TALLER-CINEFÒRUM I DISSECCIÓ DE RESIDUS

Seguint amb el treball al voltant del Projecte de Comunitat, hem realitzat el “Taller-cinefòrum i dissecció de residus” proposat per l’Ajuntament de Vilanova.
A través d’un trosset de la pel·lícula Wall-E (casualment l’havíem treballat la setmana passada) hem parlat de les funcions d’aquest robot concloent que les tasques que feia eren les 3 “R” (Reduir, Reutilitzar i Reciclar) que nosaltres hem pogut ampliar fins a les 6 “R” (Reduir, Reciclar, reutilitzar, refusar, reparar i repensar) que ja coneixem!

També ens ha portat una bossa plena de residus que llençaríem al rebuig per tal de veure on podríem col·locar cada cosa (envasos, cartró, orgànic o rebuig) per tal de veure que, reciclant correctament, ajudem a minimitzar els efectes dels residus a la terra (abocadors, etc…).

Primer repte: construir un jardí per a les abelles!

Paral·lelament a tot el treball sobre com són les abelles i per què són tan importants; seguim tenint present que volem ajudar-les i que aquest és el nostre objectiu a aconseguir. En una de les converses van sorgir idees molt boniques per dur a terme i a tots i a totes van agradar-nos.

El Jael va comentar que una manera d’ajudar a les abelles era informant a la gent del que estava passant, “¡Podríamos hacer un periódico y enviarlo a todo el mundo!”. Amb aquest punt vam estar debatent una mica, i finalment vam acordar que era molt interessant, que potser un format més petit que un diari si que podríem assumir-ho com a nens i nenes que som.

La Gina ens va explicar que buscant informació amb la seva mare havia trobat… “com unes casetes de fusta però que es diuen hotels per a insectes” i que potser nosaltres també podríem fer-ne un.

També el Pol va ensenyar-nos un treball fet a casa molt interessant. Aquest treball començava amb una frase que Einstein va dir fa uns anys: “Si les abelles desapareguessin, només ens quedarien 4 anys de vida”, el Pol va explicar-nos que això Einstein ho deia per la pol·linització. Aquesta paraula tan difícil mica en mica l’anem entenent; les flors necessiten a les abelles per traslladar el pol·len d’una flor a una altra, sense aquest viatge no poden sortir els fruits que nosaltres mengem ni créixer més flors. El Pol ho tenia molt clar, “hem de plantar moltes i moltes flors perquè les abelles trobin nèctar i pol·len”.

Llavors el Felip va tenir una gran idea! “I si plantem flors allà on vam enterrar l’abellot del Yago?”. Tots els Rovellons ho tenien claríssim, un SÍ rotund i absolut. I en aquell moment vam anar a buscar paper d’embalar per dibuixar el tros d’hort i imaginar-nos com seria aquest jardí preciós ple de flors per a les abelles. Mica en mica vam anar dibuixant una espècie de plànol; al mig un camí per passar i flors a banda i banda, al costat de la reixa de la terrasseta de Patufets flors que no agradin a les abelles perquè no piquin als infants que puguin estar jugant…

Ja només ens quedava una cosa; estar segurs i segures que l’antic hort estava disponible per fer-lo servir. Per això vam demanar al Toni que pugés a la nostra classe per fer-li la pregunta. Després d’explicar-li tot el que teníem pensat, el Toni ens ha dit que li ha agradat molt la nostra proposta, ens ha donat algun consell com es assessorar-nos molt bé amb el tipus de flors que farem servir i finalment va donar-nos permís, però ens ha demanat una cosa: que quan ho tinguem a punt li ensenyem!

Comença el nostre primer repte; crear un jardí per a les abelles!

No era una abella, era un ABELLOT!

El passat dilluns en David va trobar a la pista una abella morta i, amb l’ajuda de l’Abdessamad, van agafar-la per portar-la a la classe. La nostra sorpresa ha estat adonar-nos que no s’assemblava gaire a l’abella que dies enrere el Yago havia portat. I… comencem a lligar caps!

Recordem algunes de les informacions que durant els primers dies de projecte vam portar entre molts; que si els mascles no tenen fibló, que si el tamany és molt diferent, que els colors no coincideixen…

Definitivament, "no era una abella, era un ABELLOT!"

Com la nostra descoberta ha estat prou important i no podem deixar-la passar per alt, hem realitzat una feina escrita on hem anotat les diferències entre un insecte i l’altre, després la documentarem a la nostra llibreta.

Que en som d'afortunats! 
Hem pogut gaudir de ben a prop d'un abellot i d'una abella a la nostra classe!


	

QUÈ ÉS LA GRAVETAT?

Continuant la lectura del llibre de l’Alícia, hem tingut una conversa que ens portarà feina i és que ha sortit una idea que ens ha cridat molt l’atenció: QUÈ ÉS LA GRAVETAT?

I és que quan l’Alícia cau pel forat, ella mateixa es planteja i a l’altra banda de la Terra els homes i les dones van cap per avall. 

Algunes idees que ens han sortit han sigut:

  • Encara que anem de costat o cap per avall no ho notem perquè hi ha gravetat.
  • Si no hi hagués gravetat estariem flotant, perquè la gravetat fa que no volem i quan no hi ha gravetat diem que hi ha gravetat zero. I com més amunt al cel hi ha menys gravetat.
  • La gravetat també fa que les pedres al mar s’enfonsin, sinó el mar estaria ple de pedres i de minerals.

I sobretot també ens hem quedat amb una idea que el Pau ens ha demostrat:

La gravetat fa que quan una cosa pesa més, cau més ràpid.

