra vida des de ben petits i sí o sí hem de saber utilitzar-los com correspon i, per tal que això sigui així, hem de saber fer diferents operacions: sumes, restes, multiplicacions, etc.

Imagineu què passaría si no sabéssim contar i sumar monedes i billets. Doncs que ens podrien enganyar sempre!!

Avui, aquests diners ens han servit per a treballar sumes i restes, i també per fer-nos pensar una bona estona.

Estic segur que d’aquí a poc ja podran anar sols a fer la compra!!🙄🙄

 

FEM UNA CARTA

Estem molt engrescats i engrescades per fer la Martina i el Maure, però no sabem ben bé per on començar a treballar, és per això que decidim fer-li una carta a la Maria per veure si ella ens pot donar un cop de mà.

Per tal de fer la carta, fem servir les lletres de confegir, per tal que ens sigui més fàcil a tots i totes identificar els sons. Entre tots i totes anem buscant les lletres necessàries per fer la carta per la Maria.

Un cop tenim el redactat enllestit, escrivim les dades necessàries al sobre on posarem la carta. Posem el nom de la Maria, el lloc on ha d’anar i al darrera posem els nostres noms (Pinotxos i Tabalugues).

Com que la Maria ens va explicar que era la germana de la Marta Hervàs, decidim portar-li la carta a la seva classe perquè així ens assegurem que li arribarà.

La Marta ens diu que quan arribi a Tous el primer que farà serà portar-li la carta a la Maria.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida de famílies.

EXPERIMENTEM AMB EL SAFRÀ!

Els que coneixeu el conte del Patufet sabreu que un dels elements més importants és el safrà!

SENYOR BOTIGUER! SENYOR BOTIGUER!!! VULL UN DINERET DE SAFRÀ!!!

I en Patufet torna a casa ben content amb la paperina de safrà sota el braç! Però… Què és el safrà? Com és?

La Vero ens va portar un potet petit amb unes paperines a dins. A l’etiqueta del pot hi havia dibuixada una flor molt maca de color LILA però quan vam obrir les paperines… Sorpresa! No hi havia les flors, sinó uns petits estigmes de color VERMELL.

Al tocar-ho, els dits ens van quedar com pintats així que vam decidir posar-los en aigua, ja que segons el conte, la mare del Patufet el fa servir per cuinar arròs!

Poc a poc, després de molt observar i remenar amb la cullera, l’aigua es va tornar de color GROC! Vam deixar el safrà dins del got d’aigua i l’endemà… Era de color TARONJA!

Vam tenir ben clar que faríem servir l’aigua per pintar! I així va ser…

Famílies, recordeu que podeu veure la resta de fotografies a la carpeta compartida del Drive.

ENVIEM UN CORREU ELECTRÒNIC

Ens agradaria molt poder anar a visitar una botiga de joguines per tal de tenir molt clar com són i quines parts són imprescindibles per poder dur a terme la nostra. És per això que aquest matí hem enviat un correu electrònic a les nostres famílies per saber si hi ha algú que conegui a una persona que treballi o en tingui una.

Per fer el correu fem servir un cromebook, que té el teclat amb lletra d’imprenta i així podem anar treballant la seva identificació. Mica en mica anem passant tots i totes per l’ordinador i anen elaborant el missatge. Un cop finalitzat l’enviem a les famílies a veure si tenim sort i algú té un conegut que ens pugui ensenyar una botiga de joguines.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida de famílies.

ENDANGERED ANIMALS

Today we had a conversation around endangered animals. Some Alicies pointed out that they felt angry and sad at the same time. However, they also said that it was a problem to be solved.

In the meantime, we started talking about an endangered animal in particular: the blue whale. They where amazed by its size. Since 30 meters is kind of a complex number to imagine, we have measured 30 meters in the corridor. Later, one Alicia said that we could check if all Alicies together would be able to cover that distance. It was almost 30 meters but a blue whale is still too long!

To finish, we have made a blue whale with a blue paper using origamy techniques.

PRIMERES IDEES SOBRE LA FUSTERIA

Aquesta setmana hem seguit avançant amb el projecte d’aula. Encara estem molt a l’inici, però tots i totes tenim clar el nostre objectiu comú; construir una fusteria a l’aula.

En petits grups pensem, conversem i dibuixem les nostres idees relacionades amb tot allò que sabem sobre una fusteria. Ens costa una mica imaginar-nos com podem fer una fusteria a l’aula i plasmar-ho sobre el paper, tot i així  en aquestes converses han sorgit idees molt interessants.

