ANEM A LA LUDOTECA

Aquest divendres hem passat tot el matí a la ludoteca de Vilanova. Hem anat caminant, ja que està molt a prop de l’escola i hem arribat ben d’hora. Un cop allà, les monitores de la ludoteca ens han explicat el seu funcionament:

  • Podem jugar amb tot, però respectant el material.
  • Hem de compartir.
  • En finalitzar, hem de guardar el material al seu lloc.

Ha estat una estona genial, ja que hem pogut jugar amb les joguines del mercat, els trens, la perruqueria, el castell, els cotxes, els animals, els dinosaures, les disfresses,…

Després hem esmorzat, més ràpid que mai, ja que volíem continuar jugant. Quan hem acabat de menjar, hem pogut sortir al pati. Allà ens hem trobat novament amb un munt de joguines (bicicletes, camions, una pilota,…) i nous espais per córrer i jugar (el sorral, la pista de futbol, la cuineta, la rampa de fusta,…).

Se’ns ha passat el matí volant i hem tornat a l’escola amb moltíssimes ganes d’explicar-vos-ho tot, així que ja podeu visitar el Drive per veure tootes les fotografies!

 

CONFEGIM EL NOM DE L’ESTRUÇ

La setmana passada vam decidir el nom de la nostra estruç, que ara es diu LEA. Hem penjat el seu nom al vestíbul per a que tothom sàpiga com es diu.

Aquest senzill nom està composat de tres lletres que a tots i totes ens ressonen, ja que les podem trobar al nostre nom propi, o el de les mestres, o el de la mare o el pare, … Així que ens hem atrevit a confegir aquest bonic nom amb les lletres magnètiques a sobre de les pissarretes. Ha estat molt senzill trobar les lletres però una mica més complicat posar-les per ordre i en el sentit correcte. Però ens hem ajudat entre nosaltres i tots i totes ho hem aconseguit, ja que cada vegada coneixem millor el món de les lletres.

Recordeu que podeu veure més fotografies al Drive!

COMPAREM ALÇADES

Tots i totes hem mesurat la nostra alçada i hem deixat constància al passadís. Però, som tots els Patufets i Patufetes igual d’alts i altes. Avui hem descobert que no.

Ens hem anat aixecant i comparant entre nosaltres, per parelles, de tres en tres, en fila,… Alguna era més alta i algun més baix, altres estaven empatats, altres es distingien de seguida i altres ens ha costat més de valorar qui tenia més alçada, etc. Aquests últims, que semblaven tenir la mateixa alçada, ens han suposat un repte, ja que ha estat difícil comprovar el resultat. Per fer-ho, la Toni ens ha posat a la pantalla les fotografies que ha anat fent la Maripi durant l’activitat. I ni tan sols així sabíem distingit si l’Izan era més alt que el Mohammed, o si la Yassmin era més alta que l’Álex. Finalment, hem hagut de fer marques amb un regle a la pissarra per obtenir un veredicte.

Podeu veure totes les fotografies al Drive i treure les vostres pròpies conclusions…

L’AMÀLIA ENS EXPLICA CONTES

Avui l’Amàlia ens ha explicat dos conte. “Un llibre” de Hervé Tullet és un llibre joc en el qual els infants hi poden interactuar. A la primera pàgina hi ha un punt groc i una instrucció: “Toca el punt!”. Quan passes pàgina, amb la màgia dels patufets el punt es duplica. I, seguint les instruccions, es triplica, canvia de color, es torna a multiplicar, es barregen els punts, s’apaguen els llums, els punts marxen del llibre, etc.

 

Desprès hem conegut el conte “QUE VE EL LLOP!” . A vegades no tot és el què sembla… A la caseta del cérvol arriba el conill ben esbojarrat perquè ha vingut corrents i de lluny ha vist el llop que s’acostava. El cérvol el deixa passar dins la casa i després també hi arriben el porquet i l’osset. Fins que arriba el llop… i quan obre la porta tots criden SORPRESA! L’hi han preparat una festa al Llop pel seu aniversari. A partir d’aquest conte hem pogut veure que el llop no ha de ser dolent sempre i també pot ser un amic.

COM CREIX UN BEBÈ

Avui la Toni ens ha mostrat un conte meravellós:

  • Baby Pop: La història de com vas arribar al món a mida real.

En aquest llibre se’ns mostra un nadó que va creixent dins de la panxa, mes a mes. Hem pogut observar com va creixent i com els autors ens ajuden a imaginar la mida del bebè amb símils. El primer mes és com una perla, el segon com una cirera, el tercer com un peixet, el quart com una granota, el cinquè com un gira-sol, el sisè com una estrella de mar, el setè com una marmota, el vuitè com un ocell que ja es prepara per volar i el novè entre núvols esperant el dia del naixement.

Però, després de néixer, seguim creixent? Tenim clar que sí però hem volgut comprovar com hem crescut des de aquell dia, així que ens hem mesurat al passadís i hem col·locat les nostres fotografies a la nostra alçada. Aquesta setmana farem les comparacions.

