As you know, we read in English during 30 minutes every Thursday. We have a portable library with all kinds of books: comics, cook books, art books, picture books, short abridged novels and a lot of science books.
Browsing DK’s “Children’s Encyclopedia”, a Tintin found… Llegeix més»
Yesterday we had a great opportunity to practise English while having a good time by watching a play: Sleeping Beauty (or not).
“Mitjans” and “Grans” had been preparing the theatre for weeks and they knew the story very well: it was a new version of the traditional fairy tale in which the princess, Aurora, changed the story to fit her true desires.
The students laughed and sang together with the characters and… some even became actors and danced or rode toy horses!
All in all, students discovered that, knowing the context and some basic language, it is possible to understand a complex story with lots of unknown words. Why don’t you give it a go and watch cartoons or films in English? You may be surprised!
Amb la primera redacció ja preparada, hem rebut la visita d’en Jordi Cuadras per explicar-nos més sobre la ràdio: possibilitats, estratègies, trucs i consells per resultar espontanis…
Ens ha aclarit que la ràdio, es diferencia de la resta de mitjans perquè és viva, mai para, sempre està activa, al servei dels oients a qualsevol hora. És clar que no serà pas el cas de la nostra! Nosaltres més aviat farem podcast, enregistrarem allò que vulguem comunicar per més tard penjar en algun espai del web i així ser a prop dels curiosos que ens vulguin escoltar.
La ràdio també és un mitjà ben especial ja que permet a l’oient estar fent una altra cosa. Per aquest motiu hem de resultar agradables d’escoltar, dinàmics i divertits. És important utilitzar un to de veu una mica elevat, clar i entenedor, parlar sempre amb un somriure, contagiar energia i vitalitat. És a dir, fer una mica de teatre. Cal pensar també en tenir petites sintonies, personalitzades, per anar intercalant amb les nostres veus i captar i animar l’atenció. D’això ja en tenim alguna idea preparada del curs passat…
Sempre hi ha d’haver un guió previ preparat i cal practicar molt perquè no es noti que estem llegint, millor si sabem què haurem de dir de memòria. Per aconseguir espontaneïtat podem pensar que estem parlant amb algú de la nostra família, un amic o persona de confiança.
El Jordi ens recorda que el so són ones que es propaguen. En el moment de gravar hem d’evitar sorolls (contemplem posar moqueta), per tant no podrem grapar i passar les pàgines (tot escrit en una sola cara) i caldrà tenir una bona posició corporal, per projectar bé la veu. La clau serà saber respirar bé, practicarem en les estones matinals de Despertem el cos.
D’entre les possibilitats a fer, podem contemplar fer entrevistes, programes de música, temes d’actualitat, cròniques (explicar algun fet viscut i la nostra impressió), tertúlies (xerrades informals), parlar de pel.lícules, enquestes, reconeixements especials, parlar de com és la nostra comunitat educativa (riquesa d’orígens, cultures…). Com veieu les possibilitats no són pas poques!
Evidentment fent ràdio també ens podem equivocar en el moment de parlar, llegir, explicar, improvisar… si això ens passa l’expert ens comenta que sempre cal seguir endavant, procurant que no es noti massa, o demanant un perdó ràpid.
El Jordi té molta experiència fent ràdio i ja li ha passat de tot. Hem rigut de les seves anècdotes i l’hem convidat a veure com tenim preparat l’espai.
Gràcies Jordi!
Aquests dies hem estat passant a net els 1ers guions per gravar a la ràdio. Una tasca que ens ha servit, primerament per acabar d’acordar i repartir-nos tot el què calia explicar a cada grup. Hem agafat els chromebooks i hem fet aquest treball de teclejar el que teníem anotat a la llibreta, fent clars els guions, amb el nom de les persones que anirien dient cada frase.
Ara ens queda practicar una mica a casa, per entonar millor i buscar una mica de gràcia a les nostres intervencions. La setmana que ve esperem la visita d’algun expert molt especial, perquè ens escolti, ens aconselli i ens faci una darrera revisada a l’equip àudiovisual, abans de començar a gravar.
Ja en tenim ganes!
Aquest inici de setmana hem donat un gran impuls al nostre projecte de cançó per al concurs Tenim Veu! Ja hem finalitzat les tres estrofes i la tornada de la nostra cançó, i creieu-nos quan us diem que no ha estat gens fàcil!
La tasca d’aquesta setmana ha consistit en agafar les frases agrupades per blocs i ajustar-les a la melodia i el ritme perquè tot encaixés. Aquest procés ens ha portat a debatre molt sobre si calia suprimir paraules i replantejar diferents frases per fer que la lletra s’adaptés millor a la música. Creiem estar tots d’acord quan diem que ha estat una de les tasques que més ens han costat fins ara, però també una de les més satisfactòries perquè ens ha permès veure la cançó pràcticament acabada.
Tot i la gran concentració que hem mostrat tenir en aquest punt de la creació, hi ha hagut moments de riures molt divertits, fruit dels errors i l’emoció del moment per deixar gravat allò que ja començava a sonar. Un treball de grup que el recordarem per temps!
El pròxim pas serà treballar en la producció de les bases musicals i la gravació de la cançó final.
Seguim avançant en el procés de creació de la nostra cançó arran de la participació al concurs Tenim Veu. Després de treballar i estructurar la lletra, tal com ja us hem explicat en publicacions anteriors, aquesta setmana hem fet un pas més en el projecte!
Dilluns vam rebre la visita del Miquel i el Toni, membres del grup Strombers i amics del Bernat, que com recordareu havien parlat amb nosaltres en una videotrucada prèvia. Amb els acords de cançons conegudes i preferides de la classe al cap i els ukeleles a les mans, van entrar a l’aula disposats a fer sortir la creativitat musical dels alumnes per musicar la lletra proposada.
