L’ús del mòbil per part dels infants és un tema cada cop més present en la nostra societat i planteja qüestions sobre els límits i les necessitats reals d’aquesta eina en la seva vida diària. Entre les moltes funcions i aplicacions que ofereixen els mòbils, l’ús de WhatsApp ha agafat molta popularitat, i és freqüent que els mateixos nens i nenes creïn grups per estar “connectats” amb els companys/es. Però, quin sentit té que un grup d’alumnes que es veuen cada dia a l’escola mantinguin també una comunicació constant en línia? 

Un grup de WhatsApp entre alumnes pot semblar, d’entrada, una forma d’intercanviar informació sobre deures o d’organitzar activitats fora de l’escola. Tot i això, la realitat és que sovint aquestes converses deriven en xats sense objectiu clar i converses repetitives, ocupant un espai que els infants haurien de destinar a una comunicació directa o altres activitats enriquidores. A més, aquest ús constant del mòbil pot afavorir distraccions, aïllament i fins i tot ansietat per mantenir-se sempre connectat o pendent de missatges.

Una qüestió essencial és qui supervisa el contingut d’aquestes converses. A diferència d’altres espais, en el món digital la presència d’adults és molt menor, i això deixa els infants en una situació de vulnerabilitat. Sense una supervisió adequada, aquests espais poden convertir-se en canals per a la difusió d’informació inadequada i missatges, sense que ningú intervingui. Cal tenir consciència de què es pot compartir, què és el dret a la privacitat, què és el dret a la pròpia imatge…

Per aquestes raons, és important reflexionar sobre l’objectiu real d’aquests grups i valorar si són necessaris o no. Potser el veritable repte és trobar maneres més saludables perquè els infants es comuniquin i creïn vincles forts, amb l’acompanyament d’adults que puguin guiar-los en el bon ús de la tecnologia. Els infants necessiten espais de llibertat, però també necessiten un marc de seguretat i orientació per desenvolupar una relació sana amb el món digital.

Per aquestes raons, entre d’altres, el Consell Escolar Municipal de Molins va crear una comissió de treball que aviat presentarà els resultats. Les últimes publicacions i estudis porten cap a un endarreriment de l’edat d’ús. La tecnologia és una porta oberta al desconegut, i per això cal un acompanyament intensiu i constant, perquè mai se sap qui o què hi ha a l’altre cantó del mòbil.  

…diuen que a l’antiguitat es feien ressonar les campanes per recordar als fidels la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts. Els campaners ho havien de fer manualment, així que reposaven forces entre torn i torn menjant un fruit de temporada, la castanya. Amb el pas dels anys aquesta tradició es va anar estenent i la gent es reunia amb els campaners per passar la nit plegats.

Dels panellets l’origen no està clar però és un aliment que aguanta molt en el temps, es diu que la tradició podria venir dels rituals o les ofrenes als difunts per què aquest tinguessin aliment pel viatge al  més enllà.

I tu, coneixies l’origen o d’algun similar?