LA NOSTRA ESTRUÇ LEA

Toni Ruiz19/02/20  

Ja hem finalitzat el nostre estruç de tres metres d’alçada i com és taaan gran, no ens cap a la classe. Així doncs, l’hem penjat al vestíbul. A més a més, hem penjat una mica d’explicació de com hem arribat a treballar aquest magnífic animal i fotografies de quan l’hem anat elaborant, perquè podeu veure que hem treballat de valent!

Per tal de penjar-lo hem pensat que abans necessitava un nom, així que hem imaginat una sèrie de noms i després hem votat. El nom guanyador ha estat Lea i, per aquest motiu, ha passat a ser UNA estruç.

Ara ja està a l’abast de tothom i, si teniu cap pregunta, només heu de preguntar als Patufets i Patufetes que us explicarem gustosos i gustoses tot el què sabem respecte a aquest majestuós ocell que no vola i que posa els ous més grans del món.

LECTURA MATINAL DEL SEGON TRIMESTRE

Toni Ruiz19/02/20  

A la classe del Patufet, la lectura matinal és tot un èxit. Estem molt contents i contentes de que ens acompanyeu cada matí en aquest moment d’aprenentatge i de socialització. És una estona molt especial en la que entenem la lectura com un espai agradable i per compartir la màgia dels llibres.

Esperem que vosaltres, mares, pares, àvies, àvies,… gaudiu igualment d’aquesta activitat tan especial i que continueu aquesta tradició durant tota la nostra etapa educativa. Us agraïm sincerament el vostre recolzament i esperem que continueu assistint a la lectura matinal amb nosaltres!

Podeu veure més fotografies al Drive.

EMBARASSATS I EMBARASSADES

Toni Ruiz17/02/20  

A la classe hem conegut el conte “Què és aquesta panxa?” en el que un nen es pregunta per la panxa de la seva mare que cada cop és més i més gran.

En un moment del conte, el protagonista es posa un globus vermell a dins de la samarreta per tal de tenir la panxa gran i rodona com la de la seva mare. Aquesta anècdota ens ha fet gràcia i, un cop finalitzada l’explicació del conte, la Toni ha inflat un parell de globus. Hem fet el mateix que el nen de la història, ficar-nos el globus sota de la samarreta. Ha estat una activitat molt divertida i hem rigut molt quan ens hem vist embarassats i embarassades.

Després, a l’hora de sortir a la terrasseta, hem pogut jugar amb un munt de globus!

Podeu veure la resta de fotografies al Drive.

VEIEM VÍDEOS A LA BIBLIOTECA

Toni Ruiz17/02/20  

Hem anat a veure dos vídeos a la pantalla de la biblioteca:

  • El vídeo de la Zoe a la panxa de la seva mare.
  • Un reportatge sobre els cocodrils.

En el primer dvd hem pogut veure com la Zoe es movia a la panxa de la mare, com es ficava les petites mans a la cara i com obria i tancava la boca. Hem pogut observar que, ja de ben petita, tenia la mateixa cara i els trets que la caracteritzen. Sempre ens commou comprovar que tots i totes venim del mateix lloc, la panxa de la nostra mare.

El segon vídeo, ens ha aventurat en la vida d’un gran rèptil, “el cocodril”. Gràcies al visionat, hem esbrinat que els cocodrils també posen ous i que les mares cuiden de les seves cries quan neixen, fins i tot protegint-les d’altres cocodrils que se les volen menjar. Aquests animals, però, no incuben els ous, sinó que els enterren sota terra i després els tornen a desenterrar.

Després del vídeo ha sorgit una polèmica, ja que hi havia infants que pensaven que els cocodrils eren “dolents” perquè mengen altres animals. Hem parlat sobre el tema i hem arribat a la conclusió que no ho fan per malícia, sinó que senzillament tenen gana. Nosaltres, quan tenim gana, també mengem carn d’animals, però amb la diferència que l’anem a buscar a la carnisseria i no l’hem de caçar.

Ara també comencem a entendre què és un rèptil, com són les serps, les tortugues, els llangardaixos o els cocodrils. Aquests, s’arrosseguen per terra i ens ha agradat desplaçar-nos com ells, i hem sigut rèptils per un moment!

El món dels animals és molt emocionant, així que seguirem investigant…

EL DIA QUE LES CERES DE COLORS VAN DIR PROU

admin07/02/20  

Ha esclatat la revolució a la capsa de ceres d’en Duncan. La vermella es queixa de que la fan treballar massa; la blanca creu que li fan el buit; la negra pateix una crisi d’identitat; i les ceres groga i taronja han signat una pau armada, enfrontades per quin és el color del Sol. Així no hi ha manera! En Duncan vol pintar allò que li agrada però també vol que les seves ceres de colors estiguin contentes.

Avui hem explicat aquest conte “El dia que les ceres de colors van dir prou”. El dia que les ceres de colors van dir prou és una invitació a la creativitat, a mirar el món d’una manera diferent, més enllà de la gama de colors que ens brinda la natura.

Podeu veure més fotografies al Drive

ALÇADA DE L’ESTRUÇ, SEGONA PART

Toni Ruiz07/02/20  

Tenim molt clar que l’alçada d’un estruç és igual a tres Patufets o Patufetes. Però serà també igual a tres a Alícies, tres Rovellons, o tres Massagrans? Volem comprovar-ho, així que quedem en visitar la classe de les Tanits després del pati i que els nostres companys i companyes més grans ens ajudin amb aquesta incògnita.