A partir d’aquests acords, que ens van comentar que a l’actualitat solen ser força similars en les cançons més comercials, vam anar provant diferents melodies. Els alumnes van tenir un paper clau en el procés, proposant idees i deixant-se portar per la inspiració que els suggerien les frases escrites. Va ser una sessió del tot interactiva, on vam experimentar amb ritmes i tons fins a trobar les melodies que millor encaixaven amb la nostra creació.
Aviat us explicarem més detalls sobre com seguim amb el procés.
Els Tintins estem molt emocionats de veure com la nostra cançó va prenent forma i per fi, ja la podem començar a cantar!
La importància de ser qui som, el respecte per la nostra identitat. Fa dies que en parlem d’això… i és que els funcionaments de les persones són diversos, perquè els cervells encara que no es vegin, també ho són.
Aquesta setmana hem anat un pas més enllà i hem parlat molt del concepte neurodivergència. Teníem una activitat central que requeria aquestes converses, el teatre: Dins el cor del món. Parlant i escoltant-nos, hem anat veient el matís de moltes paraules que no coneixíem. Certament ja no posarem en el mateix sac les malalties/enfermetats amb el complex món de la neurodivergència. I és clar, si hi ha persones neurodivergents, també cal parlar dels neurotípics… què entenem per normalitat o per persones estàndard? No ha estat fàcil entendre i provar de definir uns i altres termes.
Realment hem entès molt més quan hem pogut veure l’obra de teatre i fer les relacions oportunes amb tot el què havíem conversat. La Karen es comporta de manera singular, poc corrent, però què passa, què sent dins seu? La comprèn el seu entorn? Quines fortaleses i habilitats especials li podem reconèixer? Hem pogut posar-nos a la seva pell, bussejant dins el món submarí que tant la preserva, o tapant-nos les orelles davant entorns agressius recreats que l’alteren. L’hem pogut entendre.
I arribats a l’escola, pensant en tot el que havíem vivenciat, algú ha estat capaç de dir: Quina sort tenim al món de ser diversos, per aprendre uns dels altres i entendre’ns millor!
–Karen, escolta això i mai ho oblidis. No deixis que mai ningú et digui que ets menys. No ets menys, només ets diferent. Ho has entès Karen?– Fragment de l’obra Dins del cor del món.
Checking temperatures around the school we started wondering about the F written on the thermometers. What is that F? We discovered that it was the symbol used to refer to Fahrenheit: what a strange name!
It was funny, but we also recognised the word… Llegeix més»
Tot aquest curs venim parlant de la importància de l’Art, com a font d’expressió de sentiments i teràpia personal. Moltes de nosaltres ja hi etem treballant i en veiem els resultats. Tot plegat se’ns va descobrir amb la visita al museu MOCO, decidint d’explorar i conèixer millor l’artista singular Yayoi Kusama. Però no cal anar tan lluny per saber d’experiències semblants…
Hem tingut la sort de rebre a classe la Glòria, mare del Magí, artista de mena. En primera persona ens ha volgut compartir la seva experiència de vida, atravessant una malaltia important, que li ha ensenyat moltes coses i que ha pogut sostenir millor gràcies a l’art, que sempre l’ha acompanyat. En breu farà una exposició a l’hospital d’Igualada de CORS diversos que expliquen el procés que ha viscut: cors trencats, cors amb punxes, cors brillants d’esperança… Ens ha parlat de materials, tècniques i és clar, ens ha convidat a fer el nostre cor. Hem gaudit moltíssim, observant una vegada més que en l’art no existeixen mai els errors, sempre són oportunitats per explorar, definir, perfeccionar les nostres idees i el què volem transmetre.
Gràcies Glòria!
Evidentment tot el projecte d’estalvi energètic no el podem fer pas sols. Ens cal la complicitat de tots els que formem part de l’escola i d’altres ajudes que hem de demanar, algunes a persones externes. Aquesta setmana hem estat observant que moltes tardes-vespres, en horari de neteja del centre els focus més grans dels passadissos queden oberts molta estona. Parlant amb el Toni Tostado ens ha explicat que aquests gasten moltíssim, de fet són els que més despesa energètica consumeixen. Així que hem hagut de pensar alguna solució per reconduir aquest hàbit. L’Óliver ens ha comentat que el seu pare és el responsable del personal de neteja i que segur que ens voldria escoltar i ajudar. No hem esperat massa temps per convidar-lo a classe i explicar-li la situació. Ens a entès perfectament i s’ha compromès a parlar-ne amb les persones treballadores. Hem acordat que la setmana vinent vindran a veure’ns a classe i els explicarem la situació. Segur que amb l’esforç de tots i totes farem els canvis pertinents.
D’altra banda, dijous van aparèixer per l’escola l’equip de l’institut català de finances, i altres autoritats. vam poder conèixer la Maribel, a qui fa un temps vam escriure i demanar si seria possible fer el canvi dels fluroescents per llums led. Ens van venir a conèixer i van escoltar les nostres demandes. Ho estan valorant en ferm i sembla ser que hi estan disposats. Aprofitant l’avinentesa, vam comentar-los que posats a demanar, tenir uns sensors de moviment als wc de l’escola, en què els llums es passen molts moments encesos, podria ser també una millora interessant… però és clar, ens van parlar de diners! Veurem què s’hi pot fer. Potser haurem de fer una visita a l’ajuntament.
Seguim en marxa pel què calgui: 50/50, A TOTA VEU!
