Educar dins i fora del centre

Avui dia, un centre escolar ja no s’entén, com un edifici hermètic que obre les seves portes a l’hora en punt i es posa a treballar al sonar el timbre. L’aula ja no es composa, prioritàriament, d’una filera de pupitres que marquen l’espai particular de cadascú i separat del company. Al mateix temps, ja no es concep l’institut i els professors com a únics posseïdors de coneixements, sinó que es té en compte que l’alumne ja té un bagatge i unes experiències fora del centre i que a més, l’entorn natural, social, cultural… condiciona el ritme i la qualitat del seu propi aprenentatge.

 

Partint d’aquesta reflexió inicial, el projecte educatiu del nostre centre (PEC) es planteja la importància que té el saber aprofitar l’entorn més o menys immediat del nostre alumnat per enriquir-lo en totes les seves dimensions humanes i no només formatives, tanmateix referint-se a les funcions del docent, es diu textualment en l’apartat D , punts h) i i), de l’esmentat document: “Donar a conèixer l’entorn i la realitat social que ens envolta, tot fomentant les relacions entre l’institut i les diferents entitats, empreses i associacions que configuren el teixit social més proper de l’alumnat del centre.”“Potenciar un currículum que tingui un caire de transversalitat didàctica a través d’activitats teòrico-pràctiques, i també la utilització d’una metodologia més atractiva pels nostres alumnes (xerrades, activitats culturals diverses, sortides…)”.

El món rural, urbà, ens ofereix diverses propostes de treball que ajuden a socialitzar l’alumnat, fent que s’interelacioni amb els companys, aprengui del que veu, toca i sent … Les activitats fora del centre arrelades a allò més proper i significatiu: un bosc, un mercat, un museu, una catedral, etc … no donen només coneixements i currículum, van molt més enllà, donen proximitat amb l’igual, creixement social i personal, afavoreixen climes intel•lectuals i afectius potenciadors de la creació del treball en equip.

Com ensenyem a l’adolescent a compartir si no el posem en situació d’haver de donar i repartir?, com li ensenyem el que l’envolta si tenint-ho a les nostres mans no li mostrem in situ?, com li ensenyem a treballar en equip dins i fora del centre si no necessita compartir allò que ha après amb els seus iguals?, com li transmetrem valors socials i bones formes si no el posem en contacte amb el seu propi medi social i cultural…?

Aquestes reflexions les volem compartir amb les famílies dels nostres alumnes per dir-los-hi que les sortides i activitats escolars permeten als professors de les diferents matèries curriculars programar estades de convivència i d’aprenentatge diferents a les que es donen a classe i que, segurament, ajudaran l’alumnat a entendre més i millor els conceptes didàctics que els volem transmetre. Així, ens preguntem: hi ha una metodologia millor per aprendre i entendre com vivien els monjos a l’Edat mitjana que visitant Poblet, el seu monestir i poder entrevistar un monjo que encara hi viu ara? Creiem que la resposta és clara. Hi ha una manera més profitosa de conèixer l’entorn natural que ens rodeja, que passejant amb un guia expert pels voltants dels boscos de Poblet tot i descobrint-hi una carbonera i un pou de gel… Hi ha millor manera d’atansar l’alumnat a l’Art gòtic i a la figura humana de Gaudí que visitant la Sagrada Família i passejant pels entorns propers a la catedral de Barcelona? La resposta torna a ser evident. A més, i per sobre de tot, creiem que les sortides, per sí mateixes, ja són prou motivadores com perquè l’alumne gaudeixi i aprengui a la vegada.

Per això, és imprescindible que pares i educadors donem a les sortides i a les diferents activitats del centre relacionades amb festes i tradicions (Castanyada, Nadal, Sant Jordi, Final de curs…), la importància i el relleu que tenen. Entendre que estan programades i pensades transversalment per educar de manera íntegra, per treballar i aportar riquesa en el creixement personal de l’alumne i que, en cap cas, són un mer passatemps on no sabem què s’hi farà, quina finalitat tenen i per a què serveix el que s’hi va a veure.

Programar les sortides i activitats diverses, comporta molta dedicació per part del docent, moltes vegades fora de l’horari de treball, i per això demana a alumnat i famílies un compromís ferm quant al compliment del pagament dins el termini indicat i la participació i col•laboració en el desenvolupament de les mateixes.

És veritat que, en ocasions, el component econòmic pot resultar un entrebanc però mai és prou excusa per no participar en algunes activitats, deixar-les de banda o menysprear-les dient que no són curriculars i no s’hi aprèn res. Serà responsabilitat del mateix centre canalitzar adequadament, a través del tutor personal i direcció, els diferents factors que componen un pressupost, despeses i ingressos. L’objectiu primordial sempre és que hi participi tothom i que d’una manera o altra estigui a l’abast econòmic de totes les famílies, encara que sigui amb l’ajuda corresponent. L’important és l’interès en la participació i el recolzament familiar, front del desinterès i el “passotisme” en què ens topem, en ocasions.

Acabem aquesta reflexió dient que és responsabilitat de tots i totes : educadors, famílies i alumnat; fer del centre educatiu un lloc on no només s’hi imparteixen matèries i es dóna informació sistemàtica d’una sèrie de continguts més o menys interessants, sinó de crear un lloc càlid i acollidor que motivi a venir cada dia amb ganes de treballar, compartir amb els demés sabers, espais comuns i també desitjos; gaudir anant a veure una escultura, una obra arquitectònica o senzillament assaborir un bon dia de sol en un dels molts paratges naturals i socials que ens envolten i ens regalen, sense ells saber-ho, una bona classe de ciències, història, geografia i saviesa popular.

La Direcció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>