Un cop tenim triats els quatre personatges que sortiran en el nostre conte, arriba l’hora de pintar-los.
Per tal que ens quedin ben vistosos, fem servir les tintes xineses per pintar. És una feina molt delicada, perquè els pots de tinta són de vidre i es poden trencar fàcilment.
Pintem d’un en un i molt a poc a poc…
Podeu trobar més fotografies al DRIVE.
Per fer el mar del nostre conte, col.loquem en una taula la roba que fem servir a música per representar la cançó de “la barqueta” i al damunt li anem col.locant els diferents animals de mar que anem fent.
Agafem material divers que tenim a l’escola i fem diferents animals marins que ens serviran per decorar el mar. Cada nen i cada nena tria l’animal que vol fer: peix, medusa i/o eriçó. Els eriçons els fem amb plastilina i escuradents, les meduses amb cilindres de cartró pintat i amb paper de seda i els peixos amb plats de plàstic decorats amb Posca.
Un cop finalitzem els animals, cada nen i cada nena el col.loca allà on vol del mar.
Podeu trobar més fotografies al DRIVE.
Després de pensar els personatges, el problema, com s’ajuden i el final del nostre conte. Ja ho tenim tot fet?
-Noooo. Volem un conte de passar pàgines – han dit ela Tabalugues.
Si volem fer un conte “de passar pàgines” hem de saber com son, què tenen, i ens posem a mirar diferents contes i a apuntar tot el que pensem que tenen i també ha de tenir el nostre. Apuntem coses com:
 |
 |
 |
 |
Després d’això ens cal endreçar les idees per saber que temin fet i que ens falta per poder fer el conte. Inicien una xarxa d’idees.
Decidim que no podem començar per fer les fotocòpies –No tenim el conte fet! Així doncs creiem que abans que tot hem de pensar i posar-nos d’acord amb el disseny de les pàgines. Hem vist en contes que tenim 3 dissenys diferents. Després de posar-ho a votació ens posem d’acord en el disseny de les pàgines del nostre conte: les lletres a un costat i els dibuixos als altres, – És el que té la pila de paperetes més gran, no cal comptar!.
 |
 |
 |
Aquest trimestre els Massagrans hem pogut evolucionar el Pitxi cap al Pitxi_Bèisbol.
Ja tenim molt controlat el Pitxi-Futbol i el Pitxi-Tennis, i provar el Pitxi-Bèisbol ha estat un repte per a molts de nosaltres. Ja hem parlat de “boles” i “strikes” i hem pogut comprovar que no és tan fàcil com sembla tocar la pilota i que vagi ben lluny.
Com ja us hem explicat, ja tenim la línia del temps ben distribuida a l’aula així que ara és el torn dels diorames! Ja vam decidir fa temps que voliem representar la linia del temps d’una manera que “ens ajudés més a entendre-la”.
Durant molts dies hem portat maquetes de casa però ens vam adonar que n’hauríem de fer moltes i que els diorames ens anirien millor. Sabem que es fan amb capses, que tan fa la mida que tinguin i que els elements que continguin poden ser molt variats. Era necessari veure exemples i poder decidir entre tots com els fariem per tal de seguir una linia. La Cristina i la Vero ens van proporcionar unes fotografies on apareixien diorames ben diferents els uns dels altres. Les vam observar amb molta atenció i cadascú va dir quins els hi havien agradat més i el perquè.
Molts de nosaltres no n’haviem vist mai cap i vam veure que són bastant diferents a les maquetes. També som conscients que l’estil d’alguns és molt dificil per a nosaltres però que podem agafar idees per tal de poder fer els nostres.
EL FONS S’HA DE VEURE! HA DE SER ESPECTACULAR! I AMB VOLUM!
PODEM POSAR IMATGES DE PERSONES DE VERITAT!
ELS DETALLS PETITS SÓN IMPORTANTS!
Vam apuntar a la pissarra tot el que haviem acordat per tal de recordar-ho. D’altra banda, calia establir els diorames que voliem fer a partir dels fets que apareixen a la nostra línia del temps:
EL 2013, L’ANY QUE VAM NÈIXER!
LES 3 ETAPES DE LA PREHISTÒRIA!
EL BIG BANG!
EGIPTE I EL RELLOTGE DE SOL
Molts de nosaltres ja estem pensant com podem començar a fer-les! I tenim clar que ho farem per grups! Ja estem gairebé a punt! Aviat podrem començar a construir els nostres diorames!
Sempre ens agrada començar les estones de música amb una coreografia que ens ajudi a situar-nos i a començar amb bon peu la sessió!
Les Alícies n’hem après una de nova, la de la dansa “Samoth” del grup de mestres DansaAra. Prové d’Israel i gràcies a la qual hem conegut un nou estil de dansa, comptant el passos, seguint el ritme i treballant la coordinació.
També ens hem adonat que el treball en grup és molt important per tal de mantenir la rotllana, estar concentrats i anar tots a la una.
La voleu veure? ENS HA SORTIT MOLT BÉ! 😎
Fa uns dies vam distribuir la línia del temps de la història i ens va quedar pendent “organitzar” la part de la prehistòria. Sabiem que aquesta banda de la linia seria més complicada doncs és molt més llarga que l’altra.
