Nou alumnes de 4t ESO de l’Institut Joan Amigó de l’Espluga han participat en la XV
edició del Concurs Literari d’AMIC-Ficcions. D’aquests, la Sofia Rosca i la Ivet Casas han
estat seleccionades com a finalistes. D’un total de 5.341 participants d’arreu dels
Països Catalans, 200 han arribat a la final.
La resta d’alumnes del nostre institut que hi ha participat són: la Itziar Velasco, la Núria
Burguete, el Miquel Mas, l’Andrea Revenaque, la Mar Ferrete i l’Abril Moreno i
l’Ariadna Teixidó, que formaven equip.
El concurs consisteix a escriure un relat de tres capítols d’una extensió màxima de
9.000 caràcters els dos primers i 12.000 caràcters el tercer. La temàtica ve donada per
l’elecció d’un dels cinc inicis que proposen les bases. Cada inici correspon a un llibre i
l’organització demana de continuar un breu capítol, que vindria a ser l’inici de
cadascuna de les novel·les.
Tant la Ivet com la Sofia van escollir el llibre que porta per títol Nosaltres a la lluna
d’Alice Kellen; de fet, aquest ha estat l’inici més escollit pels participants. El capítol de
partida, en aquest cas, deia així:
“És impossible saber quan coneixeràs aquesta persona que posarà de cop el
teu nom al revés. Senzillament, succeeix. És un parpelleig. Una bombolla de
sabó esclatant. Un llumí prenent. Al llarg de la nostra vida ens creuem amb
milers de persones; al supermercat, a l’autobús, en una cafeteria o en ple
carrer. I potser aquella que està destinada a sacsejar-te es pari al teu costat
davant d’un pas de vianants o s’emporti l’última caixa de cereals del prestatge
superior mentre estàs fent la compra. Pot ser que mai la coneguis, ni us dirigiu
la paraula. O pot ser que sí. Pot ser que us mireu, que ensopegueu, que
connecteu. És així d’imprevisible; suposo que aquí està la màgia. I, en el meu
cas, va ocórrer una nit gèlida d’hivern, a París, quan intentava comprar un bitllet
de metro.”
A partir d’aquest fragment, la Ivet Casas va construir un relat intens, emotiu i trepidant
que acaba amb un final tràgic: “Teo, Teo, Teo. M’encanta escriure el teu nom des
que no hi ets, i també m’encanta pronunciar-lo en veu alta. No vull oblidar el teu
nom ni tampoc el teu rostre ni la teva mirada ni el teu tacte ni les teves
paraules. No vull oblidar-te. Per això en cada segon que passa i a tot arreu on
vaig et porto dins el meu cor”.
La Sofia va construir un relat intrigant i romàntic amb un final també infeliç, que
fa així: “La vida és com un joc d’atzar. Mai saps el que et tocarà, només passa i
suposo que cada persona es parla d’aquest joc segons les experiències que ha
viscut i les sensacions que ha experimentat. A vegades, el joc de la vida no és
gens just; tanmateix, ho vulguem o no, el joc continua”.
Dos finals intensos que us conviden, esperem, a llegir els seus relats.
En el cas de l’Andrea, la Núria i l’Abril i l’Ariadna, van escollir també aquest inici. La
Itziar i la Mar van optar pel títol El que penso (sobre tot), de Jordi Sierra i Fabra, i el
Miquel va decidir-se per Ciutats de fum, de Joana Marcús. Tots nou van fer uns molt
bons relats, amb un estil elegant, un to impetuós i un ritme equilibrat.
El proper 23 de maig a les 16.00 tindrà lloc l’acte de lliurament de premis Territorials
de Catalunya i Aragó i la Gran Final d'AMIC-Ficcions 2023 al CaixaForum Barcelona
(Auditori). Els desitgem molta sort a totes dues!