 

De moment totes les Alícies tenim moltes ganes de continuar-ne parlant. Així que hem començat a buscar-ne informació per fer-ne entre totes i tots una definició i també l’hem dibuixat i representat amb collage. Però… seguirem investigant!

DE REGAL… UNS BONS LLIBRES

I A MÉS A MÉS HEM VISCUT
A l’escola sovint comprem llibres variats seguint recomanacions d’infants, mestres i altres. Aquí els teniu amb moltes ganes de llegir i descobrir les novetats.

A LES ALÍCIES ENS ENCANTA DOCUMENTAR!

 

Aquests dies les Alícies estem documentant molt a la llibreta i és que no parem de descobrir coses que volem que hi quedin plasmades, així com també tenim ganes que hi quedin escrites també estones de joc i fins i tot dibuixos que fem.

Cada vegada hi tenim més pràctica i ens queden les llibretes més polides.

Quan documentem és una estona de concentració, de pensar què i com volem escriure, de saber quines paraules i lletres són les més adequades i també de compartir entre nosaltres com ho anem fent. Però sobretot és il·lusió quan ens emportem les llibretes a casa per poder-vos-les ensenyar!

Moltes vegades però encara ens quedem una mica encallades i per això tenim apuntades al vidre unes preguntes que ens donen pistes sobre el que podem escriure que són: què he fet? Com ho he fet? Què és el que més m’ha costat i com ho he solucionat? Com ha anat?

OBSERVEM I DIBUIXEM UNA PEDRA VOLCÀNICA

Aquesta setmana el grup Sergio Tapiro hem estat compartint informació que hem estat buscant a casa, sobretot de volcans i també del personatge que dóna nom al nostre grup: el Sergio Tapiro. 

Han sortit paraules noves com són: erupció, escorça terrestre, xemaneia o cràter, unes paraules que haurem de seguir investigant.

També ens han sorgit preguntes com: quants volcans hi ha al món? on estan els volcans? Per què erupcionen els volcans? Pot venir el Sergio Tapiro a l’escola? La lava crema? Els volcans s’apaguen?

Fins i tot tenim ja algun repte: fer una maqueta d’un volcà i també algun experiment que hem trobat en un llibre.

Però una de les coses que ens ha cridat més l’atenció han sigut unes pedres volcàniques que ens ha portat l’Adrián, que hem volgut observar amb el microscopi i també dibuixar.

LES 6 “R”

Tots els grups hem treballat al voltant de les 6 “R”. Aquesta proposta l’hem trobat a l’agenda del curs, però els mestres ens l’han plantejada com un repte a descobrir-les. Cada grup ho ha fet a la seva manera, per acabar descobrint que per tal de reduir els residus plàstics …… hem de tenir en compte aquestes 6R:

Reduir / Reciclar / Reutilitzar / Reparar / Repensar / Refusar

REPRODUCCIÓ DE LA PAPALLONA

Aquesta setmana hem conegut una forma de reproducció molt especial, la de la papallona. Tot i que també posa ous, segueix tot un seguit de pasos ben curiosos. A través del conte “El naixement d’una papallona”, hem pogut comprovar les fases del seu cicle vital.

Primer surten els ous, molt i molt petits com granets d’arròs, que les papallones deixen a dalt d’una fulla. Després, els ous eclosionen però no surt pas una papallona, sinó una eruga! Aquesta eruga surt amb molta gana i es menja la closca de l’ou i totes les fulles del seu voltant, i ho hem representat amb espirals de pasta. De la boca de l’eruga surt un fil de seda amb el que s’embolcalla i es fabrica un capoll. Aquest últim ens hem imaginat que és com un galet de la sopa, on a dins dorm l’eruga. Per últim, del capoll comencen a sortir unes ales, tots i totes hem endevinat que era la papallona!!! Les papallones que ens hem imaginat són els llaços de pasta que tant ens agraden menjar. Hem reproduït tot aquest cicle a sobre d’unes fulles, tal i com fa la papallona, esperem que us agradi i ens ajudeu a casa a recordar tots els pasos perquè us ho explicarem detalladament.

Recordeu que al Drive teniu totes les fotografies.

LA MEVA CAPSA DE VIDA

Aquest mes de novembre seguim amb l’activitat “tardes en família”.

Hem tingut la ocasió de compartir aquesta experiència amb la Yanira  l’Àlex, la Jana i el Bruno.

Tots ells ens han explicat vivències de quan eren més petits, els seus gustos i preferències i ens han portat molts objectes per a que els puguem conèixer més.

La Yanira i la seva mare ens van explicar histories de quan era més petita i ens va portar les seves joguines preferides (un cangur de pelutx, un nino de descoberta sensorial de quan era un nadó) i els seus estris per pentinar-se.

L’Àlex i la seva mare ens van ensenyar les seves primeres peces de roba, la samarreta del seu equip de futbol preferit, el seu xumet, fotografies de quan era un nadó, les seves primeres joguines, els seus personatges preferits, la primera corona d’aniversari i ens van explicar el seu conte que més li agrada.

La Jana i la seva mare ens van mostrar les ecografies de quan la Jana era a la panxa de la mare, fotografies de quan era petita, les primeres robetes i estris i accessoris per pentinar-se, el drapet que feia servir per dormir i ens van explicar el seu conte preferit: “Els gossets”.

En Bruno i els seus pares ens van explicar moltes anècdotes d’en Bruno de quan era més petit i també d’ara. Ens va ensenyar fotografies de quan la mare estava embarassada i de quan era petit, ecografies, les primeres peces de roba i les seves joguines preferides. També ens van explicar que quan es va fer més gran va lliurar el seu xumet al drac Mal Llamp i que aquest li va donar un diploma, entre moltes d’altres coses.

Podeu veure mes fotografies a la carpeta del Drive