Però, mentre estem esmorzant, tenim una visita sorpresa. Ens venen a veure els nens i nenes de la classe de les Alícies. Estan treballant el conte que dona nom a la seva classe on explica que la protagonista passa per una porta i creix fins arribar als 3 metres d’alçada. S’han plantejat la pregunta de com saber què són 3 metres i el Pau Macarro i la Martina Andújar han explicat que els seus germans Patufet i Patufeta, Aran i Adriana, estan elaborant un estruç de 3 metres. Així que han decidit baixar a veure el nostre estruç i comprovar la seva alçada.

Han quedat parats en veure com és de gran un estruç i nosaltres els hem plantejat el nostre dubte. Per tal de resoldre totes les incògnites plegats, els hem convidat a venir amb nosaltres a la classe de les Tanits.

Així doncs, ens hem trobat les tres classes a l’aula de les Tanits. Hem estirat a terra l’estruç i hem començat a fer prediccions i a comprovar la seva validesa. Finalment, després de moltes proves i de nens i nenes estirats a sobre l’estruç, hem resolt el misteri. Un estruç és igual a tres Patufets o Patufetes i a dos Tanits, un de mitjà o mitjana i un de més alt o alta.

Ha estat molt divertit i gratificant treballar de forma conjunta amb companys i companyes de diferents edats i alçades. Ara ja sabem que tots i totes som diferents i que podem compartir experiències i coneixement.

Podeu veure més fotografies al Drive!

 

PORTEM MÉS INFORMACIÓ

Toni Ruiz05/02/20  

Seguim aportant informació i el nostre testimoni sobre el projecte “Com menja un bebè a la panxa”. És una gran ocasió per fer-nos nostre el projecte i per motivar-nos i desitjar saber més sobre la temàtica.

En aquesta ocasió ha estat la Yanira, el Bruno i la Judith qui han documents. A part, l’Álex ha portat una foto pel projecte principal, “Què hi ha dins d’un ou”, en la que surt ell amb un ou de veritat d’estruç! Hem comparat la foto amb l’ou que vam fer nosaltres de fang i és de la mateixa mida.

La Yanira, ha portat ecografies de quan estava a la panxa de la seva mare. Les hem mirat amb atenció i hem intentat reconèixer la nostra companya i també hem provat de veure el cordó umbilical.

El Bruno ha portat també ecografies però en quatre dimensions i ens ha fet molta gràcia de veure com era de petitó i com tenia les petites mans a la cara. També hem comparat els trets característic del Bruno amb les fotografies.

La Judith ens ha mostrat un petit llibre que han elaborat a casa en el que podem veure fotografies de la panxa de la seva mare, quan ella hi era dins, i d’altres d’ella acabada de néixer. Aquest llibre i la resta d’informació, l’hem posat a la biblioteca d’aula. D’aquesta forma, tots i totes podem consultar i fullejar tota la documentació quan tinguem curiositat.

Podeu veure més fotografies al Drive.

L’ALÇADA DE L’ESTRUÇ

Toni Ruiz05/02/20  

Seguim coneixent aquesta au tan increïble. Ens va quedar el dubte de si és més alta que el pingüí emperador. La Toni ens ha portat un dibuix d’un estruç de mida real, ja que conèixer aquest ocell de veritat és molt complicat: no tenim granges a prop i el seu entorn natural és l’Àfrica.

Primer de tot, hem comparat els dos ous més grans, el del pingüí i el de l’estruç. Ens hem preguntat si el pingüí podia tenir a la seva panxa l’ou més gran i hem vist que no era possible. Però quan hem comparat l’ou gran amb la panxa de l’estruç hem vist que sí, que era possible que posés l’ou més gran del món.

En segon lloc, ens hem preguntat com podem mesurar l’animal. De seguit ha sorgit la idea de si és més alt que la Toni, que s’hi ha posat al costat. L’estruç és mooolt més alt. Llavors hem proposat posar-la al terra i mesurar-la amb Patufets i Patufetes estirades a sobre. Hem pogut comprovar que l’alçada de l’estruç és de tres infants de la nostra edat. Però no tots som de la mateixa alçada, així que hi ha Patufets i Patufetes més altes que sobre sortien una mica de l’estruç.

Així doncs, ara ja sabem que l’estruç és més alt que el pingüí emperador i que és com tres Patufets o Patufetes!

Podeu veure totes les fotografies al Drive.

PSICO A PATUFETS: 4 espais

Toni Monclus02/02/20  

4 espais, diferents materials a cada espai, i la imaginació dels Patufets per crear situacions de joc i aprenentatge sols i en col·laboració amb els altres.

Amb un objecteu, el plaer del joc espontani. Actuar, jugar, pensar… 3 accions, on l’odre no importa, on el gaudi i el plaer per conèixer, per compartir.

“Los primeros pensamientos imaginarios inconscientes son la base a partir de la que toda la dinámica del pensamiento del niño tomará su impulso…”  Bernard Aucouturier

 

CONTE: EL PETIT AVET

admin31/01/20  

Avui hem explicat el conte “El petit avet” d’en Hans Christian Andersen.

 

Un petit avet se sent trist i desgraciat perquè no s’accepta tal com és.

Somia tenir les fulles d’ or, i el seu somni es fa realitat, però un lladre les hi roba.

Somia tenia les fulles de vidre, i el seu somni es fa realitat, però el vent les hi trenca.

Somia tenir les fulles grans i verdes, i el seu somni es fa realitat, però un ramat de cabres se les menja.

Despullat de fulles, tremola de fred en plena nit hivernal i s’ adona que vol recuperar les seves fulles punxegudes per sentir-se fort i protegit, i acaba acceptant-se tal com és.