Un grup d’Alícies han estat els encarregats de realitzar aquesta feina amb paciència i seny. “No podem fer-ho com amb la història”, ràpidament han verbalitzat. “Hauríem de comptar de 500 en 500 i no de 100 en 100 perquè és més llarga”, i així ho fem. “Quina mesura hem de prendre?”, mirem la corda i recordem que a l’altra banda vam fer servir la mida de 10cm, “Hem de mesurar 50cm!”. Acordem que cada 50cm, seran 500 anys.
Comencem a prendre mides, anem marcant els anys amb una cinta adhesiva que ens ajuda a veure-ho millor, 500, 1000, 1500, 2000… i mica en mica, anem construint. Quan arribem a la marca de l’any 8000 comencem a estar cansats i cansades, “És molt llarga i no acabarem avui”, “Si, i faltarà corda!”... Ens adonem que no podem distribuir la línia del temps de la prehistòria de 500 en 500, són massa anys. No passa res, se’ns acut realitzar petits cabdells de corda que simbolitzaran “milers” d’anys… Després, un cop distribuida la línia, tornem a la classe i expliquem què hem fet als nostres companys i companyes.
Després de compartir amb la resta de les Alícies la nostra feina, decidim entre tots i totes penjar-ho a la classe i posar les pinces amb moments importants de la prehistòria: el big bang, els dinosaures, els homos, Egipte i el primer rellotge de sol. El lloc d’algunes pinces el tenim ben clar ja que el moment o l’any el podem trobar a la corda fàcilment, però ubicar les pinces dels diferents “homos” no ho és tant, ens anem ajudant entre tots i totes fins a trobar el lloc més adient a la corda.
Ja tenim tota la línia del temps distribuida i penjada a la classe!
Aquestes dues darreres setmanes les Alícies hem dedicat l’estona d’Educació Física a realitzar jocs cooperatius. Jugar ens encanta i descobrir nous jocs sempre ens emociona d’una manera especial. Aquest cop però, el jugar implicava alguna cosa més.
Cooperatius, què vol dir?
Jugar junts, en equip, plegats… sempre ho fem! Però ens agrada competir entre nosaltres i normalment aquest component sempre hi és present. Aquestes setmanes no. Jugar de manera cooperativa ha implicat jugar junts i en equip per tal de “guanyar” tots i totes, o dit d’una altra manera, ens hem necessitat tots i totes per aconseguir la fita.
Crear la paraula Alícies amb el nostre cos, “Creuar el riu” amb 3 fulls de paper de diari, el joc de les cadires cooperatiu, “Tots a l’illa”, les 4 cantonades cooperatives, “El pantà humà”,… han estat alguns dels jocs que ens han ajudat a entendre que… si ens ajudem i treballem plegats, no hi ha repte que no poguem aconseguir!
Dijous a la tarda, després de la sortida de dimecres als Esgavellats, hem fet d’artistes…
Primer hem mirat les fotografies i hem recordat el paisatge. el que vam veure, els colors.. i després a pintar amb…
Podríem triar i barrejar pintura, ceres, retoladors, plastidecors, colors de fusta, aquarel·les i guixos de color.
Ha estat una tarda fantàstica, ens ho hem passat molt bé i ens ham quedat unes obres genials.
Aquesta setmana l’hem destinat, en bona part, a desenvolupar la nostra història buscant les paraules i les expressions més apropiades. Per fer-ho ens ha anat bé seguir l’esquema principal del qual partim i anar veient, en format vídeo, la composició de petits fragments d’activitats que hem fet, que estan relacionades amb algun dels moments del conte. Hem anat creant i narrant la història conjuntament en estones de conversa mentre la Toni i la Ivet, per no perdre el fil, anaven escrivint a l’ordinador tot el que anàvem produint oralment.
Amb el text ja elaborat ha sigut el moment de pensar en donar nom a la nostra història. Ens hem fixat en títols de contes que coneixem i hem entès la idea que ha de donar una petita pista del contingut, o deixar entreveure alguna cosa important que expliquem… Llavors hem seguit pensant i de mica en mica les idees han anat sorgint, fins a tenir 4 opcions:
-El Desmon s’enfada
-El Desmon destrossa el món
-Al Desmon li puja la ràbia
-Enfadar-se com una pedra
Tots estem d’acord en què és el moment de fer una votació. Una vegada més seguim el procés observant com els números ens ajuden a explicar i interpretar resultats. Fem indagacions, abans de comptar, per saber quin haurà estat el títol guanyador i justifiquem els arguments d’uns i altres.
Finalment “Enfadar-se com una pedra” és l’escollit però llavors reflexionem al voltant de l’expressió. Poden enfadar-se les pedres? És una altra idea la que volíem explicar i no l’hem acabat de dir de manera prou correcta? Recordem que aquesta idea va néixer del conte “Sóc un drac” així que busquem el conte i rellegim exactament el fragment on s’explica allò que ens ha agradat. La mare del protagonista diu que quan el seu fill s’enfada sembla una pedra tancada. És una idea una mica diferent així que acordem ajustar el nostre títol guanyador. Ara sí que ja el tenim: “Tancat com una pedra”.
