A QUÈ JUGAVEN ELS NOSTRES PARES I MARES?

“A què jugaven els nostres pares i mares quan eren petits?” amb la resposta a aquesta pregunta començaven una conversa i compartíem amb la resta de companys i companyes els jocs dels nostres familiars més propers. 

Hem estat jugant, al llarg de les últimes sessions, a diferents jocs, com per exemple, el mocador, el bote-bote, a la comba, policies i lladres, “escondite”… Ens ho hem passat molt i molt bé, compartint i gaudint amb els jocs que els nostres pares i mares jugaven quan eren petits. També ens hem adonat que la majoria, ja els coneixíem i fins i tot, són els mateixos que juguem a Educació Física, al pati o al parc.

UN TERMÒMETRE I MOLTES TEMPERATURES

Després de la notícia sobre la boira gebradora, al grup Gebre se’ns van generar nous dubtes al voltant del fred i de l’instrument que el mesura (segons ells i elles), el termòmetre. Aquesta darrera setmana hem començat parlant i dibuixant els termòmetres que coneixem. Al compartir el que hem dibuixat ens adonem que el termòmetre que més coneixem és el que fan servir les nostres famílies quan sospiten que estem malalts. “És el termòmetre de la febre”, ens diu la Sara. “Llavors aquest termòmetre mesura febre?” ens pregunta la Cristina. “Si”, responem la majoria. Aclarim que no és exactament així i parlem de temperatura. A la pissarra escrivim Tº i molts i moltes comenten que ho han vist abans.

La Sara ens diu que “si al termòmetre surt un 37 vol dir que estem malalts perquè ens puja la febre”. Li proposem a la Valeria que faci d’infermera i que miri la temperatura del Jeffrey, el termòmetre marca 35,5. El Jeffrey no està malalt perquè no ha arribat al 37. “Podem mirar-nos la Tº tots i totes?”, preguntem emocionats i emocionades!

Tots i totes ens emparellem, pacients i infermers/es anem passant i compartint el termòmetre, i anem anotant els resultats a la pissarra. A l’acabar observem que ningú ha arribat a 37, ningú està malalt o malalta.

“Qui té la temperatura més baixa?” ens pregunta la Cristina.

“La Yassmin!”, dien alguns. “No, perquè té un 9” ens diu l’Aran assenyalant el decimal. “Si, és un 9 però has de mirar el número del davant del punt”, li explica molt bé el Miguel.

“I qui té la Tº més alta?” ens torna a pregunta la Cristina. Ens prenem el nostre temps per no caure en l’error de tornar a mirar els decimals i…

“El Joel!”, diuen certaments tots i totes.

Aquest cop hem conegut el termòmetre que mesura la Tº corporal però encara ens queden d’altres. Quin ens resoldrà les expressions “sota 0” i “6 positius” que ens van quedar pendents?

EL GEBRE: PERILL O BENEFICI?

Arrel de la visita al Parc de Bombers d’Igualada, el grup Gebre hem parlat sobre els desastres que a vegades poden provocar aquests fenòmens meteorològics que donen nom als nostres grups de projectes. En el nostre cas, quan pensem en el gebre, ens venen ràpidament relliscades més o menys greus però que poden causar que les persones es facin mal. A mesura que les nostres converses i reflexions evolucionen ens adonem que no trobem coses gaire positives més enllà de que pot ser bonic si arriba a formar-se gel i, inclús, alguna bola de neu.

Per tal de fer noves descobertes alhora que canviar una mica la mirada envers aquest fenòmen, la Cristina ens mostra una notícia del 2017 que va ocórrer a les terres de Lleida. Els pagesos de la zona expliquen que han estat 28 dies seguits amb boira, en concret, amb boira gebradora. Uns pagesos ens mostren alhora que comenten com el pes de la gebre després de tants dies ha trencat branques d’arbres i això afectarà a la collita de l’oliva, alhora la brigada de l’Ajuntament de Guissona ha de sortir cada dia a tirar sal pels carrers del poble per evitar relliscades importants tant de persones com de vehicles. Però per una altra banda, uns altres pagesos, mostren i expliquen com el gebre també ajuda al creixement dels cereals degut a que fomenta la humitat així com als arbres fruiters ja que els protegeix de possibles plagues de fongs.

Després de veure i escoltar la notícia compartim les nostres impressions, a tots i a totes ens ha sobtat bastant la segona part doncs no sabíem que el gebre pogués ser bo per certs conreus, també ens ha sorprès força la quantitat de dies seguits amb boira, 28 dies! Un dels pagesos ha fet servir certes paraules que no hem acabat d’entendre; “sota 0” i “6 positius”… molts creiem que té a veure amb el fred però no sabem com explicar-ho.

“Però com sabem el fred que fa?”, ens pregunta la Cristina.

“Mirant les notícies!”, responem.

“I com ho saben els de les notícies?”, ens torna a preguntar ella.

