Us heu plantejat mai per què a un company se li diu d’aquesta manera? O la relació que hi ha entre el verb lapidar i una làpida funerària? O per què diem que un fet és bèl·lic quan té relació amb la guerra? O per què el punt d’arribada d’una cursa es diu meta? O a què ens referim quan diem que hem tingut un dia nefast? O com ho podem fer perquè no ens costin tant de memoritzar paraules com fonendoscopi? O per què hi ha qui parla de la poma de la discòrdia quan una discussió es torna agressiva? O per què ens referim al cavall de Troia quan un conflicte es resol inesperadament i imprevisiblement?

A aquestes i moltes més preguntes sobre el significat de les paraules, ha anat donant resposta l’alumnat que ha cursat la matèria optativa de Llatí al llarg d’aquest curs. Cada setmana, un dels alumnes ha cercat informació sobre la procedència d’un mot català i l’ha penjat en el racó d’etimologies curioses.

El nostre company Ferran Montcada Batet va tenir la gentilesa d’ajudar-nos a decorar aquest espai amb dos elements propis d’aquesta semàntica, com són la poma de la discòrdia i el cavall de Troia?
Us donem una resposta perquè aneu fent boca. Originàriament, un company era la persona amb qui es compartia el pa. Per això, del sintagma llatí “cum panis” (amb el pa) s’ha format el nom company. Sens dubte, compartir el pa és la millor manera de mostrar l’amistat a algú. Curiós, no?