LA NOSTRA ESTRUÇ LEA

Ja hem finalitzat el nostre estruç de tres metres d’alçada i com és taaan gran, no ens cap a la classe. Així doncs, l’hem penjat al vestíbul. A més a més, hem penjat una mica d’explicació de com hem arribat a treballar aquest magnífic animal i fotografies de quan l’hem anat elaborant, perquè podeu veure que hem treballat de valent!

Per tal de penjar-lo hem pensat que abans necessitava un nom, així que hem imaginat una sèrie de noms i després hem votat. El nom guanyador ha estat Lea i, per aquest motiu, ha passat a ser UNA estruç.

Ara ja està a l’abast de tothom i, si teniu cap pregunta, només heu de preguntar als Patufets i Patufetes que us explicarem gustosos i gustoses tot el què sabem respecte a aquest majestuós ocell que no vola i que posa els ous més grans del món.

LECTURA MATINAL DEL SEGON TRIMESTRE

A la classe del Patufet, la lectura matinal és tot un èxit. Estem molt contents i contentes de que ens acompanyeu cada matí en aquest moment d’aprenentatge i de socialització. És una estona molt especial en la que entenem la lectura com un espai agradable i per compartir la màgia dels llibres.

Esperem que vosaltres, mares, pares, àvies, àvies,… gaudiu igualment d’aquesta activitat tan especial i que continueu aquesta tradició durant tota la nostra etapa educativa. Us agraïm sincerament el vostre recolzament i esperem que continueu assistint a la lectura matinal amb nosaltres!

Podeu veure més fotografies al Drive.

EMBARASSATS I EMBARASSADES

A la classe hem conegut el conte “Què és aquesta panxa?” en el que un nen es pregunta per la panxa de la seva mare que cada cop és més i més gran.

En un moment del conte, el protagonista es posa un globus vermell a dins de la samarreta per tal de tenir la panxa gran i rodona com la de la seva mare. Aquesta anècdota ens ha fet gràcia i, un cop finalitzada l’explicació del conte, la Toni ha inflat un parell de globus. Hem fet el mateix que el nen de la història, ficar-nos el globus sota de la samarreta. Ha estat una activitat molt divertida i hem rigut molt quan ens hem vist embarassats i embarassades.

Després, a l’hora de sortir a la terrasseta, hem pogut jugar amb un munt de globus!

Podeu veure la resta de fotografies al Drive.

VEIEM VÍDEOS A LA BIBLIOTECA

Hem anat a veure dos vídeos a la pantalla de la biblioteca:

  • El vídeo de la Zoe a la panxa de la seva mare.
  • Un reportatge sobre els cocodrils.

En el primer dvd hem pogut veure com la Zoe es movia a la panxa de la mare, com es ficava les petites mans a la cara i com obria i tancava la boca. Hem pogut observar que, ja de ben petita, tenia la mateixa cara i els trets que la caracteritzen. Sempre ens commou comprovar que tots i totes venim del mateix lloc, la panxa de la nostra mare.

El segon vídeo, ens ha aventurat en la vida d’un gran rèptil, “el cocodril”. Gràcies al visionat, hem esbrinat que els cocodrils també posen ous i que les mares cuiden de les seves cries quan neixen, fins i tot protegint-les d’altres cocodrils que se les volen menjar. Aquests animals, però, no incuben els ous, sinó que els enterren sota terra i després els tornen a desenterrar.

Després del vídeo ha sorgit una polèmica, ja que hi havia infants que pensaven que els cocodrils eren “dolents” perquè mengen altres animals. Hem parlat sobre el tema i hem arribat a la conclusió que no ho fan per malícia, sinó que senzillament tenen gana. Nosaltres, quan tenim gana, també mengem carn d’animals, però amb la diferència que l’anem a buscar a la carnisseria i no l’hem de caçar.

Ara també comencem a entendre què és un rèptil, com són les serps, les tortugues, els llangardaixos o els cocodrils. Aquests, s’arrosseguen per terra i ens ha agradat desplaçar-nos com ells, i hem sigut rèptils per un moment!

El món dels animals és molt emocionant, així que seguirem investigant…

EL DIA QUE LES CERES DE COLORS VAN DIR PROU

Ha esclatat la revolució a la capsa de ceres d’en Duncan. La vermella es queixa de que la fan treballar massa; la blanca creu que li fan el buit; la negra pateix una crisi d’identitat; i les ceres groga i taronja han signat una pau armada, enfrontades per quin és el color del Sol. Així no hi ha manera! En Duncan vol pintar allò que li agrada però també vol que les seves ceres de colors estiguin contentes.

Avui hem explicat aquest conte “El dia que les ceres de colors van dir prou”. El dia que les ceres de colors van dir prou és una invitació a la creativitat, a mirar el món d’una manera diferent, més enllà de la gama de colors que ens brinda la natura.

Podeu veure més fotografies al Drive