ENTREVISTA AMB LA TÀNIA BARRIENTOS

El passat mes d’abril una de les nostres alumnes del batxillerat científic, la Tània Barrientos, va convertir-se en la guanyadora del certamen literari organitzat pel club de lectura rubinenc Veus de dona. En aquest entrevista li farem algunes preguntes sobre la seva trajectòria com a lectora i escriptora, així com sobre el seu text, titulat Espejos, i que podeu llegir al final d’aquesta mateixa entrevista.

– Tània, ens consta que ets una gran aficionada a la lectura, però digue’ns, quan i com va començar el teu gust per la literatura?

No sé exactament quan va començar, però em vaig aficionar gairebé a l’hora que vaig aprendre a llegir, encara que em va costar una mica enganxar’m-hi com ara i el meu gust literari ha anat variant.

– Creus que el joves d’avui dia comparteixen, en general, aquesta passió per la literatura, o té raó la gent qui creu que als joves cada cop els agrada menys llegir?

Crec que ara amb els telèfons mòbils llegim més, ja sigui per respondre un missatge o llegir un comentari a Instagram o Twitter, i malgrat que no és un llibre en paper penso que no és veritat que els joves llegim menys sinó que llegim d’una manera diferent, menys conscient per dir-ho d’alguna manera.

– Com creus que es podria fomentar aquest gust per la lectura des de les aules del Torrent dels Alous i, en general, des de les aules de la resta d’instituts de secundària?

Més enllà de crear un espai de temps per a llegir penso que el que fomentaría la lectura és un assessorament per trobar aquell llibre que t’enganxi i t’animi a seguir llegint. Aquest assessorament també pot ser útil per als lectors com jo que no trobem cap llibre per seguir la nostra col·lecció d’històries.

– I passant ara al certamen literari del club de lectura Veus de dona, com vas conéixer la convocatòria i què va fer que t’animesis a participar?

Bueno, la meva mare ja sabia que de tant en tant m’agrada escriure cosetes i va veure per xarxes socials que l’Ajuntament, juntament amb la biblioteca i el club Veus de Dona, feia un concurs de relats per celebrar els 10 anys del club. Vaig trigar unes setmanes a decidir-me, però amb l’ajuda del professor de castellà, Víctor Hernández, i alguns membres de la meva família també escriptors em vaig presentar.

– El teu text es planteja com un monòleg interior que la protagonista fa sobre les seves possibilitats de futur, alhora que les compara amb les d’altres dones destacades al llarg de la història en diferents camps del coneixement. En què creus que són semblants o diferents les opcions de les dones avui dia respecte fa unes dècades o fins i tot segles?

Crec que el relat ho reflecteix força bé en aquest sentit. Tant a nivell polític com social, les dones hem hagut de lluitar per arribar on estem ara i haurem de seguir lluitant per a que les properes generacions tinguin el mateix o si és possible, que sempre ho és, una mica més. Des del meu punt de vista,  hi ha moltes opcions que mereixen les dones que encara no han arribat a molts països, per tant, encara queda camí per recórrer.

– Hi ha algun element autobiogràfic en el teu text?

Quan vaig entrar a l’institut ja sabia més o menys el que volia fer, per tant no ho és gens. Tot i així, sí que vaig pensar en gent propera a l’hora de crear aquest conflicte de “no sé que fer, però tothom vol que em decideixi ja”, com per exemple companys meus o la meva germana, que té 16 anys com la protagonista. Encara que no hagi sigut el meu cas, volia que tothom que llegís el relat sapigués que no és dolent no saber què fer i que es poden donar el temps que vulguin per esbrinar-ho.

– I ja per acabar, animaries a altres companyes a participar en properes edicions del certamen? Per què?

Animaria a tots els que escriuen, ja sigui per desfogar-se o perquè els agrada, a presentar-se a un concurs literari perquè es un bon punt de partida i a més, encara que no sigui el mateix que un premi Cervantes, és molt gratificant que valorin el teu treball i més quan el jurat han estat lectores com les del club Veus de Dona.

Doncs bé, fins aquí l’entrevista amb la Tània, esperem que les seves respostes us hagin ajudat a reflexionar sobre el paper de les dones i de la literatura en la nostra societat, igual que pretén fer-ho el seu relat que podeu llegir en el següent enllaç. Moltes gràcies per la vostra lectura!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>