APARELL DIGESTIU

Una de les principal preguntes del projecte és què menja el bebè quan està a la panxa. Ara ja sabem com li arriba l’aliment, a través del cordó umbilical, però no sabem com s’ho fa la mare per passar aquest aliment cap al cordó.

Hem visualitzat un vídeo que ens parla del sistema digestiu, de com les persones (nosaltres inclosos i incloses) transformen els aliments quan mengen. Hem vist com la digestió comença a la boca, mastegant molt bé el menjar i barrejant-lo amb saliva. Després baixa per un tub, l’esòfag, i arriba a l’estómac, on es barreja amb uns sucs i es desfà per passar a l’intestí prim. Allà els nutrients, que ara estan triturats, passen a la sang i de la sang al cordó umbilical. La resta de menjar va a l’intestí gros, per extreure l’aigua i baixar per l’anus en forma de caca tot el que no necessitem.

Tot aquest procés és un embolic per a nosaltres i les parts de l’aparell digestiu molt complicades, però només ens volem quedar amb la idea de que el menjar fa aquest camí per dins del nostre cos. Per tal d’entendre tot plegat millor, més endavant farem un experiment. Ja us ho explicarem!

LA PATUFETA MÉS ALTA

La setmana passada no vam acabar de resoldre el misteri de quin era el Patufet o Patufeta més alt. Avui, just quan anàvem a resoldre l’enigma, arriba la Yaiza que havia estat molts dies malalta i, sorpresa, també és molt alta. Hem hagut de tornar a les mesures ja que ara la Yaiza també s’ha de comparar, juntament amb el Desmon, el Yassir, la Naila i la Judith. Per acabar-ho de comprovar, hem posat a la pissarra un regleta a l’alçada de la Yaiza i hem anat passant per la pissarra, ja que només havíem de comprovar si algú arribava a tocar amb el cap l’alçada de la Yaiza. El resultat ha estat molt clar, ningú arriba a l’alçada de la Patufeta més alta de la classe, la Yaiza!

Després del resultat, li hem preguntat a la nostra companya com creu ella que ha crescut tant i ens ha respost que menjant molt. Diu que li agrada molt el bròquil, així que la resta de companys i companyes hem decidit que hem de menjar més verdura per créixer com la nostra amiga.

HI HAVIA UNA VEGADA…

Ahir a la tarda vam conèixer tres contes nous i ens ho vam passar molt bé.

Vam veure a una rateta que escombra l’escaleta de casa seva i que va trobar un dineret. Amb aquest es va comprar un llaç de color rosa, se’l va posa a la cua i va sortir al balcó. Pel carrer passaven un gall, un porc, un ruc i un ase i la van trobar tan bonica que tots es volien casar amb ella. Però la rateta els hi va dir que no, perquè no li agradava com cantaven. Finalment va passa un gat; quan la rateta el va sentir miolar se n’enamora, i es van casar aquella mateixa nit. Però a l’hora de sopar, el gat es va menjar la rateta, perquè no era pas un gat enamorat, sinó un gat molt afamat.

Ens ha agradat molt poder agafar les titelles i representar el conte.

Després vam conèixer a la Rínxols d’or una nena molt bonica que surt a passejar pel bosc i troba una casa de fusta. Com que és molt curiosa hi entra i es menja un bol de sopa, trenca una cadira sense voler i, finalment, s’adorm. Quan tornen els amos de la casa, els tres óssos, ella s’espanta i se’n va corrent.

Per acabar vam descobrir el conte “Fem una festa” on vam observar els animals. Quins eren diferents, quins anaven a la festa… Amb l’ajuda de tots els patufets i patufetes vam aconseguir esbrinar-ho.

 

CONTINUEM EL MAPA DEL PROJECTE

Fins ara, el mapa del projecte “Què hi ha dins d’un ou” l’ha anat elaborant la Toni. En aquest mapa s’hi relacionen els conceptes, els aprenentatges i les connexions que anem duent a terme al llarg del projecte.

Ara ha arribat el moment de que el continuem nosaltres, Patufets i Patufetes, ja que poc a poc ens anem endinsant en la comunicació a partir de diferents vies, i la comunicació escrita és la més desconeguda per a nosaltres. Cada vegada coneixem més lletres del nostre entorn i ja podem començar a practicar el seu traç.

Quan som nosaltres mateixos i mateixes els que escrivim les paraules, fem el mapa més nostre, ja no és només aquell mural penjat a la paret que de tant en tant analitzem, sinó que és una forma visual de comprovar com el coneixement es va assolint i com els conceptes s’entrellacen. Així que si teniu cap dubte, només ens heu de pregunta!

Podeu trobar més fotografies al Drive.

