Les activitats esportives han estat una constant al llarg de les més de quatre dècades d’història de l’Institut Josep Vallverdú. Ara bé, si alguna cosa ha definit el nostre institut des del punt de vista de l’esport, aquesta és, sense cap mena de dubte, l’organització de les 24 hores d’esport que, amb l’arribada de l’ESO, es van convertir en les Jornades Esportives. Una activitat que es va celebrar de manera ininterrompuda entre 1990 i 2019 i que només la pandèmia del coronavirus va evitar que pogués realitzar-se els anys 2020 i 2021.

Les 24 hores d’esport es van disputar per primera vegada durant la primavera de 1990 a iniciativa del professor d’Educació Física Pere Lavega, que va comptar, en aquesta empresa, amb la inestimable col·laboració del seu company Juan Cruz. El professor Lavega va decidir traslladar a les Borges Blanques una jornada de 24 hores continuades de pràctica esportiva com la que se celebrava a Lleida el cap de setmana de la Festa Major de Maig i que enfrontava els diferents equips escolars de la capital del Segrià.

La iniciativa va ser tot un èxit i es va consolidar com la gran festa esportiva de l’institut i com un dels grans esdeveniments marcats en roig a l’agenda del jovent de la comarca. El seu èxit queda clar si contemplem el programa de l’edició de 1995, la cinquena, on els col·laboradors de la jornada comprenien les institucions garriguenques però també un volum considerable de negocis de les Borges Blanques i de Lleida, principalment.

En aquells primers anys triomfants de les 24 hores l’èxit era tal que, més enllà dels equips de les diferents classes del centre, convenientment batejats per l’ocasió, també hi participaven els dos col·legis de primària de les Borges, el públic Joan XIII i el concertat Mare de Déu de Montserrat, seguint una mica el model del torneig lleidatà en el que s’inspirava. Si mirem amb detall el programa de l’esmentada edició de 1995 veurem com fins i tot hi havia programat un “derbi de la màxima” que enfrontava un equip de professors amb una selecció de pares, un partit que feia les delícies del molt alumnat que es congregava al pavelló poliesportiu Francesc Macià, l’escenari de les 24 hores.

Com es pot veure en les imatges que il·lustren aquest article, les 24 hores començaven sempre amb un acte formal d’inauguració amb la directora, Antonieta Bernat, acompanyada de les autoritats locals, dels respectius presidents de l’AMPA, del professorat d’Educació Física i de l’administrativa Anna Rufié. Com a anècdota cal ressenyar que, en algunes edicions, la sacada inicial no va anar a càrrec de la directora sinó d’alguna personalitat esportiva rellevant. Les més destacades, Xavi Hernàndez, quan era una jove promesa del primer equip del Barça, i Toni Seligrat, antic professor d’Educació Física de la casa que va venir a fer la sacada inicial quan era entrenador del Lleida Esportiu.

Més enllà del futbol sala, l’esport rei de les 24 hores, aquestes jornades van anar introduïnt diferents esports, com es pot comprovar en aquesta imatge de l’edició de 1992, coincidint amb l’any olímpic de Barcelona, en què l’alumnat va poder practicar taekwondo. Un dels trets característics d’aquestes 24 hores eren també les coreografies fetes per animadores (a destacar la que es pot veure en aquest article, sota una pancarta de les Borges Blanques recolzant els Jocs de Barcelona 92 i una altra fent el mateix amb el Comitè Olímpic Català), les samarretes que lluïen els diferents equips i, sobretot, la gresca que s’organitzava al pavelló durant tota la nit, un tema del que us parlarem en un proper text.

L’èxit indiscutible de les 24 hores i de les seves successores, les Jornades Esportives, es demostra comprovant que aquesta és l’activitat més longeva en la història de l’institut, que ha arribat a les 30 edicions consecutives i que només s’ha vist aturada pel confinament i pel maleït coronaviurs.

Si voleu fer memòria de les edicions més recents de les Jornades Esportives, no dubteu a consultar aquest enllaç, on hi trobareu les galeries fotogràfiques de les darreres cites esportives per excel·lencia de l’institut.