“Ah, perquè miren unes màquines o aparells!”, “Si, el termòmetre!”, “La meva iaia en té un a la finestra…”…

Sembla que el gebre ens portarà a parlar de temperatures…

CONSTRUIM UN CIRCUIT ENTRE TOTS?

Els Rovellons a Educació Física hem construït diferents circuits en grups. Vam començar fent circuits amb material variat: cordes, cons i cercles. Vam decidir entre els membres del grup com el podíem fer i finalment el vam compartir amb els altres. El següent dia, teníem els mateixos materials, però teníem una consigna clara: en aquest circuit hi havia d’haver salts, girs i equilibris. Cada grup va crear el seu circuit, eren molt originals i el més important, tots ho havien aconseguit. 

A la següent sessió, cada grup disposava d’un mapa del gimnàs amb el material que podia utilitzar i la zona on s’havia de construir aquest. Inicialment i en grup, es va decidir i dibuixar el circuit. Posteriorment, es va muntar i cada grup va practicar. Després, el vam compartir amb els altres i finalment, vam unir els quatre circuits i ens ho vam passar molt bé fent-ho!

La propera setmana construirem un circuit amb el material que vulguem i entre tots i totes!!

FEM LA POSTAL PER L’AFA

Com cada any l’AFA ens demana si els podem ajudar a fer la postal per desitjar unes bones festes a les famílies de l’escola.

L´única consigna que ens donen, és que surti el personatge de la classe, en el nostre cas el Tabaluga.

Iniciem una conversa per decidir que farem a la postal i anem anotant en un full totes aquelles coses que anem decidint: arbre, ninot de neu, regals, estrelles i neu feta amb sucre.

Un cop tenim el llistat fet, ens posem per grups i cada grup dibuixa un dels elelements. Cadascú pot dibuixar el que més li agrada.

Seguidament de tots els dibuixos realitzats, anem votant quin són els que més ens agraden,  els  pintem  i els enganxem a la postal.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

ENS VISITEN LA MIREIA I EL TXI

Una de les nostres propostes per ajudar als animals que viuen al carrer és conèixer experts en el tema perquè puguin assessorar-nos alhora que oferir-nos a ajudar-los en la seva tasca. Al compartir noms d’experts que coneixem entre tots i totes, ens sorgeix el primer dubte: quina diferència hi ha entre protectora i associació? Decidim buscar aquestes diferències a casa per després posar-ho en comú a la classe i arribar a una resposta. Dies més tard, ens adonem que són poques les Alícies que han buscat aquesta informació. Els pocs que ho hem fet no ens acabem de posar d’acord, sembla que el tema econòmic té molt a veure però no ens convenç del tot. Què podem fer per sortir de dubtes? Posar-nos en contacte amb algun d’aquests experts!

En una conversa entre mestres, descobrim que el Pedro té contacte directe amb una persona que ha estat molt relacionada i involucrada amb una d’aquestes associacions que a la classe van sorgir: Gats Igualada; i ens fa arribar el contacte.

Aquest passat divendres vam poder obrir les portes de la nostra classe a la Mireia, voluntària i directora de Gats Igualada durant molts anys. La Mireia no venia pas sola, venia molt ben acompanyada d’en Txi, un gat molt especial també expert en el tema. Les Alícies vam col·locar-nos en semi-cercle ben atents i atentes, en calma i respectant els temps sobretot d’un dels nostres convidats. La Mireia ens va explicar no només la diferència entre una protectora i una associació sinó que també ens va parlar sobre voluntariat i compromís, uns valors importants i essencials si volem ajudar als animals però també per ser bones persones i bons ciutadans en el futur. Com es va crear Gats Igualada, els seus origens com a casa d’acollida, el seu present com a refugi, com s’organitzen, com cuiden als gats que troben… també van ser aspectes tractats en la nostra conversa. La Mireia ens anima a visitar el refugi de Gats Igualada per conèixer de més a prop el lloc i la gran tasca realitzada. Per finalitzar, ens va explicar la història d’en Txi. Aquesta història neix i passa al refugi de Gats Igualada quan ella hi treballava i, tant especial va ser el vincle entre el Txi i ella que ara comparteixen casa i altres aventures!

Moltes gràcies Mireia i Txi per tot el que ens heu explicat i compartit!

QUÈ ÉS EL QUE MÉS M’HA AGRADAT DEL PARC DEL PATUFET?

Després de la sortida al parc del Patufet, hem dibuixat què és el que més ens ha agradat! ✏✏✏ 🗒🗒🗒

EL BOU, EL PATUFET, LA CISTELLA, EL DINERET O LA BOTIGA DE SAFRÀ

La majoria de nosaltres hem escollit el bou, el Patufet o la botiga de safrà! La Vero ens ha mostrat fotografies per tal de fer memòria i poder dibuixar amb ajuda!

A partir del dibuix i mirant la fotografia, poc a poc comencem a agafar consciència de les formes, de les línies, de comptar els elements, de com agafar el llapis, de petits detalls… Ens hi hem esforçat molt!

També ho hem explicat als nostres companys i companyes!