ANEM A LA LUDOTECA

Aquest divendres hem passat tot el matí a la ludoteca de Vilanova. Hem anat caminant, ja que està molt a prop de l’escola i hem arribat ben d’hora. Un cop allà, les monitores de la ludoteca ens han explicat el seu funcionament:

  • Podem jugar amb tot, però respectant el material.
  • Hem de compartir.
  • En finalitzar, hem de guardar el material al seu lloc.

Ha estat una estona genial, ja que hem pogut jugar amb les joguines del mercat, els trens, la perruqueria, el castell, els cotxes, els animals, els dinosaures, les disfresses,…

Després hem esmorzat, més ràpid que mai, ja que volíem continuar jugant. Quan hem acabat de menjar, hem pogut sortir al pati. Allà ens hem trobat novament amb un munt de joguines (bicicletes, camions, una pilota,…) i nous espais per córrer i jugar (el sorral, la pista de futbol, la cuineta, la rampa de fusta,…).

Se’ns ha passat el matí volant i hem tornat a l’escola amb moltíssimes ganes d’explicar-vos-ho tot, així que ja podeu visitar el Drive per veure tootes les fotografies!

 

CONFEGIM EL NOM DE L’ESTRUÇ

La setmana passada vam decidir el nom de la nostra estruç, que ara es diu LEA. Hem penjat el seu nom al vestíbul per a que tothom sàpiga com es diu.

Aquest senzill nom està composat de tres lletres que a tots i totes ens ressonen, ja que les podem trobar al nostre nom propi, o el de les mestres, o el de la mare o el pare, … Així que ens hem atrevit a confegir aquest bonic nom amb les lletres magnètiques a sobre de les pissarretes. Ha estat molt senzill trobar les lletres però una mica més complicat posar-les per ordre i en el sentit correcte. Però ens hem ajudat entre nosaltres i tots i totes ho hem aconseguit, ja que cada vegada coneixem millor el món de les lletres.

Recordeu que podeu veure més fotografies al Drive!

COMPAREM ALÇADES

Tots i totes hem mesurat la nostra alçada i hem deixat constància al passadís. Però, som tots els Patufets i Patufetes igual d’alts i altes. Avui hem descobert que no.

Ens hem anat aixecant i comparant entre nosaltres, per parelles, de tres en tres, en fila,… Alguna era més alta i algun més baix, altres estaven empatats, altres es distingien de seguida i altres ens ha costat més de valorar qui tenia més alçada, etc. Aquests últims, que semblaven tenir la mateixa alçada, ens han suposat un repte, ja que ha estat difícil comprovar el resultat. Per fer-ho, la Toni ens ha posat a la pantalla les fotografies que ha anat fent la Maripi durant l’activitat. I ni tan sols així sabíem distingit si l’Izan era més alt que el Mohammed, o si la Yassmin era més alta que l’Álex. Finalment, hem hagut de fer marques amb un regle a la pissarra per obtenir un veredicte.

Podeu veure totes les fotografies al Drive i treure les vostres pròpies conclusions…

L’AMÀLIA ENS EXPLICA CONTES

Avui l’Amàlia ens ha explicat dos conte. “Un llibre” de Hervé Tullet és un llibre joc en el qual els infants hi poden interactuar. A la primera pàgina hi ha un punt groc i una instrucció: “Toca el punt!”. Quan passes pàgina, amb la màgia dels patufets el punt es duplica. I, seguint les instruccions, es triplica, canvia de color, es torna a multiplicar, es barregen els punts, s’apaguen els llums, els punts marxen del llibre, etc.

 

Desprès hem conegut el conte “QUE VE EL LLOP!” . A vegades no tot és el què sembla… A la caseta del cérvol arriba el conill ben esbojarrat perquè ha vingut corrents i de lluny ha vist el llop que s’acostava. El cérvol el deixa passar dins la casa i després també hi arriben el porquet i l’osset. Fins que arriba el llop… i quan obre la porta tots criden SORPRESA! L’hi han preparat una festa al Llop pel seu aniversari. A partir d’aquest conte hem pogut veure que el llop no ha de ser dolent sempre i també pot ser un amic.

COM CREIX UN BEBÈ

Avui la Toni ens ha mostrat un conte meravellós:

  • Baby Pop: La història de com vas arribar al món a mida real.

En aquest llibre se’ns mostra un nadó que va creixent dins de la panxa, mes a mes. Hem pogut observar com va creixent i com els autors ens ajuden a imaginar la mida del bebè amb símils. El primer mes és com una perla, el segon com una cirera, el tercer com un peixet, el quart com una granota, el cinquè com un gira-sol, el sisè com una estrella de mar, el setè com una marmota, el vuitè com un ocell que ja es prepara per volar i el novè entre núvols esperant el dia del naixement.

Però, després de néixer, seguim creixent? Tenim clar que sí però hem volgut comprovar com hem crescut des de aquell dia, així que ens hem mesurat al passadís i hem col·locat les nostres fotografies a la nostra alçada. Aquesta setmana farem les comparacions.