Molts de nosaltres sabem que;

  • “la fusta surt dels arbres i que podem anar a la muntanya a buscar troncs petits”.
  • “ no podem anar al bosc a tallar els arbres”.
  • “El “taladro” (trepant) serveix per fer forats a la fusta i també li podem posar claus”.
  • “podem anar a la ferreteria a comprar claus”.
  • “ l’home que treballa la fusta és un fuster”
  • “amb la fusta podem fer pinotxos”

Una vegada que cada grup ha fet un dibuix de les seves primeres idees sobre el que sap d’una fusteria, és el moment de compartir-ho amb la resta de companys/es de la classe. D’aquesta manera tots i totes ens enriquim d’aquestes idees i conjuntament recollim aquelles informacions que creiem que són importants per poder dur a terme la nostra fusteria.

Teniu més fotografies a la unitat compartida.

DESCOBRIM I IMAGINEM

Aquesta setmana el grup de la Rufa hem volgut descobrir el nom dels altres grups de Projecte de Comunitat. Mitjançant una conversa ens vam adonar que no recordàvem el nom de la majoria dels grups, així que l’Aina va fer una proposta que ens va agradar molt: “Per què no anem a preguntar-ho?”. Vam anar a les aules amb un objectiu molt clar: preguntar el nom, saber com s’escriu i descobrir l’objecte que el representava. Vam aconseguir el repte proposat, deixant a un costat la vergonya i sent valents i valentes per parlant davant dels altres. Quan vam arribar a la nostra aula de referència, vam compartir el que vam descobrir i ho vam deixar per escrit a la llibreta. Finalment, vam construir amb plastilina els noms dels grups per penjar-los i confeccionar, a poc a poc, el nostre mapa conceptual.

A la tarda, vam començar amb la pregunta: “Què pot ser Rufa?”. Vam agafar un retall de paper i vam dibuixar el que creiem que era una Rufa. Abans, però, vam fer el treball de pensar-ho i imaginar-ho. Per acabar, vam compartir amb la resta el nostre dibuix i les nostres idees, com per exemple, un conill, una flor, un hospital, una persona…

VOLEM FER UN ESPECTACLE AMB TITELLES DE MITJÓ

El que més ens agrada a tots i totes són les titelles de fusta que vam descobrir en els tallers que vam fer a la sortida al teatre Nu. Però ens preguntem, totes les titelles són de fusta?

Establim una conversa i molts de nosaltres sabem que hi ha titelles d’espuma, de pal i que es poden fer amb ombres. A continuació descobrim altres tipus de titelles amb uns vídeos que ens mostra la Rosa a la pantalla digital. A partir d’aquí, ens adonem que també hi ha titelles de dits, titelles de mitjó, titelles fetes amb material reciclat, titelles que son culleres o es mouen perquè tenen cordes.

Ens seguim preguntant… i què podem fer amb aquestes titelles? Sorgeix la idea de fer un espectacle amb titelles, però quina titella fem? a cada un de nosaltres ens agrada una titella diferent.

Així doncs, ens cal votar una opció i la titella més triada serà la que escollirem per fer el nostre espectacle.

Les votacions les fem de manera individual, així cadascú pensa i decideix  la titella que més li agrada i no la que ha votat el company/a.

Finalment, la titella de mitjó és la opció més triada.

El nostre repte és: “volem fer un espectacle amb titelles de mitjó!!!” Tots i totes estem molt contents i motivats!!

Esteu atents i atentes! us seguirem informant de com avança el nostre projecte.

Teniu més fotografies a la unitat compartida de les famílies.

 

NOVA PROPOSTA D’APRENENTATGE: LA MISSATGERIA

Aquesta setmana introduïm una nova proposta d’aprenentatge, la missatgeria.  Expliquem les normes i el seu funcionament.

D’entrada pintem un mandala i quan ja l’hem acabat, pensem molt bé a qui li volem enviar el missatge. Ens esforcem per escriure el nom del company/a i li deixem a la seva petita bústia.

Més endavant, en aquesta activitat es proposarà un nou repte. Els infants hauran d’enviar una carta algun company/a de la classe. Primer faran un dibuix i en la mesura de les possibilitats de cadascú, escriuran una paraula o inclús provaran de fer una petita frase. Aprendrem les consignes bàsiques de fer una carta: posar el nom de l’emissor i del receptor, i ens esforçarem per cuidar la presentació.

Al llarg del curs, tots i totes passarem per aquesta proposta. Estem molt il·lusionats!

Teniu més fotografies a la unitat compartida de famílies.